Project Gutenberg's Los Cent Consells del Consell de Cent, by Pompeu Gener
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Los Cent Consells del Consell de Cent
Author: Pompeu Gener
Release Date: November 8, 2010 [EBook #34249]
Language: Catalan
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LOS CENT CONSELLS ***
Produced by Anna i Ricard Samarra
LOS CENT CONÇEYLS DEL CONÇEYL DE CENT
escrits de ma de Fra Feliu Piu de Sanct Guiu
canonie de la Seu ab altres Maximes e Veritats
que shi enclouen e son en vers.
PROLECH DEL BIBLIOFIL
Per Sant Joan farà deu anys que va posarse a la venda en les
llibreries de Barcelona un cuadernillo estampat a Montpeller,
titulat «Conçells, Maximes y Veritats dictades per la Sapiencia
Divina a Fra Pere Benet de Sanctes Creus». Era editat el tal
aplech de refrans, per un senyor de Mitjdia de França anomenat
Frederic Lluis de la Forestau. En el prefaci feya constar el
dit senyor, qu'el llibre qu'ell publicava era sols la
reproducció d'un manuscrit del segle XIV trovat en un convent
de Carcassona, y original del dit frare de Sanctes Creus.
L'any passat, regirant alguns escrits catalans antichs, en la
_Bibliothèque Nationale_ de Paris entre els qu'allí havien
sigut enviats desde les biblioteques i arxius de províncies,
per mor de la nova Secció de Manuscrits de llengues romanes que
s'ha obert en el departament de la dita Biblioteca, vaig
trovarhi un document qu'em va sorpendre al primer cop d'ull. El
títul que portava el cuadernillo en les cubertes era el de _Los
Cent Conceyls del Conceyl de Cent_. Darrera hi havia un escrit
d'un Senescal del rey d'Aragó qu'el va comprar en una parada de
llibres venturers a Nàpols. Impulsat per la curiositat vaig
fullejarlo, y quina no va ser la meva sorpresa al trovarhi una
infinitat dels refrans dels _Concells, Maximes y Veritats_ de
Fra Pere Benet de Sanctes Creus, y al veurer qu'en el prolech
escrit de mà de l'autor hi figurava el dit Fra Pere, no com el
qu'escrigué el dit llibre, sinó sols com a un dels que l'havien
visurat. Cotejant després les dates vaig veure que la del
còdice que tenia a la mà era anterior, y allavores vaig
explicarmho tot.
El bon senyor de la Forestau havia pres com original lo que
n'era tant sols una copia feta per algun frare ignorant (que
també n'hi havien), el qual havent sentit de boca de Fra Pere
alguns Consells, o haventne trovat alguns d'apuntats en troços
de paper, els havia pres tot seguit per fills del senderi del
dit Reverend. La distinta ortografia, algunes diferencies molt
més racionals en el primer que en el segon, el número 100 a que
arribaven els primers en lloch del 69 dels segons, en fi, una
infinitat de detalls, no deixaven cap dupte de què el primer
era el veritable y únic exemplar dels cèlebres Concells. A més,
els dibuixos qu'acompanyaven a l'autèntic, y que reproduim pel
fotogravat, són superiors en puresa y caràcter als ninots de
romanço del segon, y per altra part més numerosos. En el segon
s'en hi troven alguns que hi manquen en el primer y és que,
evidentment hi foren introduits per mans poc expertes.
* * *
May s'hauria pogut dir am més rahó que _en els pots petits és
allà hont hi hà la bona confitura_, perquè dupto qu'es puguin
trovar més màximes morals, ni més profitoses veritats en menos
lletres. De l'autor d'aquêt llibre si que s'en pot dir allò de
què té molta lletra menuda, y am més rahó encara s'el podria
comparar al gran Justus Liebig puix que son escrit és un
verdader _extret de carn espiritual_, essentne sos concells
concentrats _globulillos de moral_, molt més actius qu'els dels
metges homeòpatas. Ja sé que se m'objectarà que la moral és una
ciencia profunda que deu basarse en l'estudi de l'home físic é
intel·lectual, sobre tot de la seva sensibilitat, que perquè es
practiquin las verdaderes lleys morals és precís, primer un
medi apropòsit, modificant els que no ho són, y després una
adaptació llarga, y la transmisió d'aquesta per l'herencia, y
qu'encare així, hi han casos d'atavisme que reprodueixen els
tipos estrafalaris anteriors; però no cal pas respondre, puix
que tot això no són més que romanços de gent moderna; perquè y
sinó ¿ahont aniria a parar la sabiduria dels antichs, sobretot
la sabiduria religiosa popular? ¿Què més sabi y més pregond
qu'els Refrans, els Proverbis y las Màximes? És veritat qu'ells
no han emancipat a ningú; que no han inventat cap ciencia; que
no han mudat cap _tarugo_ social; y que no han canviat cap
govern. Però, ¿és que per ventura tot això és necessari? Els
mateixos refrans ens donen la resposta a la pregunta, perquè si
be n'hi ha un que diu «_Qui muda Deu l'ajuda_» també n'hi ha un
altre antich que diu «_Pedra movediça no posa molsa_» y un
altre més antich encare deya: «_La persona que molt muda sempre
la veuràs perduda_» Que no tenen ciencia? Què més ciencia que
la sabiduria que porten infusa? Qu'es contradiuen? Per ventura
no hi ha hagut un filosop tudesc molt preuat dels madrilenys,
un tal Hegel, qu'ha fondat tot un sistema dels coneixements
humans en las contradiccions, y un revolucionari frances, un
cert Proudhon, que hi ha volgut establir l'economia política?
