The Project Gutenberg eBook of Mariners catalans célebres
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: Mariners catalans célebres
Author: Lluís Maria Soler y Puig
Release date: January 6, 2026 [eBook #77624]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Tipografia "La academia", 1882
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK MARINERS CATALANS CÉLEBRES ***
Mariners catalans célebres
Lluís Maria Soler y Puig
1882
_DISCURS_
llegit en
l'associació catalanista d'excursions científicas
lo dia 28 d'Octubre de 1881
_Senyors:_
La present conferencia pol considerarse com una continuació ó
complement de las que baix lo títol _La Marina de Catalunya en l'Etat
Mitjana_ tinguí l'inmerescuda honra de donar durant lo transcurs del
passat any académich d'aquesta Societat. Are, com allavors, tinch que
condoldre
'm de la mala elecció que la Junta directiva ha fet en mi, puix be
sabeu qu' entre vosaltres hi ha qui portaria a mellor terme aytal
empresa, ab major copia de datos, més eruditas noticias y més
atinadas observacions críticas que 'l qu' indegudament ocupa are
aquest sitial il·lustrat ja per la veu y la doctrina d'insignes
escriptors; no obstant, aixó m'aconhorta, puig ja que per una part
coneixeu ma insuficiéncia, no 'm negareu, per altra, vostra
indulgent atenció.
Fetas aquestas necessarias declaracions, ab que jo més que ningú
necessito capsar los meus pobres trevalls, entraré en lo desenrotllo
del meu tema; mes avans, pera major claretat y comprensió de la
materia, considero oportú donar una noticia, encar que lleugera, de
las categorías y graus coneguts y concedits en la antiga y reyal
marina de Catalunya y Aragó.
Era l'_Almirant_ ó _Almirall_ lo títol suprém en los exércits de mar,
cárrech vitalici concedit per la Corona á personatjes de las més
distingidas familias del Regne, 'ls qu' ademés eran grans coneixedors
dels usos y prácticas marítimas; per regla general lo grau d'Almirant
era un cárrech honorífich més qu' efectiu y tenia designat lo
comanament superior de las esquadras.
Mes qui era 'l veritable guia y quefe de las expedicions es lo cárrech
sucsesiu, es á dir lo _Capitá General_, per aixó es qu' observarém
que la major part dels més eminents capdills correspon al esmentat
grau, perque qui 'l desempenyaba era necessari tingués especials y
técnichs coneixements en l'art náutica pera dirigir ab acert las
expedicions, embarchs, desembarchs, batallas y altres fets marítims;
llur designació y nombrament era igualment de l'atribució del Rey,
pero á diferencia dels Almirants, s'observa que 'ls Capitans Generals
eran designats pera una determinada expedició ó guerra, passada la
qual restaban de dret despullats de llur comanament. No 'ns podém
donar compte de la trascendencia y utilitat que podia reportar á la
disciplina y á las ordenanças marítimas semblant disposició ú
observancia, perqué sentne lo grau d'Almirant solsament honorífich
y 'l de Capitá General essencialment práctich y efectiu sembla més
llógich qu' aquest revestís un carácter de perpetuitat avans qu'
aquell, puix hasta la mateixa naturalesa de sas atribucions y debers
aixís ho indica. Segons los casos las Corts generals del Regne, las
provincias y 'ls comuns de las poblacions marítimas tenian facultats
pera nombrar Capitans Generals de las esquadras que apromptaban, ja
pera defensa de sas costas y ports, ja pera auxiliar als reys en las
guerras, com tindrem ocasió d'observar diferentas vegadas, puix
distintas ciutats, especialment Barcelona, donaban ocasió al seus
fills de lluhirse al cap de sas esquadras.
Los _Vis-almirants_ constituian lo tercer grau de la marina de guerra,
eran oficials majors y manaban las divisions ó alas de las esquadras
reyals, compostas de las armadas reunidas de Catalunya, Valencia y
Mallorca, mitjansant la més estreta subordinació y cumpliment de las
ordres y disposicions del Almirant ó Capitá General, que manaba en
cap l'expedició.
Las tres anteriors categorías forman la que podriam anomenar secció
d'oficials generals de la marina, puix ja própia ja directament
delegada tenian jurisdicció y poder sobre moltas galeras, á
diferencia dels cárrechs que segueixen, que 's circunscrihuen á una
sola embarcació.
En efecte, lo _cómitre_ es jo primer d'entr' élls, qu' ab carácter
marítim, dirigia una nau, tenia á son cárrech lo pilotatje, la
direcció de las maniobras pera las evolucions dels barcos y 'l gobern
d'ells sols en la part náutica, estaba per consegüent encarregat de
sa policia y gobern interior, del régimen y disciplina observats ab
los mariners y demés inferiors, de la conservació en bon estat del
estol no menys que de la dels utensilis accesoris; per remuneració
d'aytals serveys tenia dret á una quarta part de las despullas fetas
en las batallas als enemichs y en los assalts de las plaças; aquest
empleo no 's conferia sino á personas pertanyents á la carrera ó
professió marítima, puix ademés de l'especialitat de llurs
coneixements y serveys se tenia en gran compte la llealtat del
obtentor perqué era aquell sobre que 's fundaba 'l bon cumpliment de
las disposicions superiors y per tant se requerian subjectes perits y
práctichs en la navegació y experimentats ademés en los combats
navals y altres eventualitats y contratemps propis de la náutica;
d'acord ab lo patró debian gobernar lo barco, disposar sa col·locació
pera la defensa, preparar los atachs no menys que fugir los
contraris, y per últim facilitar l'abordatje; per causa de sas moltas
atribucions tenian á sas ordres altres oficials auxiliars.
Paralelament al cómitre existia 'l _Patró_ que disfrutaba d'igual
categoria, mes aixís com aquell era 'l verdader capita, en sentit
propi, del barco, aquest ho era de la gent de tripulació qu' anaba en
lo mateix, de modo que més deu considerarse com cárrech de la milicia
que de la marina, per aixó es que rebia ordres pera efectuar las
maniobras, que verificaba d'acord ab lo cómitre, com habem dit, y per
lo tant, al igual qu' ell, rebia altre quarta part de las despullas.
Lo _sota-cómitre_ estaba á las inmediatas ordres del cómitre en
calitat de subaltern ó ajudant.
Ademés d'aquestos graus de jurisdicció hi habia la marinería y 'ls
soldats que tripulaban las galeras; aquella constaba dels oficis
següents: _popels_ (mariners col-locats en popa), _proels_
(mariners de proa), _ballesters, escuders, conestables, mestres
d'armar ballestas, aliels, corullels , espaldels_ ó batidors de
popa, _remers, palomers, contramestres, senescals, cirurjians,
contadors, escribans, agutsils, trompetas, clariners, tambors,
cornamusas, gabiers_ y altres que fora llarch enumerar y quals
especials atribucions no indicarém perqué, no convenint al objecte
principal que 'ns proposém, restan sobradament indicadas per son
propi nom y estan ademés explícitament definidas y senyaladas en las
Ordinacions promulgadas per D. Pere IV en 1354.
Al entrar en l'estudi dels fets de nostres antichs capitans de mar,
desitjaba donar á conéixer tant los dels marins de guerra com los
dels mercants, mes si l'empresa es facilíssima respecte 'ls primers
perqué no consisteix en altra cosa qu' en anar aplegant noticias, es
de tot punt impossible respecte 'ls segons, puix particularment no 's
troban datos que posin de relleu determinadas personalitats, per aixó
es que prescindiré complertament d'enclourer en aquest treball als
mariners mercants, comprenenthi tan sols los de guerra, que podém
clasificar dividintlos en distints grops segons los sigles en que
floriren.
