Lladres : Quadro dramàtic

By Ignasi Iglesias

The Project Gutenberg eBook of Lladres
    
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.

Title: Lladres
        Quadro dramàtic

Author: Ignasi Iglesias

Release date: September 24, 2024 [eBook #74468]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Tip. "L'avenç"

Credits: editor digital: Joan Queralt Gil


*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LLADRES ***





Lladres

Quadro dramatic

Ignasi Iglésias

1900

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis
Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat
de la Llengua Catalana.`

Personatges:

-   Candia 45 anys
-   Blasi 60 anys
-   Vicens 60 anys
-   Cisco 23 anys
-   Salau 30
-   Gravat 35
-   Joan 30

L'acció, en un hostal de Montcada. Epoca actual. Esquerra i dreta, les
de l'actor.

Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona, en el
"Teatre Principal", la nit del 18 d'Octubre de 1899, baix el següent
repartiment:

-   Candia, Da. Antonia Joaní;
-   Blasi, D. Joaquim Vinyas;
-   Vicens, D. Jaume Borràs;
-   Cisco, D. Manel Cosmo;
-   Salau, D. Vicens Barceló;
-   Gravat, D. Ferràn Vázquez;
-   Joan, D. Salvador Carrera.

Director artistic: l'autor.

Anteriorment, com a prova d'estudi, *Lladres* va representar-se a
Sitges, en el teatre de "El Retiro", la nit del 25 d'Agost de 1899,
amb el següent repartiment:

-   Candia, Da. Dolors Mas;
-   Blasi, D. Joaquim Vinyas;
-   Vicens, D. Miquel Sirvent;
-   Cisco, D. Victor Baldirà;
-   Salau, D. Agustí Gambús;
-   Gravat, D. Joan Quintana;
-   Joan, D. Salvador Canta.

Director artistic: l'autor.

## Acte unic

L'escena representa l'interior d'una pallissa d'un hostal, de tons
grisencs i amb el sostre farcit de trenyines. La paret de la dreta
obstrueix la meitat d'una arcada de pedra que arrenca del mig del fons,
veient-se'l pati tot embarraçat am feixos de canyes seques, galgues, un
paller i uns quants arbres sense fullatge. A l'esquerra, a l'alçada de
tres metres, hi ha un finestral am la porta estabellada i una estora
vella pera privar que passi l'aire. Arran del mateix, sostingut per dos
pilans de maons, hi ha un sostre de fusta am barana de troncs de pi, am
molta palla estivada. A primer terme, de part a part de l'escena, hi ha
una altra arcada de pedra. A l'esquerra, una obertura que dóna al
deposit del gra. A la dreta, una porta que comunica a l'estable. A les
parets, moltes estaques, de les que pengen els guarniments del bestiar.
En una estaca de la dreta del primer terme, un fanal, encès. Enganxats a
la porta de l'estable hi ha uns "Goigs a Sant Antoni de Padua"; i a
tot volt de l'escena, algunes forques, escombres de bruc, sacs plens de
garrofes, dugues rodes de carro, etc.. A sota la pallissa hi ha un bon
tou de palla i un banc o troç de boscall arrambat a la paret.

Es negra nit, en plena tardor.

### Escena I

(En Cisco, sol. Aviat en Vicens.)

Cisco: (Enfilat als darrers travessers d'una escala de mà que hi ha
arrambada a la pallissa, tot cantant mandrosament i am tonada popular,
heu palla amb una forca.) "Els carreters se queixen,
lara, la, la,
perquè la palla és llarga,
tant llarga i tant prima,
lara, la, la,
que tal com li dono
la deixa'l bestiâ.
lara, la, la,
titó, titaina,
lara, la, la.
lara, la, la,
titó, titaina,
la deixa'l bestiâ."

(Compareix en Vicens per l'esquerra del fons.)

Vicens: Ep! Noi! Cisco! Ont ets?

Cisco: A la pell.

Vicens: Què fas aquí dalt?

Cisco: Que no ho veieu? Hec palla pera'l bestiar.

Vicens: Per què no'n gastes d'aquesta? (Per la que hi ha a terra.)

Cisco: Si és mig podrida.

Vicens: Baixa, baixa.

Cisco: Però...

Vicens: Baixa, home!

Cisco: (obeint) Baixem, doncs.

Vicens: Ja't dic jo que estem ben arreglats am tu!

Cisco: És que tots els carreters se'm queixen.

Vicens: També'm queixo jo! Si no'n volen, d'aquesta, que la deixin.

