The Project Gutenberg eBook of Arrels mortes
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: Arrels mortes
Author: Joan Puig i Ferreter
Release date: July 12, 2026 [eBook #79083]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Imprenta de Joaquim Horta, 1906
Other information and formats: www.gutenberg.org/ebooks/79083
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ARRELS MORTES ***
Arrels mortes
Joan Puig i Ferreter
1906
__PERSONATGES__
Senyora Virgínia, _viuda de Pradell._
Claudi Pradell, _son fill, llicenciat en Farmacia._
Joseph Pradell, _oncle de Claudi._
Paula, _la seva esposa._
Rosalía.
Teresa, _sa germana gran._
Abdon, _amich de Claudi._
Una vehina.
Dues dones.
L'acció a l'època actual, durant l'istiu, en un poble del Camp de
Tarragona.
## ACTE PRIMER
Saleta bonica a casa de Joseph Pradell. Al fons una porta vidriera de
dues fulles que dona a l' avant sala. Aquesta es molt clara y
espaiosa. Al mitj d'ella s'hi veu una taula rodona ab un gerro de
flors a damunt. Al fons de tot una porta ab persianes que dona al
terrat. Dintre la saleta, a la dreta del fons, una calaixera y
apoiantshi a damunt, un bell quadro de Santa Virgínia brodat, ab unes
cistelles de flors artificials a cada costat y dos candelers de
bronzo a davant. A l'esquerra del fons una tauleta ab armari a damunt
que fa de llibrería per en Claudi. Al costat esquer un gran balcó que
fa clara la sala, ornat ab uns cortinatges blanchs que forman un
pabelló ab bastant de gust. Davant del balcó dos balancins cara a
cara y cadires altes y baixes pel voltant. A la dreta una porta que
va a la cambra de Claudi, y en primer terme, una taula escriptori
molt sensilla, un poch avançada cap al centre de l'escena. Alguns
quadros de sants y retrats de familia per les parets.
Mitj-díada d'istiu. L'escena molt clara però que doni la sensació de
fresca, ab el sòl regat, les portes entreobertes, la llum d'un tò
verdós produhit per les persianes. Tot ha de respirar l'ambient
tranquil d'una casa de propietaris acomodats.
Virgínia esta assentada en una cadira baixa davant del balcó. Fa un
treball de ganxet ab molt amor. Es una senyora d'uns quaranta sis
anys que's conserva be. Es sensilla y afectuosa en son tracte, de
cara plena y afable, de cabells que ja blanquegen. Vesteix de fosch,
be y sensillament. Durant un moment treballa sola mentres a l'avant
sala se veu passar la Paula que endreça coses y després baixa la
persiana deixant l'estancia en una agradable mitja claror.
PAULA
(_De l'avant sala estant_). Escolti, Virgínia. Jo me'n vaig un
moment.
VIRGINIA
Está be.
PAULA
Si ve'l Joseph del cafè díguili que torno al instant.
VIRGINIA
Molt be diu.
Paula se'n va. Pausa. Per la porta de la seva cambra ve en Claudi,
jove de vint y cinch anys que vesteix un trajo clar. Son aspecte es
agradable; va ab el cap descobert, cabells llargs, bigoti negre fi.
Entra ab certa indolència que conserva tota la primera escena ab sa
mare.
CLAUDI
(_Entrant aixugantse la suor del front_). Bah! No puch dormir.
VIRGINIA
Què hi fa? Fes la sesta no més pera reposar un moment.
CLAUDI
Com vols que reposi si no estich cansat? (_Dihent això pren una
cadira, s'asseu al costat de sa mare y continua:_) Treballes molt,
tu!
VIRGINIA
Jo? Cah!
CLAUDI
Jo estich fet un gandul, noya.
VIRGINIA
Quina feyna tens ara?
CLAUDI
Ni tinch coratge d'obrir un llibre. Ah! això no pot anar!
VIRGINIA
Ara tens dret al repòs, fill meu.
CLAUDI
Ja ho dius tu això!
VIRGINIA
Es clar que sí! No tots els joves fan lo que tu has fet.
CLAUDI
Oh! Quan un vol! (_Ab molt afecte_). Tu si que may reposes. Digam, què
fas ara, aquí?
VIRGINIA
He reprès una feyna que no sé'l temps que la tenia comensada. Això
distreu.
CLAUDI
Sembla que hi posis un cert amor d'artista en aquest treball. Quan jo
era petit passava hores enteres al teu davant meravellat de veure la
llestesa dels teus dits. Te'n recordes, tu?
VIRGINIA
Prou. Y devegades, mirantme, t'hi adormies ab el caparró apoiat sobre
la meva falda...
(_Moment de pausa. Els dos somriuhen ab aquests recorts tendres_).
CLAUDI
Vetaquí que aquesta feyna del ganxet representa la ocupació més
seriosa de la teva vida.
VIRGINIA
Quasi que sí. Quantes y quantes hores hi tinch esmersades si ho
anéssim a comptar!
CLAUDI
Sembla estrany que una cosa tant sensilla pugui omplir la vida d'una
persona!
VIRGINIA
Y pensar que quasi may m'ha donat cap profit, Deu meu!...
CLAUDI
Y què? Si això ha sigut la teva satisfacció...
VIRGINIA
Pensa que durant vint anys no ha nascut pas una criatura al poble que
jo no li hagi fet una gorreta de ganxet com aquesta.
CLAUDI
Y no es bonich poguer dir això? Y sempre sense cobrar, eh?
VIRGINIA
El meu treball no l'he volgut cobrar may; no més, els que ho podien
fer, se pagaven el fil.
CLAUDI
Vaja, això t'ha de donar una gran satisfacció.
VIRGINIA
(_Indiferenta_) Pse!...
CLAUDI
Per què no? Tu avuy deus tenir l'estimació de tot el poble.
VIRGINIA
Bah! No parlem d'això!
CLAUDI
Per què, mare?
VIRGINIA
(_Ab pena_). T'hauria de dir unes coses! Sòrt que no he buscat may la
recompensa!
CLAUDI
Això es molt honrós, mare; sembla petit, insignificant a primer cop
d'ull, però en el fons es gran y noble.
VIRGINIA
No't diré que no, però...
CLAUDI
Què?
VIRGINIA
Les accions nobles ens perjudiquen sovint a nosaltres mateixos, fill
meu.
CLAUDI
Oh! Per què dius això! No siguis egoista, ara.
VIRGINIA
No soch egoista però'm dono compte de moltes coses que a la teva edat
tampoch havía previst.
CLAUDI
Dígam, mare, aquesta impulsió cap al bé que devegades sentim
irressistiblement no es la cosa més hermosa de la vida?
VIRGINIA
Si, no't diré que no... Després de tot val més que siguis així...
CLAUDI
Me respons ab una fredor!
VIRGINIA
Què vols que't digui si jo no puch participar dels teus entusiasmes?
Avança y descobreix la vida ab els teus ulls, vethoaquí tot.
CLAUDI
Els pares feu igual que'ls aucellaires, voldríeu tallar les ales als
vostres fills així que comensan a saber volar.
(_Al dir això, en Claudi s'alsa y's passeja per la sala mirant a dreta
y a esquerra_).
VIRGINIA
Tu creus que tallem les ales, eh? Us ensenyem a volar ab prudència...
CLAUDI
(_Rihent sense afectació_). Prudència! Prudència!
VIRGINIA
S'entra de boig a la vida y se'n surt sáviament. Escolta als que'n
surten.
(_Pausa. En Claudi se passeja contemplant l'habitació. Sa mare
treballa_).
CLAUDI
Heu arreglat molt be tot això!
VIRGINIA
Si, gracies al meu esfors, comensa a fer goig.
CLAUDI
Be prou que veig per tot la teva má.
VIRGINIA
No'm podía avenir a habitar una casa tant mal arreglada.
CLAUDI
Tu has posat les coses a tò. Sembla que tot tingui un altre aspecte.
VIRGINIA
Ni encara que aquí no sigui a casa meva tot ho he anat posant al meu
gust. Avuy una cosa, demá una altra... Sobretot, aquests darrers
anys, m'he esforsat molt: me semblava que d'aquella manera la casa no
era prou digna pera rebre al meu fill Doctor en Farmacia.
CLAUDI
No diguis això; al teu costat tot es digne.
VIRGINIA
Lo que tu has vist, alguna petita millora, tot ho he fet preparant la
teva arribada.
CLAUDI
(_Molt amable_). Grácies, mare, jo no mereixo tant.
(_Dit això avança cap al balcó mentres sa mare treballa satisfeta_).
CLAUDI
Quina calma pel poble! No's veu ningú, no se sent res.
VIRGINIA
Ara meteix se sentía l'armonium del senyor Vicari.
CLAUDI
Quina tarda més serena!
VIRGINIA
Estás content d'esser al meu costat en el repòs del poble?
CLAUDI
Molt, y tu? Les teves penes s'han acabat. Ja no'm tens lluny, entre'ls
perills de la ciutat, com tu dius.
VIRGINIA
Ara'm preocupa molt una altra cosa...
CLAUDI
Quina?
VIRGINIA
El carácter atrevit y despreocupat que has pres a Barcelona. Això aquí
al poble'm causará molts sofriments.
CLAUDI
No, dòna...
VIRGINIA
Però, veyam; per què no vols anar a viure a ciutat?
CLAUDI
N'estich cansat de la ciutat.
VIRGINIA
Y jo estich cansada del poble. Tu també al cap de quatre díes t'hi
aborrirás aquí. Tu no pots viure entre una gent tant hipòcrita.
CLAUDI
Els homes són iguals per tot arreu.
VIRGINIA
Anem a ciutat, creume, fill meu.
CLAUDI
No.Jo estimo la gent del meu poble. Si m'es possible fer algun be
durant la meva vida, el vull fer aquí.
VIRGINIA
El meu somni era d'anar a viure a ciutat, tu y jo sols, tant aviat com
acabessis la carrera.
CLAUDI
Y'l meu venir aquí, al teu costat...
VIRGINIA
Tant que he desitjat tenir una llar meva... una llar nostra,
comprèns?
CLAUDI
Sí, però aquí...
VIRGINIA
Me vull sentir a casa meva, ab vida pròpia... tenir un interior que
sigui nostre, pera tu y jo sols, fill meu...
CLAUDI
Comprench, sí...
VIRGINIA
Una llar que aquí no tindrem may.
CLAUDI
Per què no?
VIRGINIA
Oh! no. Aquí, entre aquestes parets no será may casa nostra.
CLAUDI
Però en una altra casa, aquí al poble meteix, tu y jo sols...
VIRGINIA
(_Ab energia_). No! No!... No'm parlis d'això!
CLAUDI
(_Ab manyaguería_). Jo se un piset tot blanch, de cara als camps, que
obre ses finestres a sol ixent... Allí anirem a viure, eh?
VIRGINIA
No, Claudi! Això no més es satisfer la meytat de la meva ilusió!
CLAUDI
Aleshores la teva gran ilusió es l'anar a viure a ciutat?
VIRGINIA
Sí.
CLAUDI
(_De bromá_). Pera fer la gran senyora, eh?
VIRGINIA
No diguis això...
CLAUDI
Ja't passará aquesta idea.
VIRGINIA
Y tu per quina rahó i interesses tant en no anar a ciutat?
CLAUDI
Sería llarg de contar. Es tot un plan que jo tinch.
VIRGINIA
Un plan pera què?
CLAUDI
Ja t'ho aniré explicant. Es com una missió que jo m'he imposat ab
gust. Vull influir sobre la manera d'esser d'aquesta gent, comprèns?
Vull fer la meva vida d'amor aquí al meu poble. Aquí tinch els
companys, la família, els amors d'estudíant, els recorts de noy, en
fí, tot lo que toca al sentiment y endolceix la vida.
VIRGINIA
Sempre t'he vist ab el cor ple d'aquestes ilusions! No sabs els
desenganys que se t'esperen, fill meu!
(_Se presenta Paula per la porta del fons. Es una dona magre y
nerviosa, viva, cabells grisenchs aplanats endarrera. Vesteix ab
descuyt un cos fosch. Quan parla acompanya sa paraula seca de gestes
vius_).
PAULA
(_De la porta estant_). Vegi, vostè... Algú la demana per allá.
VIRGINIA
(_Alsantse y anant cap a la porta_). Quí es?
PAULA
Vagi, dòna; no es pas pera mi que vé.
VIRGINIA
Però, qui es?
PAULA
(_Ab ironia_). Una visita noble. Fácila passar al saló. Depressa, que
no s'impacienti.
VIRGINIA
La Rosalía?
PAULA
Sembla extrany, Virgínia, que admeti aquesta gent a casa!
VIRGINIA
(_Ingènuament_). Ah! es per la gorreta!
PAULA
Despátxila aviat; de totes maneres. No es bonich de tenir tractes ab
certes persones.
(_Virgínia sén va un xich ressentida per les paraules de la Paula.
Aquesta resta un moment indecisa y en Claudi li diu ab severitat_).
CLAUDI
Tía! Què'n té que dir vostè de la Rosalía?
PAULA
Hum! Vaya una pregunta!
CLAUDI
Sí; què'n té que dir?
PAULA
Vaja, home. Sembla estrany que'm preguntis això! Ni encara que un día
hagi estat la teva...
(_Entra la senyora Virgínia seguida de la Rosalía. Paula s'escorre
indignada per la porta del fons. Rosalía es una noya agradable,
sensilla y graciosa; sa cabellera es rossa, sos ulls blaus, molt
expressius. Vesteix un cos blau clar y una faldilla de tons foscos.
Claudi s'impressiona davant de la Rosalía_).
