The Project Gutenberg eBook of Les gràcies de l'Empordà
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: Les gràcies de l'Empordà
Author: Pere Corominas
Release date: March 4, 2025 [eBook #75521]
Language: Catalan
Original publication: ES:
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LES GRÀCIES DE L'EMPORDÀ ***
# Les gràcies de l'Empordà
Pere Corominas
1919
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`
## Història d'aquest llibre
A câl Parent, de Viura, tenen un hort part d'allà dels Campells, a les
feixes de Riberó, on per una costum antiga no'ls hi donen l'aigua
fins a posta de sol. Heus aquí un fet que no en farieu cabal i que
malgrat això ha reglat amb el seu ritme segur la meva vida.
No poguent regar fins després de la posta de sol, els de câl Parent
van a Riberó cap al tard. Quan els demés tornen a casa, ells se'n van
a l'hort, i quan la gent del poble es fica al llit, tot just els de
câl Parent arriben pels Tipanys i travessen el Ricardell de bella
nit.
A còpia de seguir-se per anys i segles, de l'un gènere a l'altre,
aquesta costum de sortir a regar a posta de sol, els de câl Parent
han centrat el tragí de la seva vida en la constant i puntual virtut
d'anar a tot arreu quan els demés en tornen. Un hom diria que fan
tard i no és així, sinó que obren moguts per una força irresistible
que pua en els fonaments del ser aqueixa perfidiosa energia de
disposar els treballs i els dies segons un ordre regular que té per
migdia la posta de sol.
El meu Pare era fadristern de câl Parent, de Viura, de on se'n va anar
ben jove cap a França i més tard a Barcelona, per a casar-se aquí amb
una noia del seu poble, de quin feliç amor vàrem néixer quatre fills
per art d'una cançó, com veuràs, amic meu, en la setzena gràcia.
Més vos diré: jo no vaig anar a Viura fins a l'edat de sis anys, i més
tard, quan, venint de França per on m'havien desterrat, vaig
retornar-me de mort a vida, en l'Empordà, altres viles i pobles més
que el de Viura m'aculliren en la bonança del seu dolç repòs.
Així i tot, per aquells temps ja havia començat a adonar-me d'una
certa transposició en la meva disposició del temps en vist la dels
altres. Fins amb perill per a la meva vida, una força misteriosa
m'havia retingut com si portés una galga en la meva ànima. Una
perfidiosa resistència em feia devenir a estones violent i
contradiccionari.
Un dia, estant a Viura, anàrem amb l'hereu de câl Parent a fer la
suca-mulla a Riberó. Era una tarda de Juliol, congoixosa i quieta.
Dues cardines devallaren al brollador de la font: poaven l'aigua,
espolsaven el bec i l'alçaven en l'aire. Al caure el dia l'hereu va
trencar l'aigua i va començar a regar.
La feina era de molta amusa. Mentres ell tancava un goret i n'obria
un-altre, ara en la bancada de les tomateres, suara pels ensiams i
les cols i per aquella escampada de melons que no s'han de senyalar
perquè es neularien, jo per lo que ell em deia comprenia que els
homes de câl Parent havien regat aquell hort de molts segles ençà a
la mateixa hora i amb el mateix tragí. Jo també vaig agafar un
tràmec, i la feina no'm va venir gens de nou, com si ja fés segles
que regués.
Després vàrem pujar al carro les eines i les viandes collides, i
marxant per l'Hostal nou i els Tipanys, ja era de bella nit quan
travessàvem el Ricardell. Però mentrestant a dalt del carro s'havia
esclarit un misteri de la meva vida: com els meus avis, a trenta
hores lluny de l'hort de Riberó, seguia regant cap al tard com si
no'm dessin l'aigua fins a posta de sol.
Barcelona és la meva pàtria nadiua. Com estimar-la, cap fill de pares
i avis del Born podria estimar-la més que jo. Mes les aigües
profondes que reguen les hortes més íntimes del meu ésser, son
aquelles aigües de la font de Riberó on s'hi abeuraven les cardines.
Soc l'esqueix d'una vella soca empordanesa trasplantada aquí. El meu
pare, que era un enamorat del seu país, al cap de cinquanta anys de
ser-ne fòra parlava con si mai hagués perdut de vista la Tossa fosca
de Montroig. D'haver-los sentit anomenar tant per ell, sé de memòria
els noms de les terres i els motius de les cases, i els còrrecs i les
muntanyes i els meners. Mes el meu panegirista m'ho feia imaginar tot
tan gran, que la primera vegada d'anar a Viura, quan tenia sis anys,
diu que preguntava on era la Rambla.
El cas és que jo he viscut espiritualment a l'Empordà tota la meva
infància, i que si rego a posta de sol, no és perquè sigui
empordanès, sinó perquè als meus avis no els hi daven l'aigua fins
aquella hora a Riberó. No voldria pas que els empordanesos me'n
tinguessin quimera per aqueix retret. Aqueixa transposició del temps
em recorda els meus origens, però no els explica, ni n'és la seva
sola conseqüència. Si no conto are les virtuts que em venen de
l'Empordà és perquè no ve a tom escriure aquí la meva apologia.
A totes les terres de regadiu hi deu haver un gènere com el meu, el
gènere dels que reguen a posta de sol. I no tindria res d'estrany que
algun lector amic trobés la clau per a explicar-se certs misteris de
la seva vida pública en aqueixa que fós també la característica de la
pròpia gènera.
Ja feia temps que volia escriure el llibre del meu Empordà. El Pare
me'n havia encomanat l'amor; la Mare me'n havia fet sentir la poesia.
Convidat a presidir els primers Jocs Florals de l'Ateneu Empordanès,
vaig decidir-me a escriure el llibre tal com el duia damunt del cor.
Heus aquí l'història de Les Gràcies de l'Empordà, covades en la llar
paterna, congeminades a Barcelona, escrites a Sant Pol de Mar i
llegides a Figueres. Per la llur distribució exterior poden fer
pensar en _Li trento bèuta dou Martegue_, cantades pel felibre
provençal Carles Maurras, encara que no s'hi assemblen més de lo que
un sonet amb qualsevol altre sonet.
El seu istil potser recordi el dels poemes i assaigs didàctics de la
decadència llatina, per tant que en el temps de la seva redacció
llegia en Avienus, Palladius, Censorinus, Aratus, Julius Obsequens,
Rutilius Numatianus i Aurelius Victor aquelles descripcions
geogràfiques i de costums del camp, epítoms d'història i altres
assaigs que ens conten en vers els fenòmens de la celístia, les
gestes dels homes i els accidents de la terra i de la mar, amb una
delicadesa d'expressió, amb una ponderació d'imatges i un sentit
arquitectònic de l'obra literària que fan encara avui la delícia de
les meves hores de reposada soledad.
Tal vegada recordaràs, empordanès amic, que a Figueres les gràcies
eren setze en comptes de trenta dues, i que l'ordre i fins la
redacció d'alguna d'elles ha variat. Això ve de que l'obra que havia
de llegir-se per la Mare de Déu de Desembre de l'any disset no s'ha
acabat d'escriure fins a l'istiu de l'any divuit. També un hom diria
que l'autor ha fet tard, mes are tu, lector intel·ligent, que
coneixes el ritme interior de les més meves coses, ja compendràs que
l'obra fou escrita amb la puntualitat precisa d'un home que rega a
posta de sol.