Cisco: Està bé.

Vicens: A veure... (Va pera anar-se'n.)

Cisco: (cantant) "Els carreters se queixen,
lara, la, la,
perquè la palla és llarga..."

Vicens: (tombant-se, un xic enfadat) Cisco!

Cisco: Què mana?

Vicens: Què cantaves?

Cisco: Una cançó que ahir vaig empescar-me.

Vicens: Que no te la torni a sentir més! Tu, temps ha que't burles de
la processó, i mira que si'm fas pujar la mosca al nas...

Cisco: Ai, ai! Per què ho dieu?

Vicens: Re, re. Ja ho tens entès. Ah! Ja no me'n recordava. No has
trobat pas aquell estrijol?

Cisco: No s'ha vist més.

Vicens: Doncs, vigila. A veure si pesquem aquest llarc de dits. És que
és molt! No passa semmana que no'ns robin una cosa o altra. Ahir
l'estrijol; l'altre dia, una ventrera dels nostres matxos... Potser no
s'acabaria mai!

Cisco: No atino pas en qui pot ser.

Vicens: Jo posaria les mans al foc, sense por de cremar-me, que és...

Cisco: Qui, Vicens?

Vicens: Ja ho sabras. Apa: dóna palla al bestiar.

Cisco: Som-hi. (Agafa una braçada de palla i es dirigeix a l'estable.
Mentrestant, en Vicens examina'ls guarniments que hi han penjats a les
estaques. Apareix el Gravat per l'esquerra del fons.)

### Escena II

(En Vicens i el Gravat. Aviat en Cisco)

Gravat: Hola, Vicens.

Vicens: Què busques, Gravat?

Gravat: Ont és aquell xicot?

Vicens: Dóna palla al bestiar.

(Apareix en Cisco.)

Cisco: Hola, minyó! Què hi ha de nou?

Gravat: Anar fent, per ara.

Cisco: Ditxós de tu!

Gravat: Sí, jo rai, que fermo'ls goços am llangonices!

Cisco: Qui pogués plorar amb els teus ulls!

Vicens: Apa, nois: ja us arreglareu. (En Vicens desapareix pel fons.)

### Escena III

(Els mateixos, menys en Vicens)

Gravat: Ah! Tu: an el Moro vès de donar-li la palla ben trinxada, eh? Si
és massa llarga la deixa.

Cisco: Sí, home, sí.

Gravat: Ja l'has abeurat?

Cisco: I doncs!

Gravat: Que no's pot preguntar?

Cisco: Hi ha coses que no!

Gravat: Dissimula, noi. Li porto tanta voluntat an aquest matxo, que més
m'estimaria anar malament jo que no pas ell. És un escaler com no'n
corre cap per aquesta carretera.

Cisco: No tant, no tant!

Gravat: Té un pit i un camatge que enamoren.

Cisco: Que ja ha clos?

Gravat: Ca!... Si encara no té sis anys!

Cisco: Vols dir?

Gravat: Que no ho coneixes?

Cisco: Sí... Ont és el Salau?

Gravat: L'he deixat al menjador.

Cisco: És estrany que no vingui a moure-m raons.

Gravat: Ja vindrà, ja.

Cisco: Que és amoïnós! No calla mai amb el Galant. Se pensa que no hi ha
cap més matxo com el seu.

Gravat: No li cambiaria pas amb el Moro.

Cisco: Jo tampoc.

Gravat: Sinó que ell sempre vol tenir raó.

Cisco: Si no se la guanya am la labia, se la pren a cops de vara.

(Apareix el Salau pel fons, esquerra, amb un cigarro dels petits a la
mà.)

### Escena IV

(Els mateixos i el Salau)

Salau: Què hem de fer?

Cisco: Hola, Salau!

Salau: (an el Gravat) Tu: dô-m un misto.

Gravat: Té. (Li entrega una capsa de mistos, i el Salau encén el
cigarro.)

Cisco: Com la crema!

Salau: I com estan els animals, Cisco?

Cisco: No'ls falta res, per ara.

Salau: Barba! (Tot satisfet.)

Gravat: (an el Salau) Que va sol? (Pel cigarro que fuma.) No tens cap
més cigala d'aquestes?

Salau: Prou, home, prou!

Gravat: Vès: allarguen una, doncs.

Salau: (Tria un cigarro dels petits d'entre quatre o cinc que se'n
treu de la butxaca i l'ofereix al Gravat.) Té. Ni un de l'Habana. Que
tirarà bé!

Gravat: Dô-m la capsa.