VIRGINIA
(_A l'entrar_). Ja l'esperava un día d aquesta setmana.
ROSALÍA
La feyna no m'ha deixat venir més aviat.
VIRGINIA
Ne tenen molta de feyna?
ROSALÍA
Massa, senyora; ma germana y jo treballem més de lo que'ns permeten
les nostres forces.
VIRGINIA
Me'n alegro... però això no está be de treballar massa. La seva salut
se'n ressentirá.
ROSALÍA
Ja ho diu vostè. La vida es tant costosa!
VIRGINIA
Oh! En un poblet no tant com es això!
ROSALÍA
Pera nosaltres els pobres...
VIRGINIA
(_Embarraçada_). En fí...
ROSALÍA
Vostès, els richs, no les coneixen les nostres angunies.
CLAUDI
No, però no manca qui les pressent...
VIRGINIA
En fí, què hi fará?
ROSALÍA
Se treballa, se treballa... y no s'avança res. Grácies que's pugui
anar tirant.
CLAUDI
Això no es viure...
ROSALÍA
No senyor que no es viure. Devegades penso que valdria més...
VIRGINIA
(_Anant a sortir pel fons_). Permètim.
ROSALÍA
Faci, senyora.
VIRGINIA
Vaig a buscar la gorreta. Mentrestant assentis un moment.(_Se'n va_).
(_Rosalía permaneix dreta, emocionada davant de'n Claudi. Ell se troba
en igual estat. Per fí ell trenca 'l silenci_).
CLAUDI
Asséntat, Rosalía.
ROSALÍA
No, gracies.
CLAUDI
(_Somrient_). Sembla talment que no'ns coneixem...
ROSALÍA
Talment ho sembla.
CLAUDI
Què es extranya la vida! No fa pas molt temps...
ROSALÍA
Oh! Sí que fa temps, sí...
CLAUDI
Me sembla ahir.
ROSALÍA
No; més aviat sembla'l recort d'un temps llunyá, quasi diria d'una
altra vida.
CLAUDI
Es cert això que dius!
ROSALÍA
El recort d'un temps passat, mort... y enterrat.
CLAUDI
Per què parles així?
ROSALÍA
Deu meu! Còm vol que parli?
CLAUDI
No'm tractis de vostè.
ROSALÍA
(_Ab fina ironia_). Donchs còm? A tot un Doctor en Farmacia!...
CLAUDI
Oh! Rosalía!
ROSALÍA
Ja ho veu, ja s'ha realisat el seu somni...
CLAUDI
(_Maquinalment_). El meu somni...
ROSALÍA
Ja'm recordo be quin era'l seu somni aleshores... y vostè!
CLAUDI
(_Emocionat_). Rosalía! Perdónam!
ROSALÍA
De què?
CLAUDI
Perdónam! Ja sé que t'he faltat miserablement...
ROSALÍA
Oh! no...
CLAUDI
Jo no t'havía d'haver oblidat, no t'havía d'abandonar...
ROSALÍA
Oblidi tot això... Jo fa temps que no hi penso.
CLAUDI
Jo, sí. Aquell passat viu encara en el meu cor.
ROSALÍA
(_Ab emoció_). No vulgui ressucitar coses tan mortes, Deu meu! Facis
compte que tot allò ja está enterrat per sempre... per sempre!
CLAUDI
No.Jo crech que tot ha de ressucitar en mi y en tu...
ROSALÍA
Impossible! Impossible!
(_Ella veu venir a la senyora Virgínia y sab dissimular la situació,
cosa que Claudi apercebeix. Entra la senyora ab una gorreta a l'una
má y un paper pera embolicarla a l'altra_).
VIRGINIA
Veu? No crech que li sigui massa petita, veritat?
ROSALÍA
No, no, al contrari...
VIRGINIA
Què! Vol dir que li podria ser gran?
ROSALÍA
No, no. Está molt be.
VIRGINIA
En aquest cas aquí hi passa una cinteta pera poguerli estrènyer.
ROSALÍA
Que be ho sab arreglar vostè! Ara gracies, mil gracies de tot,
senyora.
VIRGINIA
No hi ha de què. Disposi.
ROSALÍA
Grácies.
VIRGINIA
Quan tregui'l nen de dida portímel, que n'hi farem una altra.
ROSALÍA
No vull molestaria tant.
VIRGINIA
Res de molèstía, crèguim; vostè está molt enfeynada y jo no faig gran
cosa.
ROSALÍA
Está be. Estiguin bons.
VIRGINIA
Ja se'n vol anar? No vol assentarse un moment?
ROSALÍA
La meva germana m'espera. Tenim tanta feyna aquests díes!
VIRGINIA
Molt be, donchs, cal aprofitar la ocasió. Fins a més veure, filla
meva.
ROSALÍA
Estiguin bons.
CLAUDI
A més veure, Rosalía.
VIRGINIA
(_Acompanyantla fins a l'avant sala_). Un petonet al noy quan el vagi
a veure.
ROSALÍA
(_De fora estant_). Grácies.
(_Una pausa. Claudi queda pensatiu. Després torna Virgínia dihent:_)
VIRGINIA
Pobra Rosalía! Després de tot es una bona noya.
CLAUDI
Ha tingut una criatura... No se sab de qui es?
VIRGINIA
D'un extranger de les mines que posava a casa seva. Va morir quan ja
havía anat la primera amonestació.
CLAUDI
Així s'hi casava...
VIRGINIA
Oh! sí. Era un home com cal. Molts d'aquí no farien altre tant. Una
ensolcida de la mina el va arreplegar...
CLAUDI
Quan s'ha d'esser desgraciat!
VIRGINIA
No está de sòrt, no. Y avuy tothom s' allunya d'ella. Ja sabs lo que
passa en un poble.
CLAUDI
Ja ho suposo. Es indigne! Ara meteix la tía...
VIRGINIA
De totes maneres la Rosalía no ha sigut una noya exemplar. Ha tingut
molts festejadors, quan l'un la deixava ne prenia un altre...
CLAUDI
Y be!
VIRGINIA
Oh!... Y crech que va comensar per tu! No pot deixar d'interessarte.
CLAUDI
Cah! Una follia de joves abans d'empendre la carrera.
VIRGINIA
Vetaquí perquè sempre m'ha tractat tant amablement.
CLAUDI
De veres?
VIRGINIA
Com volguentme dir: jo he sigut estimada del seu fill.
CLAUDI
(_Somrient_). Això has comprès?
VIRGINIA
M'ho sembla. Y ara, dígam: com van náixer els vostres amors?
CLAUDI
Quan jo estava a casa'l Farmacèutich. Ja sabs que la seva mare, en
aquell temps, portava'l govern d'aquella casa y la Rosalía cosía y
feya tota la roba d'aquell vell tant tocat y posat.
VIRGINIA
Sí, ja recordo.
CLAUDI
Donchs, allí dins, la cosa va comensar de la manera més natural. A les
tardes el vell sortía a passeig, y ella y jo, sovint, quedávem sols a
la casa. La Rosalía que era viva, fresca, quasi una nena, me duya'l
berenar totes les tardes y escullía sempre lo que més pogués
agradarme com una mare ho fa ab el seu fill.
VIRGINIA
(_Somrient_). Si, això's comensa a compendre.
CLAUDI
L'amor va venir sense que'ns en adonéssim. Aquelles tardes d'istiu
tant llargues, aquella solitut... y sobretot el volguer fugir de
l'aborriment de la botiga que pesava a damunt meu... Ah! això'ns va
acostar tant com el propi desitg!
VIRGINIA
Naturalment, tot hi ajudava.
CLAUDI
Hi havía tardes que ni una ánima se presentava a demanar. Allò era una
peste de salut, com deya l'Apotecari. Oh, mare! Quins temps me's
ditxosos aquells! La meva ánima se va obrir per un moment al
veritable amor!
VIRGINIA
Y després?...
CLAUDI
Després ni ella ni jo várem ser prou cautes.
VIRGINIA
Què vols dir?
CLAUDI
La passió'ns va arrocegar y...
VIRGINIA
Váreu anar més lluny de lo que calia...
CLAUDI
De totes maneres sempre la vaig estimar de debò. Vaig anarmen a
Barcelona fent mil projectes pel nostre avenir.
VIRGINIA
Per l'avenir de qui?
CLAUDI
(_Seriós_). Pel meu y pel d'ella. Aleshores tots els meus pensaments
anaven acompanyats de la seva imatge y'l meu somni era ser llicenciat
en Farmacia, casarme ab ella y viure aquí en la plenitut de la
ditxa.
VIRGINIA
Ah, criatura! Y si t'haguessin dit que l'havies d'oblidar...
CLAUDI
Ho hauria cregut impossible.
VIRGINIA
Has fet be perquè no era una noya pel teu bras.
CLAUDI
No obstant, ella es la dona que ha posat arrels més fondes en la meva
ánima.
VIRGINIA
Se diu que'l primer amor es l'únich veritable...
CLAUDI
Es cert, mare, sempre deixa alguna cosa d'inesborrable en el nostre
cor.
VIRGINIA
Y tu ho sents això?
CLAUDI
Oh! Lo que jo sento més aviat es compassió... una fonda compassió per
aquesta pobra noya que m'ha estimat tant.
(_Entra Paula per la porta del fons_).
PAULA
Ja es fóra la galant visita?
VIRGINIA
Uy! Ja fa un quart d'hora.
PAULA
(_Seriosa_). Miri, Virgínia, si no'm vol disgustar, no la deixi
intervenir gayre per casa an aquesta noya.
VIRGINIA
Be havía de venir a buscar la gorreta.
PAULA
Vès si n'hi faria jo de gorretes! Pel colze! Prou gent honrada hi ha
que ho necessita més que ella.
CLAUDI
Oh, tía! Me sembla que aquesta noya no mereix ésser tractada d'aquesta
manera.
PAULA
Que no ho mereix, dius! Una perduda com ella!...
CLAUDI
Pera mi no ho es pas una perduda!
PAULA
Bon Deu! Donchs hont ho anirá a trobar lo que ha perdut?
VIRGINIA
Son tantes les que cauhen!...
PAULA
Això no es cap rahó, Virginia. La compassió'ns pert a tots.
VIRGINIA
Es veritat, però n'hi ha com la Rosalía que la mereixen la nostra
compassió.
PAULA
(_Indignada_). Com! Una mossa que festeja ab tots els xicots del
poble, que acaba per tenir una criatura y que tindrá'l coratge de
presentarse ab ella davant de tothom...
CLAUDI
Millor! Aquest coratge sol la dignifica...
PAULA
Què dius!
CLAUDI
Sí! Presentarse ab el cap alt y ab el fill als brassos es una
confessió en plena llum que la dignificará als ulls de tothom.
PAULA
Això goses a dir, tu! Els fills del pecat s'han d'amagar pera evitar
l'escándol. Per això hi ha els Hospicis y'ls Assils.
CLAUDI
Oh, tía! Es monstruós lo que acaba de dir!
PAULA
Y què es lo que tu dius? Això no més pot sortir d'un cor sense
relligió!
VIRGINIA
Claudi, vaja, deixem corre aquesta qüestió. Tía, no disputi més...
PAULA
Me sembla estrany que sigui'l fill seu, Virginia! El seu fill qui
vingui aquí dins a defensar això!... Una perduda que tothom rebutja!
(_En aquest moment entra Joseph que se l'ha vist venir un instant
abans a travers dels vidres y s'ha aturat a escoltar la disputa. Es
un home de bona alsada, la seva barba blanqueja. Parla ab veu
mesurada. Vesteix com un propietari del camp, un trajo fosch usat y
gorra. A l'entrar les emprèn contra la seva dona_).
JOSEPH
Y tu què sabs d'això, mala llengua?
PAULA
(_Sorpresa_). Ah!... tu aquí!
JOSEPH
Sí, jo! No puch entrar a casa que no t'atrapi dihent mal d'algú.
PAULA
Quan jo parlo ja sé lo que'm dich...
JOSEPH
Tu deixa estar lo que no t'interessa, vethoaquí.
VIRGINIA
Ja s'ha acabat. Es que val la pena que'ns enfadem per això?
JOSEPH
(_Calmat_). No... però ja sab ella que no estich per mormoracions,
jo.
PAULA
Això no es mormorar, dir les veritats que tothom sab.
JOSEPH
Y be! Si tothom ho sab per què parlarne?
PAULA
Es que...
JOSEPH
Calla! Fesme'l favor de no ocuparte més d'aquesta noya!
PAULA
Donchs aboneula encara, si us sembla be.
VIRGINIA
Bah! Tiremhi terra a sobre.
PAULA
Sembla extrany com us preneu aquestes coses tots plegats!
CLAUDI
Tía, no sigui així...
PAULA
(_Ab duresa_). Déixam estar, tu!
JOSEPH
Déixala estar la llengua enverinada! Si no pot fer mal ja no está
contenta.
VIRGINIA
Vaja, que s'acabi.
PAULA
Donchs davant meu no l'aboneu més...
VIRGINIA
Ningú l'abona.
JOSEPH
Davant meu, lo que has de fer es callar!
PAULA
Per què no's podrá dir lo que tothom sab?
JOSEPH
Calla!
PAULA
Jo no vull callar!
VIRGINIA
Vaja, prou.
CLAUDI
No'n parlem més, oncle.
JOSEPH
Que calli o que se'n vagi d'aquí!
PAULA
Sí, val més que me'n vagi. Altres coses m'apressen més que aquesta
verjaula!
JOSEPH
Això es. Val més que vagis a la teva feyna.
PAULA
(_Ab despit_). Sí, si que val més! Perquè'm feu pena de sentirvos tots
plegats! Abonar això! Això! Ah! N'hi ha per engegarho tot al díable!
