The Project Gutenberg eBook of Costums típicas de la ciutat de Valls
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: Costums típicas de la ciutat de Valls
Author: Joseph Aladern
Release date: July 4, 2024 [eBook #73961]
Language: Catalan
Original publication: Ferrol: Imprenta y librería de R.Pita, 1895
Credits: digital editor: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK COSTUMS TÍPICAS DE LA CIUTAT DE VALLS ***
Costums típicas de la ciutat de Valls
Joseph Aladern (Cosme Vidal)
1895
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per
l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`
## I. La ciutat
En mitj l'esplendenta y paradissíaca encontrada coneguda per Camp de
Tarragona, se aixecan tres hermosas ciutats com tres perlas engastadas
en lo vert mantell de sa campinya: Tarragona, Reus y Valls. Si Tarragona
es l'antiga metrópoli romana, la ciutat plena de recorts historichs que
hi deixaren la munió de rassas y pobles que per ella passaren, desde'ls
ciclopes als alarbs; si Reus es la ciutat esforsada de fama universal,
la patria dels artistas mes genials de nostre terra, la germana petita
de Barcelona, que á son costat va caminant á la devantera del progrés,
Valls es la ciutat típica de Catalunya, la ciutat hont viu la patria
antiga ab sas festas y costums tradicionals y seculars, que son son
orgull y la fan digne de l'atmiració de propis y extranys.
En cap altre ciutat del Principat pot estudiarse l'antiga patria
catalana com en la ciutat de Valls, per lo que toca á sa part moral. En
ella veyém naixer la típica esforsada y venerada institució dels Mossos
de la Escuadra gracias á la iniciativa y patriotisme dels célebres
Vecianas; en ella veyem apareixer la típica y excéntrica afició als
Castells, que alcansaren ya en épocas inmemorables un desentrotllo
perfecció y atreviment inconcebibles; en ella veyém representarse los
típichs y fins á cert punt grotescos Balls, que be poden considerarse
com las primeras pedras dels fonaments del teatre catalá, y per fi en
ella veyém també arraigadas totas las festas y costums propias de las
Festas Majors de las altres poblacions de Catalunya que tan
característica fesomía las hi donan. Valls, es un compendi, un resum, de
la antiga patria catalana.
La ciutat de Valls está edificada en una cresta de terra aixecada en
mitj de dos barranchs tributaris del Francolí, que passa á menos de una
hora de sas parets. Lo punt culminant d'aquesta cresta, lo segueix de
llarch á llarch l'antich carrer de la Cort, avuy de Baldrich,
perfectament plá en tota sa extenció y regularment dret. A una part y
altre d'aquest carrer, lo mes important de la ciutat, s'extenen las
dugas meytats del poble en bastant pronunciada devallada. La part de la
esquerra es molt mes gran é important que la de la dreta, y en ella's
troban los comersos mes importants, los principals carrers y plassas,
mereixent figurar entre'ls primers lo Major, lo de Sant Olaguer, lo de
Sant Antoni y de las Sarrias, y entre las segonas la de la Constitució y
la del Mercat, las dugas porticadas y empedradas ab grans llosas de
pedra picada.
Valls no te monuments publichs ni grans edificis, pero las casas, en los
principals punts de la ciutat, son altas, grans y espayosas. Entre'ls
pochs edificis historichs y d'algun valor, mereixen citarse lo grandiós
casal conegut pel Castell; l'antiga morada del Vecianas en lo carrer de
Sant Antoni, las Casas Consistorials, lo convent de las Mínimas, etc. y
entre'ls temples lo de la parróquia del Carme y'l de la de Sant Joan, un
dels mes notables de Catalunya.
Un dels mellors beneficis de que disfruta Valls y que deuhen envejar
casi totas las ciutats de Catalunya, es lo de las fonts públicas, puig
son en tal número y es tan gran y de tan bona calitat lo caudal d'aigua
que constantment raja de sas canellas, que pocas serán las ciutats de la
península que pugan acomparárseli. Te dugas plassas ab frondosos arbres,
nombrosas carreteras que entran á la població, la major part y en
llargas extensions, están plantadas també de dugas fileras de plátanos
quals ramas se encreuhen formant la prespectiva de verdaders túnels.
Pels alrededors de la ciutat tot es verdor. Extensas y frondosas hortas
se extenen per totas bandas, aixecanse en mitj de ellas y á la sombra de
las arbredas, elegants masias y pintorescos barracons que á las festas
atrauhen á la gent de la ciutat y's converteixen en altres tants animats
llochs de distracció. Cap al nort de la població, en un siti anomenat lo
Bosch, las masias son en tal nombre y son tant elegants y grandiosas
moltas d'ellas, que vist de lluny apareixen com una extensa y compacte
agrupació de edificacions. Casi pot dirse que durant molta part del
istiu, lo Bosch absorbeix la vida de Valls.
A Valls, predomina l'element agricul, segueix en importancia
l'industrial y es molt poch considerable l'comercial. Sa situació
topográfica en mitj d'una comarca molt productiva, entre importants
pobles com Alcover, Vallmoll, Pla, Vilarrodona y altres de menos
importancia, lo fa centre d'un moviment considerable, sobretot los
dimecres y dissaptes, en quals dias se celebra'l mercat, á quin acuden
fins los habitants de la montanya de Prades y'ls de la Selma. Tal es
Valls com á població. Veyemlo are baix l'aspecte de sas costums típicas
y pintorescas.