Salau: Ah! Sí. (Li torna la capsa.) Té, tu, Cisco.

(Li dóna un cigarro.)

Cisco: Aixís, home!

Salau: (De l'escena estant se contempla'ls animals, arriant-los.)
Moricaa!... Oixque! Oixque! Iaa!... Galant!... Xo, xoo!... (Dirigint-se
an el Gravat i el Cisco.) Quin animal més maco!... Sembla una torra!

Gravat: Te'l vols vendre?

Salau: Oh! No és meu. Això, el seu amo. Ja n'hi donen dèu unses.

Gravat: No les val pas.

Cisco: Deixa-m encendre, Gravat. (El Gravat dóna foc an en Cisco.)

Salau: Què dius, que no les val? Fuig, home, fuig! No te l'has mirat
bé. Si fos meu, ni per quinze me'l vendria. No has vist res més obligat
que aquesta bestia. Té uns quatre quartos!... El vegessis pujar el
coll...

Cisco: Ah! Ara que parleu del coll. (En to de burla.) Què diu que
l'altre dia te'ls van fer deixar?

Salau: Sí... Però si no m'haguessin sorprès adormit, jo t'asseguro que
no m'haurien pas fet descambiar ni un xavo.

Gravat: Sí: què hauries fet?

Salau: M'hauria resistit.

Gravat: Lo millor és donar-los els quartos i callar. Tres o quatre homes
contra un, no hi ha més remei que deixar-se tallar de la capa.

Salau: No hi estic pas conforme. Amb una bona vara, ningú'm fa por, ane
mi.

Gravat: Deixa-t de vares... i mutxel, Salau. De més pintats que tu
n'hem vist i s'han hagut de rendir com uns xais.

Salau: Doncs, mira: una vegada...

Cisco: Bola va i tiro!

Gravat: Ja'ns vas a contar una valentonada de les teves.

Cisco: Que rodi, que rodi!

Salau: Calla, tu, xerraire! Quins homes més porucs! Sembla que no us
hagueu trobat mai en res.

Gravat: Tu, sí... Però també te'ls fan deixar.

Salau: Si'm sorprenen adormit...

Gravat: Bé't deuen despertar pera fer-te'l compte. I, un cop despert,
per què no't resisteixes? Vaja, no presumis, fatxenda!

Salau: Gallines, més que gallines! Quan sento explicar an el pare les
coses del seu temps, allavors que corrien les diligencies... saps?...
quan encara no hi havien carrils, i veig els carreters d'avui tot me
sulfuro. Allavors un carreter sol era capaç de pelar tota una quadrilla
de lladres.

Cisco: Si'ls hi lligaven a la soca d'un arbre.

Salau: El pare una nit en va extendre mitja dotzena.

Gravat: Am la llengua.

Cisco: I és clar!

Salau: Els va extendre, els va extendre!

Cisco: No devien ser homes: devien ser mocadors per assecar.

Gravat: Encara'ns farà creure que era un valent, el seu pare.

Salau: (dirigint-se cap al fons) Vaja, aneu, criatures!

Cisco: L'avi vell!

Salau: Deixa-m anar a fer l'última copa, i cap a clapar.

Gravat: Apa, si te'n vas.

Salau: Gallines, més que gallines!

Gravat: Espera-t, que vinc.

Salau: Vaja, anem, que t'acompanyaré fins al teu jaç, perquè si't
sortien...

Gravat: Anem, anem. (El Salau i el Gravat se'n van pel fons, esquerra.)

Cisco: (posant-se a cridar) Lladres! Lladres!

(El Gravat i el Salau se giren impulsivament.)

Gravat: Vaia!

Salau: Ah, burro!

Cisco: Que s'ha girat depressa!... El valent!...

Salau: Ja estas ben llest!

Cisco: El terror!

(Desapareix, rient, cap a l'estable. Per l'esquerra del fons, tot
enraonant, apareixen en Vicens, la Candia i en Blasi. Aquests dos van
molt bruts de pols i espellifats. En Blasi, amb un gaiato i un sarró.)

### Escena V

(En Vicens, la Candia i en Blasi)

Vicens: Vaja, prou!

Blasi: Però, home, no sigueu així.

Vicens: Ja us he dit que no!

Candia: Per compassió!

Vicens: Jeieu aquí, si voleu.

Candia: am gran prec Feu-nos aquest favor, bon home!

Blasi: Mireu que estem molt cançats!