(_Se'n va pel fons_).
JOSEPH
Punyal! Quin gènit més reconsagrat!
VIRGINIA
Calla! L'has feta enfadar massa.
JOSEPH
Oh! Bah! Jo crech que això l'engreixa an ella!
VIRGINIA
Y per una cosa que no val la pena. (_A Claudi_). De tot això'n tens la
culpa tu. Me sab greu, vaig a calmarla.
JOSEPH
Déixala estar, deixa...
VIRGINIA
No m'agrada que per tant poca cosa us disputeu.
JOSEPH
Què hi vols fer, si això és la seva menja?
VIRGINIA
Me'n vaig ab ella un moment. Ja veurás quan aviat la faré meva.
(_Se'n va pel fons. Una pausa_).
CLAUDI
(_Ab extranyesa interroga a son oncle_). Oncle! de què prové l'odi de
la tía contra aquesta noya?
JOSEPH
Tu ja coneixes el seu carácter violent. Ademés, ella may ha tingut
compassió per les que cauhen.
CLAUDI
Això he observat.
JOSEPH
Es una preocupació del poble. Aquí tens la Rosalía, que ningú la
considera, tothom s'allunya del seu costat...
CLAUDI
Imbècils!
JOSEPH
Pots comptar que tota la vida sentirá a damunt d'ella el pes de la
seva falta.
CLAUDI
Y això es possible?
JOSEPH
Aquí la conciencia pública absoldrá a un assassí però no a una noya
caiguda.
CLAUDI
Però això es indigne!
JOSEPH
Tot lo que tu vulguis. Ara meteix, a la Rosalía li toca fer el seu
camí, abandonada de tothom. L'indiferència y'l menyspreu de la gent
no logrará que s'esborrin may. Es estúpit, innoble, però es així.
Aquí la preocupació arriba a gelar els cors y l'idea de l'honra fa
tornar als homes dolents y besties.
CLAUDI
Pobra noya! Y no mereix pas que se la tracti així.
JOSEPH
Naturalment que no. Però, veus?... Ha tingut aquesta desgracia.
D'això'm queixo jo també, d'aquesta injusticia sense sentit que comet
el poble.
CLAUDI
Quí no s'indigna davant de tot això?
JOSEPH
Sí, l'home de cor s'ha de rebelar contra tanta injustícia!
(_Una pausa_). Y no obstant, sortís un home, un home capás d'afrontar
l'estupidesa del poble!
CLAUDI
(_Sorprès_). Y què!
JOSEPH
Vull dir un home de cor noble que li donés el seu nom.
CLAUDI
(_Admirat_). Oncle!
JOSEPH
Que's casés ab ella pera redimiria... Jo, jo meteix ho faria si fos
jove y lliure!
CLAUDI
Oncle! Vostè faria això?
JOSEPH
Per què no?
CLAUDI
(_Com il·luminat_). Oh! Sería una acció tant noble!
JOSEPH
Y no es un de ver, un gran dever moral, pel primer que va tacar la
seva ignocencia?
CLAUDI
(_Emocionat y admirat_). Oh! sí, sí!...
JOSEPH
Per aquell que va destruhir la puresa del seu amor llensantla al mal
camí hont se troba!
CLAUDI
(_Ab vehemència_). Oncle! Oncle! Y si aquest sortís tot d'una a
realsar la seva víctima?
JOSEPH
Sería una acció d'aquelles que dignifiquen l'existència d'un home!
(_Per la porta del fons se presenta Virgínia acompanyant a l'Abdon.
Aquest es un xicot alt, ossut, moreno, barreja extranya de pagès y de
senyor. Porta un bigoti gros. Vesteix bé però apagesat. Porta
gorra_).
VIRGINIA
(_A l'entrar, de la porta estant_). Té, aquí'l tens!
(_Abdon entra depressa y abraça an enClaudi
ab molta alegría_).
ABDON
Bon Deu! Ja es l'hora, company!
CLAUDI
Ditxosos ulls que't poden veure!
ABDON
Oh! Y que estás bo! Quina alegría, noy!
CLAUDI
Ja't trobava a faltar. Quinze díes que soch aquí.
(_Virgínia, que de la porta estant ha contemplat ab goig aquesta
escena, ara's retira somrient_).
ABDON
Ara ho he sabut. Noy, els istius els passo a la masía. Faig bondat de
la bona. Devegades s'escorren quinze, vint díes que no m'acosto al
poble pera res.
JOSEPH
Ja li vaig dir, jo. Ell, ja pots comptar, al moment va preguntar pera
tu.
ABDON
No caldria més. No hi ha pas en tot el poble dos amichs com nosaltres.
Eh, Claudi?
CLAUDI
L'oncle y jo teníem ganes de venir al teu mas un día d'aquesta
setmana.
ABDON
Ja'm tens aquí, donchs.
CLAUDI
Quan me'n alegro!
ABDON
Això no vol dir que no hagis de venir al meu mas, però será pera
estarthi quinze díes, un mes...
CLAUDI
No, gracies.
ABDON
Com s'entén gracies! M'ho has promès cent vegades.
CLAUDI
En fi, ja'n parlarem de més aprop. Ara sèu. Me sembla que tindrem
coses pera dirnos després del temps que no'ns hem vist.
ABDON
(_Assentantse_). Perquè no vas venir l'altre istiu?
CLAUDI
Era qüestió d'aprofitar el temps. He fet dos cursos en un.
JOSEPH
Bé noys, esplayeuvos aquí, ara que us vaga! Jo me'n vaig al camp a
veure'ls meus pagesos.
CLAUDI
Com vostè vulgui.
ABDON
Senyor Joseph, perdoni que no hagi estat més atent ab vostè. L'amich
m'ha pres tota l'atenció.
JOSEPH
Ja sé que cosa es l'amistat. Aprofiteuvos d'aquesta flor de la
joventut que's marcirá com totes les demés quan sigui l'hora.
ABDON
Què diu ara?
JOSEPH
No hi ha dubte, cal aprofitarse de les coses en el breu moment que
existeixen.
ABDON
Y que entén vostè per _aprofitarse de l'amistat_?
JOSEPH
Penetrarvos egoistament l'un de l'altre fins arribar a descobrir lo
més íntim del vostre cor, perquè una vegada separats ne treyeu una
llissó d'experiència.
ABDON
Bah! Senyor Joseph!...
JOSEPH
No hi ha dubte que vosaltres meteixos us en donareu compte tart o
d'hora.
ABDON
Així vostè no creu en la nostra amistat?
JOSEPH
Sí, però posa cabells blanchs y m'en parlarás aleshores de l'amistat.
ABDON
Què vol dir ab això?
JOSEPH
No més hi ha la dòna, y una sola encara, que pugui sostenir en
nosaltres una afecció de tota la vida.
ABDON
No l'entench.
CLAUDI
Per què ho diu això, oncle?
JOSEPH
Avant minyons! No destruhim la vostra ilusió! No'l creyeu del tot al
jayo! Avant! (_Sé'n va pel fons_).
(_Els dos companys, durant un moment queden admirats de les paraules
de Joseph. Per fí Abdon trenca'l
silenci_).
ABDON
Bah! D'això fas cas.
CLAUDI
Oh! Cah!
ABDON
(_Després d'una pausa breu y ab certa alegror fingida_).
Ah! Es necessari que't feliciti! Ja sé que ets Doctor en Farmacia.
CLAUDI
Per fi hi hem arribat.
ABDON
Es honrós, naturalment, d'arribarhi tant jove.
CLAUDI
Lo meteix hauries fet tu si no haguessis abandonat els estudis.
ABDON
Probablement, però jo no podía seguir estudíant.
CLAUDI
Si tu haguessis volgut...
ABDON
No, jo no podía abandonar la família; el pare's feya vell y calia algú
que's posés al davant dels nostres interessos.
CLAUDI
Donchs te tenim fet un petit propietari?
ABDON
Ja ho veus, tu has anat progressant y jo vaig perdent de cada día.
Avuy ja no soch més que un mal pagès ab certes apariencies de
senyor.
CLAUDI
No ho crech. La teva instrucció y'l teu esperit elevat t'alçan molt
per damunt d'aquesta gent.
ABDON
(_Ingenuament_). Ah! No ho creguis. Pera ser ditxós m'he hagut de
tornar com la gent d'aquí. Avuy ho soch y confesso que n'estich
content.
CLAUDI
Ho dius de serio això?
ABDON
Y donchs! Al comensament, quan encara conservava les idees que tu y jo
teníem essent estudiants, veurás que no trobava un company en lloch.
Les noyes me trobaven massa seriós. Pera fugir del meu isolament m'ha
calgut tornarme com ells, pensar com ells...
CLAUDI
Ah, miseria!
ABDON
Ditxós tu que te'n anirás a viure lluny d'aquest malehit pays!
CLAUDI
No, si jo'm quedo aquí...
ABDON
Què'm dius, ara?
CLAUDI
El vell Farmacèutich ja s'ha decidit a vendrem la botiga.
ABDON
Me deixes parat. Què díable hi farás aquí?
CLAUDI
Què! Viurehi, què hi vols fer?
ABDON
Més ab el teu carácter...
CLAUDI
Viure y lluytar.
ABDON
Lluytar, dius! Ah, criatura! Això es bo pera dir. Creus tu que val la
pena de lluytar aquí?
CLAUDI
Sí, aquí com a tota arreu. Tot home te'l millor camp de lluyta a la
terra hont ha nascut!
ABDON
Però ab qui vols lluytar aquí? Contra qui? Contra què?
CLAUDI
Tu y jo ho havíem proposat tantes vegades! Recordes, Abdon, els
antichs plans? Tu be m'ajudarás avuy que jo soch aquí.
ABDON
Quí!... Jo?
CLAUDI
Tu, el millor amich que tinch, el meu company d'ideals... ab qui
tindré confiansa sinó ab tu?
ABDON
Oh! be...
CLAUDI
(_Decidit_). Espero que m'ajudarás.
ABDON
(_Vacilant_). Veurás, jo estich molt be ab els meus, ara.
CLAUDI
Què vols dir?
ABDON
Jo no lluyto per res, no m'encaparro ab res. Estich fent la meva
joventut, comprens?...
CLAUDI
Y jo que comptava tant ab tu!
ABDON
Y be! Què voldries fer en aquest recó de món?
CLAUDI
Tu ja coneixes les meves idees.
ABDON
No's pot fer res aquí, noy.
CLAUDI
Fundaré una associació lliure, sense cap ideal polítich, ab l'únicn fi
de desvetllar la conciencia popular...
ABDON
Oh! No somnihis impossibles!
CLAUDI
No es impossible, no. Obrir l'esperit lliurement als quatre vents,
desfer ombres y prejudicis... en fí, preparar els esperits pera
l'obra social. Això es lo que convé aquí.
ABDON
Bah! Bah! Vesten a passeig ab aquestes histories! A nosaltres ens fa
riure això com tot lo que no es essencial en la vida. Pera nosaltres
la millor política es estar be dintre casa nostra.
CLAUDI
(_Després de una pausa, ab dolor_). Ja no ets aquell Abdon que jo
comptava com el millor entre'ls meus amichs.
ABDON
Tu tampoch ets el meteix Claudi d'abans.
CLAUDI
Potser no.
ABDON
Què hi farem si es així?
CLAUDI
Hi ha no se què que'ns separa l'un de l'altre!
ABDON
Tu has anat progressant y jo m'he estacionat...
CLAUDI
Has reculat encara.
ABDON
Tant se val, no envejo'ls teus progressos.
CLAUDI
(_Resignat_). Malgrat nosaltres ha passat un vent de glas entre la
nostra amistat.
ABDON
Sembla que'l teu oncle hagi parlat pressentint alguna cosa.
CLAUDI
Quí sab? (_Abdon s'alsa_) Te'n vas?
ABDON
Sí, me'n torno a la masía. Adeu!
CLAUDI
Y nom queda cap esperança de que un día tornis a ésser lo que eres?
ABDON
Ah! Com es possible això? No's torna a ésser may lo que s'ha sigut.
CLAUDI
Quí s'ho havía d'esperar?
ABDON
(_Disposantse a sortir_). Y si't quedes per aquí ja apendrás de viure
tu també. Escolta'l meu consell: si vols viure tranquil procura
tornarte com els demés del poble.
CLAUDI
Lluytaré ab totes les meves forces pera mantenirme tal com soch.
ABDON
Donchs, mira, Claudi, no't facis ilusions. Ab els altres companys no
hi comptis més que ab mi meteix. Feste'l carrech que has d'estar sol,
enterament sol...
CLAUDI
No, sol no! Jo't juro que nom mancará companyia!
ABDON
(_Irònicament_). Oh! be...
CLAUDI
Has sentit l'oncle? Diu que no més una dòna pot mantenir en nosaltres
una afecció de tota la vida.
ABDON
Què! Te vols casar?
CLAUDI
Potser una dòna será'l millor company pera mi.
ABDON
Una dòna! No'm facis riure! Que poch coneixes la dòna quan dius això!
CLAUDI
Potser ella sola omplirá'l buyd que ja comenso a sentir.
ABDON
Vaja, home! Què's pot empendre de seriós ab una dòna? Se coneix que
encara no has après de viure, tu...
CLAUDI
Y tu?
ABDON
Densa que vaig deixar la carrera pera quedarme aquí, no n'he après
poch de viure! Te creus que'm veurás casat a mi? Aquí, com a ciutat,
si un se sab entendre...
CLAUDI
Ja...
ABDON
Sí, home, sí. Ja no hi es aquell temor ni aquella puresa en les noyes
del nostre poble. Tothom ha après de viure avuy. Y quan un es
atrevit, jove y fill de casa bona...