## II. Los castells
Si haveu estat may á la Festa Major d'alguna de las ciutats ó vilas del
Camp, haureu ya atmirat extassiats, sens donarvos compte de com es
possible tal cosa, aqueixas colossals, atrevidas y elegants torres,
quals pilastres son cossos humans y quals voltas y lligats, están
construhits per musclosos y nervuts brassos quinas mans s'arrapan
desesperadament, fent tremolar als cossos com si per baix als fonaments
del edifici passés un devastador terratremol. Descubrimnos devant
d'aqueix espectacle, potser unich en lo mon, propi de titans, que'ls
homes de nostre terra, donant una colossal prova de son poder, aixecan á
las derrerias del sigle XIX á la vista de la desvalguda y degenerada
humanitat.
¿Com comensaren los Castells? ¿Quin fou son origen? Ningú ho sab á punt
segur; cap document ne parla; l'Historia de Valls del erudit Puigjaner
ho calla. Los besavis dels avis de l'actual generació feyan ya Castells.
¿Tingueren son origen en Valls? No pot assegurarse. Corra com á bastant
certa la tradició de que a mitjos dels sigle XV, vingueren uns alarbs,
una especie de companya de funambuls, quals exercissis maravellosos
agradaren tan á la gent de la població, que procurant imitarlos n'exiren
mestres. Desde llavoras que's fan castells.
Per mes que no's puga sentar com á cert aquest origen, nosaltres lo
créyem bastant atmissible, y li considerarán totas las personas
inteligents, amés amés si tenen en compte que la gralla que va sempre
com á complement del Castell, al só de qual música s'aixeca, es un
instrument alarb, importat á Espanya pels invasors fills del Islám.
Mireusels en mitj de la Plassa de la Vila. La gent está atapahida, la
plassa feta una mar de caps; es la una, y no obstant lo suculent dinar
de Festa Major que'ls espera, ningú vol anarsen sens avants veurer alsar
la derrera torre, los tres de nou que farán si'l valor y la forsa no
flaqueijan, ó si las dugas collas, nova y vella, que desde temps
inmemorable existeixen, se posan de contrapunt en la empresa. La gralla
y'l tambal rompen en un tó tranquil y pausat; als pochs moments, tres
homes alts y robustos com tres columnas romanas, descalsos, ab calsillas
blavas, ab calsotets y faixa, ab cos de camisa y mocador vermell lligat
al cap, se elevan per sobre la bellugor de caps, quals miradas se
dirigeixen cap aquell punt com brújulas atretas per la estrella polar.
Arrapats als cossos dels segons pujan los tersos, menos grans y menos
sapats, pero forts y nervuts, ya que van á ocupar los punts mes dificils
de la fortalesa y son necessaria gent-jove, de poch pes y molt coratge.
Derrera d'aquestos seguidament van enfilanse los quarts, tres joves de
vint á vinticinch anys, que muntan, muntan ab una suavitat y aplom
atmirables, escorrentse cossos amunt com á plomas que'l vent anés
elevant. Derrera aquests, sembla impossible que puga pujarhi ningú mes,
y no obstant tres jovenets de divuyt á vint anys, van amunt, amunt,
amunt, fins á formar lo quint cos del edifici. ¿Qui mes s'atrevirá á
pujar alli dalt? Mireusels, son tres criaturas las que s'hi atreveixen,
tres criaturas de quinze ó setze anys á quinas lo perill no espanta; son
los sisés, los que van á coronar las tres elevadas pilastres. ¿A qui li
será possible pujar ara á aquella altura? Encare pujan dos mes de la
mateixa edat; son los dosos; un cop á dalt, drets demunt dels sisés,
sobre diferents y desiguals espatllas, se posan las mans sobre llurs
espatllas y esperan que l'aixecador, una criatura, vinga á posarse de
gat sobre los dos. Ya hi ha arribat, ya hi és, ya se ajau, los genolls
sobre las espatllas del un y las mans sobre las del altre... ¿Qui es
aquella criatura que sens poguer abastar los fornits cossos se empuja
amunt? ¿Es un angelet baixat del cel que aprofita aqueixa escala pera
empujársen'hi?... Ah! es l'enxaneta, ¡pobre enxaneta! ¡pobre criatura! á
quantas mares fas bategar lo cor pensant ab los seus fillets! Tot just
tas tendres camas comensan á sostenir ton cos, y ya t'enfilas alli ahont
l'home no ha gosat escalar, alli ahont lo perill t'amenassa constantment
y molts cops te pega. ¡Temeraria criatura! Miréusela, ya guanya la sima,
ya se encanxarra sobre l'aixecador com si estesin jugant en terra plana,
se treu lo mocador del cap cuydadosament per no perdre l'equilibri, ya
saluda á la multitut que aplaudeix frenética, no's belluga, no
respira... Aqui la gralla dona una nota enérgica y sostinguda, una nota
aguda que posa'l cor pendent d'un fil, d'un cabell, com esperant una
catástrofe inminent, lo castell tremola, se decanta, las camas
s'aclofan, no poden mes, las espatllas s'abaixan, los cossos se
doblegan, los ulls surten del cap, lo suor raja de totas las caras que
la rojor encén, tot s'acaba, l'edifici bamboleja com un castell de
cartas á punt de caure, caurá d'assi? caurá d'allá? caurá de baix? caurá
de dal? au... au... au... un moment mes... L'enxaneta ya ha guanyat la
part oposada, ya s'escorra cossos avall com una anella deixada anar per
una corda, l'aixecador ya s'aixeca y baixa ab igual prestesa, los dosos
fan lo mateix, tots, los uns derrera'ls altres, van deixanse y baixant,
baixant, fins que al cap de contats moments, l'atmirable edifici de carn
humana, queda desfet com per art d'encantament. La gralla para de tocar,
lo cor respira, s'aixampla... Gracias á Deu. L'espectador ha passat deu
minuts en un estat de sugestió dolorosa, ab lo cor oprimit, pendent d'un
fil, d'un cabell, pero un sospir lo desahoga, li aixampla'l cor y
experimenta'l goig que segueix á la sensació produhida per la
contemplació d'un espectacle gran, imponent, magestuós, incomprensible,
com aquellas obras de la Naturalesa devant de las quals l'home's
contempla petit é insignificant, com un no rés.