Vicens: On trobareu un jaç millor que aquesta palla? De quin pa feu
rosegons! Ni un llit am tres matelassos! Vosaltres rai!

Blasi: Deixeu-nos anar a dalt, on dormen els que poden pagar. Jo també
us pagaré tot lo que sigui.

Candia: No tingueu quimera de res.

Vicens: Que no veieu com aneu?

Blasi: Ja'ns espolsarem... Ja'ns rentarem.

Vicens: Dormiu aquí, i dongueu gracies que us reculli, mestre!

Blasi: És que... (fent veure que té ofec) és que no'm trobo gaire bé.
Estic malalt: creieu-me.

Vicens: (am recel) No us trobeu bé?

Blasi: No... no...

Vicens: (am més recel que de primer) Romansos, en aquesta hora?

Candia: Estem morts de tant caminar.

Vicens: D'on veniu?

Blasi: De Barcelona.

Vicens: I per venir de Barcelona fins a Montcada us queixeu?

Blasi: Tot el dia que caminem.

Vicens: Per què no us quedaveu a ciutat?

Blasi: Oh!... (Excusant-se.)

Vicens: Què?

Blasi: Ens volien tancar.

Vicens: (am to natural) A la presó?

Blasi: (amb horror) No! Déu nos en guard!

Vicens: (amb ironia) Doncs, aon?

Blasi: A una casa que ve a ser lo mateix que a la presó.

Candia: A Barcelona no'ls volen als pobres.

Blasi: Més s'estimen als rics.

Vicens: Bé, bé... Apa, dormiu.

Blasi: Veureu...

Vicens: Que callem!

Blasi: Però...

Candia: Tingueu llàstima i compassió d'aquest infeliç!

Blasi: (fent el ploricó) D'aquest pobre vell!

Vicens: Sembla que esteu molt mal avesats.

Blasi: No. Si no fos que...

Vicens: Prou! Apa, dormiu!... Com estem aquí! Bona nit.

Blasi: Bona nit. No us enfadeu, per això.

Vicens: Que no us torni a sentir més! (En Vicens va pera anar-se'n.)

Blasi: Ah!... (En veu baixa i misteriosa.) D'això... hostaler!

Vicens: (enfadant-se) Vaia!

Blasi: (am molt misteri) Hostaler!

Vicens: (de mala gana) Què hi ha?

Blasi: Una pregunta.

Vicens: (am to natural) Digueu.

Blasi: Escolteu, home... Acosteu-vos.

Vicens: Enllestiu d'una vegada!

Blasi: (en veu molt baixa i més misteriosa que de primer) Que diu que
corren tants lladres per aquests volts?

Candia: (esporuguida) Ai!

Vicens: (posant-se sobre sí i mirant fixament an en Blasi) Eh?...

Blasi: Tot-hom diu, els carreters sobre tot, que en el coll de Montcada
cada nit hi ha molts robos. Es veritat? (Se senten lladrucs de goços,
molt lluny.) Sentiu? Sentiu els goços?

Vicens: (molt recelós) I... per què m'ho pregunteu?

Blasi: Ah! Per re... Aquesta és molt poruga.

Candia: Ara, venint, he vist dos homes aturats a la carretera.

Blasi: Sí?

Candia: Feien una mala cara!

Blasi: Jo no'ls he vist pas. Per què no me'n feies adonar?

Candia: S'estaven asseguts damunt d'una pila de grava.

Blasi: Hostaler, no acluqueu els ulls: vigileu!

(Paren de lladrar els goços.)

Vicens: Però, per què heu de tenir aquesta por? Que porteu diners, per
ventura?

Blasi: (amb engunia) No!.. No!...

Vicens: (més recelós que primerament) Que us han robat mai?

Blasi: (horroritzat) No!... No!... Ai, no me'n parleu!

Vicens: (que's noti que té por) Escolteu.

Blasi: Què hi ha?

Vicens: D'on sou?

Blasi: De Sant Quirse de Besora.

Vicens: I aon us dirigiu?

Blasi: Allà.

Vicens: Com us dieu?

Blasi: Blasi Serra.

Vicens: I vós?

Candia: Io? Candia Comas. Per què'ns ho pregunteu?

Vicens: Pera saber-ho.

Blasi: (ferit en l'amor propri) Mestre... per qui'ns heu pres?

Vicens: Prou!

(Tornen a lladrar els goços.)

Blasi: Aquests goços, que'n volen dir de coses! Sentiu? Sentiu?... I no
paren! Ai, pobres de nosaltres!

Vicens: Que us heu tornat boig?