CLAUDI
(_Violent_). Tot això has après?
ABDON
Y tu que tens una carrera que's presta tant per aquestes coses! Ah! Si
jo'm trobés al teu lloch!
CLAUDI
Escolta, Abdon; són molts al poble, que pensen com tu?
ABDON
Tothom. Tot el jovent que puja, homes y dònes.
(_Moment de pausa. Claudi se reté violent_).
ABDON
Sí, home, sí! Tots hem après de viure! Y tu vens a cantarnos la
palinodía? Segueix la corrent, déixat de cabòries y llénsat a fer la
joventut mentres ets jove.
CLAUDI
(_Indignat_). Entre nosaltres dos ja s'ha acabat tot. Abdon, vesten
d'aquí!
ABDON
Me treus de casa?
CLAUDI
Sí, vesten.
ABDON
Home, considera...
CLAUDI
Vaja, fòra compliments!
ABDON
Això es indigne!
CLAUDI
Entre nosaltres dos s'ha acabat tot! Vesten!
ABDON
(_Sortint_). En fí, si vols acabar del tot m'es igual a mi...
CLAUDI
Sí, del tot... del tot y per sempre més!
(_Abdon se'n va confús. Claudi resta desolat. Una pausa. Entra
Virgínia, y al veure sol an enClaudi ab el cap baix, queda
sorpresa_).
VIRGINIA
Què ha passat? Hont es l'Abdon?
CLAUDI
(_Prenent a sa mare ab molta emoció_). Oh, mare!... Ens hem de realsar
per damunt de tanta misèria!
## ACTE SEGON
Saleta pobrament amoblada però neta y decent a a casa deTeresa. Al
fons dues portes que van a les cambres deTeresa y Rosalía Entre mitg
una calaixera coberta ab un llens blanch y a damunt una petita
escaparata vella. A l'esquerra la porta d'entrar per hont se baixa al
primer pis. A la dreta una gran finestra. Davant de la finestra la
máquina de cusir hont treballa Rosalía de cara a la llum. Sa germana
Teresa assentada al seu costat, en una cadira baixa, cus a la má. Es
una dona de mitja edat, alta y magre. Vesteix molt sensillament. Les
dues treballen en silenci, Rosalía a la máquina ab molt dalit.
ROSALÍA
(_Parant la máquina y arreglant la roba_). Ab quin gust treballo,
noya!
TERESA
Es que la paga anirá be?
ROSALÍA
Com sempre.
TERESA
Y donchs?...
ROSALÍA
Al món ja no hi ha gent pròdiga; tothom dona lo més just.
TERESA
Es cert.
ROSALÍA
No'ls necessitem per això als pròdichs... Treballem y'ns guanyem la
vida. Així no cal donar les gracies a ningú.
TERESA
Que es lo millor!
ROSALÍA
Però tot això no'm posa ni més alegra ni més trista a mi.
TERESA
Donchs que es lo que t'alegra avuy y't fa treballar de tant bona
gana?
ROSALÍA
Pots explicarte tu meteixa, en certs moments, la causa de les teves
alegries?
TERESA
No sempre.
ROSALÍA
Vía, donchs, no vulguis saber més, fil a l'agulla!
(_Se posa a treballar a la máquina de nou. Una pausa_).
TERESA
Tu m'amagues alguna cosa...
ROSALÍA
Bah! Maníes teves!
TERESA
Aleshores quin sentit té això?
ROSALÍA
Sempre esteu buscant el sentit de les coses. No sabs que hi ha coses
sense sentit a la vida?
TERESA
No ets més que una folleta. May posarás seny.
ROSALÍA
Bah! S'es com s'es.
(_Una pausa. Rosalía fa anar la maquina molt depressa_).
TERESA
No vagis tant de boig que trencarás alguna pessa de la máquina.
ROSALÍA
Si una hi pogués fer rodar els díes y els anys, la vida entera, ab
aquest vol esbogerrat!
TERESA
Y ara beneita! No'ns queixem sempre de que la vida es curta?
ROSALÍA
Quí sab?
TERESA
Sempre he sentit dir que'l temps va massa depressa.
ROSALÍA
Pera tu va depressa, pera mi va poch a poch... Ningú está content...
Quí ho entén això?
TERESA
Ni tu meteixa sabs lo que vols.
ROSALÍA
Y tu? Y'ls altres?... Ningú, Teresa, sab lo que vol.No més sabem que
no estem contents, vethoaquí.
TERESA
Vaja, no comensis a pensar. Per què serveix això?
ROSALÍA
Calla. Ja m'has fet esguerrar la feyna.
(_Para la máquina pera observar la marxa del treballi_)
TERESA
(_Acostantse a la máquina_). Veyam!
ROSALÍA
He fet un disbarat.
TERESA
Veusaquí lo que passa: pensem, pensem y esguerrem lo que tenim entre
mans.
ROSALÍA
Pensem, pensem y esguerrem lo que tenim entre mans. Així es la vida,
germana.
TERESA
Déixala estar la vida... treballa.
ROSALÍA
Sí, no ha sigut res, tornemhi.
TERESA
Ja n'hi havía prou pera ferho malvé tot. No vagis tant de boig.
(_Recomensant el treball ab atenció_).
ROSALÍA
Va be així?
(_Una pausa. El treball marxa suaument sense destorbar la següent
conversa_).
TERESA
Tu m' amagues alguna cosa, Rosalía.
ROSALÍA
Quina idea!
TERESA
Y'm sembla que pera la teva germana no hi hauria d'haver secrets.
ROSALÍA
Be, per què ho dius això?
TERESA
Perquè tu no vius tranquila com abans.
ROSALÍA
Com abans... de què?
TERESA
Vols que't parli francament?
ROSALÍA
Sí.
TERESA
Densa que'l Claudi es aquí que tu no vius tranquila.
ROSALÍA
Jo! Per què no he de viure tranquila? Què n'he de fer jo del Claudi?
TERESA
Tu l'has vist dues o tres vegades...
ROSALÍA
Sí y què?
TERESA
Hi has parlat llarga estona, no m'ho neguis...
ROSALÍA
No t'ho nego.
TERESA
Aquí meteix, a casa.
ROSALÍA
Sí, sí...
TERESA
Ay, Rosalía! Encara no n'estás desenganyada dels homes?
ROSALÍA
Més de lo que tu't penses.
TERESA
Donchs per què admets conversa ab cap?
ROSALÍA
La nostra conversa no ha tingut importancia.
TERESA
Tu no penses ab el dir de la gent?
ROSALÍA
No.La gent tant diu d'una manera com d'una altra. Sé que no he fet
cap mal. No s'ha d'esser esclava tampoch fins an aquest punt...
TERESA
Germana, tu vas per mal camí...
ROSALÍA
No'm diguis això, Teresa! Quina dona hi ha que observi una conducta
millor que la meva?
TERESA
Fins ara sí. Però d'aquí en avant...
ROSALÍA
Teresa, també tu m'has de martiritsar ab els teus dubtes?
TERESA
Jo no veuré may ab bons ulls que tu't relacionis ab el Claudi. Ni ab
ell ni ab cap altre home... Te vaig admetre a casa, però ja sabs ab
quina condició...
ROSALÍA
He donat res que dir densa que soch a casa teva?
TERESA
No.
ROSALÍA
Donchs que vens a predicar ara?
TERESA
El Claudi no es un jove pera tu.
ROSALÍA
Ja ho sé. Creus que ho he somniat may això?
TERESA
Jo no ho sé.
ROSALÍA
Vaja, no'm facis tant tonta!
TERESA
Donchs no hi vulguis cap mena de relació.
ROSALÍA
Per què? Te creus que'l Claudi es com els homes d'aquí?
TERESA
Ni millor ni pitjor. Tots son iguals.
ROSALÍA
(_Convensuda_). No, Teresa, el Claudi no es com els homes d'aquí.
TERESA
Y be! Déixal estar com es.
ROSALÍA
No tinguis por. Jo m'he traçat el meu camí y ningú me'l fará deixar.
TERESA
Es que si no ho fessis així a casa meva no hi hauria més hospitalitat
pera tu!
ROSALÍA
(_Ab pena_). Perquè'm parles així, Teresa? Això no li havies d'haver
dit may a la teva germana.
TERESA
No t'agravihis, no ho he dit ab mala intenció. Però creume a mi, tu no
n'has de voler cap d'home, no te n'has de mirar cap. La teva vida
desde ara es pel teu fill, no més que pel teu fill...
(_Abans que Teresa pugui respondre se sent la veu d'una vehina darrera
la porta._)
VEHINA
Noyes! Se pot entrar?
TERESA
Sense trucar.
ROSALÍA
(_Contrariada_). Què vol aquesta?
(_Entra la Vehina ab un farcellet de roba a la ma. Es una dona d'uns
cinquanta anys, de poca alsada, grossa de cara, ferrenya, ab una veu
seca y una mirada maliciosa. Vesteix ab poca gracia_).
VEHINA
(_A l'entrar_). Bones tardes.
TERESA
Bones tardes.
VEHINA
Sabeu?... Us porto feyna, feyna de la bona y que us será ben pagada.
ROSALÍA
Això es lo que convé!
TERESA
Lo que convé son diners.
VEHINA
Feyna fa diners y diners fan feyna. Quan tenim salut y ganes de
treballar!
TERESA
Y què'ns porteu de bo?
VEHINA
Ja sabeu que m'agrada protegir la gent honrada. Sobretot per la pobra
Rosalía...
ROSALÍA
Vaja, parlem de la feyna. De quí es això?
VEHINA
Jo sempre t'he tingut per una noya honrada. Ay, filles, deixeume
asseure!
TERESA
Assenteuvos, però deixeu tranquila a la meva germana.
VEHINA
Jo no vull més que'l seu be.
ROSALÍA
Grácies, ja us creyem, però sempre que veniu ens diheu lo meteix.
VEHINA
N'hi haurá que t'ho diran mil vegades y sempre t'enganyaran. Però un
cor nèt es un cor dret. Lo que tinch a la llengua tinch al cor jo,
Rosalía.
TERESA
Tothom sab que sou una bona dòna. Y aquesta feyna?
VEHINA
Ah! Es de la senyora de la Torra!
TERESA
(_Admirada_). De la senyora de la Torra!
VEHINA
Ja sabeu que tots els istius els faig les feynes. Volen una persona
néta y decenta, sobretot decenta. Y no tothom es bo pera desempenyar
certs cárrechs...
TERESA
Ben cert que no.
VEHINA
També volen que tingui bones creencies. Figureuvos una gent tant rica
y tant cristiana han de mirar be qui's fiquen dintre de casa...
TERESA
Y aquesta bona senyora ha pensat ab nosaltres?
VEHINA
Oh!... Ella, la pobra dama, de segur que ni us coneix. Però m'ha
demanat si aquí al poble hi havía unes bones mans...
TERESA
Ah!
VEHINA
Lo que se'n diu unes bones mans, y jo he pensat en vosaltres.
ROSALÍA
Moltes gracies.
VEHINA
Com que jo li mereixo tota la confiansa, digui lo que vulgi la
gent...
TERESA
Oh, la gent!...
VEHINA
No falten males llengües que dihuen certes coses...
ROSALÍA
No'n feu cas. Aquí tots passem pel meteix cedás, es una cosa
inevitable. Però aquell que está nèt de conciencia...
VEHINA
Sí, filla, es lo que jo dich, estigues néta de conciencia. Diuhen que
me'n vaig de casa la senyora ab les butxaques plenes... Bah! Això
prova que'ls que ho diuhen ho farien si's trobessin al meu lloch.
TERESA
Veyeu? Ab això teniu rabó.
VEHINA
No, no soch d'aquelles que's fan riques a l'esquena dels altres. Avuy
porto unes faldilles apedaçades com el día que hi vaig entrar. Per
una misèria que hi guanyo! Ja sabem lo que son els richs encara que
siguin bons cristians! La mar com més té més brama! Però son bona
gent y'ls porto voluntat, veushoaquí.
TERESA
Y sí, dòna, deixeu dir a la gent. Y què es lo que porteu aquí?
VEHINA
Per ara res més que adobs, perquè la senyora vol veure còm
treballeu...
ROSALÍA
Ah!
VEHINA
Jo m'he adressat a vosaltres perquè us estimo y sou dues dònes
honrades. Ademés som vehins y aquesta Rosalía me fa pietat, en bona
fe, me fa pietat...
TERESA
En fí, veyam això...
(_Pren el farcell de la vehina y'l desfá_).
VEHINA
Creume, Rosalía, que si jo pogués fer la teva sòrt!...
(_Elles dues no n fan cas y la Vehina continua_):
Quí sab encara! No sabem quin vent ens ha de portar la pluja.
TERESA
No es gran cosa lo que'ns envia aquesta bona senyora...
VEHINA
Què hi voleu fer?
TERESA
Molta feyna, sí...
ROSALÍA
Y poch diner a guanyar potser?...
VEHINA
De totes maneres feu una cosa que estigui be. Vosaltres no hi perdreu:
darrera d'una cosa ne vindrá una altra. Ja deveu compendre lo que hi
ha a fer, Teresa...
TERESA
Prou.
VEHINA
(_Alsantse_). Noyes, me'n vaig. Ja donaré una passada per aquí.
TERESA
Ara gracies, després de tot.
VEHINA
De res. Si més pogués més faría. Fins a una altra volta. Adeu,
Rosalía.(_Se'n va_).
ROSALÍA
(_Fredament_). Adeussiau!
TERESA
(_Llensant el farcell, malhumorada_). Veus lo que'ns porta? El rebuig
dels richs. Arri allá!...
ROSALÍA
Mentres que ella's deu quedar la bona feyna.
