The Project Gutenberg eBook of La resclosa
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: La resclosa
Drama en tres actes
Author: Ignasi Iglesias
Release date: March 16, 2025 [eBook #75635]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Tip. L'Avenç, 1900
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA RESCLOSA ***
# La resclosa
Drama en tres actes
Ignasi Iglesias
1900
PERSONATGES
-------- ---------
Nuria 20 anys
Quima 55
David 25
Adriá 28
Blai 60
Arcadi 24
Mingo 23
-------- ---------
L'acció, a la montanya.
Època, actual.
Esquerra i dreta, les de l'actor.
Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en
el «Teatre Romea» (_Català_), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el
següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner;
David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili;
Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech.
Director artistic: D. Enric Borràs.
Anteriorment, com a prova d'estudi, La Resclosa va representar-se a
Sitjes, en el teatre del "Prado Suburense", la nit del 25 de Juliol de
1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da.
Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D.
Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà.
Director artístic: l'autor.
A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una
conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre _El teatre modern
català_.
## ACTE PRIMER
_L'escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant.
De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i
d'una manera laberíntica, s'encreuen diferents corriols. Al mig, no més
fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel
fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del
darrer terme, a travers d'un ambent molt net i desentelat, s'ovira la
silueta d'unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades
pels resplendors del sol. A l'aixecar-se l teló, en David i l'Arcadi
pinten, asseguts en cadires de campanya, l'un a primer terme i l'altre
quasi al mig de l'escena._
### ESCENA I
En David i l'Arcadi
ARCADI
(_S'aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa,
contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant_.)
DAVID
Com te va, Arcadi?
ARCADI
De primera! Que consti! Vine!
DAVID
Eh! (_Llençant el pinzell i la paleta_.)
ARCADI
I ara!
DAVID
Vaia: no tinc ganes de pintar.
ARCADI (_tot satisfet_)
Jo sí.
DAVID
Millor per tu. (_S'ageu a l'herba_.)
ARCADI
Vés què m'hi dius.
DAVID
Deixa-m estar, home, no m'amoïnis!
AKCADI
Dò-m una mirada a l'ultim terme.
DAVID
Ja va bé.
ARCADI
Aixeca-t, que ho veuràs.
DAVID
(_S'aixeca amb indolència i mira l quadro de l'Arcadi_.) Bé... bé...
ARCADI
Am sinceritat: què ten sembla?
DAVID
L'ultim terme no m'acaba de convèncer.
ARCADI
I això? Que no s'explica prou?
DAVID
Has d'apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el
natural... veus?... Després, te surt tot ximicat. Comprens?
ARCADI
Sí, home, sí. (_Com tocat de l'amor propri_.)
DAVID
Ho tens entès? (_Se n'entorna a seure en el mateix lloc d'abans_.)
ARCADI
Sí. (_Posant-se a pintar_.) Deixa-m el tubo de groc d'índia.
DAVID
No n gasto.
ARCA Dl
Vatua!... Un to tant calent!
(_En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l'herba, boi
fumant un cigarret_.)
ARCADI
Quina mandra tens, David!
DAVID
No... no ho fa això.
ARCADI
I doncs?
DAVID
Oh! Vés que t diré jo, ara...
ARCADI
Ah, ah! (_Va pastant el color a la paleta_.) Quin to més just! (_Mirant
al natural_.)
DAVID
Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen.
ARCADI
Ah, sí! (_Pinta_.) Malvinatge la paleta!
DAVID
Què tens?
ARCADI
Res.
DAVID
Doncs, pinta i calla.
ARCADI
Aviat que la faig a miques!
DAVID
Vés, pren la meva.
ARCADI
No, no cal.
DAVID
Vaia, treballa, treballa. (_Curt silenci_.)
ARCADI
I, tu, què fas parat?
DAVID
Deixa-m estar, no m diguis res, home!
ARCADI
Que tens sòn ?
DAVID
No, tinc sòn. (_Curt silenci._)
ARCADI (_pintant_)
Ara, ara va bé! Vine, David!
DAVID
Pinta, pinta.
ARCADI
Quin efectarro, noi! (_Mirant-se l quadro molt content._)
DAVID
Però, calla, si vols!
ARCADI
Aixeca-t, home, aixeca-t!
DAVID
No estic de vena!
ARCADI
No estàs de vena? (_Deixa ls pinzells i la paleta i s'acosta an en
David._) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura!
DAVID
Jo?
ARCADI
No, jo!
DAVID
Per què m'ho dius?
ARCADI (_confidencialment_)
Que no vas observar res ahir vespre?
DAVID
Què vols dir?
ARCADI
No vas fixar-te en l'Adriá?
DAVID
Ah, ja!... I, bé, perquè és tant bestia!
ARCADI
Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc.
DAVID
Sí... I què?
ARCADI
Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se...
DAVID
Lo del retrato?
ARCADI
Sí, això mateix.
DAVID
Què té de particular?
ARCADI
Per mi, re; però per l'Adriá... No sé, figura-t!...
DAVID
Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens!
ARCADI
Ja tornes am lo de sempre?
DAVID
Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina,
com podries fer qualsevol altra cosa... Què t diré jo?...
ARCADI
No, no ho diguis.
DAVID
Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu
lo que ara jo t diria.
ARCADI
Tens unes coses!... No puc contradir-te en res!... Romàntic, més que
romàntic!
DAVID
Escèptic!
ARCADI
Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot.
DAVID
Calla, calla, perquè encara m'enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t'ho
he dit. Et poses davant d'un panorama, i en ell no hi veus res: no hi
veus un estat d'ànima. Et poses davant d'una figura humana, i en ella
sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella
exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no
pensés... El pintor també ha d'esser psicolec, perquè, si no, no és
artista.
ARCADI
Noi, quina reventada!
DAVID
Dies ha que m'avises, que m reconvens...
ARCADI
Ho faig pel teu bé.
DAVID
Ho fas perquè... No sé per què ho fas.
ARCADI
Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això...
DAVID
Què vols dir?
ARCADI
Senzillament que l'estimes.
DAVID
Si, sí, que l'estimo.
ARCADI (_am presumpció ridicola_)
Ho veus com també sóc psicolec?
DAVID
Ah, Arcadi!
ARCADI
Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp...
DAVID
Ells m'han salvat la vida.
ARCADI
Però procura no recaure.
DAVID (_am to moll viu_)
Per què m'ho dius això?
ARCADI
Per què t'ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a
Barcelona... Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res.
DAVID
A Barcelona m'hi moriria. Necessito aire,sol... Aqui estic molt bé.
Anar-men seria la meva perdició.
ARCADI
No sé per que.
DAVID
Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat:
me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui
sento vessar del meu cor.
(_Apareix l'Adriá pel segon terme de l'esquerra. Vesteix trajo de llana
grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el
nus a l'estil dels carreters. Porta una vareta de freixa_.)
### ESCENA II
Els mateixos i l'Adriá
ARCADI
Hola, hereu!
ADRIÁ
Què hi ha, senyorets?
ARCADI
Per ara, ja ho podeu veure.
ADRIÁ
Vostès cada dia lo mateix.
ARCADI (_amb ironia_)
I vós... cap a l'hostal.
ADRIÁ
No; no encara... Més tard... potser que m'hi arribi.
(_En David segueix pintant._)
ARCADI
Bé, home, bé... I què tal: quan és el casori?
ADRIÁ (_amb intenció_)
Aviat.
ARCADI
Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta?
ADRIÁ
Sembla que sí.
ARCADI
Me n'alegro, Adriá.
ADRIÁ
Si no s'hi espatlla res.
ARCADI
Oh! No ho crec pas.
ADRIÁ
No s pot dir blat que...
ARCADI
Com?
ADRIÁ
Oh! Re, re. Déu ajud d'aquí aquell dia!
ARCADI
No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc!
ADRIÁ
Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de
rebot, sen fan a sí mateixos.
ARCADI
No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d'aquesta manera!
ADRIÁ
Ja ho sabrà.
ARCADI
Francament, hereu...
ADRIÁ
Oh, ja, ja!
ARCADI
No serà tant.
ADRIÁ
Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi... Però si massa a un hom
l'empenyen... a l'ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I
allavors reb qui reb.
ARCADI
Que aviat us apureu !
ADRIÁ
Jo? No, cah! No m'apuro mai. Però que no m busquin el còs... que no mel
busquin, perquè, si no, em trobaran l'ànima.
ARCADI
No us hi encaparreu.
ADRIÁ
I què m tinc d'encaparrar!
ARCADI
No faltaria més!
ADRIÁ
També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro...
ARCADI
Home!...
ADRIÁ
Bé: que no s'hi cancin.
DAVID
Igualment, Adriá.
ARCADI
Ja us en aneu?
ADRIÁ
Sí, que tinc feina.
ARCADI
Vaia, doncs.
DAVID
Adéu-siau.
ARCADI
D'aquí després.
(_L'Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer
terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat._)
### ESCENA III
Els mateixos, menys l'Adriá
ARCADI
Tu! Tu!
DAVID
Què?
ARCADI
Que no l'has sentit?
DAVID
Eh?
ARCADI
Que no estaves atent?
DAVID
Què? Digues.
ARCADI
No has sentit l'Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant!
DAVID
Ane mi?
ARCADI
Sí. Es veu que 1 xicot està cremat.
DAVID
Deixa-1 dir!
ARCADI
Es que té raó!
DAVID
Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista
tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar!
ARCADI
Vaia: no m'hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu
vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d'una manera primitiva,
poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca
ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou
expressius.
DAVID
Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que
l'art histeric. Tu no veus l'art de la vida, l'art verge que s manifesta
lliurement, sense artificis; l'art etern que ofereix la Naturalesa.
ARCADI
Quina obsessió hi tens, en mi!
DAVID
Perquè t'estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que
t'enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L'artista no ha de descendir
mai al nivell del clown.
ARCADI
Que per ventura sóc així?
DAVID
Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més
procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an
aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de
col·leccionar diners.
(_Curt silenci._)
ARCADI
Escolta, David, una cosa.
DAVID
Digues.
ARCADI
I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a mi?
DAVID
Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en
el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota
d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un
petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de
l'heroe!
ARCADI
No sé què dir-te... Però...
DAVID
Què?
ARCADI
Deixem-ho córrer.
(_Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca
i du un devocionari i uns rosaris a la mà._)
### ESCENA IV
Els mateixos i la Nuria
NURIA (_am tristesa dolça_)
Bon dia tinguin.
ARCADI
Oh, oh! Que vas maca!
NURIA
Ja hi som?
DAVID
Que venim d'oir missa, Nuria?
NURIA
Sí, senyor.
ARCADI (_an en David_)
Que no ho coneixes?
DAVID
Calla... (_Suplicat._)
ARCADI
Has dit gaires pare-nostres?
NURIA (_somrient am tristor_)
Oh! Molts!
ARCADI
I per nosaltres... ja n'has dit forces?
NURIA
Que està d'humor!
DAVID
An aquest sí que... no 1 preocupa res.
NURIA
Així ho veig.
ARCADI
I a tu?
NURIA
Jo rai!
ARCADI
Estàs molt trista!
NURIA
No estic trista!
ARCADI
Que no set coneix en la cara?
NURIA
Es que vostès s'ho pensen. Ves per què... Deuen voler que salti i balli
com una beneitona.
ARCADI
Per tu faràs.