No ignorem que hi ha un refran català que diu «_Vestiu un
bastó--que vos semblarà un senyor_», al qual contradiuen els
dos refrans castellans següents: «_Aunque se vista la mona de
seda mona se queda_» y «_El hábito no hace al monje_» però an
això hi contestarem: que no és estrany, pus sempre hi ha hagut
antipatia y disputes entre catalans y castellans. També n'hi ha
de castellans qu'es contradiuen els uns als altres com el de
«_Tales padres, tales hijos_» «_Padre ganador hijo gastador_»
«_El padre pulpero, el hijo caballero, el nieto pordiosero_».
Però hem de fer notar qu'els dos últims, són refrans de
colonies: l'un és de l'Amèrica del Sud, l'altre de Cuba, paisos
que han estat en guerra amb Espanya, emancipantse l'ún d'ells.
Què d'estrany té doncs qu'estant en guerra civil dos paisos, hi
estiguin també els seus respectius refrans? Res, refrans de
mala lley, refrans filibusters rebel·lats contra la mare
patria. Tampoc negarem que n'hi ha de catalans qu'es
contradiuen com el que molt sàbiament diu que «_Val més un té
que dos te daré_» y l'altre qu'amb el mateix to respon que
«_Qui no risca no'n pisca_». Però aquí farem notar qu'el primer
és de bona lley, pus ve apoyat per un refran castellà castiç
que diu: «_Vale más pájaro en mano que buitre volando_» y el
segon és un refran de poc més o menos fet per algun brètol
aventurer que volia fer fortuna, el qual ve també apoyat per
tres refrans més brètols encara--l'un català y de burdell, y
els altres dos castellans y d'a bordo o de quartel, com «_Home
cobart no f. dona guapa_» «_Quien no se arriesga no pasa la
mar_» «_De cobardes no hay nada escrito_» y encare que tots
plegats se veuen apoyats per un refran llatí que deya:
«_Audaces fortuna juvat_» pus els dolents sempre s'apoyen,
farem notar qu'aquêt proverbi llatí prou devia ser tret d'algun
d'aquells brètols pretorians que tant s'assemblaven als nostres
generals, y que sempre armaven bullangues per calçarse
l'imperi, qu'a _la cuenta_ valia un xic més que lo de calçarse
les botes--encare que aqueixes siguin de cuiro de Russia fet am
pell del cul del Czar.
Per fi seria qüestió de may acabar lo de la revindicació dels
refrans, pus n'hi han com el de «_Al amigo y al caballo no
cansallo_» y «_Amigo que no vale y cuchillo que no corta que se
pierda poco importa_» «_Qui quand jove no treballa quan és vell
jeu a la palla_» «_Qui treballa ve de mala sanch_» «_Al que
madruga Dios le ayuda_» «_No por mucho madrugar amanece más
temprano_» etc., etc.
Aquí farem notar qu'es necessitaria un bon arreplegador de
refrans qu'els col·leccionés, com aquell cert y may ben
ponderat bibliòfil d'auques que després de trenta anys d'estudi
les va dividir en _ante perlimplinesques, perlimplinesques(*) y
post perlimplinesques_, y cal fer prompte una divisió racional,
pus de refrans n'hi ha de sèrius y de broma, de senyors y de
plebeus, de ben educats y de desvergonyits, en fi de totes
menes, y dita clasificació serviria de criteri a tothom per
utilisarlos y no fiarse del _sufragi universal refranesc_ qu'al
cap de vall, com tot lo democràtic, sempre és dolent, pus poden
haverhi dos o més refrans que s'equivoquin contra un de cert, y
cal trovar el criteri de la verdadera distinció.
Per acabar, en fi, a un altra objecció qu'en general se fa
contra tota mena de refrans, concells, màximes, aforismes,
proverbis i sentencies, y és la de que són com _la tarregada de
la moral_, o els _perdigons de la sabiduría_; contestarem aquí
allò de què _de mica en mica s'omple la pica_, qu'el que no pot
tenir carbó, millor li és tarregada que res, sobre tot quand
aquesta la trova de franc, y que, am perdigons també s'hi cacen
aucells; y que més val espigolar en el camp de la moral que
mirar com els altres la seguen. En fi, la sabiduria, la
verdadera sabiduria sempre ha fet _aforismes_ pels de fora, y
sempre ha estat carregada de màximes pels de dins, pus encare
que avuy alguns escriptors de tres al quarto els han volgut
parodiar am pensaments qu'en diuen, nosaltres ferem notar que
aquêts no són altre cosa que mals pensaments y res més.
* * *
Are entrem en el fondo del picotí ben curullat de veritats ben
asahonades qu'oferim al públic.