TERESA
Está clar. Soch capassa de deixarho podrir en un recó...
ROSALÍA
Bah! Com més aviat estará fet millor. Tornem a la feyna.
TERESA
Y si berenéssim abans?...
ROSALÍA
No, déixem acabar lo que tinch entre mans.
TERESA
Ja ho farás després.
ROSALÍA
Per què deixar les coses a mitg ayre? Quan dius llest, llest, y
després estás tranquila. (_Se posa a treballar de nou. Pausa_).
Sabs què penso?
TERESA
Tu dirás.
ROSALÍA
Que ningú s'hauria de queixar may al món.
TERESA
Vaya una idea!
ROSALÍA
Per què serveix això? Jo be'm podria queixar, veritat? Què ha sigut
pera mi la vida? Un somni d'un día... després dolors, afronts,
misèries... Y tot per què? Per haver tingut un fill sense casarme.
Digues: no es injusta ab mi la gent?
TERESA
Y tant injusta!
ROSALÍA
Soch una mala dòna, jo? He tingut un fill, y què!... L'he llensat, per
ventura? No'l pujo? No l'estimo? Donchs soch una bona mare. Si jo
l'hagués llensat o portat a l'Hospici ja ningú's recordaría de mi.
TERESA
Calla, no diguis aquestes coses.
ROSALÍA
Lo que no se'm perdonará may es que jo'm presenti ab el meu fill com
una mare digna.
TERESA
Y be! Per què ho retreus ara això?
ROSALÍA
Oh, Teresa! Sento un odi contra tota la gent que'm rodeja!
TERESA
Ja ho crech.
ROSALÍA
Me sento superior a totes les dones del poble. El dolor y'l sacrifici
han purificat la meva existència.
TERESA
Y estás en camí d'esser ditxosa. El teu fill ha d'esser la teva
glòria.
ROSALÍA
Els homes me fan fástich. No n'hi ha cap que sigui digne de portarne'l
nom! Pot ocupar la posició que vulgui, pot semblar lo que vulgui,
l'home no més té un sentit despert que es el de la luxúria!
(_Abraçant a sa germana ab dolor y afecció_). Oh, germana! Hem
d'enllaçar les nostres vides pera sempre més!
TERESA
(_Commosa_). Ja sabs que al meu costat tens el millor refugi.
ROSALÍA
No'm deixis! . . . Nom neguis may l'hospitalitat!
TERESA
No, dòna. Ja veurás quina vida de pau ens espera!
ROSALÍA
Tu no tens fills, però jo tinch el meu que será de tots.
TERESA
(_Commosa alegrament_). Oh, sí! Ell omplirá la casa d'alegría ab els
seus jochs y les seves rialles.
ROSALÍA
Tu y l'Anton l'estimareu com si fos vostre.
TERESA
El nostre fill que donará'l sentit de la vida dins d'aquesta casa!
ROSALÍA
(_Dirigintse a la seva germana ab tota l'afecció del seu cor_):
Jo també vull ésser com un fill, entre vosaltres! Estimeume, vetlleume
com un fill, perquè jo sola me sento feble.
TERESA
Sí, com una criatura esgarriada que cal ben aconduhir.
ROSALÍA
Germana! Amoroseix la meva vida! Guárdem! Sálvem!
TERESA
Vaja, prou. Hi ha moments que sembles una criatura. Què'n treus de tot
això?
ROSALÍA
Si una pogués volar cap a altres terres ahont ningú la conegués?
TERESA
Per què?
ROSALÍA
Perquè aquí m'han fet aborrir la vida, han mort tot lo que hi havía de
joyós en la meva ánima.
TERESA
Dius que no'ns hem de queixar y sempre't queixes.
(_Alsantse decidida_).Bah! En lloch de pensar en tot això valdrá més
que berenem. Vols que vagi a comprar un bocí de pernil?
ROSALÍA
Com tu vulguis, jo mentrestant, enllestiré això.
TERESA
Sí, prepáram feyna pera després. Me n vaig; ja veurás, berenarem com
dues reynes. (_Se'n va_).
(_Rosalía se posa a treballar a la máquina. Una bona
pausa. Quan esta més distreta ab el treball, se sent la veu de la
Vehina per l'escala_).
VEHINA
Noya! Rosalía!
ROSALÍA
(_Parant, sorpresa_). Quí hi ha?
VEHINA
(_Entrant_). Soch jo.
ROSALÍA
Y ara! Vos!
VEHINA
Ta germana es fóra eh?...
ROSALÍA
Acaba de sortir.
VEHINA
Sí, l'he vista. Es fóra per molt temps?
ROSALÍA
Cah! S'ha arribat a la tenda a comprar una sensillesa pera berenar.
VEHINA
Ah! El temps es just!
ROSALÍA
Pera què?
VEHINA
Es que jo t'he de parlar, filla meva, a tu sola...
ROSALÍA
A mi sola?
VEHINA
Perquè vull el teu bé, Rosalía.
ROSALÍA
Què hi ha de nou?
VEHINA
Escolta; vols treballar a casa la senyora de la Torra?
ROSALÍA
Y per això'm voleu parlar a mi sola?
VEHINA
Es que hauria d esser a casa seva meteixa...
ROSALÍA
Segons les condicions... Això ja m'ho podíeu dir davant de la meva
germana.
VEHINA
Veurás, darrera d'això hi ha altres coses que t'interessen a tu
particularment.
ROSALÍA
Parleume clar, si us plau.
VEHINA
Jo no t'he de venir a predicar la moral. Ja ets prou gran pera saber
lo que't convé. Així es que...
ROSALÍA
Parleu d'una vegada.
VEHINA
Sí, d'una vegada y francament. Per què tenir pèls a la llengua quan
cal dir les coses?
ROSALÍA
Justament. Acabeu.
VEHINA
Però no tot se pot dir d'igual manera. Hi ha coses delicades que cal
saber dir...
ROSALÍA
Be! Què son tants misteris?
VEHINA
Mira, jo no més soch una enviada...
ROSALÍA
Una enviada per qui?
VEHINA
Tot ho sabrás, tingues paciència...
ROSALÍA
En fi, Antònia, digueume clar lo que m'hagueu de dir.
VEHINA
Reflecciona lo que tu pots esperar de la vida. El teu bon nom ja es
per terra. Ni encara que d'avuy en avant fossis més pura que la Santa
Verge no't valdria per res. Tens el mal nom a sobre y ja no te'l
treurás.
ROSALÍA
Y ara! Què voleu dir ab tot això?
VEHINA
Creume, escolta a qui't vol be. La vida es costosa, no té amor ni
pietat pera tu. Pensa que'ls altres no vindran a aixecarte, al
contrari, si't poden enfonsar més, t'enfonsaran sense pietat...
ROSALÍA
(_Molt disgustada_). Per què heu vingut a pertorbar la meva pau?
Deixeume tranquila!
VEHINA
No siguis criatura, Rosalía! Déixat d'escrúpols de monja.
ROSALÍA
Deixeume tranquila, Antònia!
VEHINA
Ah, tonta! Els altres t'han fet caure y no't volen aixecar... Donchs
vénjat! Vénjat! Fes el teu fet y riute d'ells! Quí ha tingut
compassió de tu fins ara? Quí te'n tindrá demá?... Donchs si tens el
mal nom que't serveixi pera alguna cosa.
ROSALÍA
No vingueu a torturar la meva ánima!
VEHINA
Rosalía, si't dono'ls meus consells es perque't vull bé.
ROSALÍA
Grácies pel vostre bé!
VEHINA
Aniries a treballar a la Torra. Poca feyna y ben considerada, això sí,
ben considerada, perque'l senyoret sab la teva posició y vol
protegirte. Oh! si sabessis com ell n'está de tu!... Es una follia,
una follia lo que li ha vingut per la Rosalía!
ROSALÍA
Per qui m'heu pres? Si vos sou bona per aquest ofici, feulo, que jo
no'n vinch de mena!
VEHINA
No moguis escándol. Quedem en que no?... Be. Pera tu fas...
ROSALÍA
Aneusen d'aquí! Deixeume tranquila! Jo no us demano res...
VEHINA
Adeu, filla meva. Perdonem si t'he ofès. Jo, al teu lloch, ja sé lo
que faria...
ROSALÍA
Aneu, donchs! Feuho si serviu per això!
VEHINA
No cal fer tants escarafalls. Encara t'hi pensarás, no es això?
ROSALÍA
Poca vergonya! què us heu pensat de mi? Sortiu de casa abans no us
tiri escales avall!
VEHINA
No cridis tant! Al cap d'avall ja sabem fins hont arriba la teva
honradesa. Adeu! No'm dono per ofesa per lo que m'has dit. D'avuy a
demá encara espero una altra resposta. Pènsathi be! (_Sen va_).
ROSALÍA
(_Desbordant d'indignació_). Indecenta! Què t'he fet jo per què'm
tractis així?
VEHINA
(_De l'escala estant_). Calla! No moguis escándol. Tu farás lo que
voldrás, però no diguis res a ningú. Per favor, Rosalía!... Que tot
quedi ofegat!
ROSALÍA
Aneusen d'una vegada, traydora! Si m'heu pres per altra us ho perdono,
però davant meu no alseu may més la cara!
VEHINA
(_La veu molt fonda_). Ta germana vé! Dissimula!
(_En un moment tota l'ira y el dolor de Rosalía desborden. Plorant com
una criatura, se dirigeix a la seva cambra y's deixa caure en una
cadira. Una pausa. Després entra Teresa y sent els sanglots de sa
germana. Sorpresa se dirigeix a la seva cambra hont entre plors la
Rosalía li dona a conèixer lo que ha passat. Escena interior de plors
y paraules ininteligibles per l'auditori. Per fí, surten, Teresa
sostenint a sa germana, que diu entre sanglots:_)
ROSALÍA
Ab el cinisme més descarat! Oh, germana! No he tingut paraules pera
respondre! May m'hauria esperat aquesta hora d'angoixa! Ni que
m'haguessin cargolat les entranyes! Ni'ls dolors del part m'han fet
sofrir tant com les paraules d'aquesta mala dòna!
TERESA
Y no l'has sabuda tirar escales avall, ánima freda!
ROSALÍA
No he tingut coratge pera defensarme. M'he sentit agobiada, perduda
sota'l dolor y la vergonya!
TERESA
(_Prenentla pel bras ab violència_). La mala sòrt! Vina que vull que
vagis a escupirli a la cara, davant meu, a casa seva!
ROSALÍA
No! No!
TERESA
(_Ab més violència_). Vina't dich! Vull que vegi qui som nosaltres!
Que sápiga ab qui tracta aquest rebrech!
ROSALÍA
(_Resistint_). No! Deixem estar! No vull escándol!
TERESA
Anem!
ROSALÍA
No donem escándol, Teresa! Què dirá la gent?
TERESA
No'm facis enfadar! Anem! Ella t'ha vingut a insultar però tu li
escupirás a la cara! Anem!
(_La força a seguir ab violencia_).
(_Resistint se deixa anar per terra. Teresa arriba a
arrocegarla. Rosalía plora_).
ROSALÍA
No! No, germana! Ja la perdono! No vull escándol.
TERESA
(_Ab un excés de ira li dona una bofetada_). No tens sang!
ROSALÍA
(_Ab un crit_) Perdó!
TERESA
Ahont es allò?
(_Pren la roba de la Vehina ab un grapat_).
Que les faci ella les indecencies dels richs!
ROSALÍA
Teresa, no perdis el seny!
TERESA
Quédat aquí, cos sense sang?
(_D'una gambada passa la porta y se la sent corre escales avall.
Rosalía se queda parada, escoltant en silenci. Després s'acosta a la
finestra sense sortir a guaytar. Pausa. Després baixa al primer pis
quedant sola la escena un moment. Aleshores se sent la veu de Claudi
a l'entrada_).
CLAUDI
Teresa! (_Ningú respon_). Eh! Teresa!
(_Pausa. Rosalía entra a l'escena de puntetes,
emocionada_).
(_De més aprop_). Rosalía!
ROSALÍA
(_Ab la veu tremola_). Quí hi ha?
CLAUDI
Se pot pujar?
ROSALÍA
Ma germana no hi es.
CLAUDI
(_Presentantse_). Jo pujo com si fos a casa meva.
ROSALÍA
(_Agobiada_). Ma germana es fora...
CLAUDI
Millor.
ROSALÍA
Què hi vens a fer aquí, Claudi?
CLAUDI
Vinch pera tu. L'altre día ja't vaig dir que vindria.
ROSALÍA
Mal fet. Me vens a comprometre y res més.
CLAUDI
Deixa que digui la gent.
ROSALÍA
Si la meva germana sab que has vingut me mourá un escándol. Vesten,
Claudi.
CLAUDI
No, jo parlaré ab la teva germana.
ROSALÍA
Es inútil.
CLAUDI
No'm vols creure donchs, Rosalía?
ROSALÍA
No.Els nostres camins están ben separats. Ja no som aquells
d'abans...
CLAUDI
Jo soch el meteix.
ROSALÍA
No es veritat. Tu, com jo, com tothom, tots cambiem ab el temps.
CLAUDI
A mi'm sembla que soch el meteix d'allá baix, el de la casa del
farmacèutich... Te'n recordes, tu?
ROSALÍA
Això es impossible, Claudi.
CLAUDI
El meteix que jurá casarse ab tu...
ROSALÍA
Calla! No tenim necessitat de parlar d'això...
CLAUDI
Soch el meteix, Rosalía, el meteix però que torna d'un llarg
viatge...
ROSALÍA
Tu?
CLAUDI
D'un llarg viatge per la vida. Torno abandonat de tothom, perduda la
fe, cap a tu.