_Sant Pol de Mar, 17 d'Agost de 1918._
## Les gràcies de l'Empordà
### Porxo
Si et plau escoltar-me, amic empordanès, et contaré les trenta dues
primeres gràcies que li trobo al venturós país que s'extén des de les
Alberes als Montgrins i des de la muntanya de la Mare de Déu del Mont
fins a la mar de Rodas i d'Empòrias.
Assentem-nos damunt d'aquell marge, part d'allà dels tamarius, on
estarem a recés del sol ponent i de la tramuntana. Guaita els tórts
que passen devès Palol, venint de Llers, gurmands d'olives. Aviat el
Desembre espolsarà els fruits damunt de la terra i les pagesetes
balbes plegaran la collita i els tórts hauran fuit. Mes aleshores els
ordis i els blats i les userdes començaran a verdejar.
Aquí la terra sempre és bella i clement, per tant que no hi ha
paratges desolats i que els elements de la natura no s'hi manifesten
en urc crudel contra l'existència de l'home. Cada mes de l'any porta
el seu fruit, cada vall té la seva corrent d'aigua. Aquí havia de
cantar-se aquella cançó, tresor d'esperances que vaig apendre dels
llavis maternals:
No hi ha lliri sense flor,
Ni rosa sense poncella,
Ni noia sense galan,
Ni una nau sense bandera.
Comencem a comptar. Jo les aniré dient una per una, i tu vigila que
cap número em passi per alt. Són les gràcies de la terra i dels
homes, gràcies del cos i de l'ànima. N'hi ha que són com lliris
d'aigua d'una sola fulla, i n'hi ha que són com magranes o com
panotxes a punt de desgranar.
### I La gent empordanesa
La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble i forta gent
empordanesa. En la fondària dels seus ulls s'hi veu un cel clar de
tramuntana. En la còrpora ossuda i musculosa ens mostra el llegat
d'una raça de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues,
toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la pròdiga
provisió del sol, segura de la voluntat de triomfar per son lliure
albir. L'empordanès és alegre per la seva llealtat, és valent perquè
avorreix la mentida i és franc perquè estima la virtut. Si voleu
saber lo què són l'hipocresia, la pobresa d'esperit, la fúria gasiva,
l'encongiment místic, la traidoria o la perfidiosa quimera, no hi
vingueu pas a l'Empordà. Les bruixes de Llers han fuit devès el Puig
de Bassegoda i el Canigó, i de cap a cap de la plana l'empordanès
parla amb veu alta i treu l'ànima en fòra com un pagà, és
hospitalari, recte i compassiu com un creient, i si no realisa
l'ideal del varó perfecte, és per aqueix pols de vanitat i de
sensualisme, que li fà avorrir les lleis posades a la virtut, els
artificis socials del poder, de la moda i de l'iglésia, i els
entrebancs rituaris de l'amor.
### II La ciutat
La segona gràcia de l'Empordà és la ciutat: de la mar, del pla i de la
muntanya tots els camins hi porten, com en el cos de l'home totes les
venes van o venen del cor. La ciutat com en els temps de Roma, és
aquí el lloc on es consagren els actes de la vida civil. L'empordanès
agrícola dorm a la vora de l'iglésia rural, on el cristianisme ha
servat la tradició dels deus llars; mes quan ha de vendre els fruits
de la terra o ha de comprar les eines del treball, cerca en la ciutat
l'abundor dels mercats o de les fires, on el blat vessa de les
mesures com una pluja d'or. Aquí venen els pares a contractar els
pactes nupcials de les famílies noves, aquí cerca l'home el dolç
mareig de la plebs marxanta que crida i atrau, i riu i gesticula en
la bonança de les més pacífiques victòries. A la tarda tornaran les
corrues malincòniques a caminar amb recança devès la solitud de les
viles adormides al camp; però mentrestant l'empordanès viu aquí les
seves hores de ciutadà, en els hostals i en els espectacles públics,
en els cafès i en les vies d'on es lleva el rebombori humà, i pacta
davant del depositari de la fe pública, i proveeix de tot el bé de
Déu de les delícies exòtiques, i recull noves del món, espurnes de
cultura, esperances de vida nova, llavors per a la sembra, i
resplendor.
### III Les muntanyes
La tercera gràcia de l'Empordà és la corona de muntanyes del seu
front. Lluny de la terra dels meus pares jo les veig aclucant els
ulls, assentades amb la majestat del seu etern repòs, llevar les
espatlles sota el blau mantell d'un cel puríssim. Allà en la punta de
Llevant recordo el cap d'En Orfeu guaitant el mar damunt les ones
ressonantes. Més enllà del coll de Banyuls, encara em sembla escalar
l'empit que mena a la punta partida damunt les runes de Sant Pere de
Roda. Muntanyes de Recasens, les que heu vetllat de dalt estant de la
tomba del gegant la llar sagrada dels meus pares ¿còm vos podria
oblidar? Allargant-se devès les terres de ponent, veig les Salines
amb la seva cresteria de roques i penso en la barra de Rol·land que
els braus fills de Massanet fan servir de farola d'ensà que va
apagar-se la flama d'una tradició heroica. I
¿quí no ha pujat per Sant Llorens i Albanyà a dalt del puig de
Bassegoda, an que no sigui per a conèixer al peu del cingle el
rentador de les bruixes? Per entre mig d'unes i altres muntanyes ens
guaita l'avi Canigó, que porta blanca la pelliça, i com si volgués
resguardar-nos del Ponent malèfic, la Mare de Déu del Mont exten la
seva ampla tossa, servant el dolç secret de tantes verges que
l'esperança de properes núpcies feu relliscar de dalt a baix de la
pedra rossolanta. I aixís va cloent-se la corona, casi aplanada cap
al Sur, fins a la mar, per la serra dels Montgrins, que sembla una
immensa rata-pinyada, i les comes baixes de l'Escala, que empenyen
per guaitar aigües endins les Illes Medes. ¡Ai belles muntanyes de
l'Empordà, per més que en siguin de gemades les aigües de les
vostres fonts, encara ho són més les maternals memòries que serveu
per a mi! Vosaltres sou les meves muntanyes de Judea, en les vostres
delitoses valls hi he imaginat tots els Betlems de la meva infància,
i és per les vostres rutes boscanes per on arribaren els meus Reis
de l'Orient.
### IV Empòrias la grega
La quarta gràcia de l'Empordà que li dóna la glòria del més noble
llinatge és Empòrias la grega, per on la sang i la cultura de Fòcida
devingueren la sal de la nació Indiketa. Ja en temps de Titus Livi
les tres ciutats tancades a dins del clos de les muralles, la grega,
la dels fills del país i la romana, que hi fondà César, no eren més
que una sola metròpoli que escampava terres endins la civilisació
mediterrània. Quan els normans acabaren la destrucció de la ciutat,
aquesta havia ja emmotllat per sempre la estructura espiritual d'un
poble. D'aquelles
"_nationem rebellantem magis temere, quam constanter bellantem_" que
hi havia trobat Porcius Cató, dels nadius "_tam ferae et bellicosae
genti_" contra qui s'havien defensat els foceus per una muralla de
quatre cents peus de circuit, no en restava memòria. Mentres que
avui encara, regirant la terra, es troben les muralles i han pogut
redressar-se les columnes dels porxos i les ares dels temples,
grises de les darreres cendres, i les estàtues dels déus. ¿Còm ho
diria? No sols es troben ànfores en la mar i pedres paganes en les
creus, màquines de guerra i mosàics i sepulcres i joies d'or i fins
els cubículs de les cortisanes davall les sorres del golf, mes us
dic ben verament que si avui podíem cavar en l'ànima d'un
empordanès, hi trobaríem rel·liquies sentimentals qui li pervenen
de la Grècia i de la Roma antigues.