Aquesta obra no és com una d'aquestes propies dels filosops
moderns qu'amb índice y tot, van a parar al meteix, nó; és una
obra essencialment catòlica, que exhala una certa farum de bona
fe, una fortó de moral que ja els dich yo que pot anar. No
s'ens objecti que hi ha alguns concells com el de _diners fan
tort, diners fan dret, e fan furgar_, etc... perquè podriam
respondre qu'el dit concell figura també en la col·lecció del
cèlebre _Codice_ trovat a la biblioteca de Carpentras per E.
Morel Fatio conegut avuy per _Lo llibre de les tres coses_.
Ademés que en aquell temps de santa ignocencia succeia allò de
què _Qui mal no fa mal no pensa_; aixís aquells bons frares
treyen cançons tan ignocentes com les de les monjes de Sanct
Aimans, y les minyones en cantaven am la major bona fé de tant
edificantes com la de la _Filla del Marchant_, y altres y
altres!
En quan a la ciencia de què estan prenyats els dits concells,
creguin que n'hi ha un tip. ¿Què componen Zoroastre, Confuci,
ni els set sabis de la Grecia, ni en Darwin, ni en Linné, ni el
pare Fita, al costat de Fra Feliu de Sanct Guiu? Zoroastre
s'hauria quedat blau y Confuci confús si alsessin el cap y
llegissin els _Cent Conceyls del Conceyl de Cent_. Estàn aquêts
tan farcits de sabiduria qu'alguns dels seus versets foren
capaços de fer l'educació d'un rey, dels de debó, d'aquestos
que tracten a tothom de tu.
An aquêt plat tothom hi ha anat a picarhi; dels seus refrans
s'en troven per tot arreu. En totes les col·leccions posteriors
n'hi figuren. Sense citar els que van serne trets per formar
els _Concells, maximes y veritats_, direm qu'en el llibre de
les tres coses s'en troven alguns com el citat de _diners fan
tort, diners_ etc., que porta el número 146; y que Fra Anselm
Turmeda va arreglar d'altra manera el de _diners, salut e bon
sol alegran a cualsevol,_ etc., _Per boca mal no parlar per
detras vent no gitar_ qu'encare qu'un poc cambiat de forma se
trova en el num.21 del dit llibre.
També n'hi han alguns que figuren en els «_Proverbis e dicts de
Philosops_» traduits dels àrabes pel jueu Jafuda fill
d'Astruch, de Barcelona, per comanda del senyor rey En Jaume
II. El qual jueu desagrahit com a tal, hi posa com a primer
proverbi el següent: _Hom prudent se deu guardar--de rey, dona,
temps e mar_. També s'en troven bastants ya molt més
modernament, en la col·lecció feta pel doctor Juan Carlos Amat,
titulada _Quatre cents aforismes catalans, útils a tota classe
de personas_, en el qual hi han els següents: _May se sap si es
gros lo nap fins que ha descobert lo cap_; _Sempre lo bon
català--diu que menjarem demà_; (incomplet) _Los ques casen per
amor, sempre viuen ab dolor_; (incomplet) _A la sglesia per
orar--a la plassa per tractar_; (incomplet) _Oiràs y miraràs,
si veus res ho callaràs_; (incomplet y variat) _Val més esser
cap de llus--que no cua d'avestrus_; (incomplet y cambiat)
_Treu de casa lo minyó--avans not fassia felló_, qu'és
evidentment el de _Treu de casa lo minyó--avans not fassia
cabró_; _Los sabis tenen a mengua... Ni de burlas ni de veras--
ab ton senyor partias peras_, y molts d'altres.
També hi trovem ressabis dels meteixos en els aforismes d'una
certa _Estètica infantil_, composta ja fa temps per
popularisarse en els estudis, no de pintors y esculptors, sinó
de minyons, la qual no logrà popularisarse entre els partidaris
de l'Art, ni tan sols entre els que'el tiren.
Per acabar, fins l'autor del drama sacro _La Passió_ degué anar
a inspirarse en els _Cent Conceyls del Conceyl de Cent_, pus
entre aquestos s'en trova un que diu:
_Diguintho ó no los rabins
ya podeu ficaus'hi dins..._
En fi crech que, amb el senyor de la Forestau y am certs
micrògrafos del catalanisme, podem dir amb ocasió de havernos
caigut a les mans el present recull, allò de «_Oidà! sovint ne
poguessim fer de troballes com aquesta!_»
J. M. BUSCAENGRUNAS
(*) El dit bibliòfil prenia com tipo l'auca _Don Perlimplin_ de
48 redolins gravats al boix, cada un d'ells amb un dístic
per l'estil:
_En la ciudad pega fuego
se orina y lo apaga luego._
Y totes les qu'es trobaven dintre d'aquestes condicions
eren declarades auques de l'edat d'or de les auques.