ROSALÍA
Cap a mi?
CLAUDI
Cap a la sola persona que m'ha comprès y m'ha fet ditxós. Ay, Rosalía!
May hauria somniat que algun temps d'elevarme cap a la perfecció
m'allunyés tant de les persones estimades! Els amichs m'han deixat
sol, me sento estrany dins de la familia, soch entre'ls meus com un
ser que's passeja entre sepulcres.
ROSALÍA
Y jo que visch sense estimar res, sense desitjar res, aborrida de
viure! Has sentit parlar d'aquells condempnats que eternament els cau
una gota d'aigua sobre'l cap? Així va cayent l'aburriment sobre'l meu
cor.
CLAUDI
Però jo endevino al fons del teu cor la meteixa tendresa, la meteixa
ilusió d'abans.
ROSALÍA
Aquella Rosalía que tu vas conèixer, ja es morta. Sembla com si
l'haguessin enterrada en aquella rebotiga fosca, quan tu te'n vas
anar...
CLAUDI
Soch jo qui la vaig matar?
ROSALÍA
Quí sab?
CLAUDI
Donchs avuy m'ha semblat que havía de venir a ressucitarla com aquell
cavaller de la llegenda que torna al seu pays a desencantar la seva
estimada.
ROSALÍA
Y això avuy no pot ser! L'època de les llegendes ha passat.
(_Se sent la veu de Teresa excitada y rogallosa que's
disputa al carrer_).
TERESA
Arri allá! Deixeula tranquila a la meva germana. Es més honrada que
totes vosaltres!
UNA VEU DE DÓNA
No cridis tant! Mentres tu la defenses aquí ella té un home a casa.
Noyes, així va el món!
(_Se senten esclafir rialles_).
CLAUDI
(_Sorprès en gran manera_). Què es això?
ROSALÍA
(_Ab pena_). Ma germana...
TERESA
Tu! Vínam aquí! Puja a casa, mala bruixa! Y si no trobes aquest home
anirás de cap per la finestra!
(_Pausa. Se senten pujar les dones per les escales, rápidament_).
ROSALÍA
Claudi! Pietat! Amágat!
CLAUDI
No!
(_En aquest moment se presenta Teresa que queda glaçada al veure al
Claudi. L'una dona, més atrevida, mitj entra. L'altra no més treu el
cap y s'en entoma. Escena muda. -- Claudi irat, anant a agafar la
dona ab violència_):
Escolteu, donchs. Vos meteixa aneu a dir pel poble, a tothom, de casa
en casa que jo prench per muller a la Rosalía!
LA DONA
Vostè! No ho crech!
CLAUDI
Sí, jo. En Claudi Pradell! Ara no hi teniu res més a fer aquí! Au!
Fòra!(_La treu brutalment y tanca la porta_).
TERESA
(_Plena de admiració_). Què es això?
CLAUDI
La vostra germana es meva. No d'ara, sinó de molt temps. Es cert,
Rosalía?
ROSALÍA
(_Ab afecció gran, acostantse an ell_). Oh! Claudi! Y jo que't donaré
en agrahiment?
CLAUDI
(_Prenentla en sos braços_). Teresa! Jo la salvaré de tota tempesta a
la pobra aucella ferida.
(_Teresa, admirada, no sab que dir_).
## ACTE TERCER
La saleta a casa de Joseph Pradell, com el primer acte. Hora avançada
de la tarda. La porta del fons está tancada entreveyentse per les
vidrieres l'avant sala ab més llum que la saleta. Virgínia, abatuda,
seu aprop del balcó, en un balancí. Paula dreta al seu costat
l'encoratja.
PAULA
No estigui tant abatuda, al contrari, tu fort, jo més forta!
VIRGINIA
Es un disgust massa gros. Oh, mal fill! Mal fill!...
PAULA
No s'exalti, Virgínia, que això encara es pitjor. No perdi la
serenitat.
VIRGINIA
Aquí tenim hont porten les seves idees. Oh! Ja ho havía de preveure
jo!
PAULA
Volguerse casar ab una dona que ha sigut de tothom, que té una
criatura!... An aquest noy li han donat una mala beguda de les que
alteren els sentits...
VIRGINIA
La mala beguda l'ha presa ab els seus llibres. Jo he sigut massa
tolerant y ara pago la meva falta.
PAULA
Així el seu saver encara li haurá servit per mal...
VIRGINIA
Desgraciadament, sí. Idees estranyes y descabellades l'impulsen a fer
això. Redemptor, diu! Ah, infelís! Redimeixte tu meteix que prou
feyna tens!
PAULA
Això es lo que jo no comprench. Per què redimiria? Què vol dir això?
VIRGINIA
Que ho sé, jo? Una bogería de les seves! Perquè un día la va
estimar...
PAULA
Y per això fa aquesta bogería?
VIRGINIA
No ho sé. No ho vull saber. Jo no més veig que'm deshonra!
PAULA
A vostè y a tota la família. Una dòna així tot ho empesta!
VIRGINIA
Què dirá la gent, Deu meu! Què dirá de mi perquè ho consento!
PAULA
Jo fos al seu lloch, Virginia! Ni que el món s'ensorrés y la nit se
tornés día el meu fill no sortiria ab la seva. Primer el deixo sense
una malla, el deshereuho jó, el trech de casa! Quan se vegés davant
de la vida crua m'agradaria veure el seu coratge!
VIRGINIA
No li faria res. Ell se sent apte pera guanyarse la vida.
PAULA
Proviho! Hont l'amor no hi pot res l'interes hi governa!
VIRGINIA
No'm queda cap esperança!
PAULA
No's desesperi per això, no perdi la serenitat, sinó que será de
vostè?
VIRGINIA
Que faci lo que vulgui, que m'abandoni si ell vol! Jo me'n aniré a
les _Hermanitas_ a acabar la meva vida.
PAULA
Vaja, no plori. Així no hi acabem res. Lo que cal es coratge y no
llágrimes. El plor debilita la voluntat y després no som bons pera
res. Tingui compte que plorés jo!
VIRGINIA
Donchs jo no puch fer altra cosa. Es un disgust massa gros.
PAULA
Serenitat y coratge caldria.
VIRGINIA
Tothom es bo pera aconsellar.
PAULA
No sigui tonta! No's deixi doblegar! Vostè y'l seu fill son com dos
vents que's troben cara a cara; el més fort s'ha d'emportar al més
feble. Sigui vostè la més forta!
VIRGINIA
Deu meu! si ell té un genit de roca que jo no tinch!
PAULA
Y be! Cal semblar lo que no s'es devegades.
VIRGINIA
Ay! Es possible això per una mare!
PAULA
Ja veig que's deixará fer la lley! Tant poch que hi patiría jo! Deu no
m'ha donat fills, però si'n tingués, o jo'ls dominaria o no'ls seria
mare! Jo'l deshereuho y prou! Si vols aquesta perduda prentla; ves a
guanyarte les mossades pel món, lluny de la meva presencia.
VIRGINIA
Me matará d'aquest disgust! Quina taca dins de la nostra familia!
Quanta vergonya a casa nostra, Deu meu!
PAULA
Va! No's queixi més ja! A mi'm faria vergonya que'l meu fill me vegés
d'aquesta manera!
VIRGINIA
Donchs jo soch així, no hi puch fer més...
PAULA
Una s'esforça, s'esforça davant de lo que passa.
VIRGINIA
(_Abandonantse a la desesperació_). Jo me'n aniré a las _Hermanitas_.
Ells s'arreglarán, no'ls faré pas nosa! Allí acabaré tranquilament la
meva vida!
PAULA
Ah! Això m'ataca els nervis! Haver de sentir això! Les _Hermanitas_!
Acabar la vida! Bah! Queixes! Res més que queixes tontes! Què'n
treurá de les queixes? A l'acció, Virgínia, a l'acció!... (_Entra
Joseph per la porta del fons_).
JOSEPH
Encara no ha tornat el Claudi?
VIRGINIA
No.
PAULA
Pots comptar que allá baix el retenen tant com poden.
JOSEPH
Si ara vingués me l'enduria al camp y l'obligaria a parlar...
PAULA
Al camp tant tart?
VIRGINIA
Ay! Joseph! A veure si tu li toques el cor ja que jo no tinch cap
poder sobre ell!
JOSEPH
Aquest es el meu intent però primer vull conèixer els impulsos que'l
dominen.
PAULA
Aquestes dones l'han encegat com la serp a l'aucell.
VIRGINIA
Oh, sí!...
PAULA
Tant bona pessa es la casada com la fadrina! No hi ha res d'estrany
per això, ja'n venen de familia.
JOSEPH
Es una cosa que encara no he comprès. Cal que'l meteix Claudi me faci
veure la rahó.
PAULA
Quina rahó?
JOSEPH
Jo no dupto del seu seny, no crech que ell pugui obrar a la lleugera
ab una cosa tant seria y no obstant... no comprench, no comprench...
VIRGINIA
Ni jo tampoch, ni ningú, Deu meu! Això no's pot comprendre sinó per un
rampell de bogería.
JOSEPH
(_Pensatiu_). Hi ha un misteri en aixó.
PAULA
No us amohineu; si nosaltres tenim prou força de voluntat...
VIRGINIA
La meva voluntat es prou forta peró en mi hi ha no sé què que
flaqueja.
JOSEPH
No cal perdre'l coratje no, tampoch.
VIRGINIA
Joseph jo't dono la meva autoritat, fes de pare al meu fill, sigues
crudel si convé que jo no ho sabria ésser. A mi deixeume plorar en un
recó, deixeume amagar la cara que'm cau de vergonya!
JOSEPH
No hi ha motiu de desesperarte, Virginia. Jo't prometo de fer entrar
al teu fill en rahó tart o d'hora.
PAULA
Pera mi l'actitut de la Virginia no es pas la més convenient. Quí ha
de fer pesar tota l'autoritat sobre un fill es la mare, y ningú més
que la mare.
VIRGINIA
Paula, que poch coneixes el cor de una mare!
PAULA
Ah! si jo fos al seu lloch!
JOSEPH
Ab la teva imprudència potser seria pitjor.
PAULA
No ho sé. El perdria o'l salvaría, però ho acabaría tot d'una vegada!
VIRGINIA
(_Sentint passos a la escala_). Calleu!
JOSEPH
Deixeume sol ab ell.
VIRGINIA
Joseph, per favor! Guányali'l cor, párlali de la meva pena!
JOSEPH
Vesten tranquila.
PAULA
Y sobretot menáçal que sa mare'l deixará sense una malla!
(_Se'n van les dues pel fons quasi al meteix temps que entra en
Claudi_).
CLAUDI
(_Sorprès_). Per què se'n van? Per mi?
JOSEPH
Deix estar. Tu y jo hem de parlar sols un moment.
CLAUDI
Está be.
JOSEPH
No't sembla que hi tinch una obligació!...
CLAUDI
Sí, jo també li volía dir...
JOSEPH
Es natural. Entre tu y jo's feya necessaria una esplicació... Vens de
casa la Rosalía, ara?
CLAUDI
No, vinch del camp. Aquesta tarda sentía necessitat de trobarme
sol...
JOSEPH
Sol?
CLAUDI
Sí, sol davant de la naturalesa...
JOSEPH
Y per què?
CLAUDI
Volía desfer tots els meus dubtes, penetrar la veritat, conèixam jo
meteix... per que hi ha moments, oncle, que un dubta de sos propis
sentiments.
JOSEPH
Senyal que no estan prou arrelats en el cor nostre.
CLAUDI
Quí sab? Si l'home's conegués sempre ell meteix...
JOSEPH
Tu dubtas!
CLAUDI
No.Després dels dubtes vé un moment que se sent lo que s'es y lo
que's vol.Jo ho acabo de sentir y estich decidit a tirar avant.
JOSEPH
A casarte ab la Rosalía?
CLAUDI
Sí.
JOSEPH
Y no't fa res d'afligir tant crudelment a la teva mare?
CLAUDI
Això passará, oncle. El cop, de moment, no diré que no sigui
dolorós...
JOSEPH
Molt, moltíssim dolorós per la teva mare!
CLAUDI
De moment sí, ja ho dich, però jo que veig les coses més
serenament...
JOSEPH
Què veus tu?
CLAUDI
Hi ha fets que en certs moments semblen molt greus, ens aplanen com a
montanyes damunt nostre, sembla que la fatalitat se desencadeni
sobre'l nostre cap, però si un asserenantse pensa: dintre mitj any no
será res, ho comentarem tranquils com un fet qualsevol, aleshores
no's vacila en els moments de prova, se veu l'avenir y's tira
endavant.
JOSEPH
Y be! Acepto que sigui així... però y la manera com tu compromets el
teu nom y la teva posició?...
CLAUDI
Comprometre la meva posició! Perquè la noya es pobra?
JOSEPH
(_Excusantse_). Oh, no!... Jo no soch pas d'aquells que tot ho mesuren
ab l'interes.
CLAUDI
Y'l meu nom, donchs? Perquè ha tingut una criatura sense casarse
comprometo'l meu nom? Jo crech que més aviat me realso ab aquesta
acció.
JOSEPH
Oh!... Als ulls de la gent...
CLAUDI
No més els impulsos interiors guiaran a l'home pel camí recte!
JOSEPH
Ja m'agrada la teva convicció, però jo voldría penetrar el secret...
CLAUDI
De què?
JOSEPH
El motiu perquè aquets impulsos s'han desvetllat en tu.
CLAUDI
Jo crech que es l'afany de fer una obra bona, una necessitat del meu
esperit que vol anar sempre cap al bé.