### V La tramuntana
La cinquena gràcia de l'Empordà és la tramuntana, parlant amb perdó.
Tant si ve de Canigó, com si baixa de Recasens o dels colls de
Panissars o de Banyuls, la tramuntana esbandeix el cel, purifica
l'atmòsfera i presenta les arestes de les coses a la més clara
percepció dels nostres sentits. L'empordanès la tem perquè encara és
més franca i més valenta que ell, mes al cap de temps de no sentir-la
cantar alegre i esbojarrada, oprimit per la boira i la congoixa, la
desitja i l'anyora. Runes d'Empòrias la grega ¿no fou la tramuntana
la que us va colgar? Contra ella enristra el pagès els ceps de la
vinya, i el vell cerca el recés solei per a resguardar-se'n. ¡Quàntes
vegades he sentit arribar de lluny els seus bruels de dalt estant del
Serrat de la Creu en el camí de Terrades, mentres al coll del Portús
es llevava la polseguera del seu galop! El cor s'oprimia pensant en
les esperances perdudes pel flagell d'aquella fúria escabellada que
picola les gèmoles tendres de les tòries, i espolsa el garró de les
oliveres, i ajeu els blats i les altes userdes, i aixeca núvols
d'arena en les platges del golf. Mes tant se val, serà una gràcia
terrible si voleu, però si no fos la tramuntana, ni vosaltres els
empordanesos seríeu tal com sou, ni aquesta plana fóra l'Empordà.
### VI Els pagesos
La sisena gràcia de l'Empordà són els pagesos. Quan els romans
portaren aquí la seva economia rural, ja hi trobaren uns treballadors
de la terra a qui feia saquejar pels seus legionaris Porcius Cato. El
pagus fou l'agrupació comarcal, en la que s'hi esparpillaven les
Viles, cada una d'elles d'un patrici romà. Per oposició als ciutadans
que vivien en la Civitas, els que de nit s'aplegaven en els caserius
que hi havia al mig de cada Vila, en el pagus, un dia s'anomenaren
pagenses. Els primitius indikets foren convertits en una població
d'esclaus i lliberts amb algun que altre ingenu que han dut fins ara
la barretina vermella, com un record de la seva lenta i gradual
emancipació. Són germans de la gleba, arbres d'un plançó humà que han
vist passar per damunt d'ells les ruades dels pobles anant i venint
dels Pirineus, mentres ells, aglapits a la terra, servaven la sang
pura de tota barreja forastera. Aixís és com aqueixa gent antiga són
una gràcia més de l'Empordà, veritables fills de la terra,
escalabornats i contornats i lliberats per ella. Un xic burletes per
a riure's de lo que va i ve, aspres en el guany i posseits d'un
sentiment de la propietat que enfonza les seves arrels en vint i dos
segles d'adscripció al territori, són els ferrenys hereus d'una raça
ibèrica, amb un cor que tusta valent sota la post del pit.
### VII L'esperit de llibertat
Una altra de les gràcies de l'Empordà és l'esperit de llibertat. La
constitució de la família catalana en el centre d'un domini
territorial, ha fet de cada cap de casa un sobirà gelós del propi
imperi. Al pla i a la muntanya cada masia era un castell i fins el
cabaler que sortia de la casa per a crear una família nova en un foc
nou, obrava impulsat pel mateix sentiment. La família fou més que en
lloc a l'Empordà un centre de resistència contra l'opresió i la
tirania exteriors, d'on ve que les idees democràtiques hagin trobat
aquí un nombre més gran d'elements socials per a encarnar-se i
triomfar. Aqueixes famílies territorials, són minúscules
aristocràcies que donen constantment nous plançons per a la més pura
renovació de la raça i són a l'hora els més fidels campions de la
llibertat política.
### VIII La tradició clàssica
La vuitena gràcia de l'Empordà és l'intensa vitalitat de la seva
tradició clàssica. Els grecs de Rodas i d'Empòrias han extès les
seves colònies per tota la plana i aixís, en l'ànima empordanesa, per
la claretat de la concepció, per l'harmonia arquitectònica de la
forma, per la lògica del pensament i pel realisme en l'interpretació
de l'art i de la vida, hi ha el llevat d'aquell equilibrat humanisme
que va manifestar-se noblement en els Diàlegs de Plató i en les
estàtues de Praxitel. Com en altres temps de Roma, l'organisació del
treball agrícola fà persistir les Viles tot a l'entorn de la Ciutat,
amb la que constitueixen una sola economia rural. Ha desaparescut
l'antic dominus i el dret romà s'ha entreviat d'influències
cristianes. Lo que foren antigament nuclis servils són avui glebes de
famílies alliberades, mes de segur que la divisió territorial
econòmica no ha canviat i que són les mateixes agrupacions romanes
les que al cap de dos mil anys segueixen menant els camps a
Vilasacra, Vilafant i Vilatenim, a Vilabertran, Vilarig i Vilacolum,
a Viladomat, Vilamalla i Vilamaniscle, a Vilanant, Vilamacolum i
Vilajuiga, a Vilademires, Vilahur, Vilarrobau i Vilopriu. ¿No serien
fins alguns noms d'aquestes viles deformació del que antigament varen
pendre de la família de llur patró?
### IX El golf de Roses
La novena gràcia de l'Empordà és el golf de Roses. La terra va atraure
un dia les ones de la mar a la seva falda, i ara la mar hi està tant
bé i et troba tant bella, graciosa plana empordanesa, que no s'en vol
tornar. De l'una banda rompen les aigües contra la roca dura i el
ressò musical de la seva lluita evoca la divina memòria d'Orfeu; en
l'altra punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de
la conca encoixinada d'algues, crea la meravella de les cavorques i
cobaumes, i aquella més esplèndida de la Cova de les Cambres que al
llevar-se el sol s'omple de lluminoses harmonies. El nostre poeta
nacional va cantar-nos de Roses les seves gràcies de sirena; les
dunes de la platja són com muntanyes que van de camí. Si al cap dels
segles els dos bergans que besunyen per a omplir el golf acaben per
foragitar-lo de la teva falda, plana gentil de l'Empordà, el mar
llatí et trobarà d'anyor, com el desterrat la pàtria llunyana.