## SEGLE XII
L'época en que començá á existir la verdadera marina militar de
Catalunya es, com ja sabeu, lo segle xii. Las expedicions anteriors
no tenian carácter de nacionalitat, obraban independenment del poder
reyal, eran dirigidas y manadas per senyors ó delegats dels comuns y
pobles, y sobre tot restaban sens importancia ni força los resultats
que produhian; per aixó es que foren escassísimas y solsament mogudas
per la necessitat, més prompte dirigidas contra corçaris y piratas
que contra poderosos enemichs de la patria, com sucseheix ab
l'espedició que 'n l'any 813 armá Armengol, comte d'Ampurias, pera
acometrer als alarbs piratas qu' infestaban las costas de Córcega al
quals derrotá en lo canal de las Balears, apoderantse de vuit
baixells y 500 captius. Aquesta fou la causa perque deixárem
d'esmentarlas en nostras passadas conferencias, donant á la marina
catalana son ver principi al estar ja adelantada l'Etat Mitjana, es á
dir, seguidament á la definitiva constitució del comtat soberá é
independent de Barcelona. Llavors s'armaren veritables esquadras
sostingudas per los comptes de Barcelona primer y per los reys
d'Aragó després, auxiliats per lo poble, llavors tingueren principi
nostras llegendarias glorias marítimas y per últim llavors fou quant
començaren á distingirse 'ls ardits capdills catalans.
Lo primer navegant de nostra terra es sens dupte 'l comte de Barcelona
D. Ramon Berenguer III, puig fou quí ab sas empresas doná verdader
carácter á nostra marina, col·locantla al nivell de la de Pisa,
Venecia y Génova; tothom te coneixement de sas empresas contra
Mallorca començadas ab l'aydia dels pisans, romans y luquesos en 1114
llur resultat favorable que contribuhí al major increment del comers
lliurant al Mediterrá de piratas llevantins y africans, obrint al
tráfech mercantil las portas de floreixents mercats ultramarins y
contribuint poderosament al assiento y definitiva constitució de
nostra marina. Per aixó tots los historiadors tant moderns com
antichs convenen en senyalarl'hi semblant lloch al cap dels reys
d'Aragó, tots los quals manaren esquadras y expedicions marítimas,
per tot lo que en lo poema del autor coetani Llorens lo Veronés
titolat _Carmen rerum in Majorica pisanorum anno 1115_ s'hi llegeixen
las següents estrofas:
_Mittitur ad Comitem, cui Barchinott, atque Girunda Subduntur
multasque regit pro viribus urbés Cui nomen Raimundus eratj qui
laudis equestris Fructus innumeros clavosque patraverat actus
Hispanos cujus terror conmovcrat hostes
................................................
Et sociare sibi belli sociumque Ducemque Agnina nostra volunt......_
Seguint las petjadas de Ramon Berenguer III son successor Ramon
Berenguer IV, prengué part activa en diferentas empresas marítimas
com l'assalt d'Almeria (17 d'Octubre de 1147) y la presa de Tortosa
(31 de Desembre de 1149) y en ellas doná motius pera que 's
distingissen nostres marins, dels quals es impossible consignar los
noms y fets especials en que intervingueren á causa de no esmentarlos
ni las historias ni las crónicas.
## SEGLE XIII
Los capdals aconteixements portats á cap en aquest segle foren la
causa de la regularisació de nostra marina, y per aixó es que son
molts los capitans de mar que 's distingiren en las continuas guerras
marítimas d'aquella centúria.
Començarém per esmentar la conquista de las Balears per D. Jaume I; en
ella intervingueren Pere Martel, ciutadá de Barcelona, segons uns
autors, ó de Tarragona, segons altres, prohom de ciutat, que fou
l'ánima de la expedició, prengué part en l'armament y figuraba com á
cómitre d'una galera; lo compte d'Ampurias tenia moltas naus de sa
propietat particular y al cap de las mateixas aná á auxiliar al rey
en tan gran empresa, després de haber pronunciat un enérgich discurs
encomiant la necessitat y resultats de l'expedició en las Corts de
Barcelona de 1228 reunidas ab tal objecte; Pere Gruny portaba la
representació de la ciutat de Barcelona y oferí en son nom totas las
embarcacions possibles y 2000 homens d'embarch; Guillem de Moncada
tingué participació molt activa en l'empresa, puig dirigia la nau
capitana qu' era de Carroç y durant la nit portaba un fanal visible á
llarga distancia; Ramon de Plegamans manaba 150 galeras sortidas de
Barcelona, segons Desclot, era un gran práctich y coneixedor de l'art
náutica; lo cómitre Gairán era altre intelligent mariner á qui D.
Jaume consultá sobre 'l mellor siti de desembarch, elejintse la penya
de la Dragonera per indicació seua; Ramon Canet tenint llur navir en
la Dragonera fou designat pera dirigir la nau que conduhí á D. Jaume
á Catalunya; ademés figuraban comanant galeras y taridas Guillem de
Cardona, lo vis-comte de Bearne ab son llinatje, lo bisbe de
Barcelona Berenguer de Palou junt ab son cosí Guillem Ramon de
Moncada, Bernat de Santa Eugénia, á qui 'l rey nombrá gobernador de
l'illa, era un brau navegant que més tart proporcioná bastiments al
mateix monarca pera la conquista de Burriana, Ramon de Solsona, Ramon
de Montanya, Arnald Desvilar, Guillem de Sanmartí, Guerau de
Cervelló, Ramon Alamany, Guillem de Claramunt, Guillem de Sant
Vicents, Ramon de Belloch, Bernat de Centellas, Guillem de Palafox y
altres junt ab Jofre de Rocaberti, Oliver de Termens, Ramon Roger,
Guillem Asbert, Pons de Vernet, Pere de Barberá, Bernat Espanyol,
Bernat Olives, Bernat de Montesquiu y alguns
_ricos-homes_ castellans que formaban l'host proporcionada á D. Jaume
per l'aragonés Nunyo Sanchez.
Més tard (en 1235) ab ocasió de la conquista d'Ibissa iniciada per
Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona, s'apresta una esquadra
manada per dit Nunyo Sanchez y per altres capdills catalans en
companyia del Infant de Portugal D. Pere.
Pere de Queralt fou un intel·ligent mariner que lliurá la gloriosa
batalla de Nicotera donada en 1282 (no en 1284 com diu l'historiador
siciliá Amari y critica acertadament D. Antoni de Bofarull) contra
Carles de Nápols y en ella s'apoderá de 130 bastiments; més endevant
fou lo company de D. Jaume en sa començada expedició á Terra Santa y
embaixador de Pere III prop lo Sant Pare y 'l rey de Fransa, cobrant
ab sa liealtat, la confiansa del rey de manera que l'hi encarregá
l'arreglo de son desafio ab Carles d'Anjou. Benet de Sarriá ab solas
12 galeras conquistá en 1286 á Capri, Prochita, Astura, 'ls
territoris de Sorrento y Pantano arribant á imposar respecte al Sant
Pare, enemistat ab lo rey aragonés; mes tard se distingí en Sicilia,
Sardenya y en los mars d'Andaluzía l'almirant Bernat de Sarriá. En
l'antedita batalla de Nicotera combatí en Pere d'Esquivar segons lo
cronista Muntaner.
Galcerá de Pinós, Guillem Ros, N. Costa, Pere Ris, Pasqual Montbrú, N.
Pintó, Berenguer Cuc, Guillem Dalmau, Bernat Saporta y N. Mollet
foren los capitans qu' arribaren fins á San Joan d'Acre
(l'antiga Ptolemaida) conduhint l'esquadra apariada en temps de Jaume
I pera deslliurar lo Sant Sepulcre, segons nos compta 'l senyor
Navarrete.
En aquest mateix segle nasqué Coral de Llança nomenat almirant per D.