Blasi: Ja no borden.

(Paren de lladrar els goços.)

Vicens: Dormiu, dormiu. Què voleu que us robin, a vós?

Candia: (am gran prec) Deixeu-nos anar als llits.

Vicens: Bona nit.

Blasi: (am veu plorosa) Hostaler, hostaler...

Vicens: Que callem! Si no, us trec fòra d'aquí!

(Desapareix pel fons, esquerra.)

### Escena VI

(Els mateixos, menys en Vicens)

Blasi: (després d'un curt silenci) Quina feredat!

Candia: Ai! M'has fet venir por!

Blasi: Fa una nit fosca com una gola de llop. En nits així és quan els
lladres fan de les seves.

Candia: No cridis tant!

Blasi: Que sents els goços?

Candia: No; no els-e sento.

(Apareix en Cisco per l'esquerra.)

### Escena VII

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Hola, bona gent. Que encara no tenim sòn?

(Tant en Blasi com la Candia se miren am molt recel an en Cisco.)

Blasi: No; no encara.

Cisco: Que fa gaire que sou aquí?

Blasi: (espantat) No, no fa gaire.

Cisco: Que veniu de la part de Barcelona?

Blasi: (en veu tremolosa) Sí... sí.

Cisco: No heu trobat pas als civils?

Blasi: No, no hem vist a ningú.

Cisco: Així, així, que no vigilin!

Blasi: Per què?

Cisco: Re, re. De debò no'ls heu vist?

Blasi: No.

Cisco: Pobres carreters!

Blasi: Què voleu dir?

Cisco: Que per aquesta carretera corren molts pillets que'ls hi fan
deixar: "Diners o la vida!" No hi ha més llei que hi valgui.

Blasi: Qui sou vós?

Cisco: El matelot.

Blasi: El matelot d'aquest hostal?

Cisco: Sí.

Blasi: (tranquil·lisant-se) Ah!... No us coneixia.

Cisco: Que no hi havieu dormit mai, en aquesta pallissa?

Candia: És la primera vegada.

Cisco: Jo'm creia haver-vos-hi vist altres nits.

(Curt silenci.)

Blasi: És a dir que hi ha robos?

Cisco: Tot sovint.

Candia: Ja voldria que fos clar.

Cisco: Deixa-me'n anar a donar gra an els animals.

(Desapareix per la dreta.)

### Escena VIII

(Els mateixos, menys en Cisco)

Blasi: (després d'un curt silenci) Em pensava que ja hi erem.

Candia: Gracies a Déu, no.

Blasi: Que estic cançat! No'm puc tenir!... Deixa-m seure. (S'asseu en
el boscall.)

Candia: No tens gana?

Blasi: No.

(Surt en Cisco amb una senalla de palma, molt gran, plena de gra.)

### Escena IX

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco:(traspassa l'escena cantant, en direcció a l'estable) "Els
carreters se queixen, lara, la, la, etc."

Candia: (en veu molt baixa) D'això!...

Cisco: Què?

Candia: No hi ha por...?

Cisco: De què?

Candia: De lladres! (En to concentrat.)

Cisco: (en veu natural) Ah, no! Nosaltres rai!

(Reprèn la cançó i desapareix per l'esquerra.)

### Escena X

(Els mateixos, menys en Cisco)

Blasi: (a l'acabar en Cisco la cançó) I no s'han sentit més els goços?

Candia: Pobrets!

Blasi: Em sembla que estem en perill.

Cisco: (arriant els animals de dins estant) Galant... Ah, Gallarda,
Gallarda! Xo, xoo! Si agafo una vara!

Candia: (tremolant esfereïda) Tota m'ha espantada, el matelot.

Cisco: (desde dintre) Xo, xoo, xoo!... Ah, si vinc! (Surt en Cisco am la
senalla buida.) Aquest bestiar! Aquest bestiar!

### Escena XI

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Que no podeu dormir?

Candia: No tenim gaire sòn.

Cisco: Estessiu ben cançats.

(Desapareix per la dreta.)

### Escena XII

(Els mateixos, menys en Cisco)

Blasi: (després d'un curt silenci) Quina quietud!

Candia: No se sent res.

Blasi: Com deuen fer de les seves!

(Borden els goços. Que's noti que són els de l'hostal.)

Candia: Ara!

Blasi: Deuen sentir mala farum.

(Para'l lladruc dels goços.)

Candia: Ja no se senten. (Se sent un xiulet molt aprop.) Ai, ai!

Blasi: S'han fet la senya! (Aterroritzats.)