### X La Muga
La desena gràcia de l'Empordà és la Muga, que si té nom de dona com
una gabatxa, no replega una gota d'aigua que no hagi plogut en terres
de llengua catalana. La Muga és el riu empordanès, que no es riu, i
encara, fins després d'ajuntar-se amb les rieres de Bussols i de
Cursavall. Jo la som passada sense adonar-me'n caminant del Puig de
Bassegoda fins a Custoja i Sant Llorens dels Cerdans. Però d'Albanyà
a l'altre Sant Llorens de la Muga, xamosa vall d'adustes delícies,
les aigües clares corren més abundantes pel seu llit. Tal vegada
passava per allí alguna ruta romana, perquè encara avui s'hi veuen
les runes de tres ponts. Anant de Viura a Buadella, per a pujar a la
Mare de Déu de la Salut, tornes a trobar la Muga més ampla i
potenta. ¡Quàntes vegades he seguit tot a la vora del seu vas, venint
de les Escaules cap a Pont de Molins, i me he deturat a reposar al
peu de la cascata de la Caula que salta pel cingle, com una cua de
cavall esgarrifada per la brisa! A cada banda de ribera, les terres
pujen altes, deixant una ampla vall on les runes d'una iglésia
romànica acaben de donar un aire sentimental al paissatge. També aquí
els meus records es confonen amb els d'aquell esperit rodamón que va
ser el meu Pare: els marges humils del Ricardell i els canyissos del
Llobregat, les hortes de Riberó i l'extesa de la Muga devès Cabanes i
Perelada, s'entrevien talment amb els episodis de la gesta paternal
que ben sovint no sé si era ell o era jo que aquella vegada trèiem
les anguiles de sota les pedres i se'ns esmunyien del puny clos. I de
aquí cap en mar trobes la Muga anant a Roses i a Cadaqués, la nova i
la vella, abans de perdre's en els estanys traidors al caminant,
tristos paratges on conta la llegenda que s'hi oeixen de nit bruels
misteriosos, sospirs de fades o tal vegada lamentacions dels déus
antics de Rodas.
### XI Les flaones de Perelada
La onzena de les gràcies de l'Empordà són les flaones de Perelada. Es
coneix que quan el meu pare era infant, encara feien a Perelada les
flaones més exquisides de menjar. I com que sempre n'havia sentit a
parlar a casa tant delitosament, quan vaig anar per primera vegada a
la vila senyorial dels Rocaberti em dalia per a tastar-les. ¡Mes ai!
que allí no més em mostraren el Palau, la Biblioteca, el claustre
romànic del convent. ¿I les flaones? preguntava jo. Però per més que
vaig preguntar-ho, ni d'on les fan, ni d'on les venen m'en va saber
donar raó ningú. Heu's aquí com per a mi les flaones de Perelada han
vingut a ser una ambrosia incomparable, perquè no hi ha res tant dolç
com la recança de la delícia perduda. Cada terra té les seves
llaminedures, relíquies venturoses de les festes tradicionals,
postres pageses que l'home expatriat espera amb alegria, perquè li
porten l'aspre sentor ingènua i humil de les coses que anyora. I per
damunt de totes les coses que m'arriben de l'Empordà, la més dolça
expressió i el més felíç compendi d'elles, són aquelles flaones de
Perelada, que no he pogut tastar, com d'ençà que els déus pagans no
van per la terra ningú ha tornat a saborejar la seva incomparable
ambrosia.
### XII Les cases senyorials
La dotzena gràcia de l'Empordà són les cases senyorials d'Empòrias,
Perelada, Rocaberti. Escomparses avui, per elles tingué un dia
l'història de la terra des de la carretera romana fins a la mar i des
de les Alberes a les marges del Fluvià, una certa unitat que per a
prop de cinqcents anys revesteix els atributs d'una Monarquia. Val a
dir que la dinastia dels Hucs i dels Pons d'Empòrias, encara que pel
seu seny polític i per la fermesa del caràcter sembla autoctona, per
la barbària i la violència no correspon al temperament equilibrat
dels fills del país. L'empordanès té un sentiment romà de la cosa
pública, d'on deriva un feix de drets, de deures polítics que és amic
de cumplir amb coratge i llealtat. Mes no sabria ser cruel ni
sanguinari, i això fa pensar si el gènere d'avui ve més de la família
pagesa que d'aquella raça dominadora pervinguda del Nort. L'hegemonia
de la casa de Rocaberti juntament amb la llibertat dels remenses i la
bonança dels temps, restauraren el seny de la tradició grega-romana,
amb el seu gust pels treballs de la terra, les suaus gestes del
comerç i el conreu de les arts més nobles. Mes aleshores fou quan la
nostra desventurada pàtria conegué l'urc i la tírria implacable dels
senyors reis que la trepitjaren i la reduiren a una vida de ronyoses
misèries. Aixís és que tampoc l'Empordà va conèixer les delícies
gentils de la Renaixença, de les que hauria estat altrament un bell
fogar, per tant que no més havia de remoure la terra de les vinyes
per a renovar les memòries del món antic. Si avui encara vols tu,
excursionista sentimental, aspirar el perfum de lo que fou redós
d'adustes aventures o senyorial umbràcul d'exquisides delícies,
pujaràs pels corriols cap a llevant de la Junquera a les runes del
Castell de Rocaberti o faràs el romiatge de Campmany i Cantellops cap
al Castell de Recasens, o de Vilajuiga estant visitaràs les runes del
Castell de Quermançó, o en la mateixa vila de Perelada fruiràs en el
Palau dels Comptes la gaubança del més noble casal de Catalunya la
Vella.
### XIII La Dama del Castell de Quermançó
Una altra de les gràcies empordaneses és la Dama del Castell de
Quermançó. Del Castell encara avui en podeu veure les runes damunt de
Vilajuiga. Ara, si la dama era comtesa o no era comtesa, això és
segons un ho canta en la cançó. Tenia l'ànima molt petita i el cos
molt gran, talment que l'ànima governada pel seu cos va dur una vida
alegre i dispendiosa. La dama se'n va fer la corona i el castell, i
va venir tan pobre com els pobres de Jesucrist. Aleshores fou quan va
menjar un dia pa amb nous i ho va trobar més bo que'l llamí dels
convits senyorials. Heus aquí lo que canta la pagesa de l'Empordà
quan l'home de casa i els seus fills no troben prou rica la menestra.
Estrafà la veu de la dama i diu que si arriba a saber què bones que
eren les nous amb pa...
"Encara fóra comtesa Del Castell de Quermançó".
### XIV El Cap de Creus
La catorzena gràcia de l'Empordà és el Cap de Creus que s'enfonza com
punxaguda llança en el flanc de la mar profonda. Guaita pel Nort el
Cap Cerver i el port de Venus Kytereia; pel mitjorn allarga l'esguard
fins a les escales d'Aníbal, i mar endins per les pulcres matinades
d'hivern obira els cimals de Mallorques. Per a disposar l'esperit a
cantar les belleses del Cap de Creus, l'escriptor té d'embriagar-se
en la remor de les batalles, en l'encens dels oficis divins, en la
joconda alegria de les núpcies i en el ressò august de les marxes
triomfals. En lloc es presenta la naturalesa més èpicament valenta i
hermosa. Les ones canten, rutllen i s'esberlen contra'l mur gegant;
el vent, que brunzeix amb inefable parfonia les escabella, i escampa
per l'aire el seu ruixim; del peu de l'ara munta una forta alenada
d'aromes marines. Hi ha quelcom en l'ànima empordanesa que no
s'explicaria sense la presència d'aquella immensa cavalcada de roques
pirenenques, atretes mar endins per les eòliques ressonàncies de la
lira d'Orfeu. Damunt de la mola sembla que't trobis en la proa
tallanta d'una nau gegantina que marxa impàvida rompent les ones
bramulantes que rera'l vel de blanca espuma harmonisen tota una
sinfonia de blancs de zèfir i de verts d'esmeragda amb reflexes
indefinibles d'àgates i rubís, morats i roses que transparenten
l'ombra dels espadats i de les cales, i els sorrals i les roques, i
l'espessa forra de les algues marines.