Pere III en 1277; foren nombrosas las espedicions que dirigí, totas
ellas dignas del renom alcansat per aquest capdill, entre lasquals
mereixen especial menció una contra Tunis y Tremecen en demanda dels
tributs que debian pagar á la corona d'Aragó los soberans d'aquells
territoris, manaba solsament 4 navirs als queconduhí a la victoriá
entrantne trionfant en distints ports y destrossant una esquadra de
10 galeras del rey del Marroc que li sorti al encontre al retornar á
Catalunya y altra en 1261 composta de 10 galeras sortidas de
Barcelona novament en direcció á las costas d'Àfrica pera destronar á
Miraboab usurpador de la corona de son germá Mirabusac, protegit per
lo rey aragonés, per aquestas y altras victorias en Italia
alcançadas, que considerem d'innecessária menció, obtingué una
reputació universal y l'apreci del rey d'Aragó que l'elegit pera
acompanyarlo al desafio que debia sostenir prop de Burdeos contre son
competidor Carles d'Anjou.
Berenguer de Vilaregut concorregué ab las galeras de sa divisió a las
esmentadas guerras d'Italia dirigintse desde Brindis hasta Corfú y la
Pulla, causant moltas derrotas als francesos y prengué part en las
guerras de Sardenya com veurem després.
Lo mateix rey D. Jaume, doná mostras d'esser un intrépit almirant puig
desde sa jovenesa, en que dirigí l'armada contra Mallorca, hasta
1273, en que sorti de Barcelona al cap de poderosa host, se trobá en
moltas guerras y batallas marítimas.
Al començar lo regnat de D. Pere III dirigí una expedició á Italia
l'Almirant Cortada acompanyat del Vis-almirant D. Berenguer Mallol
que comanaba 'l comboy de l'esquadra sortida del nostre port als 30
de Mars de 1282 pera intervindrer en nom del rey d'Aragó á favor dels
drets de Manfredo de Sicilia.
Ramon Marquet era un ardit mariner, Almirant de Catalunya qu' en 1268
maná l'esquadra qu' acompanyaba á D. Jaume á Terra Santa á instancias
del Khan de Tartaria y del emperador d'Orient Miquel Paleolech; com á
Vis-almirant prengué activa participació en las sangonentas guerras
d'Italia, formant part de l'antedita expedició de 1282, acudint en
1285 al cap de 14 galeras á reforçar l'esquadra de Roger de Lluria y
contribuhint á las conquistas de Morea, Esclavonia, Corfú, Gerbes per
tot lo que era considerat com á persona competent y consultada avans
d'emprendrer's cualsevol fet de la mar. Fou, ademés, lo vencedor en
la grandiosa batalla de San Feliu de Guixols junt ab Berenguer
Mallol. Lo Sr. Capmany atribueix aquest triomf á Roger de Lluria, mes
Balaguer, Bofarull y altres ho negan, puix Roger permenexia en
Sicilia y no retorná á Catalunya fins alguns temps després en que
lliurá la batalla de San Pol en la que també prengué part en
Marquet.
Ramon de Vilanova (no de Vilaregut com dihuen alguns), sortí de
Barcelona en direcció á Sicilia als 18 de Juliol de 1294, era
camarlench del rey Jaume II. En temps del mateix rey Berenguer de
Montoliu aná á Sevilla en ajuda del rey D. Sancho de Castella que
volia apoderarse de Tarifa. Ensemtps, agrahit lo Sant Pare Bonifaci
VIII als bons serveys rebuts dels capdills del antedit D. Jaume l'hi
conferí als 20 de Janer de 1296, la dignitat d'Almirant de l'Església
Romana.
Lo primer de quants Almirants manaren las esquadras catalanas y
l'únich que 'n l'Etat Mitjana 's feu notar considerablement ofuscant
ab la claretat y glória de llurs fets la fama dels marins de las
demés nacions es Roger de Lluria. Fora inoportú y sobradament llarch
si pretengués donarvos una complerta biografia d'aquest Almirant, per
lo que 'm concretaré lo suficient donant un resúmen cronológich dels
fets més culminants de tan esforçat capdill. Los principals tingueren
lloch durant lo transcurs d'aquellas contínuas y costosas guerras
d'Italia començadas per D. Pere III contra Carles d'Anjou que tenia
preparadas en Mesina 130 naus, segons Villani, ó 160, segons
Neocastro, ademés d'altres bastiments de menor cabuda; Roger acudí
contra 'l francés y després de guanyarlhi campal batalla va
apoderarse de la Calabria, Reggio, Calama, Lamota, Castelvetro,
Castrovilari, Tolometa, Morea, Malvasía, l'illa de Chio, Cassano,
Cerchiaro, Cotron, Montralto, Rende, Bracha, Regina, las valls de
Catri, Laino, Rotonda, Castelluccio, Logonegro, Lauria, (tal volta
l'antich casal de sa familia) Strongoli, Martorato, Nicastro,
Mesiano, Squillacci y altres; derrotá á Guillem de Corner ó Cornut y
á Bartumeu Bonvin, almirants del d'Anjou sortits de Marsella ab 20
galeras (25 segons lo cronista Muntaner), en una gran batalla donada
en Faro, devant de Malta, en la que morí 'l primer de dits capdills
rendintse lo Príncep de Salerno, l'Almirant Jaume de Busson, Guillem
Estandart, Reynald Gallard y 'ls comtes de Cherri, d'Acerra, de
Monopoli y de Villagens, Enrich de Niza, Ricart de Rizo y altres
italians renegats, segons Amari, essent digne coronament de la
mateixa las conquistas de Malta y Gozzo. Abarca assegura que Roger
fou ferit en aquesta batalla, mes aytal accident fou compensat per
l'inmensa glória que la mateixa l'hi reddituá. En 1285 sortí del port
de Barcelona ab 48 galeras contra Felip l'Atrevit que venia contra
Catalunya; quan se trobava en alta mar rebé ajuda de Ramon Marquet,
Berenguer Mallol y 'l capitá Montoliu que conduhian 18 galeras y 3
naus y junts derrotaren complertament al general francés Joan Scoto y
al genovés Enrich de Mar, segons Zurita, devant de Sant Pol de
Maresma apoderantse de 11 naus, que foren conduhidas á Barcelona, y
morint més de 5000 francesos. Al cap de poch temps doná en Italia la
batalla de Castellamare, á las portas de Napols, vencent ab 40
galeras á 84 embarcacions francesas, manadas per l'Almirant Narzon,
de las que feu captivas á la meytat; diu Zurita referintse á
l'antedita acció: "Estaba Roger en la popa de sa galera armat y
cridant, animant als capitans, manant qu' acudissin socors á la part
que més terreno perdia en lo combat y en virtud de llurs crits
semblaba que 'ls soldats cobraban nou vigor y forças y qu' imposaba
terror als contraris." (_Anales de Aragón_ -- Tit. I, llib. IV, cap.
XCV, pl. 32). En 1287 rebé un auxili de 9 galeras que portaban 1000
almugavers y 300 caballs y ab aquell refors se apoderará d'Aix y de
Marsella, sembrant la desolació per las costas de Provença y
apoderantse de grans despullas, que foren trasladadas á Barcelona,
junt ab las naus apresadas.
Conquistá també Roger de Lluria l'illa de Gerbes (costa del nort
d'Àfrica) als 12 de Setembre de 1284, segons distints historiadors, y
ajudat per los cómitres Ramon Godá, Berenguer Espingals y Berenguer
Carrós assentá la seua dominació en aquell territori fins que rebé de
D. Pere l'investidura pera si y 'ls seus succesors; en ell regnaren
los descendents de Roger en la forma següent: Roger II (1305-10) que
fou llençat de l'illa per los serrahins; més llur germá Carles
(1310), instruhit per Muntaner, recobrá 'l territori passant després
á Calabria al costat de sa mare, peró deixant encarregat lo gobern
del mateix al catalá Simon de Montoliu; Roger III, germá dels
anteriors, també fou víctima de contínuas rebellions, no obstant
l'ajuda del rey de Sicilia qu' enviá á son aussili una esquadra
manada per Jaume de Castellar, mes aquest caballer fou vençut per sa
imprudéncia. Veyent Montoliu que las cosas presentaban mal aspecte,
que 'l castell principal era contínuament atacat y que 'ls soldats
reclamaban llurs salaris aná á Calabria á notificar'ho á D.ª Severina
d'Entença, mare del monarca de Gerbes, la qual doná l'illa á
Frederich d'Aragó en calitat d'hipoteca per las grans cantitats y
serveys que l'hi proporcioná, acabant aixís la dominació de la
família de Lluria en aquell territori.