Una veu Xo, xoo!

(Apareix en Cisco am la senalla plena de gra.)

### Escena XIII

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Bo!... Qui és aquest que ve a donar mal temps? Vaia a unes hores
de plegar!

Blasi: Que ha arribat algun carro?

Cisco: Que no ho heu sentit?

Blasi: (tranquil·lisant-se) Ah!... Em pensava...

Cisco: Així se reventés, aquest carreter! (Desapareix per l'esquerra.)
Xo, xoo, Gallarda!

### Escena XIV

(Els mateixos, menys en Cisco)

Blasi: Ara sí que'm creia de debò que ja hi erem.

Candia: Ditxosos diners! Que engunies porten! Més hauria valgut que'ls
haguessis deixat estar!... Quan no'n teniem cap no sofriem d'aquesta
manera.

Blasi: Fuig!... No diguis disbarats! Ah! Quin goig quan vaig obrir la
cartera i em trobo am tant dineral! Que m'hauria agradat que
m'haguessis vist quan la vaig trobar!

Candia: Ja t'ho deia que no'ns deixessim en sent a Barcelona.

Blasi: No veus que, anant junts, no hauriem arreplegat tanta caritat?
L'un per una banda i l'altre per una altra, al ser al vespre s'ha fet
el doble.

Candia: Jo no faig tanta llàstima com tu.

Blasi: (en to natural) Perquè ets més jova. (Amb engunia i goig a la
vegada.) Veritat que sembla mentida que, am tanta gent com passa pels
carrers, no se n'hagués adonat un altre primer que jo? I sent al mig de
l'acera, encara més.

Candia: Sí que sembla mentida. I no vas dir res a ningú? No vas
preguntar enlloc qui l'havia perduda?

Blasi: A qui volies que ho preguntés? Tot-hom hauria dit que era seva.

Candia: (després d'una petita lluita am sí mateixa) Jo la llençaria.

Blasi: (am gran indignació) Què dius, ara!

Candia: No veus que tenint tants diners tampoc podem viure am
tranquil·litat?

Blasi: Que aviat t'apures! Tu, creu-me a mi.

Candia: És que tinc por.

Blasi: Dels lladres? Oh! Jo també.

Candia: I de la Justicia, Blasi!

Blasi: Per què?

Candia: Perquè si'ns troben amb aquests diners...

Blasi: Direm... que són ben nostres.

Candia: I si'ns ho fan provar? Com... com ho farem?

Blasi: Com? Com? Que tants romansos! Els hem trobat i són ben nostres!

Candia: Vès quants dies ha que anem pel món com dos perduts, sense
poder-ne fer ús!

Blasi: És clar que no! No comprens que si tant de sobte'ns veien menjar
bé, vestir bé i gastar força, desseguit sospitarien?

Candia: I, doncs, val més ser pobres.

Blasi: No!

Candia: Quedem-nos en un poblet d'aquesta rodalia. Per què hem d'anar
tant temps així, portant una riquesa a sobre i patint gana?

Blasi: Tots els pobles d'aquests volts estant plens de gent dolenta.

Candia: Busquem-ne un on no'ns coneguin, que hi hagi gent bona.

Blasi: I aont el trobarem? Creu que no'm faria res, encara que tingués
de patir tot un any, anar d'aquí en enllà, mentres trobés una caseta,
al mig d'un bosc, ben sola, ont els lladres no pensessin mai venir-hi.

Candia: I, doncs, què farem?

Blasi: Què farem? Ah! Espera-t: no cridem gaire. Jo no he sentit més els
goços estona ha. (Curt silenci.) Què farem, deies, què farem?

Candia: Sí.

Blasi: I si anessim cap al nostre poble?

Candia: Allà tot-hom ens coneix.

Blasi: Oh! No fem el ric tot d'un plegat... D'en mica en mica...
saps?... Mira, mira, Candia: anem cap a la nostra terra. En sent allà
dalt firarem un burret, que'l trobarem barato: per dèu o dotze duros
ens el donaran. Després comprarem força aviram i anirem a vendre-la al
mercat de Ripoll. Més tard posarem lloques, i ja veuras, ja veuras com
s'anirà enfilant la cosa.

Candia: I viurem ben tranquils?

Blasi: Sí, sí.

Candia: I mai més anirem a demanar caritat?