NURIA
Sí... jo rai!
DAVID
No t'enfadis, per xò.
NURIA
Fugi!... I ara? Vès per què m tinc d'enfadar!
DAVID
Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les.
NURIA
Ane mi tot m'és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn...
DAVID
Estàs gaire animada?
NURIA (_fingint estranyesa_)
Animada?
DAVID (_somrient i am molta intenció_)
Ja s'acosta.
NURIA
Ah, ja! Ni tampoc hi pensava.
DAVID
No? Que és estrany!
NURIA
Vès ara am què surt vostè!
(_L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció._)
DAVID
Sí que t'interessa poc!
NURIA
No men parli, David. Faci-m aquest favor.
(_Suplicat_)
ARCADI (_pera distreure la conversa_)
Saps, Nuria, que estàs divinament?
NURIA (_somrient._)
Ah! Sí?
ARCADI
Te cau molt bé la mantellina.
DAVID
Encara que ten burlis!
ARCADI
No men burlo. Quina delicadesa de línies!... Quina tonalitat més fina en
tota la teva figura!
NURIA
Bah! Deixa-men anar cap a casa.
ARCADI
No ten vagis, encara.
NURIA
És que estona ha que m'esperen. M'he entretingut tant!
DAVID
Sí, ves, que aviat deurà venir aquell.
NURIA
Aquell?... Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell.
DAVID
No li sóc tant ingrat com tu.
NURIA (_amb estranyesa_)
Ingrat?
DAVID
Pobre xicot! Tant que t'estima i tu tant indiferent que t mostres!
NURIA
Oh! Vostè ja ho diu.
ARCADI (_a la Nuria_)
I que estàs bé! Quina cosa més hermosa!
NUR1A
Vol callar!
ARCADI
No ten vagis, que n faré un esboç.
NURIA
És tard, és tard.
DAVID
Sí, vés, vés, que si no t'hi trobava...
NURIA
Miri: s'hauria d'esperar.
DAVID
Oh! Potser et renyaria.
NURIA
A mi?
DAVID
Vés, vés, creu-me.
NURIA
No sigui així.
(_Sen va poc a poquet per l'esquerra, primer terme._)
ARCADI
Adéu.
DAVID
Adéu, Nuria.
NURIA
Passint-ho bé. (_Desapareix._)
### ESCENA V
Els mateixos, menys la Nuria
DAVID
Pobra xicota!
ARCADI
Sí... ten compte!
DAVID
Tant simpàtica! Em fa una llàstima!
ARCADI
A mi gens! Ves per què t'ha de fer llàstima!
DAVID
Es malaguanyada pera aquell bretol.
(_Per l'esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una
cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en
manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d'oli,
faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons._)
### ESCENA VI
Els mateixos i en Mingo
M1NGO
Hola, senyorets!
ARCADI
Hola, Mingo! Aon vas tant cremat?
MINGO
Fins a cal barber. (_An en David_). Ja l'espavilarà, ja, aquell!
DAVID
Qui?
MINGO
Aquell reganyós de l'Adriá.
ARCADI
De què se les heu?
MINGO
De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós?
ARCADI
Sí que tindrà feina, si no s cura!
MINGO
És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per
xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós
que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I... total
perquè son pare l deixarà una mica arregladet.
ARCADI
Crec que serà ric.
MINGO
Jo encara no ls he vist comptar els seus _pistrincs_. Diu que de diners
i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines.
ARCADI
Bé: què té amb en David?
MINGO
Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo
ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes,
que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de
rabaquet!
ARCADI
No, pobre xicot!
MINGO
Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin
poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té
cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L'hereu! Feu-li pas! Li tinc
una ràbia!
ARCADI
Perquè s casa am la Nuria?
MINGO
Sí, sí, per xò. Primer l'he estimada jo, que no pas ell. I més bé que
ell!
ARCADI
Ah! Sí? Vatua en Mingo!
MINGO
Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l'estimo, pobreta! Es
mereix millor que jo i que aquell sorrut.
DAVID
Vet-aquí...
ARCADI
Ja t passarà, ja.
MINGO
Algun dia...
ARCADI
Faràs una desgracia.
MINGO
Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot!
ARCADI
Tu ho fossis com ell.
MINGO
Bon profit... Ella no l'estima gens.
ARCADI
No?
MINGO
Cah, barret! Ni ls mils!
ARCADI
Que t'estima a tu, potser?
MINGO
No: a un altre. (_Mirant an en David._)
ARCADI
A un altre?
MINGO
Sí.
ARCADI
I, doncs, per què s casa am l'Adriá ?
MINGO
Oh! Això va de banda.
DAVID
Què vols dir?
MINGO
Vui dir... vui dir... que una cosa és casar-se i una altra l'estimació.
Vostè (_an en David_) s'hi declares...
DAVID
Jo?
MINGO
Sí. Ja veuria com ella no s casava am l'Adriá.
DAVID
Com ho saps?
MINGO
Deixi-ho córrer.
DAVID (_fent-se l desentès_)
Tu no saps re.
MINGO
Que no? Que n'hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra xicota!
ARCADI
Que 1 planti, an aquell!
MINGO
Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos
pobre, ni tampoc se l'escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses!
(_Am rabieta de noi._)
ARCADI
És molt interessada la Quima.
MINGO
Més que una garsa.
DAVID
I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am l'Adriá?
MINGO
No n'hi va costar poques, de llàgrimes!
DAVID
Sí?
MINGO
Sempre li ha fet fàstic.
DAVID
Però, com pot ser...?
MINGO
Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s
troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la
Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons...
ARCADI
I bé, home, ja s'arreglaran, un cop casats!
MINGO
Vostè (_an en David_), per què no s'hi descara? Desfaci aquest casament!
Treurà una ànima de pena.
DAVID
Quins embolics que faries!
MINGO
Jo fos de vostè!
ARCADI
I si aquell?...
MINGO
Si és un bè!
ARCADI
Mira que un home gelós...
MINGO
Que s reventi!
ARCADI
Vaia un plan més original t'has tramat!
MINGO
No és cap bestiesa!
DAVID
Pobre Adriá!
MINGO
Com que an ell no l'estima i a vostè sí...
DAVID
No ho creguis.
MINGO
Que no? Ja veurà, fïxi-s'hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m'hi
veiés am cor, no l pregaria tant, no! (_Va per anar-sen._)
ARCADI
Que ten vas?
MINGO
Sí, senyor. Passint-ho bé.
DAVID
Adéu, Mingo.
ARCADI
Vine, home!
MINGO
No vui dir-los res més!
(_Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta._)
### ESCENA VII
Els mateixos menys en Mingo
ARCADI
Pobre xicot!
DAVID
Ja l'has sentit. (_Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors.
Seguidament, un xic lluny, son un tret d'arma de foc._) Bo! Ja hi tornem
a ser!
ARCADI
Són caçadors.
DAVID
Ja t dic jo que ns hem ben enredat!
ARCADI
Que no ns clavin una perdigonada.
DAVID
Que vols dir que hi ha perill?
ARCADI
Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont
apunten. Que no ls servim de blanc!
DAVID
Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas.
ARCADI
Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça.
(_Mirant._) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre.
DAVID
Ah! Sí?
ARCADI
Que anirà barato la caça! (_Cridant._) Senyor Robert, senyor Robert! Men
vaig a saludar-los.
DAVID
Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera.
ARCADI
Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria.
DAVID
En Guillem Tell!
ARCADI
Me n'hi vaig.
DAVID
Pinta, home, pinta!
ARCADI
Aviat tornaré. (_Cridant més fort que de primer._) Senyor Robert, senyor
Robert, no tiri, que sóc jo!
DAVID
Beneit, més que beneit!
(_Desapareix l'Arcadi per l'esquerra del fons. Se van sentint els crits
dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S'onen al
lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels
caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am
senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà._)
### ESCENA VIII
La Nuria i en David
DAVID
Aon vas, Nuria?
NURIA
A cercar aigua a la font pera uns senyors que s'esperen a casa.
DAVID
Que porten molta pressa aquests senyors?
NURIA (_am candidesa_)
No ho sé.
DAVID
Bé, bé... (_Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi._)
NURIA
Que ja han acabat de pintar?
DAVID
No encara. No s pot fer res.
NURIA
Per què?
DAVID
Oh! Què sap un! Lo que és jo...
NURIA
Què té? Que no s troba bé?
DAVID
Sí.
NURIA
Què li passa, doncs?
DAVID
Res: estic un xic neguitós.
NURIA
Què pinta?
DAVID
Res. No val la pena.
NURIA
A veure. (_Mira l quadro._)
DAVID
No s pot mirar de dolent.
NURIA
I el seu company? (_Mira l quadro de Arcadi._)
DAVID
Què ten sembla?
NURIA (_no gosant-ho a dir_)
M'agrada mes el de vostè.
DAVID
Avui no estic per pintar.
NURIA
Que potser està malalt?
DAVID
No estic malalt! (_La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada.
Curt silenci._) Nuria!
NURIA
Que mana?
DAVID
Per què t'has tret la mantellina? Tant bé que t'escau!
NURIA
Que és burleta!
DAVID
Sí: t'escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva tristesa!
NURIA
Que m'hi vol retratar així?
DAVID
Sí. És de la manera que m'agrades més. Però, i si després et costa un
disgust?
NURIA
Un disgust? No sé per què. (_Am to natural._)
DAVID
De vegades...
NURIA
Què?
DAVID
La gelosia... Es una cosa tant terrible la gelosia!
NURIA
Ah! No temi.
DAVID
Es que ahir l'Adriá...
NURIA
Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato?
DAVID
Sí, allavors.
NURIA
Ell sí que...
DAVID
Ell, ell!...
NURIA
Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter,
aquell, també!
DAVID
Ja l té ben aspre, ja.
NURIA
Més de lo que vostè s pensa.
DAVID
Ja n'estic enterat. Sé que no m pot veure.
NURIA
No n faci cas.
DAVID
Que li he fet? (_Am molta delicadesa._) M'he atrevit mai... ?
MBIA
Vostè? (_Am dignitat._) No sé aquell xicot per qui m'ha pres, ni per què
m vol.
DAVID
Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas
goig; per xò: perquè fas goig.
NURIA
I per res més? Sempre ho he dit! (_Am veu concentrada i am molt
sentiment._)
DAVID
Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit?
NURIA
An els meus pares.
DAVID
Així, doncs, tu no estimes a l'Adriá.
NURIA (_inconscientment_)
Sí...
DAVID
No: tu no l'estimes. No m'ho neguis, que t'ho llegeixo a la cara.
NURIA (_am molta fredor_)
Sí que l'estimo: cregui-m.
DAVID
No, no menteixis.
NURIA
Veurà...
DAVID
Tu l'avorreixes.
NURIA
Li dic que no. Si m'hi caso! (_Esforçant-se pera convèncer an en
David._) Que no sap que m'hi caso? (_Amb ironia trista._)
DAVID
T'hi cases? Per força!
NURIA
En què s fixa?
DAVID
En que l'Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de
ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima
és tant inferior a la teva, que... Però, què dic, si tot és en va!
NURIA
(_Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat._) Ja l'entenc,
ja. Devegades també hi penso, com vostè... Més, l'obediencia!
L'obediencia, David!
DAVID (_am sarcasme_)
Sí, l'obediencia!
NURIA (_amb ingenuitat_)
I l'Adriá ja n'és, de ric... A mi què pot faltar-me?
