The Project Gutenberg eBook of Aigües encantades
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: Aigües encantades
Author: Joan Puig i Ferreter
Release date: December 17, 2025 [eBook #77486]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Imprempta de Joaquim Horta, 1908
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK AIGÜES ENCANTADES ***
Aigües encantades
Joan Puig y Ferreter
1908
PERSONATGES
Pere Amat, _propietari rural_.
Juliana, _la seva esposa.
Cecilia, _llur filla, estudianta de Mestra_.
Vergés, _Mestre del poble_.
Mossèn Gregori, _el Rector_.
Un Foraster.
Joan Gatell, _el Batlle del poble_.
Trinitat, _la seva esposa_.
Romanill, _pastor d'ovelles_.
Braulia, _la seva dòna_.
Senyor Vicens, _veterinari_.
Bartomeu, Manso _jornalers_.
_Veus d'homes y dònes. --Pagesos. --Menestrals. --Dònes, fadrinalla y
criatures_.
L'acció en un poble de la provincia de Tarragona, allunyat de la
capital, en la part alta y montanyosa. Època actual.
## ACTE PRIMER
_Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d'un corredor que
conduheix a l'interior de la casa. També al fons, a l'esquerra, una
porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A
la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s'hi veuhen fruytes,
roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret
un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a
l'escala de l'entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga,
contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants._
_L'habitació fosqueja, es monòtona y severa_.
_Tarda avansada d'una festa d'istiu. Se senten tocar les campanes ab un
sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca'l
silenci de l'habitació_.
Cecilia, _sola, s'està assentada aprop del balcó llegint.
Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va
pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d'una pausa se
senten pujar les escales en mitg d'un gran silenci_.
Cecilia
(_Deixant de llegir, però sense mourers_). Qui hi ha?
Vergés
(_De l'escala estant, apunt d'entrar_). Un servidor de vostè, Cecilia.
(Vergés _es un jove molt corrent; res del seu físich el
distingeix d'un qualsevol. No té descripció_).
Cecilia
(_Saludantlo molt naturalment_). Vostè! Benvingut sigui!
Vergés
Gràcies. Està sola?
Cecilia
Sola, llegint.
Vergés
Vol que'm retiri?
Cecilia
Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè?
Vergés
No; ja sab que jo soch així, fet a la meva... (_Cambiant de tò_). M'ho
pensava que la trobaria sola...
Cecilia
Es natural.
Vergés
No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo ... y algun vell. Es una
cosa tonta, si vostè vol, però commovedora...
Cecilia
Sí, es una cosa trista, estúpida...
Vergés
He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada
polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d'ella un
cástich del cel.
Cecilia
Els meus pares m'hi volien fer anar. No saben prou com les detesto
aquestes comèdies religioses!...
Vergés
Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich.
Cecilia
Poètich, però absurd...
Vergés
No, en aquells moments no hi he pensat ab això...
Cecilia
(_Agressiva_). Sí, ja ho veig, s'ha deixat emocionar, com sempre. Quan
un compren que una cosa es falsa, absurda... no sé perquè deixarse
commoure per ella... valdria més combàtrela.
Vergés
(_Somrient_). Vostè, Cecilia, me fa l'efecte d'una àliga tancada en un
galliner...
Cecilia
(_Somrient_) Ja es això, ja...
Vergés
Y que un dia, quan ningú s'ho pensarà...
(_Fa ab els brassos la senyal d'un aucell que emprèn la volada, y ab la
boca imita el soroll del batre d'ales_).
Cecilia
Oh!... el dia que jo fassi la gran volada!...
Vergés
Què?
Cecilia
No tornaré, com un aucell feréstech que no's recorda més del seu niu.
Vergés
Y en quina direcció volarà l'aucell lliure?
Cecilia
No ho sé.
Vergés
Més enllà de la nostra capital?
Cecilia
Ah!... sí!... Més enllà, més enllà...
Vergés
(_Admirat_). Ahont, donchs?...
Cecilia
No'ns comprenem vostè y jo, Vergés...
Vergés
Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s'hi
enfonzen?
Cecilia
Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la
vida. No!.. la meva ambició vola més alt...
Vergés
Y si's trobés com jo, desterrada en aquest recó de món?
Cecilia
Perquè vostè vol.
Vergés
Què s'hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades...
Cecilia
La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar!
Vergés
Aviat es dit, això... un home sensat no's llensa a la lluyta cegament.
Cecilia
Així no's planyi.
Vergés
(_Entendrintse_). No'm planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves
compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui
compartir les angoixes de l'ànima... algú que'ns ajuda a viure
dolsament...
Cecilia
Ah!... no se'n fihi d'això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui
dels altres!
Vergés
Vol dir?
Cecilia
Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home
enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot
gran impuls...
Vergés
Es cert...
Cecilia
Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab
ells meteixos, sinó...
Vergés
Què faran, els pobres?
Cecilia
(_Ab certa ironia_). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse
sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel?
Vergés
Bah! Potser si... però...
Cecilia
Què?