Aquest castell, anomenat tres de nou es l'exercissi mes dificil
d'executar, l'obra mestre, l'últim esfors, la derrera paraula en
l'afició ó en l'art. A fi de que resulti mes factible, se agregan á ell
los reforsos als quals donan lo nom de crossas, formats per tres pilans
exteriors y tres d'interiors de dos ó de tres cossos d'elevació, quals
individuos ab sas nervudas mans agafan estretament los tormells dels que
forman las columnas centrals prestánloshi aixis son apoyo. Uns tres de
nou sense crossas, es una cosa verament extraordinaria, tant, que segons
testimoni de molts aficionats, sols s'ha lograt portar á cap una sola
vegada, á Tarragona.
En la formació d'aqueix extrany edifici de cossos humans, sense contar
las crossas, entran 22 individuos, comensant ab homes fornits en los
baixos, y anant disminuhint fins á l'enxaneta, que casi sempre es una
criatura de vuyt ó deu anys. De aquesta conformitat, lo castell
atquireix un conjunt molt ayrós y armonich, elegant y artistich. ¡Quina
presió tan terrible pesa sobre las espatllas dels baixos! Y ¡quin puesto
tan dificil de ocupar lo dels segons, que á la gran presió que sobre
d'ells pesa, uneixen la desventatge de sentar los peus en un lloch tan
insegur com es las espatllas d'un altre home! Si l'enginyer que al
aixecar una atrevida pilastre calcula y prova metematicament la presió
que pot resistir la pedra del fonament fins á pulverisarse, vingués á
calcular la presió que poden resistir los muscles humans, ben segur que
tement l'aplastament, s'espantaria d'aixecar una columna tan atrevida
valense de tan flonjos materials. Y no obstant, los fills de Valls,
atrevits y temeraris, no tan sols l'aixecan sempre que poden sens por al
aplastament, sinó que es tan gran la seva afició, que aquells mes debils
que veuhen que ab ells no es possible la empresa, moririan satisfets,
mentres fos després d'haver lograt aixecar uns tres de nou.
L'exercisi mes atrevit després dels tres de nou, es sens dupte'l pilá de
set alsat sense crossas. ¡No es poca cosa set homes l'un sobre las
espatllas del altre! ¡Una columna de carn ahislada fins á l'alsada de un
tercer pis! Es un altre cheuf-d'oeuvre que aspiran á portar sobre las
espatllas tots los aficionats. Una de las combinacions mes ingeniosas y
atrevidas al ensemps, es la denominada los cinch pilans de set. La seva
apariencia exterior es exactement que la de un castell de cuatre de nou,
sense dosos, aixecador ni enxaneta. Mes dins d'aquest, cuatre pilans
lligats mutuament, se eleva al centre un quint pilá, que va pujant á
mida dels altres dels que reb y presta simultaneament apoyo. Quan ya'ls
cinch pilans han alcansat ya l'alsada de set homes, los quatre exteriors
van desfense fins á deixar sol y ahislat al del mitj, que apareix com
ánima del edifici, alt, esbelt y atrevit, y que la multitut saluda ab un
frenetich aplauso.
Notables son també uns quatre de nou, los tres de vuyt, los tres de set,
los dos de vuyt, lo pilá de sis, y d'altres edificis no menos elevats
aixecats per baix, ó siga comensant per elevar l'enxaneta, y á forsa de
brassos, alsar las columnas fins á las espatllas d'altres individuos que
s'han elevat també sobre d'altres, y aixis fins á l'alsada de cinch sis
y fins set homes.
Uns dels espectacles mes frappans, que mes intensa impresió produheixen
en l'ánim del espectador, es quan una d'aqueixas elevadas agrupacions de
cossos humans se'n va á terra. Suposém uns tres de nou á mitj fer y
destinat á caure. Los quarts son ya á ocupar lo seu punt, y no obstant,
los quints encare no son á mitj camí; pujan ab desconfiansa pressentint
una catástrofe inevitable. Lo recel s'ha apoderat dels castellers y fins
del públich, que'l dona á compendre exclatant en un zum, zum, que no
triga á ferse general. Han estat desacertats en escullir los que van á
segons, puig un d'ells flaqueja d'una manera notable. Prou las crossas
fan inaudits esforsos aixecant ab sos musclosos y nervuts brassos las
aixellas del casteller, com puntalas servant un edifici que amenassa
ruina, pero sos genolls van aclofanse per moments, son cos apareix
doblegat y sa cara cau defallida com la de un Sant Crist, regalant gotas
de suor. No obstant, los quints van pujant, perqué seria vergonyos tenir
que desfer un castell sens acabarlo; mes quan los que pujan han passat
ya del cap dels segons carregant sobre ells tot son pès, pès que ha
estat la palla que ha fet decantar la balansa, l'infelis casteller agota
l'últim esfors, se deix anar, los brassos de las crossas resultan
impotents pera sostenir lo pesant edifici, y l'incomplert castell ve á
terra fet un pilot de carn humana, los uns de cap, los altres de peus,
los demés de costat, tots precipitanse vertiginosament cap á baix com
xuclats per un profón abisme. Un crit d'impresió d'espant s'escapa de
mil bocas, mentres una multitut de brassos, ab las mans aixampladas,
s'alsan pera recullir en l'ayre als pobres castellers... Y la torre ha
desaparegut com per art d'encantament, com si aquella mar de caps se
l'hagués xuclada en son sí.