DAVID
Tot: l'amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen fet.
NURIA
(_parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació_)
Ser una esclava... una esclava... Sí que és així... I no se n'ha de ser!
DAVID
El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes.
NURIA (_coordinant idees_)
Ja no vol que vostè m retrati...
DAVID
Perquè és un egoista i tem perdre-t.
NURIA
Si ho fa així, em perdrà.
DAVID
Es clar que sí!
NURIA
Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú m
repti.
DAVID
Oh! Sí que n fas de mal!
NURIA (_molt sobtada_)
Jo? Vostè m'ho diu!
DAVID
An ell n'hi vas fer molt!
NURIA
Jo? Quan? Quin dia?
DAVID
El primer que li vas dir que l'estimaves.
NURIA (_am gran sinceritat i fermesa_)
Que no! Que no!
DAVID
Sí, si: li vas fer molt mal.
NURIA
Mai li he dit que l'estimés. Mai! Mai!
DAVID
No?
NURIA
Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar.
DAVID
Ho veus com te sacrifiques, ho veus?
NURIA
No, no: ho faig resignada. (_Am candorosa humilitat._) Deu ser la meva
estrella.
DAVID
La teva estrella!... No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es
mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou
forta pera eslliurar-te d'aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu.
NURIA
Què hi faré ara? Ja és tard.
DAVID
No és tard, no.
NURIA
Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l'estimo!
Sí, sí! Jo m casaré am l'Adriá; al peu de l'altar juraré ser seva; li
diré... que l'estimo!... No, no: això no li diré mai! Però li seré
fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.
DAVID
Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs !
NURIA
Quin recurs em queda?
DAVID
El de no accedir al teu sacrifici.
NURIA
Que aviat ho diu!
DAVID
Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré!
NURIA
Vostè!
DAVID
Sí, jo, que vui salvar-te!
NURIA
Vostè! Vostè!
DAVID (_am passió intensa_)
Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t'estimo, Nuria, t'estimo
am tota la meva voluntat!
NURIA
Oh! Pobra de mi!
DAVID
Nuria!
NURIA
Verge del cel, ampareu-me!
DAVID
Tu m'has d'estimar, que ho necessites. El teu cor t'ho exigeix. Nuria,
Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen
intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort.
Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!
NURIA
Oh David! Jo no disposo de mi.
DAVID
Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set presentin!
NURIA
No pot ser, no pot ser!
DAVID
Ha de ser!
NURIA
Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo...
DAVID
No, no puc deixar-te.
NURIA (_am gran prec_)
Faci un esforç!
DAVID
Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig idealisada!
NURIA
Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no
men mereixo d'altra.
DAVID
Tu t sents morir ofegada... No t podràs resignar mai a viure com una
esclava!
NURIA
Oh! Quin horror!
DAVID
Desperta d'aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra
tot i contra tots! Els meus braços t'esperen pera amparar-te! Ets meva!
(_L'abraça._) Ets meva! Que m'ho disputin! Que vinguin a arrencar-te
dels meus braços! (_La besa apassionat._)
NURIA (_vençuda d'amor_)
Ah!
DAVID
Ets meva!
NURIA (_quasi plorant_)
David!
DAVID
No ploris, Nuria, que l teu plor m'acobardeix i espanta. Sigues valenta
i decidida, que t sobren energies pera ser-ho... Mira-m enamorada, am
tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera
deslligar les teves ales frisoses d'alçar el vol! (_Poc apoquet, i amb
idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc._)
NURIA (_en veu molt baixa i dolça_)
David! David!
DAVID (_ben dolç i a cau d'orella_)
Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil
i delicada m'endolceixes l'esperit! Amor de la meva vida, joia de l'art,
per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!
(_Desapareixen. Curt silenci. Toma l'Arcadi tot adalerat._)
### ESCENA IX
L'Arcadi sol
ARCADI (_crida, mirant entorn seu_)
David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah!
(_Es posa a pintar. Desprès d'un llarg silenci, apareix l'Adriá pel
primer terme de la dreta._)
### ESCENA X
El mateix i l'Adriá
ARCADI
Ditxòs de vós, Adriá!
ADRIÁ
I, això, per què?
ARCADI
Home, perquè feu festa.
ADRIÁ
I vostè?
ARCADI
Jo? Mireu, treballant.
ADRIÁ
Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa?
ARCADI
Ningú.
ADRIÁ
Aon té 1 company?
ARCADI
Ara mateix era aquí.
ADRIÁ
Sembla que ell no s'hi mata.
ARCADI
No gaire.
ADRIÁ
Veig que li ha provat aquest terreny.
ARCADI
Molt. En cosa de quatre mesos no més s'ha posat tant bo que ja sembla
tot un altre.
ADRIÁ
Que sí, que sí.
ARCADI
L'haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S'acabava d'empassar!
ADRIÁ (_amb ironia_)
De quin mal patia?
ARCADI
Encara no ho he arribat a entendre. L'un metge deia una cosa; l'altre,
una altra. A casa seva creien que era tisic.
ADRIÁ
Si que estava apurat!
ARCADI
Molt! Sort de les aigües d'aquest poble, perquè, si no, ja no sen
cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben
cuidat...
ADRIÁ
Sí, crec que sí.
ARCADI
Jo us en responc.
ADRIÁ
Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l'hostal.
ARCADI
Voleu callar! Ni que fos un fill!
ADRIÁ
0 un gendre. Tot-hom li té llei.
ARCADI
I que s'ho mereix.
ADRIÁ (_sempre amb ironia_)
Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa!
ARCADI
Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa?
ADRIÁ
Vaia.
ARCADI
Vos ho creieu?
ADRIÁ
Per que no?
ARCADI
No veieu que en David és un xicot... com us diré?... un xicot...
ADRIÁ
Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot...
ARCADI
No parlo per vós, home!
ADRIÁ
Veig que la moça li agrada... que li parla més de lo que li pertoca...
ARCADI
Sense segona intenció.
ADRIÁ
Això no ho sé... Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa.
ARCADI
Home, no us ho prengueu així!
ADRIÁ
M'ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic
creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc,
ho sabrà.
ARCADI
I ara! Qui us ha alarmat?
ADRIÁ
Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s'ha posat bé de salut en
aquest poble, pot perdre-ho tot d'un plegat.
ARCADI
No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la
Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.
ADRIÁ
Si no m refereixo a vostè!
ARCADI
És que sóc jo l'unic que devegades potser em propasso una mica.
ADRIÁ
Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el
seu tarannà. Però ell...
ARCADI
Que 1 coneixeu poc an en David!
ADRIÁ
Així no l'hagués conegut mai!
ARCADI
Si parleu per alló d'ahir vespre... sabeu ?... allò del retrato...
ADRIÁ
Sí: sem va posar malament.
ARCADI
No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat
senyores ben maques... i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre
ofici.
ADRIÁ
Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin
llaurar dret, o del contrari...
ARCADI
No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s'acosta l'hora...
ADRIÁ
Sí...Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva dòna.
ARCADI
No ho ha de ser!
ADRIÁ
Potser que m costi algun sacrifici.
ARCADI
No us entenc.
ADRIÁ
O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!... (_Passa a
l'esquerra_). Digui al seu company que no s'emboliqui, que no s busqui
lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara
li han provat...
ARCADI
No tingueu por!
ADRIÁ
Jo n tinc molta, de por!
ARCADI (_bromejant_)
És que mala herba mai mor.
ADRIÁ
Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala
herba?
ARCADI
Què feu?
ADRIÁ
La seguem.
ARCADI
Oh! Prou que rebrota.
ADRIÁ
Devegades.
ARCADI
Sempre. O bé n surt de nova.
ADRIÁ
Allavors... l'arrenquem d'arrel: per xò hi som nosaltres. (_Am veu
concentrada._)
ARCADI
No ho sabia.
ADRIÁ
Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de dir-li.
ARCADI (_amb ironia_)
No passeu ànsia.
ADRIÁ
Sembla que vostè també...
ARCADI
Què?
ADRIÁ
Que s'ho prengui a tall de mitja manta.
ARCADI
Fugiu, home! Sempre és bo l saber.
ADRIÁ
És que, si no...
ARCADI (_fent una rialleta conciliadora_)
Que no aneu cap a l'hostal?
ADRIÁ (_anant-sen_)
No, no encara.
ARCADI
Adéu-siau, doncs.
ADRIÁ
Ah! Sí. Ja men distreia... Que s'hi conservi.
ARCADI
Igualment.
(_L'Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l'esquerra. L'Arcadi
queda mirant-sel._)
### ESCENA XI
L'Arcadi sol. Aviat en David
ARCADI
Aon deu haver anat aquell xicot?
(_Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic
traspostat._)
DAVID
Arcadi!
ARCADI
Ai, gràcies a Déu!
DAVID (_en veu molt baixa_)
Calla, calla!
(_Se sent plorar a la Nuria._)
ARCADI
Eh? (_Sorprès._) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (_Amb
accent molt dramàtic._)
DAVID
Pst! Calla, calla, Arcadi!
(_L'obliga a amagar-se darrera dels arbres._)
ARCADI
Però...
DAVID
Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (_Passa la Nuria, amb el
canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim.
En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel
seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha
desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David._)
ARCADI
Però, David... ?
(_En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara._)
Teló pausat
## ACTE SEGON
_L'escena representa l pati i el frontis d'un hostal. El fons és un
paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s'ovira la silueta d'unes
montanyes blaves que s'enlairen per damunt d'altres un xic mes properes
i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d'aquestes
montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d'un verd
frescal i lluminós. Al fons, atravessant l'escena, hi ha la carretera am
guarda-rodes i piles de grava. A l'esquerra, a primer terme, el frontis
de l'hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la
cuina, i una altra, a l'alçada de primer pis, plena de testos am
clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d'herbes i una
olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la
meitat de l'escena, s'enfila una parra ufanosa am molts penjolls de
raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja
negrosos i esberlats d'estar a l'intemperie. A ran de la finestra de la
cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i
galledes. Els pilans d'aquest estan entortolligats per una enredadera
d'eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al
costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines
i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s'extén per
l'escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al
dematí d'un dia d'estiu molt assoleiat._
### ESCENA I
En Blai i l'Adriá
(_En Blai està pouant una galleda d'aigua. Té l porró al costat del pou.
Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l'Adriá pel
fons._)
ADRIÁ
Bon dia, Blai.
BLAI
Hola, noi! Què diem de bo?
ADRIÁ
Per ara, ja ho podeu veure. I vós?
BLAI
Trempat com sempre.
ADRIÁ
Me n'alegro.
BLAI
Acosta-m aquella galleda. (_Per la que hi ha aprop de la taula._)
ADRIÁ (_donant-li_)
Teniu.
BLAI
Ah, ah! És fresca com una rosa. (_Per l'aigua que aboca a la galleda.
Després hi posa l porró._) Ho veus, home?... Quima! Quima!
QUIMA (_de dintre estant_)
Què vols?
BLAI
Vès.
QUIMA (_traient el cap per la finestra_)
Què hi ha? Ah! Tu, Adriá?
ADRIÁ
Hola, Quima!
BLAI
Fes-li esmorzar.
ADRIÁ
No; no us amoïneu, per mi.
QUIMA
I ara, tu, també! (_Desapareix._)
### ESCENA II
Els mateixos, menys la Quima
ADRIÁ
Vès ara per què... ?