Els anteriors o siguen les primitives, e
_anteperlimplinesques_ eren les que tenien sols una ratlla
sota del redolí. Per exemple: _Va con mujeres malas. Es muy
bueno con cebollas. Per Sant Francesc, vetllas._ Les auques
posteriors a la de D. Perlimplin, són totes les modernes
que per sa perfecció indiquen ja una decadencia. Les unes
són gravades am procediments tals com la zincografia, les
altres són litografiades, y els seus versos, o són tercetos
y quartetos, o quant són pareados no tenen aquella bona fe
e ignocencia primitiva. A més, els gravats adquireixen ya
verdaderes pretencions d'ilustració. És a dir, són auques
refinades.
Per fi, el dit aucòleg considerava com _pseudo-auques_
totes aquelles que no tenien, o tenien més de 48 redolins,
no sent aquestos quadrats y de tamany regular, o sent
pintats o estant destinats a la loteria, com aquell de:
«_Pierde el estudiante
por su modo de vivir
de una manera bergante..._»
Y tenia rahó. En l'auca, manifestació artística
especialment infantil e ignocenta, per res hi deu entrarhi
l'interes, y molt menos el joch.
¡Deu vulgues que pels refrans en surtís un altre bibliòfil
metodista com el dit aucòleg!
* * *
LOS CENT CONÇEYLS DEL CONÇEYL DE CENT
"IO En Pere Gralha de Valencia, Senescal
dell glorios rey dom Alphons d'Arago
comprí lo present cohern en los bancs
de Napolls en mans de corredor,
a quinze dies dell mes de giner
dell ayn M.CCCXIII, essentne temporalment
castella dell casteyl Della Chera, per
part dell molt alt senyor rey
dom Ferando d'Arago rey de la
Gran Cicilla, frare dell altre."
* * *
A Monsenyor Sanct Iordi e all glorios Sanct Iaume
patrons de Catalunya e d'Espanya
_Sanct Iordi, Sanct Iordi
Vuyletz que us recordi
Si aranyes matetz
que ni han de tant fines
que filen trenyines
que non les veietz.
Sanct Iaume, Sanct Iaume
Escoltar vuylaume
Vos que d'infaels
Deslliuratz l'Espanya,
que daltres ab manya
sens ser serrahins
tot ho desconfiten
e s'en aproffiten
pus sont molt mes fins._
* * *
PREFACI DEL AUCTOR
En lo nom de Nostre Senyor Deus Sanct Jesus Christ tot poderos
e de la sua Sanctíssima Mare la Verge Maria: A totes les gens
que viuen segons raho e lley, e a mes als reys e grans senyors
e nobles, los quals Deus ha ordinat per regiment d'altres, ço
es de necessitat de sçaber y fer sçaber les veritats per mi
aplegades en estos conceyls, ab lajuda de la divina gracia, e
com foren aplegades; e ço es lo que vull dir ací:
Sortí de la mia cella un belh matí de maig--despres de studiar
los grans homs mes sciens que en lo mon son estats, e sabis, e
sancts, e homes prudents, axis pagans com chrestians, quant me
prenguí dolor cruzel e mortal greu e quedas la mia anima
marrida e de trebayls plena; car pensí que hom no parria may
finir ni enclourer tota la gran sapiencia que a Nostre Senyor
Deus plagué de vessar a homs preuxs per comanament d'altres, e
de fembra desconsellada, folla e deshonesta que sovent ne sol
esser, e cal reptar. E com jo volia ferne un llibre, e pensí
que si be volia non porria, la mia pensa fou asprement angoxada
e lo meu cor me cuida fendre, e me vis aixi fanir langen; trist
e sconertat, e en turmen tal anant pels camps mort volia.
Lavors me posí a orar, a Dom Deus a son fill aimat lo Senyor
Sanct Jhesu Christ, quand de sopte veigí fendres lo cel e ixer
gran claror e raigs de llum e guspires lluentes com les
lhengues que monsenyor Sanct Sperit jità als apostres.
E aparesques lo Senyor Deus tot rodejat de llum, com lo sol, e
de nigol blaveyrols. E me dix de pendrer conort y de fer la mia
tasca, e de pendre gran pacientia com a virtud primera, e de
non m arronsar, e rumiar ben be la mostra, e pregar a la Verge.
Disparescuda que fou la visió non sentí pas de turment ni
angoixa, ans be fermeza e discreció e prudentia e pensí que lo
meylor era de narmen al camp a paseijar e be rumiar la cosa e
tot quant en lheys sta deixat per ma d hom e inspiració divina
e de spurgar los conceyls cuberts de falsa peyl daycells que
molts en veyretz e que maior plassent encar que fan gran error.
E refrescat per l aire matinal de Natura, e obert l esperit per
l olor de les flors que tot ho embaumen me so passejat long
temps fins que tornat ne som a la mia casa, e comensy aycest
lhibre, scorcolhant altres lhibres, regirantne pergamins, e
aplegantho tot e triantho fors sens esperansa de preu ni
gazardó, sino ab desitx de ben fer, e ben conseylar e ben
obrar.