### XV Les cançons
Una de les més nobles gràcies de l'Empordà són les seves cançons. La
meva Mare sabia que'm plavien molt, i perxò més d'una tarda, quan ens
quedàvem sols a casa cap als darrers anys dels meus estudis
universitaris, havíem passat hores de reposada i divina contemplació,
ella cantant baixet sense deixar la feina de repassar la roba, i jo
escoltant amb l'imaginació perduda en les boires del més dolç
somniar. I m'en recordo, que n'hi havia una de cançó que ella cantava
més sovint, amb veu més tremolosa, com aquell que repassa un tendre
record. Després nuant disperses memòries, he vingut a compendre que
aquella era la cançó que li cantava el meu pare en les serenades del
seu festeig:
_Maries són Maries Maries m'han de matar; Si les maries em maten El
morir no'm recarà._
El nom d'ella i morir; el morir i el nom d'ella. No hi ha res més a la
cançó. Cantem-la, cor meu, cantem-la ànima meva
_Maries són Maries_
que com més la canto més em sembla que jo soc fill d'una cançó.
### XVI El Fluvià
La gràcia setzena de l'Empordà és el vell Clodianus que remontaven
altre temps les naus de Fòcida, carregades de sedes, de porpres i
d'aromes, estàtues i gerres i armes bellament brunyides, escampant
l'alegre abundància d'una civilisació nova. Quan les sorres del golf
cegaren el port de l'Empòrias abandonada, el Fluvià trencà de camí i
cercà redós vora les cases de Sant Pere. Des de la gola fins a Sant
Miquel, he passat en els seus marges hores de la més suau delectació,
tot imaginant, com un empordanès de pura sang, si podria enfondar-se
prou el jas del riu per a fer-lo navegable fins a més enllà de
Vilarrubau. Allí hi he construit un port interior, per on podrien
escolar-se les riqueses meneres de la nostra vessant dels Pireneus.
Per les terres salpastres que s'extenen dejust Sant Pere fins a la
mar, no hi vagis a cercar, amic rodamón, més que sensacions d'una
punyenta malinconia. Però si pujes en barca riu amunt, quan seràs
aprop de l'Armentera, l'aigua et fallarà, és ben veritat, mes la
terra la trobaràs sempre més hermosa. El riu esfilagarsa els seus
meandres per un pedregal amplíssim vorejat d'arbredes fins a
Torroella de Fluvià. Allí t'ensenyaran la llarga mota de una cana
d'alçària, per on va saltar l'aigua, una vegada de bella nit entre
els bruels furients de l'estup i la remor lamentable de les campanes,
enduent-se'n devès la mar la pobresa dels pagesos, el bestiar de les
corts, l'oli de les gerres, el vi de les bótes, el gra de les paneres
i les moles de palla i les userdes. El riu s'estreny cap a Ventalló,
més amunt del pas, per on el travessen les tartanes de l'Escala, i
quan ets a Vilarrubau, el riu et porta a les meravelles de Palol, on
un vell patriarca va escriure versos en les alzines centenàries i va
decorar les pedres amb dístics d'Horaci. Més amunt de Bàscara, cap a
Esponellà i Besalú, els marges del riu ens allunyen de l'Empordà on
les gràcies d'un altra rodal de Catalunya, la vella, el volen amb
elles, per a gaubança dels seus fills.
### XVII Les gallines de Marsà
Una altra de les gràcies de l'Empordà són les gallines de Marsà que
van a ponre a Garriguella. ¿No n'heu sentit parlar? Tu faràs, diuen,
com les gallines de Marsà que van a ponre a Garriguella. Del temps de
l'avior que tota la plana en bescanta la fama. Gallines de Marsà,
descuidades feineres ¿què hi trobeu en les porxades de Garriguella
que no ho tingueu a casa? ¿Serà potser que us lleven un defecte que
no teniu? Ah ¡bergant empordanès, fadristern rodamón! ¿no ets tu
l'eterna gallina de Marsà, la que escampes per tota la terra catalana
el dó inestroncable de la teva energia? ¿no ets tu el que cerques el
nial meravellós? Si és aixís, gallines de Marsà, si és un ingenu
esperit d'ultracuidança lo que us mena a ponre en la porxada del veí,
beneïda sigui la vostra energia generosa. Entre tota la plana on els
homes feconden la terra pròpia amb el seu treball, vosaltres les
gallines de Marsà, sereu una nova gràcia, com un pols d'humana
flaquesa dóna més noble relleu a la virtut.
### XVIII El sacrifici d'Ifigènia
La gràcia que fa divuit de l'Empordà és el mosaic que representa el
sacrifici d'Ifigènia. Per entre mig de les vinyes enristrades cap a
tramuntana arribeu a la barraca que tanca el delicat tresor.
L'harmonia dels colors, la disposició i el moviment de les figures,
la varietat de sentiments que s'hi expressen amb un art que commou,
el realisme del dibuix, l'estilisació dels elements decoratius, i
fins la representació espiritual de la devesa caçadora del cervo, i
del poeta diví amb la seva lira, us deixen que no teniu cor per a
sentir i ulls per a contemplar. L'home que està a la dreta d'Ifigènia
és ben verament d'un art exquisit. Quan us en torneu cap a l'Escala
amb el regust de l'impressió que acabeu de fruir, l'imaginació es
posa damunt de les ares d'Empòrias i li sembla que les runes es
lleven i que'ls foceus vetllen encara damunt les muralles gregues de
la ciutat.
### XIX La parla cadenciosa de les noies
Una altra de les gràcies de l'Empordà és la parla cadenciosa de les
noies com un cant pla que no té fi. També els homes allarguen amb
arroceganta entonació els darrers elements sil·làbics d'una clàusula.
Mes la variada cadència del parlar de les noies té modulacions que's
podrien seguir amb les cordes d'una arpa. Tal vegada les filles del
país varen apendre de les noies gregues aquesta gràcia de la parla
cantada que no tindria explicació en les llengües modernes. És lo
cert que la cadència ha persistit fins ara com una senyal de
distinció i de finesa en el sentiment. Els foceus dugueren aquí una
llengua que per la riquesa de la quantitat sil·làbica devia semblar
un cant als indikets rústecs. I els llurs descendents que oblidaren
amb el temps aquell dialecte de la llengua grega, associaren el seu
cant a la noblesa del cor i del pensament. Avui les multituts
barroeres de la Ciutat consideren la cadència com una senyal de
rusticitat i de pagesia; mes les noies empordaneses, movent-se per un
natural envit de gràcia, canten per a embellir la dolça parla amb una
nova seducció.