BLAI
Deixa, home!
(_Curt silenci._)
ADRIÁ
Aont és la Nuria?
BLAI
Potser és a dalt.
(_Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno
i una ganiveta._)
### ESCENA III
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés.
BLAI
Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser,
algun tomatec.
QUIMA
Està bé.
BLAI
Pera començar a fer rodar la mola.
QUIMA
Està bé.
(_Sen va a la cuina._)
### ESCENA IV
Els mateixos, menys la Quima
BLAI (_llescant pa_)
Ah, ah!
ADRIÁ
Sí que triga la Nuria!
BLAI
Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t'hi presentaràs,
si encara no tens gens d'aliment al còs?
ADRIÁ
Es que...
BLAI
Deixa-t d'esques! Quina fal·lera!
ADRIÁ
No tant!
BLAI
Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc
que abans no m'hagués atipat bé. L'estimació am gana... què vols que t
digui?... no ha fet mai per mi.
(_Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes
quantes costelles fetes a la brasa. A l'altra mà porta una amanida de
ceba, tomatec i olives._)
### ESCENA V
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Apa, ja està.
BLAI
Som-hi!... Té. (_Ofereix la plata a l'Adriá._)
ADRIÁ
Preneu, home, preneu.
BLAI
Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt.
ADRIÁ
Doncs, teniu gana!
BLAI
Psè!... Encara, encara.
QUIMA
És un sac de mal profit.
BLAI
Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (_Serveix a
l'Adriá._)
ADRIÁ
Prou, home!
BLAI
Atipa-t i amaga-t pa!
QUIMA
No us ho acabareu tot.
ADRIÁ
Prou, prou! (_Enretira l plat._)
BLAI
I tu, que també has d'esmorzar?
QUIMA
No. Ja ho he fet.
BLAI
Veus, jo? Tot hi va! (_S'aboca tot el menjar._) Té: ja pots rentar-la.
(_Per la plata._)
QUIMA
Que no tens gana, Adriá?
ADRIÁ
No gaire.
BLAI
Que no piques? Pren un tallet de tomatec.
ADRIÁ
Teniu raó. (_El pren._)
BLAI (_donant-li l porró_)
I beu, de passada.
ADRIÁ
No tinc set, encara.
BLAI
Doncs, beuré jo. (_Beu refilant. Curt silenci._)
QUIMA
I com xerrica! Prou! Prou, Blai!
ADRIÁ
Calleu, que l fareu ennuegar.
QUIMA
Apa, apa, quina manera d'alçar el colze!
BLAI (_deixant de beure_)
Ah, ah! Què ten sembla?
ADRIÁ
Quin halè teniu!
BLAI
I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc.
ADRIÁ
Vinga.
BLAI (_donant-li l porró_)
Té. A veure si aguantes gaire.
QUIMA (_fadigada_)
Ai, Senyor!
BLAI
Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá?
QUIMA
Vaia, que l faràs riure i es tacarà!
BLAI
Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu!
ADRIÁ (_rient i deixant de beure_)
Vatua l'home!
QUIMA
Té! Veus, poca solta? Tot l'has fet tacar.
BLAI
Oi, sí! (_Esclafint a riure._) Tot el davant t'has ensolfat. Bé: això
rai, que a la bugada sen va !
QUIMA
Ho haguessis de rentar tu!
BLAI
Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo
per músic.
ADRIÁ (_rient_)
N'hi ha un feix de vós!
BLAI
Així m'agrades!
QUIMA
Deixa-l estar, Adriá, que n'hi falta un bull.
BLAI (_brindant el porró a la Quima_)
Té, té: beu i calla.
QUIMA
Vés, troç d'ase!
BLAI
Apa, menja, Adriá: no t'adormis.
ADRIÁ
No us amoïneu.
BLAI
Noi, per tu faràs, doncs.
QUIMA
Com les trobeu aquestes costelles?
BLAI
Bones, bones. Es deixen menjar.
QUIMA
Digues, Adriá, digues: són tendres?
ADRIÁ
Sí, molt tendres: bona carn.
QUIMA
No són pas un xic crues?
BLAI
No: estan al punt. Una mica fumades, potser!
ADRIÁ
No, són fumades!
QUIMA
Aquest sí que en tot ha de trobar taps!
BLAI (_cridant el gat_)
Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat?
QUIMA (_amb espontanitat_)
A la galleda.
BLAI
Mira, mira, que és de la broma!
QUIMA
Que ho sé jo ont és, el gat?
BLAI (_llença un òs de costella_)
Té: ja ho trobaran els goços.
ADRIÁ
Vaja, ja estic satisfet.
QUIMA
Voleu un raim?
ADRIÁ
No: jo no vui res més.
BLAI
No t sents am més coratge, ara?
ADRIÁ
Ja ho crec!
BLAI
Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (_A la
Quima._) Ja pots treure tot això.
QUIMA
Ja va. (_S'endú ls plats i lo demés a la cuina._)
BLAI
Encenem un radical. (_Se treu un cigarro dels petits._) En vols un?
ADRIÁ
No, gràcies.
BLAI
Tu mateix.
ADRIÁ (_després d'un curt silenci_)
I què se n'ha fet, de la Nuria?
QUIMA
No fa gaire que era aquí. (_La Quima desapareix._)
### ESCENA VI
Els mateixos i en Mingo
MINGO
Nostramo?
BLAI
Què hi ha, Mingo?
MINGO
Que heu abeurat el bestiar?
BLAI
Sí.
MINGO
Així, res.
BLAI
Dóna-li una mica de gra.
MINGO (_tot anant-sen_)
Desseguida.
BLAI
Tu! Escolta.
MINGO (_girant-se molt decidit_)
Què mana?
BLAI
Que ja has esmorzat?
MINGO
Estona ha.
BLAI (_oferint-li l porró_)
Té, doncs: beu un trago.
MINGO
Visca!
BLAI
Beu!
MINGO
Vaia, bevem. (_Beu refilant._)
BLAI (_a l'Adriá_)
Què tal? Eh? Què men dius d'aquest deixeble?
MINGO (_deixant de beure_)
Ha anat bé la passada?
BLAI
Molt. Apa: ves amb els animals.
MINGO
(_Sen va, i a l'esser al fons retrocedeix._) Ah! Escolteu...
ADRIÁ
Au, a l'estable!
MINGO
Eh?... (_Mirant de reüll a l'Adriá._)
ADRIÁ
Apa, vés, beneit!
MINGO
A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ?
BLAI (_reconvenint-lo_)
Mingo!...
MINGO
Aquest poca solta!...
BLAI
Que no vols callar, Mingo?
MINGO
No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m'ho a dir, de beneit!
Torna-m'ho a dir, maco! (_Provocant-lo molt indignat._)
ADRIÁ
Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila!
MINGO
I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu?
BLAI
Vés-ten, Mingo, vés-ten!
MINGO
No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest presumit.
ADRIÁ
Te deixo estar per criatura!
MINGO
Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú!
ADRIÁ
Llamp de Déu!...
BLAI
Vaia, Adriá!...
ADRIÁ
Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten !
MINGO
Que t'has cregut que perquè sóc pobre m'has de fer la llei com te dongui
la gana? No, noi, no! Ja s'ha acabat la paciència! I si tens ràbia
perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t'hi
sal.
ADRIÁ
Bé: què vols dir amb aquestes paraules?
MINGO
Ja ho saps lo que vui dir.
BLAI
Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar... !
MINGO
Així: defenseu-lo!
ADRIÁ
Ja estàs ben llest! (_Molt despreciatiu._)
MINGO
Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t'he dit! Corre! Que ella
t'encoratgi!
BLAI
Marxa, marxa d'aquí, com una reïra!
MINGO
Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara m'entrebancaria.
BLAI
Apa!
MINGO
Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva
guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc
una altra aquí (_senyalant al cor_) que vessa de goig i d'alegria.
ADRIÁ
Vés, noi, vés a la teva feina!
MINGO
Vaia, salut! (_Seu va rient amb ironia._)
### ESCENA VII
Els mateixos, menys en Mingo
ADRIÁ
Que no l'heu sentit?
BLAI
Deixa-1 estar, que no hi és tot.
ADRIÁ
Aquest noi té la llengua un xic llarga.
BLAI
Vaia, Adriá! Té, beu, home! (_Agafant el porró._)
ADRIÁ
Ja n tinc prou.
BLAI
Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui!
(_Beu, refilant com abans. L'Adriá s queda amb el cap baix, molt
pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure._)
### ESCENA VIII
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Que no ho sabeu? Que no ho sabeu?
BLAI (_a l'Adriá, deixant de beure_)
Eh, quina musica?
QUIMA
Que no ho sabeu?
ADRIÁ
Què?
BLAI
Digues.
QUIMA
Que la Nuria estones ha que és a dalt.
(_Segueix rient._)
ADRIÁ
Ah ! Era aquí?
BLAI
Què fa a dalt?
QUIMA
Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona!
ADRIÁ
I per què no ve?
QUIMA
No l'he poguda fer baixar de cap de les maneres.
ADRIÁ
I això?
BLAI
Que esteu renyits?
ADRIÁ (_am molta naturalitat_)
Per mi, no.
QUIMA
Cah! Si no hi ha res de males cares. (_Amb expressió riallera._) Ben al
revés. Ai, Senyor!
BLAI
I, doncs, què fa?
QUI MA
Està plorant com una Madalena.
ADRIÁ
Per què? Què tè?
QUIMA
Res, res, la pobreta!
ADRIÁ
Per què plora ?
QUIMA
Encara no ho endavines?
ADRIÁ
Oh! Què sé jo! Digueu.
BLAI
Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (_Amb ingenuïtat._)
QUIMA
Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo
també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació.
BLAI
Per xò ha de plorar?
ADRIÁ (_concentrat_)
Per xò?
QUIMA
I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat?
ADRIÁ (_am gran estranyesa_)
Ho dieu de debò, que plora?
QUIMA
Està desconsolada!
ADRIÁ (_separant-se, molt trist_)
No m'ho sé acabar!
QUIMA
I ara! Què tens, Adriá?
ADRIÁ
Re, re.
BLAI
Bo! Tu, també? A veure si se t'encomanaran les llàgrimes!
ADRIÁ
És que jo no estic per fer els ninots: m'enteneu?
BLAI
Què dius, home!
QUIMA
No sé pas de què te les heus !
ADRIÁ
Vosaltres no que no ho sabeu, però ella... M'hi jugaria l cap!
BLAI
Tu, Quima: que l'entens?
QUIMA
Jo, no. Adriá: explica-t, per l'amor de Déu!
BLAI
Sí, que s'expliqui.
QUIMA
Parla, home, parla!
ADRIÁ
La vostra filla no m porta estimació.
QUIMA
I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella?
La vegessis plorar!
ADRIÁ
Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com
desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!
QUIMA
No siguis tant ingrat!
ADRIÁ
Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què
volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i
la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona?
QUIMA
Però, què t'empatolles?
ADRIÁ
Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets!
Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els
pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (_Am
gran despreci._)
BLAI
Qui? Ella? Cah!
QUIMA
Ves ara quina una se n'ha empescat!
BLAI
Una cosa és una cosa...
QUIMA
Ah, gelós!
ADRIÁ.
Ja ho sentirem a dir.
BLAI
Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys?
QUIMA
I al cap-d'avall per res.
BLAI
Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels
plora-miques.