Entre tots los esports es potser lo mes atrevit y artistich. Yo crech
que si s'ímportava al Regne Unit, los inglesos s'hi entusiasmarian y
l'aclimatarian. La major part de la gent del camp, prefereix veure
Castells á una corrida de toros ó de cavalls.
Los Castells es potser lo que ha dat mes anomenada á Valls. L'inmortal
Clavé escrigué sobre ells una de sas mellors pessas musicals; en la
guerra de Africa, tothom sab que'l general Prim se valgué dels
aficionats que allí's trobavan pera escalar lo mur de Tetuán y plantar
sobre ell la bandera espanyola, lo que deixá aterrats als moros, puig
cregueren veurer un miracle portentós en l'atrevida empresa dels braus
fills del Camp.
Una particularitat sobre'ls Castells. Los castellers comensan á donarse
á l'afició desde sa mes tendre edat. Lo casteller, á set anys ya es
enxaneta, á vuyt ó deu aixecador, á dotze para á dosos, á quinze á
sisés, á divuyt á quints, y aixís anant baixant fins á arribar á baixos.
De manera que aquest ofici, al revés de tots los altres, los aprenents
comensan pel cap-de-munt. Quan l'aficionat á algun art ó professió vulga
entrar com sol dirse per la finestra, se'l deu haver de posar á
casteller.
## III. Los balls
Son los Balls ó Dansas populars, una de les costums mes típicas del Camp
de Tarragona, essent Valls una de les localitats que ab mes gust y
entusiasme s'han cultivat desde son origen, que data de temps
inmemorable. En los temps presents, l'afició á aquestos tipichs
espectacles ha anat cayent en desús, potser tal volta pera créuresels
anacronichs avuy que'l afició del poble ha anat en aument, havense per
lo tant refinat lo gust del publich en materia d'espectacles dramatichs.
Pero no's troban tan oblidats, que'l foraster que's trobi en alguna
festivitat important de las que celebra Valls, molt particularment en la
de Sant Joan, no puga satisfer sa curiositat presenciant algun
d'aqueixos curiosos y tipichs espectacles.
Los Balls, encare que no exclussivament propis del Camp de Tarragona,
puig á Sans y en altres localitats de Catalunya s'han representat també,
tenen d'aquí com si diguessem la carta de naturalesa, hi ha hagut una
afició boija, (ja havém dit que van cayent en desús) y han atquirit
tanta importancia en nostres festas Majors, que es ya corrent entre'l
poble lo calificar de freda una Festa Major sense Castells, y sense
Balls.
¿Quin es son origen? Molt lluny tal cop hauriam que anarlo á buscar. Tal
volta en lo teatre de la antiguetat grega, en que's representavan las
obras en ple ayre, sens cap aparato teatral dels d'avuy, potser en las
Farsas Atellanas que durant los primers sigles de nostre Era se
representavan en Roma escritas en llatí vulgar molt semblant á nostre
llengua y per sa estructura á nostres Balls; potser en los mes moderns
passos y misteris del antich teatre castellá. Siga com se vulga, puig lo
camí de sa investigació apareix bastant laberintich, no poden menos de
considerarse tals espectacles com á obras teatrals en estat rudimentari,
pessas com no podían menos de ser aquellas que daren origen al art
escenich, pedras sobre las quals se aixecá l'edifici avuy colossal y
atmirable del Teatre. Com s'ha conservat aquest sistema rudimentari de
representació, com ha vingut fins á nostres dias, dificil fora
d'esplicarho. Tal cop lo portaren aquí'ls grechs ó'ls romans, y s'ha
anat perpetuant degut á la gran necessitat que'ls habitants de nostre
comarca han tingut de conservar sas costums, de ferlas reviure, de
atmirar sas gestas, puig cap altre encontrada ha estimat tan com la
nostre las sevas tradicions, las sevas costums y las sevas glorias. En
aquest punt, podem ben dir que'l Camp de Tarragona es una regió dins
d'una altre regió.
Un dels balls mes tipichs, mes oblidats y mes antichs, es lo Ball de
Diables. Son origen deu anarse á buscar directament en l'Edat Mitja,
quan las potestats infernals, los genis del mal, fraternizaban ab lo
poble visionari y supersticiós, quan los dimonis, mercé al continuat
tracte ab los humans, s'havian bestializat y perdut sa feresa, veninse á
convertir en lo Pobre Diable que's veu enganyat per l'astut, y serveix
de motiu de broma al poble que ya no'l tem y's burla del seu poder y de
qui fins moltas vegadas s'aprofita pera portar á cap sas mes atrevidas
empresas.
Com havem dit, aquest ball, es un dels menos representats. Sa influencia
ha passat á tots los altres, puig tots, casi en absolut, han cregut
indispensable anyadir un diable al personal, quina única misió
consisteix en procurar conservar l'ordre entre'l publich, fer retirar la
canalla que invadeixen lo terreno que'ls del Ball necessitan, y al final
de tot, quan la representació está acabada, dir pel seu compte un
parlament que cada hú se l'arregla á sa manera, y que casi tots resultan
d'un color local bastant pujat y fins moltas vegadas personalissim.
L'erudit historiador D. Antoni de Bofarull, tenia sols una vaga idea del
Ball de Diables, no sapiguent res mes d'ell que'l sentir anomenar vestit
de Ball de Diables, al vestit que'l Diable porta en tots los altres
Balls, segons relata en sa curiosa y entretinguda obra *Costums que's
perden y recorts que fugen*. Nos estranya aqueix desconeixement del tal
ball en una persona tan erudita y que tan bé y per experiencia coneixia
las costums d'aquesta comarca, puig que en ella havia nascut y passat
los primers anys de sa vida.
Lo Ball de Diables no es tan desconegut com suposa l'erudit historiador.