Entes, donques, e considerant lo molt alt e poderos senyor en
Pere, per la gracia de Deu, rey d'Aragó terç, que aquestes
coses son rahonables, e considerades les altres coses que a un
poble en especial son necessaries de la sciencia del ben
viurer, ha manat ordinar aquest meu llibre per manera e ordre
que sen segueix, e hi ha fet compendre a elegir de la maduyla
dels auctors de veritat d'aquella sciencia, tot quant be li
escaigues; e aço, per la ma d En Bartomeu Tresvents metge seu,
en la part de phisica, e en aquesta mateixa, e expert de
philosophia, e per la de mossen Jordi de Sanct Jordi en la part
d'arts lhiberals e bones lletres e ben obrar. E los dits
mossens l han servat migatsanthi la divina gracia, en los dit
conceyls, e l han presentat de la meua part al molt magnific
CONÇEYL DE CENT de la ciutat de Barcelona, lo qual lo ha fet
visorar per Mestre Ieronim de Coplliure, Fra P. Benet de
Sanctes Creus, Mossen Romeu de Cardedeu e Fra Guillem de Sanct
Jem monge minim, los quals han sobiranament tractat, e son
stats, e son sobirans historiaires dels actes temporals de lo
dit Conçeyl. E com cascu puixa ben jutjar d aço que coneix, e
experiencia de virtuts sia meylor maestre que experiencia d
estudi, lo dit lhibre lo som portat a examen del Ilustrissim
senyor bisbe, per que li fos sotsmes per tal que esmenat e
limat ab la lima de la sua episcopal auctoritat sia pus
segurament legit en mançansa de granea de peccat que per tot lo
dimoni fica e cal spurgar, e aixis profitar puixa a tots
aquells qui en lo dit libre ensenyement hi atrobaren.
Donques, a lahor e honor de Nostre Deus Senyor Sanct Jesuchrist
e de la sua divina Mare la verge Santa Maria e a servey e bon
profit del prohisme, yo he volgut dictar los dits Cent
Conçeyls, en los quals e aiustades e barreijades, per aiudar a
creixer la virtud, quelques maximes e veritats que d homs
prudentissims e de philosops e d auctoritats dels Sancts, e
trobades, e coylides e aplegades. Car aixis com per bons
companyons de bona lhey e de bona natura los jovenceyls s
esmenen per folls que sian, per bonas doctrinas los vicis e los
mals s aminuen es correigeixen, car bon esforç mal astre vens,
en tal guisa que sabiesa sobresenyoreige tota mala ventura e
astragnesa e inclinacions desordenades, que maleyta es la
persona que no es senyor de la sua natura viciosa e de la sua
voluntad desordenada.
Aixis tots los fills d hom mortal e nats de mare trobaran en
los dits Conçeyls per mi encadenats en consonança, confort en
la vida, qu es cansada cosa, e non les hi leixiran temps que
viscan peccant sens penedir, e donaran bones ensenyançes a homs
que son presoners de fortuna, e conhort als que son richs d
enuix e pobres de diners. E ensenyaran a lohar a cascú segons
lo seu mereixere, e los hi mostraran com lo molt voler sovint
nos pot complir, puix no podem abraçar tant com lo cel que la
terra environa, e los feran fugir d enyorament, enuig, dol e
despit, e los conduiran a viurer aixis com ceyl qui s veu prop
de la mort sens mancar per res als actes de la vida, puix si
mort es de molts mals medecina, malament viu qui delit pert de
viurer, e los feran possehidors d altres e moltes honestes
coses fort profitoses, e plenes de sobstancia.
Açi vull jo finir lo prefaci de los CENT CONÇEYLS patronats per
lo CONÇEYL DE CENT, desitjant que lhur doctrina moral puixa
esser coylida per tot hom laych e per tot hom de l esgleya del
Senyor Deus, ainsi de Barcelona com de tot lo reyalme d Arago e
de Napolls e illes Maylorques e de Cicilla e tot altre reyalme
ont se parlia e se scriguia en romans cathalanesch. Tals son
les mies pregaries, vullga Nostre Senyor Sanct Jesuchrist que
sian complideres en lo present lhibre, e continuades en d
altres e altres.
Deu sia lhoat.
AMEN.
COMENSEN LOS CENT CONÇEYLS
_Mon filh, si vols fer bon fi,
escoltel quet vaig a dir._
1
Pren a cascú per lo ques,
nol prenguias per los demes.
2
No es d'home ben educat
dir Notari a un Advocat.
3
Mai ningú s'ha arrepentit
de no havers mamat lo dit.
4
Quant un home te rahó,
o diu que si, o diu que no.
5
Poch fa una persona sola
si vol cassar ab pistola.
6
No tothom que porta gorra
es lo mosso de la torra.
7
Mal camí segueix aqueyl
que atrapar vol un auceyl.
8
Per mes que sies poderos
sempre auras de fer de cos.
9
Diguintho o no los rabins,
ja hi podeu entrar a dins.
10
Not vesteixis sense roba
ni menjes serradures de caoba.
11
No creguias honest un bayl
hont s'hi balhe cap per vayl.
12
Si dones tot l'aur que tens
no ten restarà pas gens.
13
Per ser un capitost temut
no ha desser pas geperut.
14
Pensa que tot capeylà
sab lhegir lo be-a, ba.
15
Nos fa farina del blat
avants d'haverlo segat.
16
No creguias a un philosop
que porti gorra de cop.
17
Coses hi ha que fan olor,
d'altres n'hi ha que fan pudor.