QUIMA
I ben net que sí!
BLAI
Ni que s tractés d'un enterro. No sé: jo no m'ho pendria tant a la
valenta.
ADRIÁ
Oh, vós!
BLAI
Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t'encaparris, que
tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que
siguessiu casats. El dia del casori!... Vès, enllestiu depressa! Quina
xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que
enamoren!
QUIMA
Si serà una festassa!...
BLAI
Aquest dematí, així que m'he llevat, ja he conegut que la teca anirà bé.
QUIMA
I això? En què t'has fixat?
BLAI
Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l'altre
dia van agarrar-se com dugues llagastes?
QUIMA
Sí. Explica-t, cançoner! (_Fent veure que assent al bou humor deu
Blai._)
BLAI
M'han donat una mala mirada que ja, ja!... Si arriben a veure-s'hi am
cor, m'embesteixen! Semblava que m diguessin: "Ah, fart, més que fart!
Com se tens menjaras!»
QUIMA (_posant-se a riure_)
Encara m faràs riure!
BLAI
No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira
com s'esclafeix, la toba! (_Rient a tot pler._)
QUIMA
Sant ximplici!
BLAI
Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica
de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!
QUIMA (_a l'Adriá_)
El vols, un traguet?
ADRIÁ
No estic pera beure.
BLAI
Vinga, vinga, que amb un tret... matarem dos tragos.
ADRIÁ
Quina ràbia!
BLAI
Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta...
ADRIÁ
No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s'estigui. Fos
aquell, no s faria pregar, no !
QUIMA
I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t'ha agafat!
ADRIÁ
Fos aquell, us torno a dir!
BLAI (_dirigint-se poc a poc cap al fons_)
Bah, bah!
ADRIÁ
Que n'he sigut de bèstia!
QUIMA
Pobra Nuria! Tant que t'estima!
ADRIÁ (_amb ironia_)
M'estima!
QUIMA
Sí.
ADRIÁ
Jo us dic que no! Potser m'hauria arribat a estimar...
QUIMA
Que vols que s corsequi?
(_En Blai els escolta de mala gana._)
ADRIÁ
Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia
que tot ho deixava pera donar-me conversa. (_Molt despreciatiu._) Però,
d'ençà que van venir aquests senyorets...
QUIMA
No, home, no!
ADRIÁ
Us dic que sí. Si s'empolaina més pera fer més goig!
QUIMA
No: això són cabòries teves.
ADRIÁ
Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de mi.
QUIMA
I qui sen burla?
ADRIÁ
Ella. Que no m'enganyi, que no m'enganyi!
BLAI
Ai, ai, quina nuvolada!
ADRIÁ
Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes coses.
QUIMA
Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla!
BLAI
Deixa-men anar, que la cosa s'embolica.
ADRIÁ
No vaig tant amunt.
QUIMA
I doncs?
ADRIÁ
Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no
parlaria com parlo.
QUIMA
Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia!
ADRIÁ
Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n'estic segur. Però no serà,
no serà!
BLAI
Vaia: ja us ho fareu.
(_Sen va per l'esquerra del fons._)
### ESCENA IX
Els mateixos, menys en Blai
QUIMA
Què és lo que veus clar? Explica-t.
ADRIÁ
Que l carro m va pel pedregal.
QUIMA
Justament ara?
ADRIÁ
I tot per culpa vostra.
QUIMA
Per culpa meva?
ADRIÁ
Sí.
QUIMA
Per què ho dius? En què t fixes?
ADRIÁ
Em fixo en moltes coses.
QUIMA
A veure, digues.
ADRIÁ
Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar
la Nuria, avui jo no m queixaria.
QUIMA
No t'entenc, creu-me, Adriá; no t'entenc.
ADRIÁ
Prou que m'enteneu! Ja ho veig jo que m'enteneu! (_Am molta ironia._)
QUIMA
En bona fe, Adriá.
ADRIÁ
La xicota no m volia.
QUIMA
Que sí!
ADRIÁ (_imperiós_)
Que no!
QUIMA (_persuasiva_)
Que sí!... Què sabia ella? (_Transició._)
ADRIÁ
Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar!
QUIMA
Mentida! Qui t'ho ha dit això?
ADRIÁ
Deixeu-ho estar qui m'ho ha dit. Tard o d'hora, tot se sap. Jo m creia
que m'estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he
posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja
la tinc aferrada aquí dins... I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho
serà!
QUIMA
No ho ha de ser!
ADRIÁ
Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo
callo i em migro.
QUIMA
No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am
nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.
ADRIÁ
Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens
bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però
quan les sangs me pugen al cap...
QUIMA
Vaia, vaia, no siguis així.
ADRIÁ
Es que començo a perdre la paciència.
QUIMA
No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No
li facis tant poc favor, home! (_Transició._) Ah! Que sereu ditxosos!
Quan tingueu un fill... tant hermós que serà!... Com vols... no
comprens?... com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui,
si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t'ho del cap. Allò de que
una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices,
s'han de casar amb un del seu braç: classe am classe.
ADRIÁ
Però mireu que si ell s'està en aquesta casa ...
QUIMA
Què vols dir?
ADRIÁ
Que?... Vaia, que jo no li vui veure més!
QUIMA
No siguis tant gelós!
ADRIÁ
Gelós, gelós!... L'heu de treure, Quima, l'heu de treure. Creieu-me!
QUIMA
Que aviat ho tens arreglat!
ADRIÁ
O ells o jo: trieu.
QUIMA
Com els ho dic?
ADRIÁ
De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls
treure jo a les males.
QUIMA
Espera uns quants dies.
ADRIÁ
Ja no puc aguantar més.
QUIMA
(_després d'una petita lluita am si mateixa_)
Els treuré, doncs.
ADRIÁ
Avui séns falta.
QUIMA
Sí.
ADRIÁ
No ho allargueu pas!
QUIMA
Ah, gelós!
ADRIÁ
Deixeu-ho córrer.
QUIMA
Quins papers!
ADRIÁ
Prou! Quedem en que ls treureu?
QUIMA
Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries
aquestes rareses. Nuria, Nuria! (_Cridant._)
ADRIÁ
Deixeu-la estar.
QUIMA
Com! Que no la vols veure?
ADRIÁ
Sí. Però...
QUIMA (_tornant a cridar_)
Nuria! Nuria!
NURIA (_de dins estant_)
Què mana, mare?
QUIMA
Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (_a l'Adriá_)
que no us feu mal posat.
ADRIÁ
Oh! Per mi...
QUIMA
Es que, si no, renyirem.
ADRIÁ
Jo...
QUIMA
Mira-te-la.
(_Apareix la Nuria amb el cap baix. S'atura al llindar de la porta._)
### ESCEXA X
Els mateixos i la Nuria
NURIA
Què mana, mare?
QUIMA
Vine, tonteta, vine!
QUIMA
Que no veus l'Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de
plorar!
NURIA
No, no ploro pas.
QUIMA
Ai, mentidera! (_Rient._) Diu que no plora. (_Agafant-la per la cara i
aixecant-li i cap._) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens
de llàgrimes!
NURIA
No pas ara: ja m'ha passat.
QUIMA
Millor, dòna, millor!
ADRIÁ
Nuria!
QUIMA
Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què.
NURIA
Què hi fa?
QUIMA
Res; però no veus que no m'agrada que estiguis així? Te vui veure
contenta... Riu, riu, que és hora d'alegria!
NURIA (_amb irònica tristor_)
D'alegria?
QUIMA
Sí. No faltaria més!
NURIA
No ho sé si és hora d'alegria!
QUIMA
És clar!
NURIA
No pas pera tot-hom.
QUIMA
Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa... Pera tu, pera
l'Adriá, pera mi.
ADRIÁ (_am moll sentiment_)
No pas pera mi!
QUIMA
Com? Ja hi tornem? Tu, també?
ADRIÁ
Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira!
QUIMA
Sen dóna vergonya. (_Acaronant-la am tendresa._) Oi, filla, que ten
dones vergonya?
NURIA
Vergonya?... (_Amb ironia trista._) Sí, sí, men dono vergonya. (_Volent
anar-sen._)
QUIMA
Pobreta!
ADRIÁ (_quasi amb ira_)
Nuria! Mira-m, mira-m!
QUIMA
Que no ho sents?
ADRIÁ
Tant aviat ja m'has avorrit?
QUIMA
No t'ha avorrit!
ADRIÁ
Nuria!
NURIA
Què vols?
ADRIÁ
Per què no m mires? Què t'he fet? De què t queixes?
NURIA
De res... de res, Adriá.
ADRIÁ
Per què m fas aquest posat?
NURIA
Ai, Adriá!
ADRIÁ
Què? Parla.
QUIMA
Ah! Té un cor de cera!
ADRIÁ
Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera
acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues.
NURIA
Res, res.
QUIMA
I, doncs, per què no fas com nosaltres?
NURIA
Vosaltres... vosaltres...
QUI MA
Sí. No veus jo que alegra estic?
ADRIÁ
Lo que és ella...
QUIMA
Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la
vista de sobre. Quina fal·lera! Com t'estima! Per xò no t'ho demostra
com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia
fingeixen, les falses !
NURIA
(_molestada per les paraules de sa mare_)
Mare!
QUIMA
Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas?
NURIA
Deixeu-me.
QUIMA
Vine aquí! Vine!
NURIA
Vui estar sola. No tinc ganes d'enraonar. (_Es detura. L'Adriá sen va
cap al fons de l'escena, tapant-se la cara am les mans._)
QUIMA
Veus, veus? Ja has fet enfadar a l'Adriá. Pobre! Vaia uns papers de fer!
NURIA
Pitjor pera ell.
QUIMA
Carrinclona, més que carrinclona!
NURIA (_suplicant_)
Mare!
QUIMA
Mare! (_Escarnint-la._) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s'ha
de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L'han tirada trona avall!
Que t'has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els
teus ulls! Ja té raó l ditxo: "la mar, quant més té, més brama". I tu,
Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces
amoretes. No veus que és tant jove, pobreta!
ADRIÁ
Quima...
QUIMÀ
Vaia un parell n'hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i
dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi?
NURIA (_inconscientment, quasi d'esma_)
Oh! Qui ho sap?
QUIMA
Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les
paus desseguida. Les paus? (_Molt riallera._) Que m'empatollo ara? No
heu renyit pas, veritat?
NURIA
No.
QUIMA
Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà
més maca! Que ja has anat a emprovar-tel?
NURIA
Sí.
QUIMA
Que t'està bé?
NURIA
La tia diu que sí.
QUIMA
No t'ha d'estar bé!
(_Apareixen en David i l'Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés
objectes de pintura._)
### ESCENA XI
Els mateixos, més ex David i l'Arcadi
ARCADI
Déu los guard.
QUIMA
Ah! Vostès? Tan aviat?
DAVID
No s pot treballar. Cau un sol que crema!
(_La Nuria s'està aprop del pou mirant dissimuladament au en David.
L'Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia._)
QUIMA
Que volen esmorzar?
ARCADI
Sí; jo, sí.
DAVID
Jo encara no. No tinc gaire gana.
QUIMA
Malament.
ARCADI
Ja l'avisarem, doncs.
QUIMA
D'aquí una estoneta, veritat?
DAVID
Sí, senyora.
### ESCENA XII
Els mateixos i en Blai
BLAI
Com estem? Ja ha passat la tamborinada?