Altres viciorias alcançá Roger, mes al últim de sa vida feu armas
contra la patria que l'afillá y contra 'l rey que 'l protegí, y
llavors esperimentá, precisament, sa primera derrota, puix anant á
favor de D. Frederich de Sicilia contra D. Jaume II, fou derrotat per
una esquadra catalana y en revanja feu matar á cuants presoners tenia
enclós son cunyat en Coral de Llança. No obstant en tota sa vida fou
constant defensor de Catalunya y Aragó y d'aquí aquella tradició tan
coneguda de que, habent vingut á Catalunya lo comte de Foix, enviat
del rey de Fransa pera ajustar un conveni, Roger l'hi contestá que,
sens llicencia del rey aragonés, no s' atrevirian á solcar lo mar las
galeras, ni á crehuar las aiguas las esquadras y que fins los peixos
si volian treurer lo cap del aigua habian de portar l'escut d'Aragó
pintat en sas aletas. Morí en Valencia als 17 de Janer de 1304 y fou
enterrat en Santas Creus dessota la tomba del rey D. Pere.
Encar que no era fill de Catalunya, puix nasqué en Scala(Calabria), no
habem vacilat ni un moment al colocarlo entre 'ls antichs almirants
de nostra terra, al igual qu' á Coral de Llança, puix desde petit se
criá y educá en los palaus del rey d'Aragó; totas sas empresas las
dirigí á favor de nostra patria y ajudat per mariners catalans á qual
decisió y valentia degué, sens dupte, tan senyaladas victorias, per
aixó es que Muntaner diu: _en aquell temps se deya quel pus bell
catalanesch del mon era dell (Llança) é del dit Roger... Cascun dells
fo lo pus perfet catalá que nengun altre_, lo que en opinió del Sr
Bofarull no deu estranyarse perqué abdós desde nins habitaren en
Catalunya.
Habentse apoderat D. Alfons III, en vida del seu pare Pere III, de
l'illa de Sardenya degué acudir á la mateixa, ab poderosa esquadra
pera apassiguarla, y en efecte, sortiren de Barcelona y altres ports,
distintas expedicions ab tal objecte, manadas per Berenguer de
Vilaregut, mestre portolá (encarregat de ports), Bernart Gamir, Jaume
d'Aragó, germá del rey, Bernat de Cruylles, Ramon de Sentmanat,
Bernat de Boxadórs, Bernat Sespujadas, Gombal de Ribelles, Pere de
Sant Climent, Guillem de Montgrí y altres. Lo mateix rey D. Alfons
III era un intel·ligent Almirant, de manera qu' en 1285 al esser
cridat pera sentarse en lo trono d Aragó, vacant per la mort de son
pare, se trobava devant d'Ibissa y més tard subjectá á Menorca en
companyia d'Acard de Mur, agutsil major, Pere Cornel, capitá general,
Guillem d'Anglesola, Ramon Folch, viscomte de Cardona, Berenguer
d'Entença y Jaume Perez, son germá natural; aquesta expedició fou en
1286 y no en 1288 com asegura lo Sr. Capmany en sas
eruditas _Memorias_. Més endevant se proposá visitar al rey
d'Inglaterra lo qual impediren las exigencias de las Corts del regne
qu' intrigaren fins alcançar del rey lo privilegi de la _Unió_ en las
de Zaragoça de 1287.
En 1299 sortiren de Barcelona acompanyant á D. Jaume contra Frederich
de Sicilia 'ls principals mariners d'aquella época y als pochs dias
lliuraren la batalla del Cap Orland; entr' ells se distingian Bernat
Ramon de Ribelles, que tenia 'l cárrech de popa de la galera real
capitana, Huguet d'Ampurias, viscomte de Bas qu' anaba en la proa,
Gilabert de Centellas, Guerau Alemany, Pere Sesse, Ramon de Cabrera,
Guillem de Sant-Vicens, Pere Montagud, Simon de Belloch, Riambau
Desfar, Tomás de Prócita, (nevot del célebre D. Joan) y Pere
Montornés. En aquella batalla foren vençuts y captivats Frederich
Ruffo, Perono Ruffo, Ramon d'Ansalone, Jaume de Scordia y Jaume
Capielo, decapitats després per ordre de Roger de Lluria en venjança
de la mort de son nevot D. Joan, segons compta Zurita.
## SEGLE XIV
No es de la present ocasió, ni 'ns pertoca, després de las notables
disertacions d'aventatjats consocis, tractar de la gran expedició qu'
á principis d'aquell segle emprengueren los catalans de Sicilia
manats per Roger de Flor y altres, puix la munió de detalls y glorias
qu' abundan en aquella empresa, necessítan llargas estonas pera esser
detingudament estudiadas; las conquïstas de la Natolia, la Frigia, lo
Tauro, Filadelfia, Macedónia, Tesalia, Achaya, Beocia y altres
territoris contenen gestas importantíssimas y 'ls esforçats capdills
que sucsessivament dirigiren aquella expedició posaren molt alt lo
nom de Catalunya en tan llunyunas terras, ahont foren víctimas de la
falsa amistat del emperador Andronich; los noms de Roger, Entença,
Rocafort y altres distingits capdills y mariners restaran en
l'historia com á viu testimoni de la gloriosa conquista d'aquellas
regions, qu' encar conservan lo recort de la famosa venjansa
catalana.
Lo primer almirall que 's distingí en lo segle xiv es lo viscomte
Jaspert de Castellnou, qu' en 1809, sortí de Barcelona al cap de
poderosa esquadra en direcció á la ciutat d'Almeria pera
correspondrer á l'aydía que de Catalunya esperaba 'l Rey de Castella,
que volia apoderarse d'aquella plaça. Lo de Castellnou desempenyá
perfectament sa missió, y al retornar rendí á Ceuta apoderantse de
ricas despullas y tresors per lo que D. Ferrant de Castella 'l nombrá
Almirant major de las armadas castellanas. Llurs companys en aquella
expedició foren los experts navegants Bernat de Seguí, Othó de
Moncada, Bernat de Centellas, Bernat de Cruylles, Guerau de Cervelló,
Berenguer de Portella, Pons de Rajadell, Pere de San Vicens, Bernat
Després, Acart de Mur, Dalmau de Castellnou, Asbert de Mediona, y
altres, segons asseguran Zurita y Muntaner.
En 1315 sortia de Barcelona una esquadra dirigida per l'Almirant de la
ciutat En Ramon Ricart que costaba en total 12.000 doblas, Jaume II
aprobá y confirmá llavors las Ordenanças del Magistrat municipal y
concedí á dit armament complerta y lliure exempció de l'autoritat del
Almirant real. Aquella armada s' uní ab altra procedent de Valencia
dirigida per Bartomeu Matoses.
També auxiliaren al Rey de Castella los vis-almirants Ramon de Marimon
y Bernat Marquet , acompanyant al almirant Bernat de Sarriá y al
vis-almirant siciliá Aymérich de Beluchi, al cap d'una esquadra qu'
aná á las platjas d'Andalusia seguidamenta la del vis-comte de
Castellnou.