18
L'home te necessitat
d'anar begut e menjat.
19
Al estiu tot son calors
y en un femer mals olors.
20
May farà discursos bons
qui s'atipi de sigrons.
21
En lanxa, nau o vaixeyl
embarquet, no ab un cubeyl.
22
No portes botes vermeyles
ni't mossegues les oreyles.
23
Mal caminarà un soldat
si te que estarse assentat.
24
Si dar vols serenates,
no't poses cremor tartro a les sabates.
25
Los que agafen los serenos
son gent de poch mes o menos.
26
No prenguis may bayns de peus
ab lo mateix vas que beus.
27
May se sap si es gros lo nap
fins que ha descobert lo cap.
28
Lo arreplegar taps de suro
not treurà de cap apuro.
29
Los preberes escapçats
poch podrien fer pecats.
30
Ni de burles ni de veres
a ton senyor toquis peres.
31
No't vesteixis de manobre
ni tampoch de moro pobre.
32
Socrates no's feya ab pilhos
ni lhegia cargolilhos.
33
Pausanies en lo temps grech
diu que no portava gech.
34
Virgili no anava a missa
ni menjava lhangoniça.
35
L'historia no diu de Christo
que hagues ences may cap misto.
36
No't pensis que Sanct Thomas
escrigues ab lhum de gas.
37
Los sabis no estan segus
de que'ls sancts menjessin lhus.
38
Lo qui acustuma be anar
ben poch s'aura de purgar.
39
Un passat ple de romanços,
un present ple de bunyols,
un futur d'aquells mes mansos
e una escudella de cols,
¿que mes vols?
40
La tradició es una herencia,
lo petar una indecencia.
41
Dones, flors, musica, auceyls...
¡quentos nous, romanços veyls!
42
No mengis may pa de figa
ni donguis molts diners a cap amiga.
43
Quadros bons pochs ne veuras
fets ab la punta del nas.
44
Res mes lhuny del ideal
que un Manaya ben formal.
45
Caset, no per l'interes
pel capital, que val mes.
46
L'uyl del cap veu lo de dalt,
l'uyl del ces veu l'orinal.
47
Una cosa es l'Escultura
e un altre l'Agricultura.
48
L'art que no te religió
may ferà sancts de cartró.
49
Mostren les antiguetats
trastos veyls, sovint corcats.
50
Poca cosa en las arts val
l'havé esbotzat un timbal.
51
Ab menta, quitrà e marduix,
no obtindràs may cotó fluix.
52
L'art, segons lo Verones,
o be es art, o be no ho es;
(excepte l'Art de pages
o també l'art del burges
_menjà e beure e no fer res_.)
53
No tothom qui porta ulheres
ha nascut a Lhabaneres.
54
Quan un becó fa gelats
ols fa be, ols fa esguerrats.
55
Not fiis pas d'una tropa
que porti barret de copa.
56
Los bruts en arts e en Sciencies
no fan may mes que indecencies.
57
Del cor naixen sentiments,
del detras los excrements.
58
Treu de casa al jove brut
avans no't fassia cornut.
59
No estiguis may sens dinés
siguin teus o dels demés.
60
Pas al vencedor deixaune
vagi o no vestit de lhauna.
61
May podras fer ben be a un temps
beure, jeure, e plegar fems.
62
Salut, diners, bon sol,
alegran a qualsevol;
es dir si no es un mussol.
63
Diners fan tort, diners fan dret
e fan furgar c...* ben estret.
(* aquí hi ha un forat)
64
Bon frances may troba mengua
en servirse de la lhengua.
65
Si descuides ton forat
potsel trobaras tapat.
66
A cap noya li està be
d'ensenyar tot lo que te.
67
A casa de maturrangues
no hi vaigis a buscar gangues.
68
No tothom que està embarcat
vol dir que ya està ofegat.
69
No fa jove ni fa veyl
lo venir de Martoreyl.
Ni fa pobre ni fa rich
lo arribarse fins a Vich.
Pero fa molt rapatani
viure a baix d'un soterrani.
70
Quant eyla mostra mameyla
prou es qu'ell va a Cornudeyla.
71
No es pas ben be lo mateix
dur banyes o agafar peix.
72
A mes de dos treu de tino
la flauta y lo tamborino.
73
Per boca mal no parlar,
per detras vent no gitar.
74
De Reys e dones hermoses
¡ay qu'en diriem de coses!
75
Si ets home que puguias fer ho
no sigues ni bolero ni xuflero.
76
Not cases ab dona magre
ni beguis massa tragos de vinagre.
77
Not creguis quel fer ganyotes
fa qu'un se les pensi totes.
78
Beneyta la gent aqueyla
que s'atipa d'escudeyla.
79
Si lhigar be vols los gossos,
prenne pels xichs com pels grossos,
cordes, cadenes o mossos,
¡may lhangonisses!
80
Si tens molts diners faras
tot lo que tu fer volras,
mes si de cas non tens pas
te feras fumer.
81
Los que's casen per amor
sempre viuen ab dolor
com los que ho fan ab fredor
doncs ¡no t'hi arronsis!
82
De l'Esgleya'ls meylors cants
son de xantres, escolans,
o monjos, o sagristans,
o d'altres socios.