Moltas son las personas que coneixém que l'han ballat, com ells diuhen,
los quals recordan encare fracments de sos parlaments respectius. Los
vestits que portavan los balladors, eran, com pot veures encare avuy mes
ó menys alterat, en los que portan los Diables dels altres Balls, una
especie de dominos vermells, sembrats de figuras raras y diabólicas
cusidas sobre la tela, ab un caputxo ab molt punxa y dugas banyas molt
llargas fetas de veyeta molt vermella. Prenian part en ell gran part de
potestats infernals, quinze ó vint, ab Llucifer al cap, y á son costat,
un individuo vestit de dona, també ab trajo infernal, á qui's dava lo
nom de Diablesa. Lo mes caracteristich del Ball consistia en tirar
moltas carretillas, en disparar molt de foch. A fins de que produissen
major efecte, com se fa encare avuy, se valian d'un bastó ab una masseta
al cap y un clau ó un bastonet que servint de fusell á la carretilla,
impulsada per sa propia forsa, aquesta's posa á rodar vertiginosament
produhint una vistosa roda de foch. Llucifer, á fi de distingirse dels
demés, portava una masseta de colossals dimensions, molt parescuda á una
massa d'esclar llenya. La Diablesa no tirava foch; la seva missió
consistia en portar un llibanch ences y ab ell ficar foch ahont se li
demanava, que acostumava á ser tan seguit, que no estava ni un moment
parada, y era tal lo foch disparat, que'l lloch per ahont passava'l Ball
de Diables se convertia en un verdader infern d'espurnas y un foch
granejat d'explossions. Aixís donchs, entre'ls trajos y'l foch, calculis
l'infernal aspecte que produhiria'l tal Ball, aspecte que ajudava á fer
mes esgarrifador lo repicar desacompassat de dos tambals.
Al trobarse en alguna plassa ó encreuhament de carrers, ahont los
espectadors eran en major número y'l lloch ho permetia, amaynava'l foch,
y entre passada y passada se pasavan á declamar los parlaments. Aquets
no eran sempre'ls mateixos, variavan á cada época y fins molts cops en
cada localitat. A escepció dels diables primpcipals, cada escú se'l feya
á sa manera, puig que encare que gent rústiga la que hi prenia part, no
hi faltavan personas d'ingeni, que feyan molts cops motets relativament
ben versificats y plens d'intencionats acudits. A son gust s'assignaban
la representació de personatges odiosos de la época y fins molt sovint
de personas de la localitat á quinas portavan malicia. Aixís, després de
la guerra de la Independencia, se feu molt general lo fer Diable á
Bonaparte, desfigurantli maliciossament lo nom. Un altre Diable
l'increpava ab un motet que comensava aixins:
> Malaparte es un Diable
> que és pelut de cap á peus;
> te una berruga á la panxa
> com lo campaná de Reus.
Quan aquesta manera de ferir al próxim trascendia á la localitat, no
deixava de portar malicias y malasvolensas entre uns y altres, tot lo
qual feya que moltas vegadas lo ball acabés á garrotada seca.
Com tots, aquest ball s'aná desnaturalisant. Lo verdader ball primitiu,
lo que's representava tal com son autor ó autors l'havian imaginat, no
hi entravan per res alusions personals ni de cap manera. Los diables
eran los verdaders diables que'ns legá la fantasmagórica Edat-Mitja, y'l
ball, sembla que no tenia mes objecte que'l de preconisar ó simbolisar
lo poder de Sant Miquel, á qui l'Iglesia ens representa aplastant al
monstre ab sos peus y á la má l'espasa desenvaynada en actitut de
ferirlo. Ayxis donchs, en lo verdader ball de Diables, Sant Miquel era'l
personatge mes important, lo protagonista de l'obra. Quan tots los
Diables havian acabat llurs parlaments recordant sas extraordinarias
hassanyas y fen gala del seu poder, llavors Sant Miquel, desenvaynava
l'espasa y arremetia contra ells d'una manera decidida fins á aterrarlos
á tots, que fugian amedrantats de sa presencia y dels cops de sa espasa
llensant crits aterradors, movent mes escantal, com encare avuy sol
dirse, que un ball de Diables.
Se compendrá ab aixó que dit ball no es mes que un grotesch Misteri en
lloor de Sant Miquel, fet tal volta per un poeta del poble, rustich y
anonim, que beuria en las mateixas propias fonts dels Misteris teatrals
de l'teatre espanyol antich. Per aixó he dit avants que es lo mes tipich
de tots los balls, lo mes antich y lo que mes se pert, cedint lo lloch á
altres mes literaris, pero que van perdent lo que tenian d'interessant:
l'originalitat y'l caracte del poble que reflectavan.
Lo Ball que segueix al precedent en típica importancia, y que s'separa
de tots per sa naturalesa, es lo que anomenavan de la Moxiganga ó
Moxurranga. Aquest Ball, sense parlaments, consistia en portar á cap una
série de exercissis de forsa, de destresa y d'equilibri, que requerian
uns llarchs ensajos, los quals sols podian fer perfectament los
individuos aficionats als Castells, ab los quals tenian dits exercissis
gran semblansa. Ya fa alguns anys, en lo *Circo Ecuestre* de Barcelona,
tinguerem ocasió de veure una numerosa troupe de gimnastas alarbs, que
tot lo seu principal merit consistia precisament en fer los mateixos
exercissis propis del Ball de la Moxiganga. Aixó ens feu pensar en la
probalitat de que aqueix Ball tingués lo mateix origen que se suposa als
Castells. Mes que Ball, donchs, lo de la Moxiganga, pot considerarse com
un espectacle germá del de las torres ó castells.