QUIMA (_am regany_)
Calla, si vols!
BLAI
Muixoni! (_An en David i l'Arcadi._) I, doncs, què hi ha de bo?
DAVID
Res de nou.
BLAI
Que ja han esmorzat?
DAVID
No encara.
BLAI (_a la Quima_)
Tu: què fas aquí parada?
ARCADI
Volem esperar una estona.
BLAI
Ah, ja! Perquè... daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m
mudaré.
(_La Nuria desapareix cap a la cuina_)
### ESCENA XIII
Els mateixos menys la Nuria
QUIMA
I ara t'has de mudar? Que no pots esperar en 'vent dinat?
BLAI
Feina feta no té destorb.
QUIMA
Que has de ser aviat al cafè?
BLAI
Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara!
QUIMA
Quan tinguin gust, ja m'avisaran.
ARCADI
Sí. Dongui-ns una mica d'aiguardent pera beure un gotet d'aigua.
QUIMA
Prou. (_Seu va a la cuina pera tornar desseguida._)
BLAI (_a la Quima_)
De la dolça, eh?
QUIMA
Vaia!
BLAI (_anant a pouar aigua_)
Doncs, apa!
ARCADI
Deixeu: ja la pujaré jo.
BLAI
Fugi! I ara!
(_Surt la Quima amb una ampolla d'aiguardent i dos gots._)
QUIMA
Si són servits. (_Se n entorna._)
ARCADI
Molt bé. (_Posa aiguardent als gots_)
(_En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en
David i a l'Arcadi._)
BLAI
Apa, beguin, que és gelada, (_En David i l'Arcadi beuen._) Què tal? Què
ls en sembla?
DAVID
Magnífic!
BLAI
Pera preparar el ventrell no hi ha un millor.
QUIMA (_de dins estant_)
Blai!
BLAI
Ja va.
QUIMA (_també de dins estant_)
Vès, que tens el gec amanit.
BLAI
Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara l'esmorzar.
DAVID
No s'amoïnin per nosaltres.
BLAI
Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic.
(_Sen va._)
### ESCENA XIV
Els mateixos. Aviat la Nuria
ARCADI
Què fem?
DAVID
Espera-t.
ARCADI
Vols que pugi a endreçar això? (_Per les teles i demés objectes._)
DAVID
Sí.
(_L'Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes
estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades,
portant lo menester pera preparar l'esmorzar. En David s'està recolzat a
la barana del pou, mirant distretament al fons. L'Adriá, a un extrem
oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el
vi en fresc._)
NURIA (_am molta delicadesa_)
Vol fer el favor?
DAVID
Ah! Sí. Per tot faig nosa. (_Se separa del pou fot eixugant-se les
mans._)
NURIA (_am somriure trist_)
No.
DAVID
Que és pera nosaltres, Nuria?
NURIA
Sí, senyor.
(_Silenci. La Nuria va pouant l'aigua molt a poc a poc._)
ADRIÁ
Nuria: què fas? (_Molt concentrat._)
NURIA
Què hi ha?
ADRIÁ
Que no pots?
NURIA
Sí. No haig de poder!
ADRIÁ
Doncs, apa, enllesteix.
NURIA
Bé. (_Curt silenci._)
ADRIÁ (_volent fer-la retirar del pou_)
Vés, vés: ja ho faré jo.
NURIA
Aparta-t! Aparta-t! (_Acabant de pujar la galleda._)
ADRIÁ
Gràcies a Déu!
NUR1A
Té, veus? Ja està.
ADRIÁ
No sé per què gansoneges tant.
NURIA (_fent un sospir_)
Ah!
ADRIÁ
Que tens?
NURIA
Res, res.
(_Aboca l'aigua a la galleda. Toma l'Arcadi._)
### ESCENA XV
Els mateixos i l'Arcadi
ARCADI
Ja ho tens tot endreçat.
DAVID
Bé.
(_Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou._)
### ESCENA XVI
Els mateixos i en Blai
QUIMA (_de dins estant_)
Nuria!
NURIA
Ja vinc, mare. (_Sen va_).
BLAI
Ah, ah! (_Pel gec que porta._) Què ls en sembla?
ARCADI
Renoi! Veig que encara feu goig.
BLAI
Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci?
ARCADI (_rient_)
Que sou trempat!
BLAI
No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l'esmorzar
aquella? (_Cridant._) Quima! Quima!
DAVID
No portem pressa. Jo no tinc gaire gana.
BLAI
Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s'havia posat del tot
bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (_Tornant a cridar._) Quima!
Quima!
DAVID
No la destorbeu.
(_Apareix la Quima._)
### ESCENA XVII
Els mateixos i la Quima
QUIMA
Què hi ha? (_Mira a l'Adriá am recel, visiblement amoïnada._)
BLAI
Vès.
QUIMA
Què hi ha?
BLAI
Que no serveixes als senyorets?
QUIMA
Sí, home, sí.
BLAI
Apa, enllesteix.
QUIMA
Ja sen cuida la noia.
BLAI
Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat?
ADRIÁ
Jo rai! (_No s'ha mogut del mateix lloc aont era de primer._)
BLAI
Acosta-t, home!
ADRIÁ
No, ja estic bé.
BLAI
Tu mateix.
(_L'Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que
compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i
l'Arcadi._)
QUIMA
(_Després d'una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i
l'Arcadi pera dir-los molt pausadament:_) Ara que estem tots reunits,
voldria parlar-los d'una cosa. No s'ho prenguin a males. Això sí que m
sabria greu.
DAVID
Digueu.
QUIMA
És que...
DAVID
De què s tracta?
BLAI
Què vas a dir?
QUIMA
(_am pausa i com dolguent-li_)
Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha apreciat.
DAVID
De lo que estem molt agraits.
QUIMA
Pel nostre gust... comprenen?...
(_L'Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada vegada._)
ARCADI
Expliqueu-vos.
QUIMA
Nosaltres no voldríem que se n'anessin mai...
DAVID
Gràcies.
QUIMA (_no gosant parlar_)
Però...
DAVID (_molt natural_)
Digui, digui.
QUIMA
Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí...
havent-hi una noia fadrina...
DAVID
Que no és un hostal això?
QUIMA
Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és
la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant
bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (_Am gran prec._)
Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho
per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui
bescantada!
DAVID
(_a punt de perdre la serenitat_)
Miri, senyora Quima...
ARCADI (_interrompent-lo_)
És clar, home, anem-sen!
DAVID
Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu...
Vostè no ho ha pensat mai... Es veu obligada... No és vostè la que
parla. (_Am molla intenció._)
ADRIÁ
(_cridant, lot plantant cara an en David_)
Que tants romanços!
DAVID
Sou vós el qui desitja que men vagi.
ADRIÁ
Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó?
DAVID
Vui dir que no me n'aniré!
ADRIÁ
Que no se n'anirà? Jo len treuré per força!
DAVID
Us dic que no me n'aniré! (_Am molta valentia._) Jo aquí, hi tinc més
drets que vós.
ADRIÁ
Li dic que se n'anirà ara mateix!
DAVID
Doncs, ja ho veieu: m'hi assec. (_S'asseu._)
ADRIÁ
(_anant a abraonar-se an en David_)
Llamp de Déu!
QUIMA
Adriá!
(_La Quima i en Blai detenen a l'Adriá._)
ADRIÁ
Deixeu-me! Deixeu-me!
BLAI
Què vas a fer?
ADRIÁ
Deixeu-me, us dic! (_An en David._) A fòra, si no vol morir!
DAVID
Ja us he dit que no me n'aniré.
QUIMA (_suplicant_)
Fugi!
DAVID
No!
ARCADI
Anem!
DRIÀ
A fóra, li repeteixo!
(_Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de sí:_)
NURIA
No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen!
(_Tothom queda sobtat, cor-pres d'estranyesa._)
Teló ràpid
## ACTE TERCER
_L'escena representa la cuina-menjador de l'hostal. Al fons hi ha un
portal i una finestra que donen al pati. En l'angol de l'esquerra hi ha
una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins
arribar a sota la finestra, l'aigüera i els fogons. Tant als escudellers
com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i
paelles d'aram i altres objectes propris d'una cuina. El sostre és fet
de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes,
enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb
el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d'obra,
que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha
una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l'esquerra, una altra
porta que dóna a una de les dependències de l'hostal. Entre aquesta
porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi
oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l'escala una
taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb
aigua que bull. Per tota l'escena, convenientment repartides, diverses
cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es
aprop de mig-dia._
### ESCENA I
En Blai i l'Adriá
(_Asseguts a prop de l'escala._)
BLAI
Bé, veuràs: per xò no t'encalabrinis, que tot s'arreglarà.
ADRIÁ
Blai, ja és tard.
BLAI
I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs
demà que siguis casat!
ADRIÁ
Quan sigui casat!
BLAI
I és clar! No t'hi enfondis en lo d'aquest món, que qui dia passa, any
empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure.
ADRIÁ
Estic cego de rabia!
BLAI
Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una criaturada.
ADRIÁ
Ja... Una criaturada!
BLAI
Sí, home, sí... Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà res.
ADRIÁ
Jo crec que serà massa.
BLAI
La Nuria... m'entens?... la Nuria, com que no té malícia...
ADRIÁ
Sempre m'ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva
desgracia!
BLAI
Anem, anem a donar un volt.
ADRIÁ
No m vui moure d'aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb ella.
BLAI
Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets!
ADRIÁ
Es que...
BLAI
No siguis toçut! Anem.
(_Desapareixen per l'esquerra del fons, tot enraonant._)
### ESCENA II
En David i l'Arcadi
(_Desprès d'un curt silenci, en David i l'Arcadi baixen per l'escala.
Vénen de la seva cambra._)
ARCADI
I ara, noi, què determines?
DAVID
Ja ho veuràs.
ARCADI
No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas,
aviat ho tindria resolt.
DAVID
Què faries?
ARCADI
Tocar el dos: vès què faria! No m'adormiria pas. I si la noia plora, que
plori. Ja li passarà!
DAVID
Tindries valor pera fer-ho?
ARCADI
Quin recurs em quedaria?
DAVID
I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva
vida, tot?
ARCADI
Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (_Molt baix i amb
intenció._)
DAVID
Millor que hagi obrat així.
ARCADI
Sí, millor. A veure com ten surts d'aquest embolic.
(_Curt silenci._)
DAVID
Estic decidit.
ARCADI
A casar-te amb ella?
DAVID
A casar-me o a lo que sigui.
ARCADI
Però, faras aquest disbarat?
DAVID
De què dius disbarat?
ARCADI
Mira que la teva família...
DAVID
Que surti lo que vulgui.
ARCADI
Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me.
DAVID
Calla, calla.
ARCADI
No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la
facis una desgraciada!
DAVID
Per xò no men vaig.
ARCADI
Pensa que l'Adriá...
DAVID
Tant se m'endona d'ell.
ARCADI
Prou que s veu.
DAVID
No tinguis por.
ARCADI
Oh! Noi: la por guarda la vinya.
(_Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat._)
### ESCENA III
Els mateixos i en Mingo
MINGO
Hola!
DAVID
Què hi ha, Mingo?
MINGO
Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida!
DAVID
Per què? Què passa?
ARCADI
Ai, ai la mare!
DAVID
Vaia, explica-t.
MINGO
No s torbi, cregui-m; no s torbi.
ARCADI
Si jo també li dic. I com si res!