83
Qui xerra sempre a tot drap
qui tot vol ferho e res sap
cau en terra es trenca'l cap
ol fan Ministre.
84
Los Filosops mes sapiens
tan incredols com creyens,
de carn non menjaven gens
si non tenian.
85
Barba, uyls esgarrifadors
manteyl de foscos colors
son los trajos dels traidors
en les comedies.
86
De Casteyla els del Conseyl
fan veurer lo blanch vermeyl
y es que tenen lo cerveyl
buit com la panxa.
87
A la plaça per tractar
a l'Esgleya per orar
a la bassa per buidar
si es que taprete.
88
Ya siguen brunes o rosses
not fies de certes mosses
qu'a mes de buidar les bosses
tot t'empastifen.
89
Si un barret te vols fer fer
no vagis a cal lhauner
si es que no ets barreter
y el vols per mostra.
90
Lo quet diguin calharas,
oiras y miraras,
lo tapat ensumaras
si es que no es caca.
91
En carro, tartana o nau,
en mas, en casa o palau,
tothom que reylisca, cau
si no l'aguanten.
92
Los edificis romans,
los mes xichs com los mes grans,
varen ser fets ab les mans
e algunes eynes.
93
La dona bonica may
ferà tornar rich a en Blay
si es que tothom no diu «Ay!
que les du lhargues!»
94
Val mes tenir cap de lhus
que no cua d'avestrus,
per assegurarho pus
fes cap e cua.
95
Si vols pendre bon conceyl
not vesteixis de vermeyl
ni t'afaitis el clateyl
si no ets canonje.
96
Al cap de vayl de una anyada
cent picotins de cibada
es una cosa enrahonada
per un cabildo.
97
Molt s'inflar e poch valer
molt xerrar e poch saber
molt gastar e poch haver
fa hom de Casteyla.
98
Pensa que no es ab renechs
ni tampoch ab espatechs
ques toque'l sach dels jemechs,
sinó bufantlo.
99
Los homs mes savis e sants,
moros, gentils e chrestians,
avans d'haver estat grans
diu que no ho eren.
100
Mira que moltes vegades
les bufetes massa inflades
solen finar rebentades,
si les apreten.
* * *
_Ayma fors la Relligió
lo Papa, Rey e Senyó,
lo lhomiylo e lo vi bo..._
¡DOMINUS TECUM!
* * *
Açí fineixen Los Cent Conçeyls
del Conçeyl de Cent dictats per
lo Senyor Sanct Esperit a Fra
Feliu Piu de Sanct Guiu acabatz
en lo mes de Agost del any de la
Nativitat del Senyor Deus Sanct
Jesus Crist M.CCLXXXI
* * *
RAHONAMENT DEL AUCTOR AB LA PREGARIA DELS
SEPT PECATZ CAPTALS
Vos que ara tot ço avetz lhegit:
Ara pregatz a Dom Deus e a son fihl aymat lo Senyor Sanct Iesus
Christ e a la Sanctíssima Verge Donna Sancta Maria, e a
Monsenyor Sanct Esperit que fou quí dicta lo Sanct Evangeli als
Sancts Apostres. E pregatz perque aycestos CENT CONÇEYLS ne vos
lheixen caurer en pecat de _Sopèrbia_, ço es: molt se inflar e
a tothom meynspreuar, e pensar que s poseeixen les sept
Sciencies en lo magí e gran valor en lo cor, e fortaleza en lo
bras, e non ne esser res de tot ço, e faer com homes besties e
sabatasses que van tots enrabanatz, car presumitz e tibatz ne
solen esser.
Ne comettrer pecat de _Avaricia_ ço es: detentar ço que non se
pot, maiorment diners, car non se pot guardar aur ne argent car
a Deu Nostre Senyor plasqué que diners fossen redons perque
rodessen e hom que aplegue calers, peles, naps o moma, e los
estanque peccat comet.
Ne comettrer peccat de _Luxuria_ ço es: aver appetit desordinat
de carnassa de femeyla, e nar ab maturrangues, bandarres,
bagasses e barraganes de clergues que ne solen esser fembres
folles e caldes, e ne son maestresses en art deshonest; e
visitar burdeyls; e cavalcar demiseles, dames, barones,
comptesses, abadesses, canonesses, e adhuc regines, car totes
han fam de vianda d amor en ivern, pus dormen entreficades en
lhana e ploma, e al foc s escalfen; e en estiu car sangs fan
moviment, e dona gran xardor Natura. E tot ço peccat ne es,
encar que aycest ne sia ceyl que Sanct Iesus Christ primer
perdona.
Ne de faer peccat de _Irae_, ço es: de fort s empipar e
flestomar e iurar, e de se faer bruticies, ab lo Senyor Deus
Sanct Iesus Christ viu, o del altar, o ab aycelh del Sanct
Sepulcre, e ab la sua Santíssima Mare, e los sancts e
Patriarques; e desampus ab lo Papa e Rey e altres persones
sanctes e piadoses; e donar garrotades e colps d esvertz,
brandó, espaa, daga, lhansa o lhansó, o destral, porra o massa
dreta o plegadissa, ne portant o non ne portant sucre candi a
la butxaca o altre malefici, e ainsí fendrer ferir, scuarterar
e occir. Car tot ço irae es.