JOSEPH
Això no s'esplica prou. D'altra manera hauries pogut practicar el bé y
sobretot d'alguna manera més gran, més general...
CLAUDI
Potser en el fons també hi ha un cert despit.
JOSEPH
Despit?
CLAUDI
Els amichs m'han deixat sol, m'han abandonat en la meva obra...
JOSEPH
Y què?
CLAUDI
Y jo necessitava trobar una companyia, una companyia única,
escullida...
JOSEPH
Ves dihent.
CLAUDI
Necessitava rompre la meva soletat pera unirme ab algú que signés
profondament fidel a la meva obra.
JOSEPH
Y vas pensar ab la Rosalía?
CLAUDI
Quan tots els amichs me van haver abandonat y la meva veu no trobava
ressò en lloch, vaig pensar ab ella. Ningú millor que una dòna unida
ab mi pel llaç de l'agrahiment. Y encara més si aquesta dòna es la
víctima dels que m'han abandonat, dels que jo podria anomenar els
meus enemichs.
JOSEPH
No acabo de compendre.
CLAUDI
No compren que aquesta unió ab la dòna que ells han befat es el meu
crit de guerra?
JOSEPH
Que es ignocent lo que tu dius, Claudi! No veus que tot això no es
prou pera justificar un casament?
CLAUDI
Es que primer que això y per damunt d'això hi ha una altra cosa: el
meu antich amor per la Rosalía y'l desitj de redimir la meva
víctima.
JOSEPH
La teva víctima!
CLAUDI
Sí. Jo vaig cometre aquella acció que segons vostè, ens fa
responsables de la caiguda d'una noya. Jo vaig matar la puresa del
seu amor y la vaig abandonar.
JOSEPH
Tu! Y ho vens a dir quan ja no hi ha remey!
CLAUDI
Sí, oncle, que hi ha remey. Jo he emprès la bona via.
JOSEPH
Ja es massa tart!
CLAUDI
Jo vinch a redimir la meva víctima y vostè'm defensará contra tothom.
JOSEPH
Es massa tart, el mal ja es vell y no té remey. Claudi deix corre
això.
CLAUDI
No, oncle. Ab aquesta acció'm sembla que purifico la meva vida. No'm
sentiria capás d'empendre res d'elevat sense fer abans aquesta obra
de redempció.
JOSEPH
Però la teva família, la teva posició, tot queda compromès...
CLAUDI
Aquell día no me'n va parlar pas d'això! No més me va parlar d'un gran
dever...
JOSEPH
(_Embarraçat_). Oh!... Quí sabia, qui havía de creure?...
CLAUDI
Pera tots ha de regir una meteixa lley, una meteixa moral, oncle!
JOSEPH
Sí, però...
CLAUDI
Ara no vulgui destruhir la seva obra, vostè!
JOSEPH
La meva obra?
CLAUDI
Sí, oncle, vostè va ser qui més me va impulsar a fer aquesta acció.
JOSEPH
Jo? De cap manera...
CLAUDI
Aleshores aquella hermosa moral que vostè'm predicava...
JOSEPH
Es necessari que't digui una cosa, Claudi! Pera tu que ets jove será
una cosa amarga, però es precís...
CLAUDI
Oncle, tinch por que vostè no sigui com la demés gent del poble.
JOSEPH
Y tu demá també ho serás, quan comprenguis que la vida torna a tots
els homes iguals. Davant de la realitat moren les idees nobles y les
belles teories...
CLAUDI
No m'esperava això de vostè!
JOSEPH
Aquell día, parlant d'aquesta noya, les paraules me sortien del cor
com ara meteix. Es estrany això, veritat? Fins l'home més sincer s'ha
de contradir sovint... y es que la vida ens ensenya sempre, a cada
hora, a cada instant...
CLAUDI
No.Es que vostè'm va predicar una moral que vostè meteix no creya.
JOSEPH
Aquell día sí, Claudi, y jo meteix l'hauria seguida. Però avuy, densá
que sé això de tu, me sembla que la meva moral no era bona...
CLAUDI
Per què?
JOSEPH
No, era un de tants miratges que enganyen a l'home quan s'allunya de
la realitat. Es incomprensible la vida, lo que creyem avuy no ho
podem sostenir demá...
CLAUDI
Quan s'es home de debò!...
JOSEPH
Sápigues, Claudi, que'l cor ens enganya quan prediquem el bé als
altres: exigim fins el darrer sacrifici y nosaltres meteixos no som
capassos de fer ni el primer.
CLAUDI
(_Ab dolor_). Vostè que era el sol home del poble ab qui jo creya!
JOSEPH
Y ara hi has de creure més que may. Segueixme y t'allunyaré del mal
camí hont te porta la teva joventut.
CLAUDI
No.Jo seguiré'l meu camí contra tothom!
JOSEPH
Pensa que hi ha una cosa superior a tot lo que tu puguis creure... el
sentit práctich!
CLAUDI
Vaja, vostè també es fals com els altres, també sab girar la cara...
JOSEPH
No, no. Te confesso que jo també m'he enganyat. He cregut moltes
coses, moltes coses, Claudi, que després ab tota la pena del meu cor
he hagut de deixar de creure...
CLAUDI
Ah, misèria!
PAULA
(_Entra per la porta del fons y del brancal estant diu_): Claudi, hi
ha l'Abdon que't vol veure.
CLAUDI
(_Sorprès_). L'Abdon!... Díguili que entri.
PAULA
Aquí meteix?
CLAUDI
Sí, aquí meteix. (_La Paula se'n va_).
JOSEPH
Jo me'n vaig. Després continuarem la nostra conversa. Ja veurás com te
faré cambiar de pensament.
CLAUDI
No ho provi, oncle. Sería inútil.
JOSEPH
Tu no has pensat may que la moral que devegades prediquem es una cosa
y la vida que fem, que estem obligats a fer n'es tota una altra. Son
dos móns diferents y pobre de l'home que'ls vulgui fer regir per les
meteixes lleys! Adeu. Ja'n parlarem després.
CLAUDI
(_Ab dolor, per sí_). Adeu per sempre, oncle!
(_Joseph al obrir la porta pera sortir se trova ab l'
Abdon y se saluden darrera dels vidres.Claudi
está neguitós. L'Abdon entra bastant
cohibit_).
ABDON
Bones tardes, amich. No m'esperaves, veritat?
CLAUDI
No, francament.
ABDON
Ja m'ha costat de decidirme a venir després d'aquell día...
CLAUDI
(_Tallantli la paraula_). Y be! Què se t'ofereix.
ABDON
Era necessari que jo't vingués a veure.
CLAUDI
Necessari?... Hum!...
ABDON
L'un o l'altre'ns havíam de rebaixar...
CLAUDI
No sé per què...
ABDON
Y sempre val més que hagi estat jo, després de tot... Veurás, lo
passat, passat...
CLAUDI
(_Molt sech_). Això sol t'ha portat aquí?
ABDON
Oh, no! Pots comptar que quan m'he decidit a venir no'm mancará un
motiu interessant.
CLAUDI
Au, donchs, dígal aviat y francament.
ABDON
Permètem que m'assenti primer.
CLAUDI
Sí, dispensa que...
ABDON
(_Assentantse_). Fuig, home! (_Una pausa. L'Abdon pren
un tò seriós y pedantesch_). Ja veurás: uns quans amichs hem fundat
una associació republicana y m'han fet el seu president...
CLAUDI
(_Sorprès_) A tu!
ABDON
No te'n estranyis. Ja sabs que jo no he tingunt may enveja de figurar;
això no es pas del meu carácter... però com sempre he sentit un amor
tant gran per aquest ideal...
CLAUDI
Tu! Francament, no'n sabia res.
ABDON
No ets tu'l primer qui'm diu això... No es estrany després de tot, era
una cosa aquesta que jo no havía manifestat may...
CLAUDI
Y per què?
ABDON
Perquè jo ab prou feynes me'n havía donat compte.
CLAUDI
Es estrany!
ABDON
Jo crech que les idees viuhen dins de l'home sense que ell meteix se'n
doni compte... y a l'hora oportuna...
CLAUDI
(_Irònicament_). Ja!
ABDON
A l'hora oportuna se revelen ab tota la seva força. Fins ara jo no
m'havía sentit republicá...
CLAUDI
Naturalment, però quan s'ha tractat de fundar aquesta associació...
ABDON
No ho trobis estrany això, Claudi. Segurament que les idees polítiques
son hereditaries dins de les families. El meu avi ja havía sigut un
gran republicá...
CLAUDI
Y tu no podíes mancar de serho, está clar...
ABDON
Oh! No podía mancar de serho! Ho duya dins de les sangs! Y si sabessis
lo que ara't vaig a dir!...
CLAUDI
No cal, ja't crech...
ABDON
Veurás que essent menut, en una festa popular, el meu avi ja'm feya
portar una bandera republicana...
CLAUDI
(_Burleta_). Oh! Això es magnífich!
ABDON
Y'm disfressava de república ab un _gorro_ frigi y'm feya cridar:
Visca la federal! Quina alegría aleshores la meva! Ara dígam, com
podía trahir els meus sentiments de noy, jo?
CLAUDI
(_Ab ironia y alsantse_). Molt be! Això son homes! Jo't felicito...
ABDON
Grácies, però jo encara no me'n vaig. T'he d'esplicar el motiu de la
meva visita...
CLAUDI
(_Restant dret_). Dígas, donchs.
ABDON
No't molestaré molt. Entre'ls companys que formem la nova societat
s'ha vist la conveniència de que tu siguis dels nostres.
CLAUDI
Jo? Per què?
ABDON
Y se m'ha delegat a mi pera venirte a oferir el cárrech de vocal en la
junta que jo tindré l'honor de presidir.
CLAUDI
(_Irat_). Com! A mi això!
ABDON
Sí...
CLAUDI
Però goseu!...
ABDON
Què!
CLAUDI
(_Dominantse y aparentant calma_). Grácies, mil gracies, jo no mereixo
aquesta atenció.
ABDON
Ens farás un favor, a mi particularment...
CLAUDI
(_Sech_). Prou. No'n parlem més! (_Va de cap a cap de sala,
nerviós_).
ABDON
Jo ho he promès en nom teu, no'm facis quedar malament...
CLAUDI
Y qui't fa comprometre a tu?
ABDON
Escolta, Claudi: ens hem proposat ajuntarnos tots el joves de cases
bones... tu hi ets necessari.
CLAUDI
Es inútil!
ABDON
Ets necessari, no tenim ningú més.
CLAUDI
Y per això'm veniu a buscar! Grácies, minyó.
ABDON
Home'm fas un agravi. Jo comptava ab tu... tu be volies fundar una
mena de societat...
CLAUDI
Sí, però d'allò en això!...
ABDON
Mira, Claudi, les idees polítiques aquí son poca cosa. La qüestió es
reunirnos els joves de certes cases en un local propi, lluny de la
pobriçalla...
CLAUDI
Ah! Ja deya jo!
ABDON
Y tu hi ets necessari; si hi deixéssim entrar segons qui, digues tu
meteix, què's diria de nosaltres? Nosaltres hem d'esser lo senyor, lo
escullit del poble... El nostre fí es d'ajuntar tot lo bo y millor,
comprens?... Y sobre tot pera mi que seré'l president...
CLAUDI
Sí, ja vaig comprenent.
ABDON
Perquè hi ha moments que un home necessita adquirir un cert prestigi,
ocupar un lloch culminant... en fi, tu ja deus saber que estich en
vigílies de casament...
CLAUDI
Tu!
ABDON
No'n sabies res, encara?
CLAUDI
Però si fa quatre díes que aquí meteix deyes mil pestes del matrimoni
y de la dòna!
ABDON
Veurás, he trobat una xicota de diners, una veritable ganga, noy!
CLAUDI
Sembla mentida!
ABDON
Y si't digués que jo ab prou feynes la conech? Però què hi fa si té
diners!
CLAUDI
Be, home, be...
ABDON
Y veus?... Jo poca cosa hi hauré fet ab això! Se pot dir que'm casen,
més ben dit, m'acomoden.
CLAUDI
(_Ab ironia_). Molt be, amich. T'he de felicitar una altra vegada.
ABDON
Gracies. Y lo referent an aquest cárrech? Ara ja sabs el còm y el per
què...
CLAUDI
Es inútil que insisteixis. Coses més series y més delicades ocupen ara
la meva atenció.
ABDON
Ja sé lo que es y no me'n vull anar sense parlarten. Sería pera mi un
cárrech de conciencia...
CLAUDI
(_Sorprès_). El què!
ABDON
No dirte lo que's pensa pel poble d'aquestes coses.
CLAUDI
Això sí que no ho consentiré. No tinch necessitat de saber lo que's
pensa respecte les meves accions.
ABDON
Permetem que't digui...
CLAUDI
(_Sech_). Res absolutament!
ABDON
Me fas llástima, amich! La gent se creu que has perdut el seny.
Llensar a perdre'l teu nom y la teva posició per una qualsevulla!...
CLAUDI
S'han acabat els cumpliments! Abdon, recordat que una vegada't vaig
treure de casa.
ABDON
Y vols dir que ara ho tornaries afer?... Cah!...
CLAUDI
M'obligarás a ferho si no te'n vas de bones en bones. Ja he acabat la
paciència, Abdon! Vesten!
ABDON
Está be, però escolta dues paraules abans d'anarmen.
CLAUDI
Ni una! Això son coses que tu no pots tocar.
ABDON
Pensa que un día pots repenedirte de lo que vas a fer!
CLAUDI
No hi fa res, m'hauré errat però hauré obrat serenament; no hauré
passat la vida a les palpentes, ab l'inconciencia de les besties, com
vosaltres.
ABDON
L'orgull te perdrá, Claudi!