MINGO
És que l'Adriá no hi veu de gelosia!
ARCADI
I això?
MINGO
No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara
mateix l'he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d'aquesta casa i
del poble, el mato».
DAVID
Bé, bé: no serà tant.
MINGO
Vostè prengui-s'ho com vulgui: jo l'aviso.
DAVID
Gràcies, per xò.
MINGO
Espavilis.
DAVID
No passis ànsia.
MINGO
Si vol res de mi, disposi.
DAVID
Bé, Mingo, bé.
MINGO
No vagi de refiat, cregui-m.
DAVID
Entesos.
MINGO
Disposi, eh? (_Se n'entoma per ont ha vingut._)
### ESCENA IV
Els mateixos, menys en Mingo
ARCADI
Veuras: no romancegis.
DAVID
Deixa, home!
ARCADI
Oh! Per mi, rai.
DAVID
Fóra ser molt covart.
ARCADI
Just! Ves-ho agafant així.
DAVID (_després d'un moment de reflexió_)
Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana.
ARCADI
Gràcies a Déu!
DAVID
1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas
urgent... que... En fi, que aviat tornarem.
ARCADI
Me n'hi vaig. Que enllesteixis, eh? (_Sen va per la dreta del fons._)
(_Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la dreta._)
### ESCENA V
La Nuria i en David
DAVID
Ah! Tu?
NURIA
Senyoret...
DAVID
No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit!
NURIA
No m'abandoni!
DAVID
Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te!
NURIA
No m deixi, que m moriré!
DAVID
Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i
amb el teu somriure m'has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara
de la manera que jo t'estimo! No ten pots fer càrrec!
NURIA
Què seria de mi si vostè m'abandonava?
DAVID
M'has cuidat tant bé, m'has ajudat tant a fugir de la mort!
NURIA
Ho diu de cor tot això?
DAVID
Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que
l'exuberància d'aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m'ha retornat les
forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves
il·lusions, totes les meves esperances!
NURIA
Oh! Parli, parli! Que m'agrada sentir-lo!
DAVID
No m tractis de vostè.
NURIA (_vergonyosa_)
Estic tant avesada a tractar-lo així!
DAVID
Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria;
diga-m de tu.
NURIA
Més endavant ja ho faré.
DAVID
No: ha de ser ara, ara mateix...
NURIA
No t sabrà greu després?
DAVID
Què?... (_Rient_) Veus? Ja t'ha escapat.
NURIA (_am candidesa_)
Que no!
DAVID
Així, així, hermosa meva!
NURIA
M'estimaràs sempre?
DAVID
Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!... Quin esborronament d'alegria sento
al fons del cor!... Que jove i fort me trobo i am quina serenitat
l'espero l meu demà!
NURIA (_am sentiment_)
El teu demà!
DAVID
Estàs decidida a tot?
NURIA
Sí, sí, a tot!
DAVID
Tu m comprens, Nuria?
NURIA
Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo
que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que
degraciat te faré!
DAVID
No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora
les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà.
Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als
braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!
NURIA
Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima.
DAVID
Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat
d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes
mortes!
NURIA (_amb esclat de goig_)
Oh!
DAVID
Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida.
NURIA
Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra.
DAVID
Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que moris.
NURIA
I els meus pares?... No, David, no puc deixar-los.
DAVID
No veus que ells són els primers que t lliguen?
NURIA
Pobrets! De tant que m'estimen.
DAVID
La teva mare t'obligarà a casar-te amb aquell.
NURIA
Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer...
DAVID
Preferiràs morir-te.
NURIA
Sí. Jo no puc enganyar a ningú.
DAVID
I, doncs, que esperes aquí? La mort?
NURIA
No, no! Vui viure, vui viure enamorada!
DAVID
Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny!
NURIA
Si que t seguiré!
DAVID (_abraçant-la_)
Oh Nuria meva!
NURIA (_plorant d'alegria_)
David! David!
DAVID
Vés, prepara-t pera fugir... Ja vinc desseguida...
NURIA (_am l'ànima enamorada_)
David!
DAVID (_fent-li un petó_)
D'aquí després.
NURIA
Sóc teva, tota teva!
(_En David sen va per l'escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons
apareix la Quima._)
### ESCENA VI
La Nuria i la Quima
QUIMA
Nuria.
NURIA
Què mana?
QUIMA
Vine. Acosta-t, acosta-t.
NURIA (_acostant-se poc a poc_)
Què voleu?
QUIMA
Què has fet, infeliça?
NURIA (_abraçant-la i fent-li petons_)
Mare, mareta meva!
QUIMA
Com parles!
NURIA (_una estona torbada_)
Oh!... Jo...
QUIMA
Vaia, explica-t.
NURIA
No sé què dir-vos.
QUIMA
Què ha sigut alló?
NURIA (_maquinalment_)
Què?
QUIMA
Per què ho has dit?
NURIA
Oh! Què sé jo!
QUIMA
Confessa-m'ho tot. Què t'amoïna? Parla!
NURIA
No puc! No puc, mare!
QUIMA
Per què davant de l'Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules
an el senyoret? Eh? Fer que les has dites?
NURIA
Aquelles paraules?
QUIMA
Que potser heu tingut alguna cosa am l'Adriá?
NURIA
No, mare, no. No hem tingut res.
QUIMA
I, doncs, per què t'ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja
no l'estimes?
NURIA
Jo...
QUIMA
Digues.
NURIA
Mai l'he volgut. Mai l'he estimat.
QUIMA
Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell.
NURIA
No, no: no vui pensar-hi més!
QUIMA
Com?
NURIA
L'Adriá... ja no pot ser pera mi.
QUIMA
Què?
NURIA
Ni jo puc ser seva!
QUIMA
Per què?
NURIA
Ell... ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui.
QUIMA
No?
NURIA
Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però veig
que no sóc com les altres noies.
QUIMA
Què vols dir, filla meva?
NURIA
Tinc uns pensaments devegades! (_Posant-se les mans al cap._) No sé
explicar-me. Jo visc d'una altra manera que vosaltres. No m vui
vendre... No vui ser esclava.
QUIMA
Però, què dius ara!
NURIA
Jo vui estimar!
QUIMA
Qui t'ho priva?
NURIA
Vós, el pare, tothom!
QUIMA
Nosaltres?
NURIA
Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l'Adriá.
QUIMA
Tu no saps lo que t convé !
NURIA
Potser no... Però no m'ho podeu trobar vosaltres.
QUIMA
Oh! Com t'has tornat!
NURIA
Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l'Adriá no
m'agrada, no!
(_Plora._)
QUIMA
Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies del
poble te l'envegen ! Tanta sort que Déu t'ha donat, i tu ni n fas cas.
Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t'estima!
NURIA
Pitjor pera ell.
QUIMA
Si no més per agraiment l'hauries de volguer!
NURIA
Però no pas estimar.
QUIMA
Escolta ls meus consells.
NURIA
Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m'esforci en creure-us, no
podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d'aquesta manera.
QUIMA (_després d'un curt silenci_)
Tu vols el senyoret.
NURIA (_molt torbada i avergonyida_)
Jo?
QUIMA
Que no veus que no és pera tu?
NURIA (_am fonda convicció_)
Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo.
No ns podem deixar mai. L'un necessita a l'altre pera viure.
QUIMA
Tu delires, filla meva!
NURIA
No deliro, no.
QUIMA
No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d'escullir una altra
classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te aquest
home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries.
NURIA,
Tot, tot és inútil. Estic decidida.
QUIMA
Fes-ho, filla, fes-ho!
NURIA
No puc!
QUIMA
Fes un esforç!
NURIA
No pot ser!
QUIMA
Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras.
NURIA
No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré.
QUIMA
Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem de
la Justícia.
NURIA
No, no ho feu, mare! No ho feu!
QUIMA
Avui mateix. Això no pot durar més!
NURIA
Us prego que no ho feu!
QUIMA
Te dic que l vui fòra... I mira... (_Dirigint-se a la porta del fons._)
NURIA (_am gran prec_)
No! No!
QUIMA (_cridant_)
Blai! Blai!
NURIA
Mare! No m'abandoneu!... Per mi, per vós, per...
QUIMA (_cridant cap a fòra_)
NURIA
Per la me va honra!
QUIMA (_quedant-se moll sobtada_)
Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva!
NURIA (_acotant el cap_)
Mare!
QUIMA (_molt baix_)
Què has dit! És cert? És cert? Digues!
NURIA
Perdó, mare, perdó!
QUIMA
Ah! Desgraciada!
NURIA
Salveu-me!
QUIMA
Però, és veritat?
NURIA (_molt baix_)
Sí.
QUIMA
Què has fet, infeliça? Què has fet?
(_La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, plorant.
Després d'un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la Nuria am
dolçor i manefleria:_)
QUIMA
I ell t'estima?
NURIA
Sí: com vós m'estimeu.
QUIMA
N'estas ben segura?
NURIA
Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l'estimo molt, molt!
QUIMA
No veus que si s'arriba a saber...
NURIA
Oh! Que l'estimo!
QUIMA
I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya?
NURIA
Vosaltres... vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi, mareta?
(_Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau
d'orella, diu a la Nuria:_)
QUIMA
Calla-t'ho, això!
NURIA
Que m'ho calli?
QUIMA
Sí. Explica a l'Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet
pera provar si era gelós.
NURIA (_baix i am repugnancia_)
No! No!
QUIMA
Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l'afront!
Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes
llàgrimes que m costes! Tant que m'he afanyat per tu!
NURIA
No ploreu, no ploren, que m'acovardiu!
QUIMA
Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens
doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant!
NURIA
Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves
venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu
fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa.
QUIMA
Procura que l'Adriá no n'hegui esment.
NURIA
L'enganyaria.
QUIMA
Si li dius res, el mataràs.
NURIA
No! No puc callar-m'ho! No més en la cara m'ho coneixeria. I no s'ho
mereix. Li diré tot.
QUIMA
Li emmetzinaras l'ànima.
NURIA
També sabrà la veritat.
QUIMA
Pensa que si calles salvaràs an ell i a nosaltres.
NUR1A
Ah! Mare, mare, que dolenta m voleu fer ser!
QUIMA
Jo? Que dius! T'atreveixes a dir-me això, a la teva mare?
(_Torna en David._)
### ESCENA VII
Les mateixes i en David
NURIA
David!
QUIMA
Ah! Vostè?
DAVID
Senyora Quima...
QUIMA
Encara gosa a dir-me res?
DAVID
Pensi que...
QUIMA
Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres, seria
la nostra desgracia!
DAVID
No digui això. Li demano per favor!
QUIMA
Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n'hi ha
prou de dol?
DAVID
Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc un
qualsevol, senyora.
QUIMA
I, doncs, què és, si ha abusat de tot?
DAVID
Jo estimo a la Nuria.
NURIA
Sí, mare, sí: ens estimem.
QUIMA
Ah! No pot ser! Què diran de nosaltres?
DAVID
Però, senyora, la Nuria...
QUIMA
Es casarà amb el seu promès,
DAVID
I vostè hi consentirà?
QUIMA
Vam donar paraula, i a casa no s trenca mai.
NURIA
No m'hi casaré, mare!
QUIMA
Te dic que sí! (_An en David._) Vostè se n'anirà del poble! (_A la
Nuria._) I tu...
NURIA
Jo seguiré an en David; jo l seguiré, vagi allà on vagi.