L'infant d'Aragó D. Alfons, fill de D. Fadrich de Sicilia, se dedicá
assíduament al estudi y práctica de las usansas y fets de mar, per
aixó es qu' en 1322 , dirigí una esquadra destinada á protegir los
catalans conquistadors de Grécia y al següent any altra expedició
pera auxiliar al Jutje d'Arborea (Serdenya) contra 'ls pisans
qu'oprimian á dita illa; en aquest' última l' acompanyaba sa muller
D.ª Teresa. D. Pere de Belloch sortí de Barcelona en lo mateix any ab
18 galeras y 6 naus armadas en refors del antedit infant que comptaba
ab lo conçell de generals tan estimats com Arnald y Bernat Ballester,
propietaris del navili que conduhíá D.ª Teresa. En lo mes de Maig
sortiren á requerir al mencionat Jutje d'Arborea lo vis-comte Dalmau
de Rocaberti, Guerau de Rocaberti, Bertrán de Castellet y Huguet de
Santa Pau, que fóu ferit als 6 de Juliol devant de Villadeiglesias.
Huguet de Totzo navegá en auxili del Rey D. Jaume II, que 's trobava
en Port-Fangós, ab 20 galeras mallorquinas. Francisco Carrós almirant
conduhíá algunas embarcacions, Pere y Francisco Safont, mallorquins,
auxiliaren á D. Jaume II ab una galera als 9 de Juny. Retornat lo
Senyor Rey á Barcelona enviá á Guillem Aulomar en auxili del infant
que restaba defensant l'illa, y 'l de Mallorca l'hi proporciona
novament socors manats per l'Almirant Bernat Guillem de Turent
(Toreno, dihuen alguns autors infundadament). Lo día 27 de Mars sortí
altra esquadra de Barcelona pera auxiliar al esmentat infant Alfons
manada per Pere de Belloch y Miquel Marquet de qui deya Zurita: "Fou
tan bon mariner com eran tots los de sa nissaga, qualitat que
semblava 'ls vingués d'herencia." Lo cómitre Lambert arribá á
Barcelona 'l día 15 de Janer de 1325, sentne portador de la bona nova
de la presa de Cáller per l'almirant Carros. Llavors ocorregué un
conflicte de fatals conseqüencias; D. Jaume designá á Ramon de
Peralta lo carrech d'Almirant y á Carros l'hi conferí 'l' grau de
general de las cosas del mar; aquest valent mariner considerant mal
recompensats llurs eminents serveys enviá al navegant Guerau d'Olós
al Rey, demanantli lo rellevés del cárrech que desempenyaba en
Cerdenya. D. Jaume y l'infant l'hi pregaren no prengués á mal aquella
decisió y per aixó l'hi proposaren lo matrimoni de son fill Francisco
Carrós ab la germana dela reyna D.ª Elisenda, mes com aytal proposta
arribá tard al coneixement del Almirant no 's pogué evitar una
dissensió entre ell y Peralta qu' acaba ab la batalla de Bonayre á
conseqüéncia de la que, segons Zurita, foren reduhits á presó En
Carrós y son fill, Gilabert de Cruylles y altres capitans.
Las guerras ab las repúblicas nort-italianas, que començaren en 1330,
guerras en que lluytaren _duo proepotentes populi_, segons Foglieta,
donaren motiu al renom y fama d'alguns distingits capitans com
Guillem de Cervelló y 'ls vis-almirants Galcerá Marquet y Bernat
Sespujades los quals bloquejaren á Génova y s'apoderaren després de
Mónaco, Lavalla y Menton. Lo vis-almirant Marquet, descendent del
altre mariner Ramon Marquet, de qui habem parlat, fou Conceller de
Barcelona y contribuhí al foment de las construccions y edificis
marítims de nostra ciutat, essent ademés un práctich eminent y un
ciutadá distingit, per aixó es que la posteritat reconeixent llurs
mérits conmemorá sos fets ab la monumental font que figura en la
plassa de Fra-menors. Al parlar dels Marquets(Ramon, Bernat, Miquel y
Galcerá) nos sembla que 'ns referim á la familia italiana dels Doria
que tants homens illustres doná á la marina genovesa desde Pagano
Doria qu' en lo segle xiv era Almirant de la República fins l'Andreu
Doria tan celebrat en las guerras entre Carles V d'Alemanya, Rey
d'Espanya, ab Francisco I de Fransa; per aixó es que sentim un
vertader orgull al considerar que nostra patria tingué en altres
épocas familias, com aquesta, que sostenian per tot arreu enlayrada y
sempre temuda en los pals de nostras galeras la sangonosa bandera de
las barras catalanas.
D. Pere IV auxiliá al rey de Castella ab 14 galeras manadas per Jofre
Gilabert de Cruylles qu' als 6 de Setembre de 1339, derrotá en Ceuta
á 21 galeras serrahinas, mes habent desembarcat fou mort en una
batalla essent reemplaçat per D. Pere de Moncada, que després
d'alguns anys se dirigí contra Mallorca; en las guerras de D. Pere ab
dita illa, 's distingiren Felip y Joan de Boil (1343), Bernat de
Ripoll, l'almirant D. Pere d'Exerica, Ramon d'Anglesola, Galvany
d'Anglesola, Acart de Mur y molts altres.
Altres almirants respectats foren Bernat de Boxadors y Aymerich de
Delvey, guardador de las costas del Roselló.
Lo rey de Castella, Alfons XI tenia posat setje á Algeciras , y 'l
d'Aragó D. Pere IV enviá en son auxili á 18 galeras, que sortiren en
1342 de Barcelona, manadas per Matheu Mercer y Jaume Escriba,
vis-almirant, los quals ab sa bona direcció contribuiren poderosament
á conseguir la rendició de la plassa; per áixó es que 'l Rey de
Castella dispensá als mariners catalans senyaladas probas de
consideració y apreci.
La provinciá de Barcelona nomená en 1343 almirant á D. Pere de
Moncada, pera 'l comanament de l'expedició que, composta de 9 galeras
y 20 naus, enviaba á Mallorca en auxili del rey D. Pere IV contra D.
Jaume. Lo mateix almirant maná altra expedició dirigida á Serdenya en
temps d'Alfons III.
Ramon de Vilanova era considerat com un dels primers almirants de Pere
IV y per aixó en 1349 aná ab 4 galeras en auxili del rey de Castella
D. Alfons, y mes tard son fill, Bernat de Vilanova, renová l'esquadra
ab altres 4 embarcacions.
En 1351 sortí de Barcelona una esquadra aprestada per ordre de D. Pere
donada en Perpinyá, la qual debía unirse á la veneciana, ab motiu de
la lliga ajustada entr' Aragó y Veneciá contra Génova; estaba
dividida en dos seccions, manaba la primera Mossén Bononat Descoll,
vis-almirant y la segona Bernat Ripoll y Rodrich Sanmartí de
Mallorca, restant al cap de la expedició lo general Pons de Santa
Pau, asesorat per un cos de práctichs compost de Ferrer de Manresa,
Francisco Finestres, Guillem Morey, Andreu Olivella, Jaume Boscan y
Mateu Mercer, valenciá. Aquest últim en 1352 sortí ab 12 galeras,
armadas de molta munició, del port de Barcelona dirigintse al Bósforo
en ajuda de Descoll que debía pendrer part en la batalla de
Constantinopla, després d'haber alcançat una gran victoria sobre las
66 naus manadas per l'almirant genovés Pagano Doria que tingué de
refugiarse á Negroponto.
Bernat de Cabrera, veus aquí, senyors, un nom ben conegut y respectat
en nostra historia; fidel súbdit, valent capdill , mariner esforçat y
llegislador y polítich eminent, Cabrera es digne representació
d'aquella nissaga de forts varons qu' acompanyaban als reys ab son
consell y sa espasa. Imposibles son d'enumerar los fets d'armas en
que intervingué aquest personatje; nosaltres sols donarém una
lleugera indicació d'aquellas lluytas navals en que prengué part.