### XX Els burros de Viura
La vintena gràcia de l'Empordà són els burros de Viura. ¿Per què serà
que la fama se l'emporten els burros, mofeta empordanès, que't
daleixes per la sàtira burlesca? Quan els aventurers de Viura anaven
per plans i muntanyes a venre guix, diu la fama que'ls burros
arribaven als pobles una estona abans que'ls guixeters. I els pagesos
deien: --Ja són aquí els burros de Viura.-- I quan més tard arribaven
els guixeters, deien:
--Ja han arribat els guixeters.-- Sortien de bella nit per camins
bosquetans, vorejant el ribast, a la claror de les estrelles, i a
punta de dia ja's trobaven pels encontorns de Massanet o de Llansà,
damunt de la Selva o a la vista de Sant Pere Pescador. Aquella
marxa per les tenebres els acostumava a no tenir por de res ni de
ningú, d'on va neixer un gènere que's dalia per a rodar món a la
ventura i capaç de jugar-se el burro i el guix. Va venir un dia que
a l'Empordà la filoxera corsecà les vinyes, i les cases pairals més
velles varen trontollar de soc-arrel. A tot arreu varen acabar-se
les festes i la gent va començar a emigrar. I aleshores fou quan
aquella gent que no coneixia la por, va resoldre vendre les
darreres joies i les arques i les faldilles de seda de les àvies i
els gipons, i armats com pogueren marxaren cap a França a comprar
els brocs i els barbats de la vinya nova. El govern de l'Estat
havia posat un cordó sanitari a la frontera, per a que no entrés la
plaga que ja teníem dins, i el comerç de tota mena de plantes era
terriblement perseguit. Mes els guixeters de Viura que no tenien
por a ningú, passaren amb la seva càrrega sagrada pels paratges més
solitaris de les muntanyes de Recasens. De bella nit arribaren a la
carena amb l'intrèpida voluntat d'abatre tota mena d'obstacles
que'ls hi barrés el pas. I ara, digues, mofeta
empordanès: ¿Tornaràs a burlar-te dels burros de Viura? Pensa en la
dolça abundor de la vinya nova i no t'oblidis dels que te la van
portar. Perquè jo t'asseguro que aquella nit, com una re-ira de
Déu, no foren pas els burros els que van arribar primer.
### XXI Les runes de Sant Pere de Roda
La gràcia que fà vintiuna de l'Empordà són les runes de Sant Pere de
Roda. Els frares n'han fuit; les santes relíquies foren escampades
per cenobis llunyans, els altars no serven les beneites imatges, ni
els candelers, ni els antipendis antics. En les cel·les benedictines
no hi ha rastre dels vells incípits que hi va llegir fa tants de
segles el frare Gerbert; la Bíblia daurada amb amor d'ingenues
figures romàniques, està reclosa en un Museu estranger. Mes ni la mà
dels homes ni els improperis del temps han pogut despullar a les
runes esbatanades i ensorrades, del seu cordial encís. Com vella arca
de sàndal, cada vegada que l'estellen, amb la darrera estella renova
el seu perfum. De Rodas la grega vas treure'n en els primers dies de
la colonisació benedictina el teu nom cristià. Com una estrella
morta, després d'haver estat per molts segles lluminària guiadora
dels sentiments i de la raó dels homes, ara romans apagada en la teva
augusta soletat. Però en la teva nit no restes perduda i oblidada,
estrella morta d' una pàtria que no vol morir. Costa amunt per les
vinyes de Palau Sabardera ¡quins raïms negres més dolços que s'hi
fan! jo he pujat com apassionat romeu per les mateixes rutes que hi
va seguir el meu pare, i he sentit la punyenta emoció d'adorades
memòries al trepitjar les runes de l'antic cenobi català. I després,
al pujar al castell de Sant Salvador, la terra empordanesa m'ha
semblat encara més plana i resplandenta, i he resseguit amb delícia
les cales de la costa i he contemplat la mar immensa, tant polida i
clara que s'hi emmirallava el Sol.
### XXII Els pescadors de coral
La gràcia vintidosena de l'Empordà són els pobres pescadors de coral,
els que furen pel sí de la mar profonda. Els seus ulls overts a sota
l'aigua, travessen el crepuscle marí, com les Nereides, a la recerca
de les branques rojes. Els nostres ulls, avesats a mirar en la
transparenta admòsfera, no ens servirien a unes quantes brasses,
aigües avall, i no veuríem el coral brut sense polir. Els ulls
d'aquests homes han de rebre sense dilatar-se massa els raigs
lluminosos amb fina discreció dels colors. Mes, per damunt de tot,
han de posseir un esperit aventurer, una voluntat peresosa i ardida,
apassionada per les misterioses meravelles, ferma i constant per a
resistir la misèria, amb la bella esperança d'atrapar un tresor. Ben
sovint són més pobres que'ls pescadors de peix, talment és avara la
mar de les seves petites branques rojes. Mes, entre mig del poble,
són gent extranyament esquerpa, tarada de bruixeria, carn de
llegenda. En les costes de l'Empordà, estan a punt de desapareixer,
perquè han tornat a Roses els gregs d'avui, atrets, tal vegada, per
la mateixa fam de meravelles que'ls va dur aquí ara fa més de
vintiquatre segles. Els d'avui són pobres, i no saben ben bé del cert
què cantava Homer. Les seves barques són lletges, com un renec, i les
ànimes dels que les governen, no encenen damunt d'elles una
resplandor matinal. Aviat s'extingiran, doncs, en la nostra costa,
aquells espectres d'un món antic que va poblar l'imaginació humana de
sers fantàstics, com els tritons i les sirenes, les hespèrides i les
okeanides. Quan la darrera branca de coral pugi a flor d'aigua, entre
les dents de l'últim pescador del país, s'assecarà per a tu, Empordà
meu de les dolçes gràcies, una gèmola viventa de l'arbre que'ls fills
de Fòcida varen plantar en les teves riberes.
### XXIII Les oques de Sant Cornelis
La gràcia que fà vintitrès de l'Empordà, són les oques de Sant
Cornelis. Pels rostolls de la plana, entre Sant Pere Pescador i
Torroella, un bailet se les emmena a espigolar el grà que hi ha
quedat després de llevar-ne les garbes. Son blanques i opulentes,
caminen tot gronxant-se, mouent frissosament la cua, arquejen i
allarguen el coll i cloquejen insubstancialment, espantadisses i
gurmandes. Aixís com faria de mal representar un pessebre de muntanya
sense bens, jo no sabria imaginar-me les terres baixes del Fluvià
sense les oques. De nit són les centinelles de la casa que senten les
remors enemigues i les criden amb esvalotat espant, i aixís que
trenquen les albes del dia, surten a rompre el glas de la soletat. El
bailet les crida dolçament: ¡liues! ¡liues! ¡liues! No sé quina
sensació de pau venturosa, d'optimisme vital desperta en la meva
ànima el seu record. Són aquells dies de joventut que venen a
renovar-me la memòria de les dolors passades, són aquelles sentors i
aquelles imatges resplandentes, són les beneites llàgrimes que
disposaren el meu cor per a una vida nova. ¡Liues, liues, liues!
S'acosta la diada de Sant Cornelis i heu de morir per a que les
vostres despulles siguin la més opulenta ofrena de la taula pagesa, i
canti la mainada les vostres absoltes esbojarrades i us beneeixin
damunt de l'ara, amb el vi ranci de la terra.