Blasi: Això mateix. Mai més haurem d'anar de poble en poble, ni per
aquestes carreteres, tomant sol i serena. Ja no patirem gana, ni'ns
veurem maltractats per uns i recullits per altres. Ja no haurem de
menjar les sobres de les cases, lo mateix que'ls goços. Tindrem un
negoci que'ns donarà pera viure, tant bé com els proprietaris. El
nostre capital anirà creixent, creixent am les ganancies que farem; i,
si vivim, podrem arribar a ser rics i fer caritat als pobres.

Candia: Si no'ns roben pel camí!

Blasi: Mira-te'ls! Mira-te'ls! Que són bonics!

(Febriscitant, li ensenya'ls bitllets de la cartera.)

Candia: I si fossin falsos?

Blasi: No, no són falsos, perquè enceguen la vista, encanten,
enlluernen! Mira-te'ls! Mira-te'ls! (Molt excitat i enguniós.)

Candia: Veiam! Veiam!

Blasi: Si'ls lladres els veien, com s'hi agafarien! (Se senten els
goços, lluny.) Sents? Sents? Ja vénen! Estem perduts! Vaig a cridar
auxili!

Candia: No, que'ns assessinarien!

Blasi: Estem perduts! Estem perduts! Ja vénen! Sents, sents els goços?
Deixa-m amagar bé aquests diners aquí, aquí a la pitrera... Que no
me'ls robin! Que no me'ls robin!

(Anant de l'una a l'altra banda de l'escena, tots esverats i
enguniosos, fins que, abraçant-se, cauen, ajupits, en un recó de
l'esquerra, sota la pallissa. Silenci. Deixen de sentir-se'ls goços.)

Candia: (en veu baixa, mirant entorn seu) No se sent res, no més que'ls
matxos com piquen de potes i roseguen les garrofes... No tinguem por: no
vindran.

Blasi: Vols dir? Tant-de-bo!

Candia: Quan encara no han vingut, me sembla que ja no cal que estem amb
ansia.

Blasi: Potser esperen que dormim. Jo tinc ganes de reposar... Com ho
arreglarem?

Candia: Dormim, dormim.

Blasi: Ja tinc un plan. Mira: jo ara jeuré cosa d'un parell d'hores,
i, mentres tant, tu vetllaras pera que no'ns robin. A mitja nit, que és
l'hora més perillosa, em despertes, i allavors tu't poses a jeure.

Candia: Apa, sí: tens raó.

Blasi: Vigila bé, eh?

Candia: Sí, home, sí.

Blasi: Que estic cançat! (S'ajeu a la palla.) Seu, aquí a la vora meu.
(La Candia s'asseu en el boscall.)

Candia: Apa, que és tard.

Blasi: No t'adormis, ho sents? Si't cances, desperta'm.

Candia: No enraonem més. (Llarc silenci. En Blasi aixeca'l cap.) Vaja,
dorm. (Llarc silenci. En Blasi torna a aixecar el cap.) Dorm, no
tingui-s por.

(Apareixen per la porta del fons en Vicens i en Joan. Aquest ultim va am
trajo negre, tot esfilagarçat, berret tou caigut d'ales, i un sarró. Du
barba llarga, de color castany; els cabells també molt llarcs. Té una
mirada sinistra.)

### Escena XV

(Els mateixos, més en Vicens i en Joan)

Vicens: Au, dormiu aquí, que tindreu companyia.

Joan: Gracies, hostaler.

Blasi: Què hi ha! (Esparverat.)

Joan: Bona nit i bona hora, companys.

Candia: (apart, an en Blasi) Quin home!

Vicens: (an en Joan) Sentiu? Jeieu aquí.

Joan: Està bé. Gracies, hostaler.

Vicens: Que no moguem xivarri, eh?

Joan: No passeu ansia.

(Se sent dintre l'estable soroll de picarols com si entrés bestiar.)

Cisco: (desde dins) Xo, xoo, Careto!... Galant! Arri allà! Si agafo la
vara!...

Vicens: (dirigint-se a l'estable, diu desde l'escena) Vès que aquest
bestiar està entre-suat, Cisco. Tire'ls una manta al damunt mentres els
dónes gra.

(Desapareix pel fons, esquerra.)

### Escena XVI

(Els mateixos, menys en Vicens )

Joan: Que venim de molt lluny, mestressa?

Blasi: Sí, de molt lluny.

Joan: (an en Blasi) Em pensava que dormieu.

Blasi: No.

Candia: I vós?

Joan: Jo? De Sabadell. I que tal? Se fa gaire?

Candia: No. Quasi no's fa pera viure.