En 1349, junt ab Matheu Mercer, Berenguer Abella y Ramon de Riusech
passá á Mallorca al cap de poderosa esquadra, en 1353 (5 Juliol)
sortí de Valencia dirigintse á Port-Mahó, en l'illa de Menorca, al
objecte de continuar la guerra contra Génova á qual efecte s' uní ab
lo veneciá Nicolau Pisani y abdós anaren á Serdenya contra 'l Jutje
d'Arborea, ajudat per los genovesos, vencent ensemps al almirant
Antoni Grimaldi; en 1351 maná l'esquadra de tres divisions de que vos
hi parlat; en 1398 se dirigí á Sicilia al devant d'una forta armada,
que portaba molta tropa de desembarch, pera subjectar las continuas
rebelions d'aquell territori; altres fets marítims acreditaren la
pericia é intel·ligencia de Cabrera, per aixó lo rey D. Pere IV l'hi
encarregá la compilació d'unas ordenanças marítim-militars y
l'antedit Capitá general feu present al Monarca en 1354 d'unas
tituladas _Ordinacions sobre lo feyt de la mar, fetes per lo molt
noble D. Bernat de Cabrera, capitá General del Senyor Rey com veng de
Sardenya é hay vençut los genovesos_.(1). Pere López de Ayala en
sas _Chrónicas dels Reys de Castella_ diu, á proposit de l'expedició
contra Calpe armada per D. Pere d'Aragó en 1359, qu' en una de las
galeras anaba lo comte de Cardona, y en l'altra D. Bernat de Cabrera,
almirant d'Aragó; mes nosaltres creyem que solsament era Capitá
General puix aixís s'assegura en la portada de sás Ordinacions y en
altres documents, Lo Rey d'Aragó pagá ab inícua ingratitut los
serveys de tan lleyal súbdit puix prou sabut es que fou la causa de
sa mort. Llur fill En Bernardí Cabrera, seguí sas petjadas y per aixó
veurem alguns fets del mateix al parlar del comte d'Osona, titol que
l'hi conferí D. Pere lo día primer de Mars de 1356.
Confederadas las armadas de Catalunya y Venecia contra Génova com
habem dit, eixiren dirigidas per Pons de Santa Pau, Francisco
Finestres, Ferrer de Manresa, Guillem Morey, Andreu Olivella, Andreu
Bosch y altres, junt ab Tomas Grandonico y Blav Moriani almirants
enviats per lo Dux y Senyoria de Venecia cap als mars de Llevant y
allí venceren á Peyrin de Grimaut(?) (tal volta Grimaldi, de la
familia regnant en lo principat de Mónaco y posseidora de la senyoría
de Ventimiglia, Menton y Roquebrune); altres autors, entre ells
Capmany, dihuen que l'almirant derrotat fou Paganino Doria, mes no es
probable que fos aquest últim puig Doria no navegaba en aquella part
del Meditarrá per haber sigut anteriorment derrotat per Descoll.
També acompanyá las galeras catalanas lo vis-almirant Ramon de
Sanmartí. L'almirant Bernat Ripoll morí en la batalla de
Constantinopla (13 de Febrer de 1352) y lo General Santa Pau no quedá
mort én la mateixa, com creu lo senyor Capmany, sino á consecuencia
de las feridas en ella rebudas, essent sepultat á Constantinopla y
conduhit llur cos á Catalunya en la galera de Joan de Sant Vicens.
Altres distingits capitans foren Gilabert de Centellas y 'ls
vis-almirants Galcerá de Fonollet y Bononat de Massanet qu' entr'
altras expedicions manaren la sortida de Barcelona en 1356 composta
de 47 galeras pera atendrer als compromisos del Rey d'Aragó ab llurs
aliats.
Francisco de Perellós se feu notar al mateix temps que 'ls anteriors y
sa fama era tan extesa que 'l Rey de Fransa, solicitá l'auxili de dit
capdill contra 'l d'Inglaterra y Perellós, mitjansant la benevolença
del Rey de Aragó, acudí al auxili del francés resguardantlhi las
costas de Bretanya ab los navilis de l'esquadra sortida de Barcelona
en 1357.
A meytat del segle que 'ns ocupa sostingueren encebada guerra
terrestre y marítima abdós Peres, ço es lo de Castella y 'l d' Aragó,
llavors se distingiren al cap de nostras embarcacions eminents
mariners qu' imposaban lo respecte degut a nostra bandera no sols als
castellans, sino als genovesos, portuguesos, serrahins, cántabros y
altres pobles ab ells convinguts. Veigis sino la gran batalla donada
en 1359 devant de Barcelona en que D. Pere de Castella, no obstant
l'ajuda de las esquadras dels esmentats regnes fou complertament
vençut y perseguit fins al cap de Sant Vicens, encara que portaba
mariners tan célebres com lo genovés Lanzarote Lezana (Pezana, segons
certs historiadors) 'ls castellans Garci-Alvarez de Toledo, Diego
García de Padilla, l'almirant Gil Bocanegra y altres extranjers. En
ella inmortalisaren llur nom l' Rey d'Aragó, que 's trobaba en
Barcelona, y l'almirant Comte d'Osona, fill de En Bernat de Cabrera,
no menys que'l viscomte de Cardona qu' era vis-almirant.
Los armaments del _corç_ per lo mateix que constaban de pocas
embarcacions no feyan altre cosa qu' un servey irregular pero
continuo, per aixó es que no donaren ocasió al lluhiment de sos
capitans per l'exigüitat del nombre de las galeras que 'ls
composaban, mes en 1360, sia pera netejar lo Meditarrá dels piratas y
castellans que l'infestaban, sia pera protegir la costa llevantina de
las novas invasions dels mateixos, que volián apoderarse de Mallorca,
eixiren de Barcelona cuatre galeras manadas per lo brau Pons
d'Altarriba.
Bernat de Thous fou lo company del vis-comte de Cardona y d'Adolf de
Próchita, per aixó es qu' aná al Grau de Valencia ahont se dirigían
las naus castellanas en 1364 contribuhint á ferlas abandonar nostras
platjas.
Lo comú de Barcelona auxiliá en 1393 á don Joan I ab moltas galeras
destinadas á las guerras de Sardenya; nostra ciutat col·locá al cap
de las mateixas als més distingits dels seus capitans entre 'ls
que 's notaba á Francisco de Teré, Francisco Burgués, Simon Desllor,
Lluis Aversó, Umbert de Vilafranca, Francisco de Trilla, Jaume
Vallseca, Ibo Conill, Pere Marlés, Tomás Girona, Genis Almugaver,
Pere Bertran, Ramon Fivaller, Pere Busquets y Bernat Quintana. En
1397, altre capdill catalá, 'l vis-comte de Rocaberti, se dirigí á
Grecia manant un fort cos de galeras al objecte de rebrer lo
vasallatje d'aquell regne ofert per los catalans conquistadors al rey
D. Pere, ensemps qu' á desempenyar lo carrech de Lloctinent y Vicari
General del mateix.
## SEGLE XV
Inaugura las gestas de Catalunya en aquesta centúria l'esquadra
composta de 150 velas, que sortí de Barcelona contra las terras de
Sardenya, que tant costaren de conservar, y al seu devant anaba 'l
famós almirant Pere Torrellas, qu' habia pres part en distintas
guerras marítimas com entés capitá qu' era.
Don Ramon de Perellós fou lo company del infant don Fadrich d'Aragó,
fill natural del Rey don Martí, puix en 1424 abdós emprengueren una
expedició contra 'ls milanesos. Més tart, junt ab Joan de Moncada y
Bernat de Centellas se dirigí contra Nápols, derrotant al Duch
d'Anjou y lliurant á la plassa sitiada. Ja alguns anys avans, Ramon
Folch de Cardona intervingué ab lluhiment en un assalt de la capital
del Regne de las Duas Sicilias, donat en 1422, puix manaba 28 galeras
de Barcelona.