### XXIV La creu de plata de Vilabertran
La vinticuatrena gràcia de l'Empordà és la creu de plata de
Vilabertran, que si no fou construída fins al començament del
catorzèn segle, porta incrustades pedres que'ls déus d'Empòrias ja
degueren lluir. El Crist clavat en aquella creu és un Crist català,
com els de Girona i de Vich, voltat de símbols, representats per sers
vivents, com ara l'anyell pasqual, o per monstres ideològics com els
dels quatre evangelistes. Els esmalts són de colors tant vius com la
mar i el foc, com les flors de la terra i les algues marines. I de
les 124 pedres precioses que du incrustades, n'hi ha que tenen una
inscripció gnòstica o que llueixen gravades les imatges de la
Fortuna, de Diana i de Apol. L'itinerari d'aqueixes despulles del
paganisme, inclou un misteri de desolació i de angoxa. Si al novè
segle els normands deixaren fumantes i per sempre mortes les runes
d'Empòrias, ¿on eren tant riques pedres fins al mil tres-cents?
### XXV Les belles històries dels seus fills
Una altra gràcia de l'Empordà és el ròssec de llum i de força qui li
deixaren les belles històries dels seus fills. En la nit dels primers
temps cristians l'empordanès Sant Damas fou elegit pontífex romà, i
la pulcritut del seu istil i l'austeritat dels seus sentiments li
valgueren el triomf contra'ls seus enemics, amb tal renom, que'l
Concili de Constantinobla va calificar-lo de Diamant de la Fe. Dalmau
de Creixell, espill de cavallers i mestre d'estrategues, disposà
l'orde de la batalla de les Navas de Tolosa, on pagà amb la vida el
seu coratge de magnànim senyor. I diu el _Llibre Antic de Obits_ de
Vilabertran que'l cos d'aquest empordanès no poguent ser honrat en
vida com es mereixia, fou dut al sepulcre damunt les espatlles dels
tres reis, Alfons de Castella, Sancho de Navarra i Pere d'Aragó,
honor que en altres termes ens conta Boades al parlar de la mort de
tant virtuós e savi cavaller en feyts de cavalleries. Ramon Muntaner,
fill de Perelada, que abans d'escriure el més noble i èpic monument
de la nostra història havia estat en _XXXII batalles, entre de mar e
de terra_, no sols és digne de la nostra lloança per haver-lo escrit
en _el pus bell catalanesch del món_, sinó per haver-lo nodrit d'una
tan abundosa provisió de fortitud i de tendresa humanes que per ell
és coneguda Catalunya com terra del més noble llinatge espiritual.
Les belles històries dels teus fills en les modernes gestes de la
llibertat dels homes, Empordà ferreny i gentil,
¿qui les sabria contar? Narcís Monturiol amb l'audàcia tècnica de les
seves concepcions traspassa davall les aigües de la mar els límits
de la feblesa humana. La teva nit és esplèndida i abundosa
d'estrelles, Mare nostra, i el teu apologista que's cançaria de
comptar-les s'estima més rebre'n la llum, i contemplar.
### XXVI Les eugassades
La vintisisena gràcia de l'Empordà són les eugassades que pasturen per
les closes de la plana de Castelló i les que baten els blats i els
ordis en les eres cap a les roentes diades de l'istiu. El majoral que
empunya les regnes sembla un lluitador dels jocs olímpics. Armada la
destra del fuet per a tocar les bèsties que frisen a punt de
desbocar-se en folla carrera. Aixís que's lleva la brisa i el sol fa
tornar com de vidre els brins de palla, les garbes són posades dretes
a l'era, enhastades les espigues cap al cel. Jo no sé si heu vist
espectacle de més noble arrogància: al crit del majoral l'eugassada
salta furiosament damunt de les garbes i ell i elles s'enfonzen a ran
del pit en aquella mar d'or tempestejada. Allí hauríau de veure el
puny heraclià de l'eugasser i el seu enginy dominador per a girar com
el fuell d'una roda que mou el pern d'ací i d'allà, sense que les
bèsties trotin mai de fora la palla que cruix sota els seus peus. El
boll s'esventa arremolinat per la brisa, com fumera d'incens damunt
de l'ara, i a tots els esperits se'ls encomana una alegria cordial.
Les gallines han deixat la porxada i piquen els grans que s'escampen
part d'allà de l'era; les oques verdaixes si gosessin prou
s'acostarien enllepolides per aquella abundor daurada, en lloc de
cloquejar d'un tros lluny. Tothom crida i treballa sense cap desfici:
el pagès venta el blat abans d'ensacar-lo a les paneres: els
jornalers apilen i arramben la palla o traginen més garbes o aparten
el blat amb l'escombra de bruc. I mentrestant les eugues, sempre
menades amb puny segur pel majoral, troten cada cop més llassades per
la fadiga, lluentes de suor sota les flames del sol d'istiu. La
mainada salta i es revolca a la pallissa.
### XXVII Els plagues de Llers
Una altra de les gràcies de l'Empordà són els plagues de Llers, de qui
algun dia vui contar les gestes plenes de seny i de bon viure, i
alegres com un cirerer clafert de cireres. Les fetes i malifetes de'n
Met Pelatrunfes i de'n Met Jajà podrien passar per apòlegs gregs, si
les seves espurnes de malícia passesin de cara a l'Olimp, aixís com
són de cara al Canigó. Quan els dos galifardeus van sortir de les
Illes decidits a matar-se i van estar tot un dematí a la ratlla de
França, are et mato i are no't mato fins que van adonar-se de que's
feia tard per anar a dinar; la sentència que constituits en Tribunal
van dictar, condemnant a una certa mestressa a passar el seient per
un verder; la mala nit de festa major que varen fer passar a l'hostal
al músic que tocava la berra, decantant-li cap a un costat la palla
de blat de moro de la màrfega, són les històries més plaentes de
contar. ¿I quan es presentaren a comprar el vi de Lladó? Tot anava
planer, fins que demanaren per a tastar el vi, que per xò hi eren.
Entre si aquest és aixut i aquest altre més dolç, van arribar que'ls
cellers i les mesures i les botes els hi ballaven a davant dels ulls.
En Met Pelatrunfes, que feia de gabaig, va dir en veu baixa al seu
bergant de companyó que ja no podia més, i aleshores aquest, que no
s'avenia a estar-se de tastar un vas de vi que li oferien, un ranci
que dóna cora, deia el pagès, va interpretar aixís les paraules del
francès: Diu que li donguin un tall de llangonissa que si no el
repenria.