(_Apareix l'Arcadi per la dreta del fons._)
### ESCENA VIII
Els mateixos i l'Arcadi
ARCADI (_an en David_)
Ja torno a ser aquí.
DAVID
Arcadi.
ARCADI
Què fem?
DAVID
Calla. Anem, anem cap a dalt.
ARCADI
Ah, sí.
(_Sen van a la seva cambra. La Quima queda molt amoïnada._)
### ESCENA IX
La Quima i la Nuria
QUIMA
Ho faràs?
NURIA
Que?
QUIMA
Que ja no ten recordes?
NURIA
Ah! No, no: no vui enganyar-lo.
QUIMA
No veus que...?
NURIA
No, mare, no!
QUIMA
Calla, calla!
(_Pel fons apareixen en Blai i l'Adriá. Vénen enraonant._)
### ESCENA X
Les mateixes, més en Blai i l Adriá
BLAI
Sí, home, sí.
QUIMA
Ah! Ja torneu a ser aquí?
BLAI
Vès si pots convèncer a l'Adriá. No sé què dimontri té.
QUIMA
I això?
ADRIÁ
Deixem-ho córrer.
BLAI
Per mi, rai: qui sap ja on para!
QUIMA (_a l'Adriá_)
Què tens, què tens?
ADRIÁ
Què tinc? Massa que ho sabeu!
BLAI
No sel pot treure de lo mateix. Sembla un carro encallat.
ADRIÁ
Nuria!
NURIA
Què vols?
ADRIÁ
Explica-t d'una vegada!
NURIA
Què haig d'explicar?
ADRIÁ
Ja ho saps. Els teus pares t'escolten. Si tens cap queixa de mi, diga-la
aviat, ben alt!
NURIA
No tinc cap queixa de tu.
ADRIÁ
Doncs, a què ve tot allò?
QUIMA
Bé, vaja, tu, també?
ADRIÁ
Deixeu-la dir.
QUIMA
Nuria: oi que bo has fet pera provar si era gelós?
ADRIÁ (_am gran estranyesa_)
Què?
QUIMA (_amoixant a la Nuria_)
Digues: oi que sí?
NURIA
Quin torment!
QUIMA
Vaja, respon. Oi? Mira que l pobre Adriá pateix molt! No siguis toçuda!
BLAI (_grave, sense afectació_)
Noia.
NURIA
Què mana?
BLAI
Ves què t diu ta mare.
QUIMA
Jo no sé com és així!
ADRIÁ
Si t'has proposat deixar-me, t'aviso, ja no hi ets a temps: seràs meva,
costi lo que costi!
QUIMA
Per què no li dones una satisfacció, a l'Adriá?
NURIA
Mare, no m'amoïneu!
QUIMA (_am gran prec_)
Vaja, filla!
NURIA
No m parleu més d'això!
QUIMA
Men vaig, men vaig, perquè no sé pas lo que li faria!
(_La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix, desesperada,
per la porta de l'esquerra, primer terme._)
### ESCENA XI
Els mateixos, menys la Quima
BLAI
A veure si us entendreu. (_Anant-sen._)
NURIA
Pare: que us en aneu?
BLAI
Sí, dòna, sí.
NURIA (_suplicant_)
No us mogueu.
QUIMA (_de dins estant_)
Blai!
BLAI
Veus? Ta mare m demana.
QUIMA (_també de dins estant_)
Blai! Vine!
BLAI
Què deu volguer aquella? (_Desapareix._)
### ESCENA XII
La Nuria i l'Adriá
ADRIÁ
M'has d'explicar què vol dir tot allò. Ho vui saber.
NURIA
No m'atormentis més!
ADRIÁ
Que no t'atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns
convé ni a l'un ni a l'altre!
NURIA
Oh! Jo...
ADRIÁ
Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m
guardes. T'ho exigeixo!
NURIA
Mira, Adriá: no t recordis més de mi.
ADRIÁ
I goses a dir-m'ho?
NURIA
Ho faig pel teu bé.
ADRIÁ (_am molta ironia_)
Ah! Pel meu bé! Sí que ets bona! Ho fas pel meu bé!
NURIA
Ara hi som a temps.
ADRIÁ
A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t'entenc... És a dir, sí
que t'entenc! Massa!
NURIA
Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu
vols saber...
ADRIÁ
Parla desseguida, perquè tot jo cremo de ràbia! Parla! Parla!
NURIA
(_que s noti la gran lluita que sosté en son interior_)
Jo... ja no puc ser teva.
ADRIÁ
No! Per què?
NURIA
Tu no deus volguer-me.
ADRIÁ
Per què, et pregunto?
NURIA
Ah! Que desgraciat te faria! Deixa-m! Avorreix-me!
ADRIÁ
Ah! No, no! Mai! Què tens que dir de mi?
NURIA
Res.
ADRIÁ
Què t'he fet?
NURIA
Res.
ADRIÁ
I doncs?
NURIA (_am gran prec_)
Adriá!...
ADRIÁ
Com s'ha de fer pera estimar-te? Vols que m'esbocini l cor?
NURIA
Així no haguessis fet mai ni l més petit sacrifici!
ADRIÁ
(_am gran desesperació i entre dents_)
Per què no m'ho deies abans?
NURIA
Abans?
ADRIÁ
Tu no pots estimar a ningú.
NURIA
I, doncs, per què m vols?
ADRIÁ
Perquè jo sí que t'estimo! I no m'hi sé conformar en deixar-te, no!
NURIA
Si m'estimessis...
ADRIÁ
Però com pot ser que tu parlis d'aquesta manera? Tant de sobte! Què ha
passat? De què te les heus? Respon-me!
NURIA
Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu
m'estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç.
ADRIÁ
Ara te n'adones?
NURIA
Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns
casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (_Molt
accentuat._) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no
t'ho mereixes. Deixa-m!
ADRIÁ
Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no de
bon grat, per força!
NURIA
Això ja no és amor: això és orgull.
ADRIÁ
Lo que tu vulguis: tant se m'endona. Jo t juro que t casaràs am mi!
NURIA
Per força, dius? Per força! I t'arribaria a satisfer un cor guanyat
així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T'hi
podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries?
ADRIÁ
No ho sé... Veurem!
NURIA
Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el
nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la
dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una
que t'estimi i et faci feliç.
ADRIÁ
Prou, prou! Calla!
NURIA
Si jo t'explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!... Si jo t
deia...
ADRIÁ
Que estimes al senyoret, oi?
NURIA
No; no això tant sols.
ADRIÁ
Lo que jo veig, és que tu ets una capritxosa.
NURIA
No! (_Am dignitat._) No ho sóc. M'esforço en no ser-ho. Si m casava am
tu, potser ho seria.
ADRIÁ
No m'amenacis am lo que encara ha de venir. Un cop siguis meva...
NURIA (_am to sinistre_)
No m facis enraonar, perquè si enraono...
ADRIÁ
Sí, sí, enraona. Això vui, que parlis, que parlis aviat!
NURIA
Si dic no més una paraula...
(_L'Adriá queda aterrat, com entontit, durant una llarga estona._)
ADRIÁ (_moll concentrat_)
Ja saps lo que m'acabes de dir? Ja ho saps?
NURIA
Sí.
ADRIÁ
T'hi atens?
NURIA (_molt enèrgica i decidida_)
Sí: primer és la veritat que tot!
ADRIÁ
La veritat!... Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les
sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (_Molt baixi amb ansietat
enguniosa._) Que potser aquell lladre...?
NURIA (_en veu molt baixa_)
Sí.
ADRIÁ (_molt dramàtic_)
Sí?... Ets d'ell, tota d'ell!
NURIA
Adriá...
ADRIÁ
En còs i ànima?
NURIA (_abaixant el cap_)
Sí.
ADRIÁ
(_amb indignació i sentiment selvatges_)
Què has dit! Què has dit!
NURIA
Mare meva!
ADRIÁ
Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (_Mirant rabiosament
cap a la cambra deu David._) Ah! Lladre, més que lladre!
NURIA
Adriá, per compassió! Per caritat!
ADRIÁ
No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! (_L'amenaça
brutalment._) (_Al sentir els crits dels dos, compareix en David, el
qual s'interposa heroicament entre la Nuria i l'Adriá._)
### ESCENA XIII
Els mateixos i en David
DAVID
Eh, covart!
NURIA (_mirant en l'aire_)
Senyor!
ADRIÁ
Lladre!
DAVID
Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi!
ADRIÁ
Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor!
DAVID
Atreviu-vos am mi, us dic!
ADRIÁ
Am vostè!...
NURIA
No veus que jo l'estimo?
ADRIÁ
I tu l defenses! No l'heuras, no! No sortireu am la vostra!
DAVID
Per força!
ADRIÁ
Mai! (_Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir an en
David._)
NURIA
(_detenint, horroritzada, a l'Adriá_)
Adriá! Adriá!
ADRIÁ
Deixa-m! Deixa-m!
DAVID
Deixa-l, Nuria!
NURIA (_cridant_)
Mare! Mare!
ADRIÁ
Lladre, més que lladre!
(_Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i l'Arcadi._)
### ESCENA XIV
Els mateixos, més la Quima, en Blai i l'Arcadi
BLAI
Què passa?
QUIMA
Verge sagrada!
ARCADI
Adriá!
NURIA (_cridant esfereida_)
Veniu! Correu!
(_Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l'Adriá i en
David._)
### ESCENA ULTIMA
Els mateixos i en Mingo
MINGO (_a l'Adriá_)
Fes-te enllà, verinós!
ADRIÁ
Tu, també!
MINGO (_volent-lo desarmar_)
Porta aquesta eina!
ADRIÁ
No! Deixa!
MINGO
Porta aquesta eina, et dic!
ADRIÁ
Vés! Deixa-m estar!
M1NG0
Eh!... (_Li pren el ganivet i el rebot per terra._) Això és d'un home
digne?
ADRIÁ (_rendint-se_)
Per què m'has destorbat? (_An en Mingo._)
MINGO
I ara... no t mors de vergonya?
ADRIÁ
(_pantejant amb excitació nerviosa_)
Així no sé què t fessis!
MINGO (_molt baix_)
Animeta!
DAVID
(_després d'un curt silenci, am gran serenitat_)
Adriá.
ADRIÁ
Què vol?
DAVID
Vós heu errat el camí.
ADRIÁ
Jo també sé estimar!
DAVID
Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja
ser estimada.
ADRIÁ
Jo no més veig que se m'ha enganyat!
QUIMA (_suplicant, plorosa_)
Adriá!... Fill!...
ADRIÁ (_amenaçant-la amb ira_)
Vós, vós m'heu enganyat!
QUIMA
Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres?
ADRIÁ
La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento!
DAVID (_am sentiment noble_)
Pobre Adriá!
ADRIÁ (_quasi sanglotant_)
No puc estar més aquí... No puc!... (_Mirant an en David i a la Nuria._)
Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (_Anant-sen
cap al jous._) Quima!... Quima!... (_Amb emoció tràgica._) Què mal m'heu
fet!... Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!... Oh!
Quina gelosia, quina gelosia!... (_Desapareix, cor-pres pel dolor. La
Nuria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l'Adriá; i així que aquest ha
desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d'ell plorant
enamorada._)
NURIA
David!
DAVID
Glòria meva!
(_La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai,
l'Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots
plegats un quadro._)
Teló ràpid
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA RESCLOSA ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