CLAUDI
Millor! Heu volgut deixarme sol pera fer la meva acció estèril però
ja't vaig dir que no'm mancaria companyia...
ABDON
Brava companyia! Ne pots estar orgullós!
CLAUDI
Fóra d'aquí!
ABDON
(_Calmós_). Y si no fos tant obedient com l'altra vegada!
CLAUDI
(_Ab un esclat d'ira_). Si no fossis dius!... Per força!
ABDON
Oh! Per força!...
CLAUDI
(_Espenyentlo_). Fora d'aquí! Estúpit! Insolent!
(_Al sentir els crits de la disputa vé Paula per la
porta del fons, tota esverada_).
PAULA
Què hi ha? Què passa aquí?
ABDON
(_Anant a passar la porta_). No res. Deixeulo estar. Té sòrt que es a
casa seva!... (_Se'n va_).
PAULA
(_Seguintlo cap a l'avant sala_). Escolta, Abdon, vínam aquí! Puja!
ABDON
(_De l'escala estant_). Oh! No us hi amohineu! Un altre día ja
saldarem comptes!
PAULA
(_Tornant cap a n'en Claudi irritada_). Què ha passat
aquí? Te tornes insoportable, noy!
CLAUDI
Déixim tranquil!
PAULA
Sembla, que l'hagis pres de mal ull a l'Abdon. Tant amichs que erau
abans!... Ah! Les dones com us giren el cervell!
CLAUDI
Déixim estar tranquil li dich!
PAULA
Valdria més que anessis a aconsolar a ta pobra mare!
CLAUDI
Valdria més que vostè no's cuydés d'exitarla!
PAULA
Jo, pobra de mi? No hi tinch art ni part en això.
CLAUDI
Quina llástima!
PAULA
Ja't vaig dir tot lo que t'havía de dir jo; com a tía que't soch me
sembla que hi tenia una obligació.
CLAUDI
Però no té l'obligació d'ensibornar a la mare tot el día!
PAULA
(_Anantsen_). Ay fill! No estich per disputes. Si tens rábia féstela
passar tot sol.
CLAUDI
Ah, tía! Què n'es vostè de falsa!
PAULA
Y tu que n'ets de tonto! Deixarte girar el cervell d'aquesta manera!
Me fas rábia y pietat! No ho sé que'm fas... no ho sé... perquè no té
nom lo que t'hauria de dir. (_Se'n va molt exitada_).
(_Claudi, després d'una pausa, se disposa a sortir quan
troba a sa mare que entra aparentant haver se posat tranquila_).
CLAUDI
Mare, vens be; escóltam per darrera vegada.
VIRGINIA
Abans escóltam tu y reflexiona be lo que't digui. Creume que no més la
teva sort me preocupa.
CLAUDI
Vols ferme cambiar de decisió?
VIRGINIA
Escolta, Claudi: ara ja conech els bons intents que't guien...
CLAUDI
Has parlat ab l'oncle?
VIRGINIA
Sí.
CLAUDI
L'oncle es com la demés gent d'aquí.
VIRGINIA
Deixa estar això. Tots volem el teu bé. Ara ja veig la cosa baix un
altre aspecte, potser la veig més clara que may... Deu meu! y tant si
la veig clara...
CLAUDI
Y còm la veus?
VIRGINIA
Quan he comprès el perquè dels teus impulsos, s'ha despertat en mi un
dubte terrible, fill meu, quin vel hem d'esqueixar lo més aviat
possible.
CLAUDI
Quin es aquest dubte?
VIRGINIA
Escolta abans: creus tu que sempre que volem fer una bona obra ho hem
lograt al durla a terme?
CLAUDI
No.Quí es que no pot errarse en aquest món?
VIRGINIA
Però hi ha errades que porten terribles conseqüències y perquè
destruheixen el nostre avenir, la nostra ditxa...
CLAUDI
Quínes?
VIRGINIA
Aquelles en que hi hem jugat el nostre cor. Ay, fill! y les hem
d'evitar ab totes les nostres forces!
CLAUDI
Oh, mare! Esplícat més clarament, revela'l teu dubte.
VIRGINIA
Escolta una experiència: tu ja sabs que he passat la millor part de la
meva vida fent treballs en benefici de la gent del poble...
CLAUDI
Sí.
VIRGINIA
Hi he esmersat un temps preciós, ma joventut riquíssima, prodigada
miserablement!
CLAUDI
Miserablement!
VIRGINIA
Sí, perquè ara sento la buydor del temps perdut fent aquest treball
inútil...
CLAUDI
Y'l bé que has fet a tantes families pobres?
VIRGINIA
Un día vaig creure que valia alguna cosa fer el bé...
CLAUDI
Y no ha sigut així?
VIRGINIA
Si vegessis com me gira la cara la major part de la gent que he
afavorit ab els meus pobres treballs! A ningú agrada deure
agrahiment, es una cosa que mata l'estimació natural.
CLAUDI
Però'l bé que has fet a tantes families no't dona una certa alegría
interior?
VIRGINIA
No, el bé no'ns satisfá prou pera recompensar els sacrificis del
nostre cor. Ah! quan penso que durant tot aquest temps hauria pogut
empendre alguna cosa en profit meu, en el meu profit moral...
CLAUDI
Ets ben egoista, mare...
VIRGINIA
Es necessari, Claudi, perquè m'he convensut que l'idea del bé no
sempre porta'l bé dins d'ella.
CLAUDI
Què dius?
VIRGINIA
Aquí tens la qüestió. Pensa que jo no més hi he sacrificat el meu
treball, però tu hi vas a sacrificar la teva ánima, el teu cos, tota
la teva vida.
CLAUDI
Això es tot lo que m'havies de dir?
VIRGINIA
Sí, això y més. Els teus bons sentiments no t'han de portar a l'abim.
En la Rosalía no més hi veus la víctima que cal redimir y en tu'l
noble redemptor... no es veritat?
CLAUDI
Sí. Y què hi pots dir tu contra aquests sentiments?
VIRGINIA
No més una cosa: que la vostra unió estará feta per l'altruisme y per
l'agrahiment però no per l'amor.
CLAUDI
(_Com il·luminat_), L'amor!
VIRGINIA
L'únich sentiment que ab tota sa puresa y ab tota sa força pot unir
l'home ab la dòna dignament.
(_A travers dels vidres se veu venir la Rosalía quan es
encara a l'avant sala. Claudi l'apercibeix_).
CLAUDI
Mare, la Rosalía!
VIRGINIA
(_Dirigintse a la cambra d'en Claudi_). No tinch coratge pera
rebrela.
(_En aquest moment, Rosalía, entra molt serena, molt
possehida de la seva missió y ab noblesa se dirigeix a la senyora_).
ROSALÍA
No s'en vagi, senyora. Jo porto la pau en aquesta casa.
CLAUDI
La pau!
ROSALÍA
Aquesta nit l'he passada sense dormir, pensant en la nostra unió...
per fí, a la matinada, quan la llum ha arribat, m'he cregut veure la
rahó de tot...
CLAUDI
Y què?
ROSALÍA
Vinch a donarte l'adeu, Claudi!
CLAUDI
Com! L'adeu!
ROSALÍA
La nostra unió es impossible.
VIRGINIA
(_Que havía estat silenciosa y atenta diu ab joya_). Impossible!
CLAUDI
Impossible? Per què? Digues...
ROSALÍA
Jo ho sento així y tu també ho sentirás.
CLAUDI
Oh, no!...
ROSALÍA
Sinó avuy demá, un día o altre, un moment, sentirás que en lo mes
íntim del nostre cor hi manca l'amor.
CLAUDI
L'amor! Y la mare m'acaba de dir lo meteix!... Es que en el nostre cor
no hi van quedar arrels d'aquell gran amor?
ROSALÍA
Son dins de nosaltres com les arrels mortes dins de la terra però
d'elles no rebrotará una nova vida.
CLAUDI
Per què ha de ser així si nosaltres volem al contrari?
VIRGINIA
Ah! Claudi! Es el meu dubte!
CLAUDI
Però si ella vol, si jo vull ab tota la meva voluntat...
VIRGINIA
Les nostres idees, tota la nostra voluntat no ressucitará un sentiment
mort dins de nosaltres!
CLAUDI
(_Aterrat_). Sería fatal!
ROSALÍA
(_Com il·luminada, prenent ab efussió les mans de Virgínia_). Oh! Deu
meu! Ara hi veig clar! Ja'm sento deslliurada! Grácies, senyora!
CLAUDI
(_Abatut_). Es dolorós...
ROSALÍA
(_Més afectuosa_). Oh, senyora!...
VIRGINIA
Què't passa?
ROSALÍA
Ara hi veig clar! Quina calma en el meu cor! No sents Claudi com la
teva mare ha fet penetrar la llum dins de nosaltres?
CLAUDI
No obstant jo sentía un tal ardor, tenia tanta fe...
ROSALÍA
Sí, tu volies fer una bona obra, la teva idea era hermosa, jo'n
sentiré per sempre més l'agrahiment.
CLAUDI
Es cert, ens manca l'amor d'aleshores, d'allá baix...
ROSALÍA
La teva mare ha obert el nostre cor a la veritat. Claudi, d'avuy en
avant podem viure tranquils l'un y l'altre.
CLAUDI
(_A sa mare_). Donchs si les nostres idees y la nostra voluntat no son
més fortes que'ls nostres sentiments, ara qui'm retornará la pau de
la meva conciencia?
ROSALÍA
La meva vida joyosa en l'aconhortament.
CLAUDI
Y aquell sentiment de la nostra primera joventut que'ns ha donat els
instants més dolços de la vida què haurá sigut, donchs, pera
nosaltres?
VIRGINIA
Res més que un epissodi, fill meu.
ROSALÍA
Es cert y jo la seva víctima. Avuy els nostres camins están ben
separats. Adeu!
VIRGINIA
Rosalía! La creació estima per un igual a totes les seves obres!
Conságrat al teu fill!
ROSALÍA
Ell es la joya de la meva vida. Per ell beneheixo'l meu passat. Adeu!
(_Se'n va pausadament amagant la seva emoció. Claudi la
crida encara, volguentla aturar_).
CLAUDI
Oh, Rosalía! Atúrat!...
VIRGINIA
(_Retenintlo dolsament_). Què vols fer?
CLAUDI
Mare, jo no sento amor per aquesta noya, es cert, però ab ella hauria
pogut ser ditxós.
VIRGINIA
Y si ab la vostra unió haguéssiu fet noves víctimes!...
CLAUDI
Per què?
VIRGINIA
Perquè es terrible que l'home violenti ab ses accions els propis
sentiments.
(_Claudi, resta abatut. Pausa. De sobte sembla
possehirse de tota la veritat_).
CLAUDI
Es ben cert que hi ha arrels mortes dintre del nostre cor!
VIRGINIA
Sí, arrels que no rebrotaran may més...
CLAUDI
Y n'hi ha per tot, jo'n veig per tot. Entre l'amistat, entre la
família, en l'amor, fins en els llochs hont hem viscut y que tant hem
estimat... tot está ple d'arrels mortes.
VIRGINIA
Sí, cada sentiment, cada afecció que mor n'es una.
(_Claudi deixa caure apesarat son cap sobre'l seu pit.
Després d'un moment de pausa, il·luminat per una idea salsa
decidit_).
CLAUDI
Mare! Me'n vull anar!
VIRGINIA
Ahont?
CLAUDI
A l'extranger, a viatjar, a coneixe una vida nova.
VIRGINIA
No, fill meu! Ànemsen a ciutat tots dos...
CLAUDI
Ara no.
VIRGINIA
Per què? No ha arribat ja l'hora de viure nosaltres dos sols?
CLAUDI
Oh, no!
VIRGINIA
(_Horroritsada_). Què! També hi ha arrels mortes entre nosaltres dos?
CLAUDI
En aquest moment, sí.
VIRGINIA
Oh, fill meu! No'm deixis! Te perdré?
CLAUDI
Me'n vaig per apendre d'estimarte.
VIRGINIA
Me deixarás y no tornarás!
CLAUDI
Tornaré quan s'hagin dissipat les ombres que avuy pesen sobre'l meu
esperit. No'm preguis més. Me'n vaig a arreglar les meves coses y
demá me'n aniré...
VIRGINIA
(_Desolada_). Per què? Ahont?
CLAUDI
A enterrar lluny de tu tantes coses mortes. Així, quan torni als teus
braços, comensaré una vida nova.
(_Se'n va cap a la seva cambra. Virginia sense esma
pera protestar arrenca en plor_).
VIRGINIA
Y jo aquí sola... entre aquestes parets!...
(_Després reaccionant, corre cridant cap a la cambra de Claudi
_). No! No!... Fill meu! Per pietat! No'm deixis!...
Villaines-en-Duesmois, 1903-1905
Aquesta obra va representarse per primera vegada en el "Teatre Romea",
de Barcelona, la nit del 2 d'Octubre de 1906, baix el següent
repartiment:
--------------------- -----------------------
_Senyora Virgínia._ D.ª Carme Parreño.
_Claudi Pradell._ D. Antoni Piera.
_Joseph Pradell._ " Iscle Soler.
_Paula._ D.ª Adela Clemente.
_Rosalía._ " Carme Jarque.
_Teresa._ " Antònia Baró.
_Abdon._ D. August Barbosa.
_Vehina._ D.ª Montserrat Faura.
_Una dona_ " Pilar Forest.
--------------------- -----------------------
Director artístich: _D. Antoni Piera._
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ARRELS MORTES ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG™ LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg™ License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg
Project Gutenberg is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 41 Watchung Plaza #516,
Montclair NJ 07042, USA, +1 (862) 621-9288. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