Altre Ball sense parlaments es lo dels Bastonets, un dels que encare
segueixen fense mes y que hem vist passejar alguna vegada pels carrers
de Barcelona, segurament vingut d'algun poble de fora. Sos individuos,
armats tots de curts, pero dobles bastons, van teixin y desteixin una
capritxosa cadena, y á cada tom van trucanse mutuament ab los bastons,
produhint un xec-xec que va seguint los compassos de la música que
l'acompanya, que casi sempre es un violí, flauta, ó altre instrument
cenzill. Lo dels Valencians tampoch te parlaments, constituhint
exclussivament una dansa propia d'aquella regió, que'ls individuos
ballan capritxosament vestits y acompanyanse ells mateixos ab música de
castanyolas. Pero ben certament que'l Ball mes original y artistich dels
faltats de parlaments, es lo de las Gitanas. Los individuos que'l
componen, vestits tots de gitanas, s'agrupan enrotllant un pal plantat
en terra del qual parteixen un número de fils ó cordons de variats
colors tan gran com individuos composen lo Ball. Al só pausat y
planyider d'una flauta ó altre instrument, las gitanas passan y
traspassan creuhantse en totas direccions sens deixar lo cordó de la má
fins que deixan llest y ben treballat un groixut cordó compost de tots
los altres, en lo qual brillan tots los colors y tots los matisos que
avants apareixian destriats. Hi ha una pausa; la música torna á tocar,
la dansa segueix en direcció oposada, y en una altre estona, lo cordó
torna á quedar desfet y cada individuo ab son respectiu fil á la má. Com
suposará l'lector, l'execussió d'aquest ball requereix llarchs ensatjos
y's fan molts embolichs y desgavells abans de lograr treballarlo ab la
perfecció deguda.
Un dels balls ab parlaments que sempre m'han cridat mes l'atenció, es lo
de Serrallonga, potser lo mes popular en lo Camp. La mala fama de que
gosa Serrallonga entre'l poble, la deu en molta part á la representació
d'aquets ball. Es mes lladre que Serrallonga es una frase molt corrent
en la comarca y en molta part de Catalunya. Si anessim á investigar qui
es l'autor d'aquest ball, tal volta hi trobariam un cadell, ó siga un
partidari dels Felips, contra quin gobern protestá tan valerosament lo
noble bandoler de Las Guillerias. Serrallonga apareix en ell com lo
capitá de lladres mes terrible y encarnissat que imaginarse puga. Pera
esser atmés en sa companyia se necessita ser un monstre. Tots los
individuos, armats fins á las dents, se li presentan dient:
> --Serrallonga Deu vos guard' y vos Joana també.
Y contesta Serrallonga:
> --Deu vos guard', pero ¿qui sou?
> --Yo soch aquell bandolé
> Rocamora anomenat.
> En parlant de Rocamora
> tota la terra tremola.
Y comensan tots per un mateix istil á enumerar totas las sevas
fetxorias; sos assalts en los camins, en los poblats y en las montanyas;
sos robos, sos assesinats á dotzenas, revalisant tots en lo ser
ferotges.
> De morts ya n'he hi fet cuaranta
> y de robos no se quants.
>
> Yo soch aquell bandolé
> anomenat Simon Salas,
> lo qui á l'edad de set anys
> ya matava y deshonrava.
>
> Després d'haverlos robat
> á tots los vaig llevá'l cap.
Y tots acaban:
> Serrallonga;
> si'm voleu á la vostra ronda
> yo us prometo fer bondat.
Serrallonga los contesta alabantlos'hi la valentia y celebrant sos
crims, essent de notar que com mes sanguinaris y despiadats se
presentan, com mes llarga y repugnant es la llista de sos crims, mes
bona acullida los hi dispensa Serrallonga. Y aixis van desfilant tots,
un á cada passada, al so y compás d'una música marcial Tallaferro,
Rocatallada, l'Astut, lo Petit Jornés, fins al valent Miquel Ganyada,
> que es capás de partí á un home
> lo mateix qu'una arengada.
Serrallonga, com tots, també conta la seva vida, comensant desde sa
infantesa, guanyant á tots en lo número y criminalitat de sos mal-fets,
fent també lo mateix la Joana y l'Hereuhet, fill dels dos, que promet
continuar y fins esclipsar las glorias de sos pares, y quin paper
desempenya un noy de pochs anys.
La complerta ignorancia de l'historia del autor d'aquest ball es en tot
patenta. Lo crech en alt grau ignominiós per Catalunya, puig que tan
despiadadament deshonra la memoria de un dels héroes més genuinament
catalans d'aquellas revoltosas épocas. No obstant, los molts que
enterats de la realitat histórica s'han fixat en aqueix vergonyós
anacronisme, han esplicat al poble la veritat, y avuy son molts los
pobles del Camp que no miran ab molt bons ulls que's balli aqueix ball.
Típich y curiós es també lo ball de Damas y Vells. Tócan lo violí y'l
bombo, fan la passada, se quedan arrenglerats, para la música y surt un
dels vells, que diriginse als seus companys, los enardeix en contra sas
corresponents damas. Al mateix temps fa'l retrato moral de cada hú,
presentantlos dignes de llástima com per inclinar lo públich de la seva
part y guanyar forsa moral sobre las damas que tan han d'esgatissarlos.
Aquest personatge ve á ser com lo prólech de la obra. Seguidament
un'altra passada y surt un nou vell. Aquest se limita á contar sas
propias desventuras, las tragerias que li fa passar la seva dama, que
per cert son horrorosas, y mes encare si's te en compte que cada vell es
amo de anyadir al seu gust totas las trifulgas que vulga. La seva dama
surt enfurismada y comensa sa defensa ab la següent grossera parleria:
> Calla vell de mala mena,
> no'm bescantis pels carrers,
> que t'en faré portar banyas
> del indret y del revés.
Com ell li retreu los regalos de boda, ella's defensa dient:
> Vestit, creu y arrecadas
> á tu res no t'ha costat
> que tot m'ho han comprat mos pares
> amés del dot que m'han dat.