Ni de caurer en peccat de _Gola_ ço es: fort endrapar, e s
atipar de carn e auceyls, e lhebres e veneria, e peixos e
osties, lhangostes, lhangostins, e pops e sipies e desempus
fruites e formatjes, matons e nates, e torteyls e panaylets, e
pets de monja; e fors veurer aiguardent e vins, negres e
blancs, verts, dolsos e rancis, d Espanya e de Napols, e vi
grec, e vi françes que costa forç car, e jita tap de suro en l
air, e pete, e fa gatzara e xibarri, e los homs lo pet agafen e
les fembres desconçeylades tant tots e hi lheixen caurer, e
tots fan peccat ensemps.
Ne aver _Enveja_ ço es: voler lo d altri, ainsí cosa com
muyler, com vestimentes, com altres coses, e aur e argent e per
tot ço aver, ensarronada far, encar que val plus ensarronar que
ensarronat ne esser; e ço diuen prohoms e prudentíssims varons
e mercaders que fors richs e açi ne son.
Ne aver _Peresa_, ço es: esser gran vagarro, e aver mandra en
tot lhoch e occasió, e gran nyonya, e non far res que menjar e
jeurer e faer lo gandul.
E tot ço que açi he dict, los sept grans peccats captals ne
son.
E ara io prech ainsi a Dom Deus e a la sua Sanctíssima mare
donna Sancta Maria que per estos CENT CONÇEYLS ne fiatz lhiures
e non tombatz, ne en crim, ne en malvolenza, e fiats bons, e
sancts e ben roncats, e ben vos amusats en plahers gays, e ben
aymatz vostres aimies, e muilher, e ne aiatz for infants d
eyles, e desampus aiatz lo cel quant hora sia.
AMEN.
ÇI FINEIX LO RAHONAMENT DELS SEPT PECCATS.
* * *
End of the Project Gutenberg EBook of Los Cent Consells del Consell de Cent, by
Pompeu Gener
*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LOS CENT CONSELLS ***
***** This file should be named 34249-8.txt or 34249-8.zip *****
This and all associated files of various formats will be found in:
https://www.gutenberg.org/3/4/2/4/34249/
Produced by Anna i Ricard Samarra
Updated editions will replace the previous one--the old editions
will be renamed.
Creating the works from public domain print editions means that no
one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
(and you!) can copy and distribute it in the United States without
permission and without paying copyright royalties. Special rules,
set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project
Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you
do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose
such as creation of derivative works, reports, performances and
research. They may be modified and printed and given away--you may do
practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is
subject to the trademark license, especially commercial
redistribution.
*** START: FULL LICENSE ***
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase "Project
Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
Gutenberg-tm License (available with this file or online at
https://gutenberg.org/license).
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the
collection are in the public domain in the United States. If an
individual work is in the public domain in the United States and you are
located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
are removed. Of course, we hope that you will support the Project
Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
the work. You can easily comply with the terms of this agreement by
keeping this work in the same format with its attached full Project
Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in
a constant state of change. If you are outside the United States, check
the laws of your country in addition to the terms of this agreement
before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
creating derivative works based on this work or any other Project
Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning
the copyright status of any work in any country outside the United
States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate
access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org
1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
and distributed to anyone in the United States without paying any fees
or charges. If you are redistributing or providing access to a work
with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked
to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg-tm License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
word processing or hypertext form. However, if you provide access to or
distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
that
- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is
owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
has agreed to donate royalties under this paragraph to the
Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments
must be paid within 60 days following each date on which you
prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
returns. Royalty payments should be clearly marked as such and
sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
address specified in Section 4, "Information about donations to
the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
License. You must require such a user to return or
destroy all copies of the works possessed in a physical medium
and discontinue all use of and all access to other copies of
Project Gutenberg-tm works.
- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days
of receipt of the work.
- You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg-tm works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
electronic work or group of works on different terms than are set
forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the
Foundation as set forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
works, and the medium on which they may be stored, may contain
"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium with
your written explanation. The person or entity that provided you with
the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
refund. If you received the work electronically, the person or entity
providing it to you may choose to give you a second opportunity to
receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy
is also defective, you may demand a refund in writing without further
opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any
provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
with this agreement, and any volunteers associated with the production,
promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
that arise directly or indirectly from any of the following which you do
or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of computers
including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists
because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
and the Foundation web page at https://www.pglaf.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive
Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at
https://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
throughout numerous locations. Its business office is located at
809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
[email protected]. Email contact links and up to date contact
information can be found at the Foundation's web site and official
page at https://pglaf.org
For additional contact information:
Dr. Gregory B. Newby
Chief Executive and Director
[email protected]
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
spread public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To
SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
particular state visit https://pglaf.org
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including including checks, online payments and credit card
donations. To donate, please visit: https://pglaf.org/donate
Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic
works.
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm
concept of a library of electronic works that could be freely shared
with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project
Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily
keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
https://www.gutenberg.org
This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