L'inmortal Fivaller, lo constant defensor de las llibertats de
Catalunya, acudí en socors del rey don Alfons V y de son germá don
Joan, presos en Génova per lo duch de Milá, Joan Maria, unit á
aquella República; després d'haber reconciliat al rey d'Aragó ab lo
milanés, en térmes qu' aquest instituhí al primer hereu de son ducat,
se dirigí contra Génova ab 42 galeres de Barcelona, 6 de sa propietat
particular y moltas més de sos parents, á las que dirigia com á
Almirant(2), y, habent trobat ja al duch mort, després de molls
combats y d'haber saquejat tota la ribera del Genovesat no 's retirá,
fins á obligar als genovesos á entregarli lo testament del Duch de
Milá, en que instituhia al rey aragonés. De retorn tocá en Marsella,
saquejantla y prenent com á recort de sas victorias, la cadena que
tancaba son port ensemps que 'l cap ó reliquia de S. Lluis, quals
objectes entregá á mans del mateix rey en la Seu de Valéncia; per
quins mérits meresqué la més íntima confiansa de son deixeble,
l'esmentat monarca, al que "com ningú ajudá puix en son servey, pera
conquistar á Nápols, li moriren dotze fills, sens contar molts altres
de sos parents" com relata lo Dietari de Comes.
En temps d'Alfons V se féren notar Joan de Santcliment, propietari
d'embarcacions, Bernat Vilamari, Vidal de Vilanova y Galcerá de
Requesens, capitans de mar, ensemps que Pere Serra, conseller III de
Barcelona, (1457) per la participació que tingueren en varias
empresas marítimas enviadas á Italia contra 'ls Duchs de Milan y
d'Anjou. Altre distingit mariner fou Ramon d'Ortafá, á qui don Alfons
V encarrega lo gobern de l'Albania.
En 1436, Pere Castelló, cónsul de Perpinyá, Mossén Joan Llull,
Conseller en Cap de Barcelona, Bernat de Vilafranca, Berenguer de
Mombuy y Joan Roger d'Eril armaren una esquadra per ordre de las
Corts de Monzó, la qual fou benehida en Barcelona als 23 d'Abril y
capitanejada per l'almirant don Joan Bernat de Cabrera, compte de
Módica y senyor de Blanes, per los vis-almirants Anton y Jaume
Bertran y altres.
L'esmentat Bernat Vilamari, passejá triomfants per los mars de
Turquía, Egipte y Siria las banderas de Joan II, defensant després
l'illa de Chípre y derrotantne la flota de Caramany.
Rafel Juliá sortí de Barcelona als 30 d'Octubre de 1403 manant duas
galeras qu' acompanyaren á Mossén Francisco Ramis fins á Ceuta pera
oferir la corona de Catalunya al Infant Pere de Portugal, en nom de
la Diputació y mitjansant lo consentiment de la ciutat de Barcelona;
l'embaixador Ramis suplicá al Conestable de Portugal s'embarcás en
ditas galeras y habent acceptat l'invitació feren via cap al port de
Barcelona, ahont arribaren, després de grans perills, lo dissapte dia
21 de Janer de 1464. (_D. Pedro el Condestable de Portugal etc._, per
D. Andreu Balaguer y Merino, plana 12.)
A últims d'aquest segle ja comensá á decaurer la marina catalana, mes
no obstant poden considerarse com mariners lo conceller en cap Felip
de Ferreras, Galcerá Carbó, Bernat Serra, Guillem Soler, y Baltasar
de Gualbes. Arnald Romeu y Bernat Lloveras eran operaris de las
Dressanas de Barcelona en aquest período lo mateix que Bernat Muy y
Pere Massanet, los quals tancan la llista dels navegants de Catalunya
en lo segle xv.
## SEGLE XVI
Ja en l'anterior centúria s'habia donat á conéixer, durant lo regnat
de don Ferrant II, don Pere de Cardona, almirant en qui tenia 'l Rey
posada sa confiansa complerta; per aixó es que quant en 1506 se
dirigí á Nápols en companyia de sa segona muller donya Germana de
Foix, l'hi confiá lo comanament de las galeras que formaban sa
escolta.
Alguns anys després (1515) don Lluis de Requesens, proporcioná nous
llorers á nostras naus, puix ab solas 10 d'ellas se 'n aná á las
costas de Berbería, conseguint nombrosas victorias com la batalla de
Pantalarea, devant de Sicilia, en la que s'apoderá de las banderas
qu' Arraiz Soliman habia arrancat á una galera pontifícia; altres
membres d'aquesta familia foren intelligents mariners, com don
Berenguer de Requesens, company del Duch de Medinaceli en sas
expedicions contra l'illa africana de Gerbes (1560).
Debem mencionar especialment á En Miguel Bohera, general de las
galeras de don Ferrant lo Católich; Carles V l'hi reconegué dit grau,
distingintse en las guerras d'aquell emperador en Àfrica, y
principalment en las batallas de Trípoli, Oran, Bujia y Mazalquivir.
En aquest segle 's feu notar lo capitá Collell de Sant Feliu de
Guixols, que sentne Almirant comaná l'esquadra de 40 galeras. que
desde
'ls Paisos-Baixos acompanyá á la reyna donya Mariana d'Àustria á
Espanya.
En la memorable batalla de Lepant prengueren part molt activa las naus
y
'ls capdills de Catalunya. En l'armada cristiana al costat dels
capdills castellans y venecians Joan d'Austria, Colonna, Doria,
Veniero, Bazan, Requesens, Cervantes y altres, s' hi notaban los
mariners de Catalunya; la sola vila de San Feliu de Guixols hi
comptaba á 80 de llurs més ardits capitans, entre 'ls que's
distingiren Narcís Ferrer, N. Oliver, N. Guard, N. Oliva, N. Amat y
Pere Roig; aquest últim captivá ab sa galera la de Alí-Bajá, de la
qual conservan un gallardet sos descendents. També acompanyaban als
catalans Miquel Serafí y 'l capitá Canigó, que trevallaren ab
heroisme en favor de las armadas unidas contra la serrahina, manada
per Paili, per lo que l'Almirant remerciá llurs serveys entregant
una bandera ab las armas d'Espanya al primer, y lo dozer de Alí-Bajá
al segon.
També correspon al segle xvi Jaume Gras, pilot de San Feliu de
Guixols, que tenia fama d'esser molt entés, y per aixó se l'hi
encarregá la direcció de la nau que conduhia á S. S. Adriá VI desde
Tarragona á Italia. Quan l'esquadreta era mar endintre sobrevingué
una furiosa desfeta qu' obligá als capitans á replegarse novament al
port, ab aquest motiu tingué Roig l'honra d'hostatjar al Pontífice en
sa casa.
## SEGLES POSTERIORS
Ja durant lo segle xvi se notá l'abstenció dels catalans de figurar en
la marina de guerra, puix com las esquadras espanyolas eran manadas
per capdills de las provincias marítimas castellanas, com sucsehí ab
la gran armada Invencible de Felip II contra Inglaterra, y per altra
part com las guerras náuticas habian disminuit notablement, no
existian motius pera formar notabilitats en la marina; aixó per una
part, y per altra 'l descubriment d'América, qu' atreya moltas naus,
favorint l'alta navegació, es causa de que sobresurtin molt contats
mariners catalans en l'especialitat de la marina de guerra y 'ls
pochs qu' allavors floriren, com qu' estavan enclosos dintre la
nacional y no sempre obtenian los més elevats graus, d'aquí qu' avuy
restin complertament desconeguts. Ademés desde 'l segle xvi en avant,
exceptuantse pocas expedicions, ja no solcan los mars esquadras
espanyolas d'una importáncia comparable á la d'aquellas expedicions
dels Reys d'Aragó y com qu' ahont se troban los noms y las gestas
dels capdills es en las guerras en que intervenen, d'aquí es que la
falta de fets marítims es causa de l'inexisténcia d'almiralls dignes
de l'admiració dels segles posteriors. Y en tant es aixís que 'ls
catalans restan complertament eliminats de las més elevadas
categorías en los regnats de Ferrant VI y Carles III, y fins en la
batalla de Trafalgar, que resumeix y dona probas de l'importáncia de
la marina espanyola, no menys que de la pericia de llurs almirants al
comens del present segle, no prengué part cap mariner catalá d'una
graduació mitjana.