Y aixís, l'un fent carrechs y l'altre defensantse, pero sempre
maltractanse, no paren fins á arribarse al demunt, lo que procuran
evitar los demés companys calmantlos ab bonas rahons.
Altres parellas, comensan ab mes amor, com per exemple lo vell que surt
dient á sa dama:
> Valgam Deu que estich content
> quan te veig tan fresca y guapa,
> no hi ha jova en tot lo Camp
> mes guapa ni mes hermosa
> ni tampoch mes amorosa;
> cert que n'estich emprendat,
> per mí ets la perla d'Espanya,
> no tinch prou ulls que mirat.
Y la dama, despreciativa com totas, li contesta:
> ¿Ets tan vell y llensas flors?
> No sigas impertinent
> que aixó es cosa de jovent;
> vell no sigas enfadós.
>
> Si sabesses la tristesa
> que tinch quan te'n veig aprop,
> no'm vindrias al derrera
> ballant com un burinot.
Y l'una parella derrera l'altre, totas acaban sas entrevistas de la
mateixa manera, es dir, insultanse sempre y estirantse'ls cabells mes de
una vegada. Per fi, los vells se decideixen á anar á trobar al senyor
Rector perque vegi de posar pau entre'ls matrimonis, y'l bon sacerdot se
decideix per enviarlos á la porra, tiránloshi en cara la imprudencia
d'haverse buscat per mullers á donas tan jovas, ells, que'ls hi podrian
ser avis. Igual intent portan á cap ellas, obtenint idéntich resultat,
aixó es, la recriminació d'haver consentit en ser las esposas de homes
tan carregats d'anys y de xacras. Tal es la moral de l'obra. Després,
l'Arcalde, enterat pel Rector de lo que passa, surt enfurismat á posar
ordre entre'ls desavinguts matrimonis, y ab aixó y un extravagant
parlament, de color purament local, del Diable, s'acaba'l ball.
Numerosíssimas son las dansas populars que s'han ballat y algunas
segueixen encare ballantse á Valls y demés poblacions, grans y petitas
del Camp de Tarragona. Treball llarguissim seria lo de donar solzament
una idea general de totas, cada una per sí. Las més modernas, com la de
*La Rosaura* y la de *La Sebastiana del Castillo*, escritas en castellá,
representan los primpcipals passos de la vida d'aquestas donas de fama
popular. Altres, com la de Moros y Cristians y de Marcos Vicente,
representan aventuras de cautius y batallas motivadas per conquistas y
odis de rassa y de creencias. N'hi há una nutrida varietat: De
Cercolets, de Cavallets, de Sant Joan, de Sant Llorens, de Pastorets,
ball infantil, de La Mare de Deu, de Mossen Joan de Vich, de Sant Maigí,
de Prims, de Las Galeras. Lo de la Verge de la Candela, molt preferit á
Valls, etzétera, etz..
Per fi, Valls, la patria d'aquestas típicas costums, ha tingut un
cultivador del género, molt popular per allá á mitjans del sigle. Me
refereixo al celeberrim Marquet de la dona, poeta vulgar, pero no faltat
d'ingeni, quals balls, quals romansos y satíricas coblas, li crearen una
fama popularíssima en tota la comarca. Son romanso de las criadas y dels
pobres, resultan unas sátiras de bastanta forsa.
Deu fassa que ab l'invasió d'altres costums que per desgracia ya's van
aclimatant entre nosaltres, no s'acabin de perdre del tot tan tipichs y
caracteristichs espectacles!
## IV. Los gegants y l'aliga
Are'ns toca parlar d'aqueixa antiguíssima costum de portar gegants y
bestias grossas y casi sempre monstruosas y mitológicas devant de las
professons. Ya sab tot hom que aqueixa costum no es sols propia y
exclussiva de Valls, ni de Catalunya, sinó que moltas ciutats de las
provincias de Llevant, posseheixen aqueixas tradicionals costums
curiosas y enigmáticas.
Valls, com tantas altres ciutats, posseheix també un Gegant, una Geganta
y un Gegantet, que se suposa fill dels dos mitológichs personatges.
Amés, aixis com Vilafranca te un Drach, Reus una Mulassa, y altres
ciutats altres bestias pel istil, Valls te una Aliga, ó sia la reyna de
les aus. Aquestos Gegants surten al carrer molt pocas vegadas, y l'Aliga
sols dos cops al any, per la festivitat del Corpus y per la de Sant
Joan, en que la ciutat celebra sa Festa Major, en las quals acompanya á
la professó en companyia dels Gegants. En la professó de Sant Joan es en
la que juga mellor paper. Al trobarse l'Aliga devant de l'Iglesia del
convent de las Mínimas, en un cantó del Pati, avuy Plassa de Prim, se
posa á ballar, fen las delicias de la companya que al seu voltant en
gran número s'arreplega. Pera prestar major atracció y bon efecte al
espectacle, se vesteixen un bon número de noyets d'aligons ab trajos
fets espressament, y's posan á ballar també sota las álas de la que
s'suposa ser la seva mare. Ya pot pensar lo lector si aixó produhirá bon
efecte á la canalleta y á bona part de gent gran, cenzilla y enamorada
d'aquestas tradicionals costums. Quan balla l'aliga, que no es mes que
per la professó de Sant Joan y en lo siti avants dit, se reuneixen al
Pati tota la canalla de Valls. Es un espectacle que no se'ls ofereix mes
que una vegada al any y se'n aprofitan. Acaban de prestar animació al
lloch aquell, las dugas Collas de castellers, que en viva competencia,
aixecan l'hermós castell conegut per cinch pilans de set.