### XXVIII Les sardanes de la Festa major
La vintivuitena gràcia de l'Empordà són les sardanes de la Festa
major. Encara quant els meus pares eren joves, es ballaven el
contrapàs i la farandola. Avui, si no és el llevant de taula, tant al
matí en sortint de l'ofici, com a mitja tarda a la plaça, no hi
sentireu més que sardanes. En Pep Ventura va reformar aquesta costum
empordanesa. Ell es el creador de la cobla d'ara, que resol amb tan
ingènua senzillesa l'intensa sonoritat pròpia de l'aire lliure, la
claredat i exacte puntuació del ritme i l'enternidora riquesa del
sentiment. Com els grans ordenadors de pobles, va encaminar l'ànima
de la pàtria cap a una llei d'acció. Cal haver passat tot l'any a la
muntanya espiant la creixença de les plantes, observant la successió
dels dies i de les estacions, mentres tranziten pel firmament el Sol
i les estrelles, no oint més que les remors del vent i de les fonts,
el cant dels aucells i el ressò tardà de les campanes, per a
compendre la lliberadora alegria de la Festa major. Les primeres
sardanes són l'expressió conmovedora d'anhels llargament cobejats. La
sardana imposa als balladors un gest noble i serè. Cadascú va
escollint el seu lloc en l'ampla anella que roda acompassada amb un
ritme segur, per on el ball devé l'imatge viril d'aqueix món, on
roden els homes ensamble amb les muntanyes i els astres del cel. Mes
cap el tard del darrer dia, el cançament desferma les ànimes; a la
plaça una anella roda a dins de l'altra, i els humans corren
adelarats percassant la felicitat que se'n va. El cor s'oprimeix a
les hores i l'home sent que se li està acabant un any més de la
vida.
### XXIX El campanar romànic de Sant Miquel
La ventinovena gràcia empordanesa són els campanars romànics de Santa
María de Perelada, de Vilabertran i de Sant Miquel de Fluvià. Mes
entre tots és el de Sant Miquel el que no sé per quina misteriosa
simpatia em té robat el cor. Les belles proporcions de l'antic
cloquer, l'humil harmonia del seu conjunt, l'aparell més aduste i
perfecte a l'hora de la seva construcció, aixís com l'elegància de
les arquacions lombardes l'han fet senyalar com una de les obres
arquitectòniques més gentils de Catalunya la vella. Aixís que passes
el Fluvià ja't guaiten les finestres de la vella torre benedictina,
enfonzades i fosques, com uns ulls cançats de plorar, i quant
t'entornes, el seu aspecte sentimental de soca morta, per on pujen
les eures, escantonada pels improperis del temps i ablanida de molça,
t'oprimeix el cor amb malincònica recança.
### XXX El vi ranci
La gràcia que fa trenta de l'Empordà és el vi ranci de Llansà i de
Roses. Per blats i ordis no us mogueu del cor de la plana de
Vilacolum a l'Armentera, de Viladamat a Sant Pere Pescador, on els
camps es vesteixen pel Maig d'una fórra daurada; de Perelada fins a
Castelló els esparcets i les userdes extenen una capa verdejanta
trencada ça i enllà per les corrues romàntiques dels tamarius; cap a
Llers i Vilafant les comes es cobreixen de grises oliveres, on les
cigales teixeixen el seu choral unísson per les xafagoses sestes de
l'istiu. Més amunt, cap a Recasens i a Bassegoda comencen els boscos
de roures i d'aulines, i per la banda d'Agullana, com pujant de
Buadella a Darnius i a Massanet, immenses suredes donen a les
muntanyes un aire venerable i patriarcal. Mes les terres que li foren
grates a Dyonissius són els soleis de Roses la grega, les faldes que
devallen del cap N'Orfeu fins a la mar, devès Montjoi fins a Llançà i
Culera, davant la roca marina del Castellà. Allà s'hi fan encara avui
les veremes paganes quan les moces i els seus gojats es troben a les
vinyes, i tot omplint les portadores amb les mans degotantes de
l'exuberància del fruit s'inflamen en promeses d'amor. ¡Ai el vi
ranci de Llançà i de Roses! En la copa és enveja daurada, en la boca
és perfumada delícia, quan et travessa el pit és foc que t'arbora, i
en el cor i en la sang és l'exaltació de la vida, cordial per a les
hores d'un bell morir.
### XXXI Les entelequies que s'adormiren en el camí de la veritat
Una de les gràcies més sotils de l'Empordà, cames ajudeu-me a corre,
són les pensades que no s'han pensat, els intents que no s'han
tingut, les gestes que no han succeït i els projectes que mai ningú
realisarà. Són mentides que no són mentida, entelequies que
s'adormiren en el camí de la veritat, sense arribar-hi. Un escolàstic
diria que existeixen en potència, sense convertir-se en acte. Mes un
que coneix als empordanesos com la mare que'ls va parir, explica
aquesta gràcia amb plasticitat llatina. ¿No heu vist les oliveres
quan garronen? Per cada gémola florida, neix un gotim d'olives que si
de dèu n'acampava una, no hi hauria trulls a l'Empordà per a exprémer
tant d'oli. Doncs l'ànima de l'empordanès garrona constantment, d'un
bé de Déu de flors que no arriben a ser fruit. Canteu-li una cançó, i
us dirà que la sap; si li expliqueu una batalla, ell hi va ser; totes
les manyes del món ja les té pensades; si hi ha res per a fer, ho te
projectat, lo que esdevé més impensadament, ja ho havia previst. No
hi ha empordanès que no hagi performat imaginàriament la casa,
l'hisenda i fins la vida. Per xò el sentireu parlar esplèndidament
com un senyor, sense que hi hagi un pols de vanitat ni de supèrbia en
la seva magnificència. I és que quan parla, tant si riu com si plora,
o quan camina, tot un ròssec d'entresomniades meravelles marxen
alegrement darrera seu.
### XXXII La gràcia de totes les gràcies
I la gràcia trentadosena de l'Empordà, és la gràcia de totes les
gràcies que estaria contant, ara que es cap al tard, fins a punta de
dia. ¡I encara les que'm quedarien per a contar! Perquè el meu sermó
no seria un enfilall que's desgrana, sinó una dèu de vida. Amb el
beire a la mà, te n'he ofert trentadues copes, però mentrestant la
dèu rajava i rajarà fins que a la meva ànima s'hi entelin les
paternals memòries. No't sàpiga greu, empordanès amic, si no he
parlat de les gràcies de Cantallops o d'Avinyonet, ni de la capsa de
Lladó, ni de l'Esculapi d'Empòrias, ni dels encensers d'Agullana i de
la Junquera i de Sant Llorens de la Muga, ni de l'altar monolític de
Castelló, ni d'aqueix suau planter de delícies que s'escampa part
d'allà del Ter fins a la Selva, en que les viles són compendi
d'humans tresors, perfumades arques de núvia, on la mare anyoradissa
colga, entre la roba blanca i les randes i les puntes, els codonys i
les pomes més aromàtiques de l'horta paternal. Les meves gràcies han
rajat totes d'una dèu de vida, i allà on la meva vida no hi arribava,
l'Empordà no era el meu Empordà.
--I bé. Els tórts segueixen volant cap a Palol, gurmands d'olives. I
abans de que a mi se m'acabés la fal·lera, primer els tórts
s'haurien menjat totes les olives dels olivets.
--És que ja'n sóm comptades trentadues i tinc seca la gola de
boca-badar-la com un filat-grosser.
--Sabes que poríem fere? A mi no se m'en va la proïja de contarte-les
totes. Mes jo no voldria aturmentar-te, i per un empordanès no hi
ha turment més malaït que'l d'escoltar i callar. I com que a mi
mentres me parlis de l'Empordà serà com si m'omplissis el beire del
vi ranci de Roses, tornem a començar, i cóntem les gràcies que tu
li trobes.
--La primera gràcia de l'Empordà...
--¡Ai, amic! No te'n cansis fins a les mil de les derreres mil.
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LES GRÀCIES DE L'EMPORDÀ ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