Joan: Estem perduts. Mireu: jo tot el dia que camino i es pot dir que
encara no he menjat res. Per tot sentiu sempre lo mateix: "Déu us
ampari, germanet!" Em sembla que aviat no'ns quedarà cap més recurs
que anar a robar!

Blasi: (amb esfereiment) Què?

Joan: L'ofici ja no dóna.

Candia: (adormint-se) Paciencia, company!

Joan: Sembla que teniu sòn.

Candia: No.

Joan: Jo també, no us penseu; jo també'n tinc, de sòn. Deixa-m jeure.
Que us heu de llevar gaire dematí?

Candia: Així que claregi.

Joan: Ah! Doncs no enraonem més, que la nit passa. (Va a ajeure-s al
costat de'n Blasi. Aquest s'esfereeix i vol apartar-se'n.)

Blasi: (amb esglai) Ah!

Joan: Què teniu, company?

Blasi: Res, res.

Joan: Bona nit.

Candia: Bona nit.

(Llarc silenci. En Joan se queda adormit desseguida. En Blasi, de tant
en tant, aixeca'l cap pera mirar si en Joan dorm. S'ouen molt a lo
lluny dèu hores. Apareix en Cisco.)

### Escena XVII

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Ja dormim?

Candia: Gracies a Déu.

Cisco: (S'emporta'l fanal que hi ha penjat en una estaca i se'n va
per l'esquerra. L'escena queda completament fosca.) Doncs, bona nit.

Candia: (en veu de sòn) Bona nit.

### Escena XVIII

(Els mateixos, menys en Cisco. Llarc silenci. La Candia's va adormint.)

Candia: (endormiscant-se) I si és un bon home? (Llarc silenci. Se sent
lladrar els goços, lluny.) Blasi... Blasi... (Paren de lladrar els
goços. Se sent un xiscle d'òliva. Llarc silenci. Lladra un sol goç
aprop, amb udol trist.)

Blasi: Calla, calla!

(Para de lladrar el goç. Se sent més accentuat que de primer el xiscle
de l'òliva.)

Candia: (ben baix) Dorm, dorm.

Blasi:(am molt neguit) Calla. (Llarc silenci. En Blasi s'adorm. Després
d'un curt silenci, la Candia, adormida, cau damunt de'n Blasi. Ell,
esfereit, agafa an aquesta pel coll.) Ah!... No t'escaparas! T'haig
d'escanyar! Lladre! Lladre!

(Al sentir els crits que fa en Blasi i els sanglots de la Candia, en
Joan se desperta am sobressalt. Fins al final, am gran rapidesa i
tribulació.)

Joan: Què hi ha? Què passa? Que's maten? Auxili! Assistencia!

Blasi: Encara ets viu? Ajuda-m, Candia!

(En Blasi escanya a la Candia, quedant aquesta, tota escabellada, morta
de cara enlaire.)

Joan: Hostaler! Hostaler! Veniu!... Correu!...

(Se dirigeix a l'estable, cridant.)

Blasi: Ah! Lladre, més que lladre! Te pensaves que dormia!

Joan: Hostaler! Hostaler!

(Apareix en Cisco amb el fanal encès.)

### Escena última

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Què hi ha?

Joan: Veniu!

Blasi: Lladre! Lladre!

Cisco: (acostant el fanal al cadavre de la Candia) Què veig!

Blasi: Ah!... (Esgarrifat.) Què he fet!... No, no! No pot ser!...
(Nerviosament palpa'l còs de la Candia; la redressa, agafant-la pel
cap, que's coll-torç, i diu am veu plorosa, en to tragic:) Candia!...
Candia!... Candia!... Lladres!... Lladres!... (Fugint, horroritzat, a
genollons, bo i escabellant-se. En Joan i en Cisco se queden atonits, no
comprenent la situació.)

Teló rapid





*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LLADRES ***


    

Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.


START: FULL LICENSE

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:

    This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
    other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
    whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
    of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
    at www.gutenberg.org. If you
    are not located in the United States, you will have to check the laws
    of the country where you are located before using this eBook.
  
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:

    • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
        the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
        you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
        to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
        agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
        within 60 days following each date on which you prepare (or are
        legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
        payments should be clearly marked as such and sent to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
        Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
        Literary Archive Foundation.”
    
    • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
        you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
        does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
        License. You must require such a user to return or destroy all
        copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
        all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
        works.
    
    • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
        any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
        electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
        receipt of the work.
    
    • You comply with all other terms of this agreement for free
        distribution of Project Gutenberg™ works.
    

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.

Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.