Efecte de las anteriors causas es que sols podem enclourer en aquesta
part als distingits mariners catalans Antoni Barceló, Felip Bauzá,
Geroni Basart y Bartomeu Bosch.
Nasqué Barceló en Palma de Mallorca, lo primer dia d'Octubre de 1717 ;
desde jove comensá sa carrera náutica viatjant en los barcos que
feyan lo trajecte de Mallorca á Catalunya, per quin motiu prompte fou
coneixedor de las prácticas y costums marítimas, per aixó es que
solsament tenia 18 anys y ja era capitá d'un dels barcos correus,
entre las Balears y la Península. Als 6 de Novembre de 1738 capturá
dos galiots argelins per lo qual lo Rey l'hi concedí la categoria
d'alférez de fragata; en 1753 era tinent de fragata, en 1756 fou
agregat al cos general de l'armada, en 1762 obtingué grau de capitá
y
'l comanament dels xabechs reals; llavors comensá las excursions
marítimas contra 'ls moros de Berbería que tanta anomenada l'hi
conquistaren; en dit any captivá set baixells, en 1763 tres navirs y
feu presoner al capitá Selim, temut pirata del Mediterrá. Als 6 de
Juliol de 1768 s'apoderá de una embarcació argelina de 21 canons;
més endevant, prop de Melilla, prengué 4 barcos moros. En 1775
rebé 'l comanament d'un comboy que 's dirigia á Argel, essent
nomenat brigadier per los bons serveys y zel que desplegá al cap del
mateix. Lo marqués de Campo-Franco, en un poema escrit ab motiu
d'aquellas guerras, descriu las altas dots que adornaban á Barceló;
don Vicens García Huerta elogiá lo mérit de nostre Almirant en un
romans que fou criticat severament per l'autorisat historiador de la
marina espanyola, don Martí Fernandez de Navarrete, en una carta
firmada baix lo pseudónim de Pancraci Lesmes de San Quintin. Als 24
d'Agost de 1779, s'encarregá de la direcció de las forsas navals
contra Gibraltar, prenent possesió de la categoria de jefe
d'esquadra. En 1783, era tinent general d'una divisió de 83 navilis
que bloquejá á Argel destruhint més de 400 casas. Al any següent
emprengueren los moros la revenja , mes novament foren derrotats en
una batalla en que Barceló degué la conservació de sa existencia al
major general don Joseph Llorens Goicochea. Als 27 de Setembre de
1784 era comandant general de las esquadras espanyolas y estaba
condecorat ab la creu de Carles III. La altíssima posició é
influencia qu' alcançá solsament ab l'aydia de llurs mérits, fóren
causa de que l'envidia amargués l'últim período de sa aprofitada
existencia y per aixó y á causa d'una sordera que patia, abandoná la
Cort y 's retirá á sa patria, ahont morí als 30 de Janer de 1798,
quant tenia 80 anys. La sua espasa 's conserva en lo Museo Naval de
Madrit, sota 'l retrato de tan infatigable marino y al costat del
plano de la batalla naval que 'n 1783 guanyá als argelins.
Altre mallorquí distingit en la marina, fou En Felip Bauzá; nasqué á
meytat del segle xviii y morí en Inglaterra en 1833. Estudiá en
Cartagena, y en 1789 acompanyá al explorador Malespina en sas
expedicions navals y treballs hidrográfichs. En 1810 era director del
Depósit hidrográfich d'Espanya, y aquesta circunstancia 'l decidí á
publicar algunas cartas geográficas de l'América meridional, que per
sa exactitut superan á las de Belling, D'Anville, Bauche, Brown,
Moll, Poirson y altres. En 1823, á causa dels disturbis policichs
ocorreguts en Espanya, emigrá á Inglaterra, ahont fou molt distingit
per lo Gobern, que l'hi oferí un elevat siti en lo personal
d'Hidrografia, lo qual no acceptá, més en 1830 doná á llum una
"Carta que comprende las costas del seno mejicano,"construïda por las
observaciones astronómicas y cro- "nométricas hechas por varios
oficiales de la Marina"real española é inglesa y por otros
individuos de ambas "naciones. Por D. F. Bauzá, de la Sociedad Real
de"Lóndres, etc.
-- Publicada en Lóndres, año de 1830, "por el autor." Mentres durá la
guerra de l'independencia espanyola de principis del segle actual,
se distingiren molts mariners en sas expedicions contra 'ls
francesos pera impedir que desembarcassen reforços y municions,
ensemps que privarlos d'emportars' en lo que robaban y entre tants
se distingiren los catalans Basart y Bosch, dels que parla
l'historiador don Manel Cúndaro en los termes que
traduhim: "L'heroica vila de San Feliu de Guíxols, moguda per l'
ardent patriotisme y 'l noble empenyo ab que habia pres la defensa
de Girona y la causa comú de la Nació, habia armat una petita
esquadra composta d'una mitja galera, manada per don Geroni
Basart, comandant de l'esquadreta, d'un xabech, á las ordres de
don Bartomeu Bosch y d'una falúa dirigida per lo fill de aquest
últim. Ab tan escasas forsas s'apoderaren de sis llaüts y dos
xabechs enemichs, procedents los primers de Fransa que 's dirigian
á Barcelona, portant queviurers y 'ls últims eixian de nostra
ciutat, ab cárrega de farinas, arrós, plom, blat y altres
substancias, cap á Fransa. D. Geroni Basart, conegut per Rufo, era
un brau mariner de gloriosíssims antecedents, puix habia fet lo
corç ab patent reyal á costas de la vila, en 1779 captivá á quatre
barcos corsaris inglesos, per lo que 'l Rey l'hi regalá una gran
medalla, que l'hi posá en lo pit lo comte del Asalto, Capitá
General del Principat, qual medalla portaba esculpida la imatje
del Rey ab lo mot _D. Carlos III rey de España y de las Indias_, y
en lo revers la Fama volant sobre núvols, ab una corona de llorer
en la má y l'expresió _premia y excita al varon esforzado_.
Trobantse á Tolon de Fransa y sent necessari l'envio d'un plech
d'importáncia se oferí al general don Joan de Lángara, després
Ministre de Marina, y ab 48 horas aná y torná de Blanes, cumplint
l'encárrech á satisfacció del general esmentat, per lo que 'l
mateix monarca 'l premiá ab dos parellas del
_bou_ pera que ell y llurs fills poguesen dedicarse á la pesca."
------------------------------------------------------------------------
La suscinta y lleugera relació qu' acabo de llegirvos pot donarvos
alguna idea de lo qu' eran los antichs capdills de nostras esquadras;
mes la necessaria concisió dels datos biográfichs á ells referents,
confesso, fan excesivament pesada y áspre eixa materia. No obstant
aixó, de mon desautorisat parlament pot deduhirse ab sobrada
facilitat l'importáncia de nostra marina, especialment en los segles
que l'Etat Mitjana enclou; puix en una nació com l'aragonesa, que
comptaba ab tan escasa costa marítima, florian á centenars en cada
segle celebrats almiralls de fama europea, casi tots fills de
Catalunya. Aquesta indicació 's troba ben comprobada en molts autors
extranjers y nacionals y per aixó no 'ns estranya que desde 'ls
analistas genovesos y venecians fins als cronistas catalans y
aragonesos una no interrompida serie d'alabansas s'estableixi á favor
de nostres mariners. D'aquí prové 'l sentiment que 'm causa 'l que jo
haigi tingut qu' esser lo pregoner de sas glorias y de las gestas en
que intervingueren, dolguentse en l'ánima, que no contessin ab mellor
panegirista, donchs en aquest últim cas, sobre passar vosaltres una
estona de més atractivol alicient, hauria restat mellor vindicada la
memória de llurs inmortals fets.
He dit.
------------------------------------------------------------------------
1. En 1787 las publicá l'Imprempta Real de Madrid ab la traducció
castellana á la vista.
2. Los consellers que manaban esquadras tenian la categoria
d'almirant.
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK MARINERS CATALANS CÉLEBRES ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