¿Quin pot ser l'origen y significació de tan extranyas costums? En quan
al origen creyém molt dificil la possibilitat de poderlo indágar ab tota
certesa. Nosaltres suposem que'l tindrá en las antigas llegendas de
Gegants y monstres, de las quals tantas mostras pot donarne lo
Follk-lore catalá. Tots los pobles orientals han tingut creencias
análogas. Los grechs y'ls romans, en sas mitologias, tenian també sers
extranys, monstruosos y sobrenaturals que'ls seus Deus vencian y
aterravan segons disposavan en sos designis. No es extrany donchs, que
al Cristianisme hagin passat mes ó menos desfiguradas tals
supersticions. Lo poble creyent, en son gran amor á son Deu y á sos
sants, ha tingut necessitat de proclamar públicament son poder y sa
grandesa posant á sos peus aqueixos extranys personatges y aqueixos
repugnants y simbolichs monstres, significació del Mal-esperit, volguent
significar aixís, que enfront la Divina Magestat, s'humillan y s'abaten
totas las potestats d'aquest y del altre mon. Aixís se explica que molts
dels Gegants sigan Reys, que'ls uns sigan negres en representació del
Africa, que'ls altres de color de terra en representació del Assia, y
que's representi l'América, com pot veures á Reus, en una Geganta india
guarnida de plomas y un buyrach plé de fletxas á l'esquena. Aixís
l'Aliga es també la reyna de las aus, y'l Drach, sabut es que segons la
tradició, Sant Jordi matá aquell que no era altre cosa que'l mateix
Diable transfigurat. Tal es en nostre criteri, l'origen y significació
de tals costums.
Atenennos exclusivament á lo que pertoca á la ciutat de Valls, tenim que
apuntar algunas particularitats que no deixan de ser interesants y que
han de fer gracia segurament á qui no las conegui. Lo Gegant de Valls es
conegut entre'l poble per lo Lladre-favas. Aném donchs á esplicar lo
sentit d'aquest motiu. Valls te un barri situat á la vora del Francolí,
á una hora y mitja de la ciutat, anomenat Picamoixons, en quin punt hi
ha l'empalme dels Ferrocarrils del Nort ab los de T. B. F.. Donchs bé,
quan aqueix barri celebra sa Festa Major, lo dia de Sant Joseph, Valls
hi envia lo Gegant en representació de la ciutat. Tots los anys se cuida
de portarli un sol individuo que fa'l camí ficat dins del colossal
personatge. Després de assistir á la profesió, lo Gegant, portat pel
individuo, com es natural, se n'entorna cap á Valls satisfet d'haver
complert la seva misió. Se conta que un any, lo tal individuo, vegé al
costat de la carretera un camp de faveras molt granadas, y fentli goig
lo primerench llegum, deixá el Gegant al mitj de la via y's posá á
cullir tavellas. Pero vetaquí que espiat per l'amo de la terra, ne doná
part, lo qual doná per resultat trobar un gran farsell de tavellas sota
las faldillas del Gegant. Y vetaquí que'l poble cregué que'l tal
personatge havia sortit de Valls ab la sola intenció de anar á robar
favas, y desde llavoras ensá que sols pel Lladre-favas se'l coneix.
Un altre cas mes comich y extráordinari que'l present se conta com á
succehit, del qual fou héroe'l mateix personatge, y que al igual que'l
que acabem de descriure, sols notém aquí com á mot de la fin y per
apareixer relacionat directament ab aqueixa costum vallense.
Un día, la profesió del barri de Picamoixons havia acabat bastant tart,
y era per allá entre dugas clarórs que'l gegant se'n entornava cap á la
ciutat. Mes vetaquí que fou lo cas que un esmolet que venia de Valls, ó
siga en direcció contraria al Gegant, al eixir d'un revolt de la
carretera, se topá de cara ab aquell personatge que com per encantament
se li presentava devant sos ulls. L'esglay del pobre esmolet sigué gran,
esgarrifós. ¿Pera que li sortiria aquell extrany personatge? Potser en
aquell moment vingué á sa memoria lo recort dels cuentos de
encantaments, de aventuras misteriosas y de gegants y altres sers
extraordinaris que de petit li havian preocupat la fantasia, y de cop y
volta, en lo moment mes inesperat, se veya ell héroe d'una d'aquellas
maravellosas historias. Aixís fou que pera fugir de totas las
compromesas consecuencias que li podia portar l'aventura,
instantáneament llensá la mola del coll, y confiant la salvació de sa
persona á las sevas camas, se llensá camps á través com llebra
perseguida per gossos corredors.
Inutil dir lo tip de riure que l'aventura feu fer al individuo que
portava'l Gegant. Al ser á Valls esplicá á tothom lo succehit, que
tothom celebrá ab grans riallas, al ensemps que'l pobre esmolet ab
l'espant al cos y tremolant de camas, feya riure també als vehins de
Picamoixons esplicant sa terrible y misteriosa aventura.
Venerandas costums de nostres avis: vosaltres que constituhiu la fesomia
d'un poble amich del treball, del art y de las festas; vosaltres, que
junt ab la llengua que parlém sou las últimas reliquias que'ns quedan de
la Catalunya que fuig; vosaltres, que quan hauréu desaparescut del tot
no quedará de nostre terra mes que'l sol sobre'l qual s'aixecava
l'hermós y atmirat edifici de la Patria Catalana; yo, lo mes humil de
vostres atmiradors, á la mida de mon escás valer, us dedico aquesta
petita memoria, que tandebó sigués en los sigles vinents, la pedra plena
de senyals per la qual l'arqueolech endevina tot un poble y tota una
civilisació enterrat en las arenas del desert.
Cosme Vidal.
Alcover,
Maig de 1894.
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK COSTUMS TÍPICAS DE LA CIUTAT DE VALLS ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