Vergés
No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses.
Cecilia
Perquè no hi hem de poguer ajudar?
Vergés
No'ns preocupem d'això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch
s'interessa ab lo que's fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà
dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d'avuy haurán resultat
estèrils... y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent...
Cecilia
Oh!... descregut!... Ab aquestes idees me seria insoportable la vida!
Vergés
Llàstima! La vida!... No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo
l'hivern aquí dalt, tot sol, la sento d'altra manera: la sento més ab el
cor, la vida...
Cecilia
Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir
la seva vida en una inmensa fornal...
Vergés
Cecilia! Sigui com l'aucell que ha traspassat el mar d'una volada y vé a
fer el niu del seu amor al campanar assoleyat...
Cecilia
(_Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant_). Ah!.., fòra!
fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d'entrar a l'iglesia...
(Vergés _hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al
final d'aquesta escena s'han fet més perceptibles els mormols de cants y
oracions dels pelegrins que entren a l'iglesia_).
Cecilia
(_Somrient, després d'una pausa_). Mentres això duri, poden somniar els
constructors de ciutats futures!
Vergés
Y això durarà!
Cecilia
Si... mentres hi hagi qui's commogui devant de la tradició!
Vergés
Y sense això.
Cecilia
Mentres hi hagi qui canti la llegenda!
Vergés
Sense això y tot.
Cecilia
Mentres la tempestat no renovi els nostres aires!
Vergés
Mentres el món sigui món!
Cecilia
(_Vivament_). Ah, no!... De cap manera!
(_Per la porta de l'escala apareix_ Juliana, _tota vestida
de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja
edat, sos cabells blanquegen_).
Juliana
(_Així que entra_). Ah!... els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò
mentres que tot el poble prega!...
Cecilia
Mare...
Juliana
Això no pot anar!
Cecilia
Mare... respecteu...
Juliana
El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo...
Vergés
No, senyora...
Juliana
Ah!... això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat...
Cecilia
Cadascú es lliure dels seus actes, mare...
Juliana
Sí, ja sé lo que'm vas a dir...
Cecilia
Veyeu? No us enfadaríau si jo'm comensés a burlar de vosaltres, dels
vostres actes?
Juliana
Massa que ho fas.
Cecilia
No es cert.
Juliana
Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es
mare...
Cecilia
(_Irònica_). Què'm direu si comenso: Y donchs? Y què? S'ha portat bé'l
Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any?
Juliana
Calla, filla. Tu tot rient ho dius...
Cecilia
(_Més irònica_). Ja ha encès l'ira de Deu ab el foch de la seva paraula?
Vergés
(_Somrient_). Es terrible, Cecilia!
Juliana
Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla!
Cecilia
(_Posantse seria_). No sabeu com soch? No'm coneixeu? Deixeume estar!
Juliana
Deixarte estar!... No pot ser... ets entre nosaltres!
Cecilia
(_Reprenent el tò d'avans_). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de
l'iglesia ben convensuts de que sofriu l'inevitable flagell de Deu? Ja
us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?
Juliana
Donchs, veus?... no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d'esperansa.
Mossèn Gregori no'ns ha menassat, aquesta vegada...
Vergés
Molt ben fet.
Cecilia
(_Somrient_). Per què?
Vergés
Val més així. La pobra gent busca consol...
Juliana
Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora...
Cecilia
Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar...
Juliana
Te faig nosa?
Cecilia
No digueu això. Jo ho dich ...
Juliana
Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en
senyal de dol...
Vergés
Ja ho sé.
Juliana
Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y
mantellines...
Vergés
Hi havia molts homes descalsos, diu?...
Juliana
Sí... y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix,
perquè fos més penós, estava sembrat d'argelagues...
Vergés
Argelagues!
Cecilia
Selvatges!
Juliana
Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per
les autoritats...
Cecilia
(_Anantsen violenta cap al balcó_). Y d'això'n fan una gran festa!...
Oh!... Una cosa que ofega l'ànima com un plom...
Juliana
May de la vida s'havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el
poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins
al cel... (Cecilia _torna del balcó_). Si això no es
hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (_A n'en_
Vergés) Dispensi, me vaig a mudar... (_Se dirigeix a la
porta del fons_). No més una cosa'm pesava al cor... (_Dirigintse a la
seva filla_) que mentres nosaltres pregàvem al cel... tu te'n reyes
aquí... (_Ab l'emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent_). Deu
s'apiadi de tu!
Cecilia
Sempre estem així.
Vergés
Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare.
Cecilia
Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també.
Vergés
No hi fa res... cedeixi.
Cecilia
Està bé... però veu l'única cosa que se'ns ensenya aquí, desde petits?
No hi ha pensat may vostè que es mestre?
Vergés
Prou.
Cecilia
Ens fan creixe en mitg dels erros més grans.
Vergés
Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d'aquí!
Cecilia
Y que dimoni vé a treure la poesia ab això?
Vergés
No'm negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y
tradicions, tenen una poesia trista, fonda!...
Cecilia
No! No'm puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal...
es com un camp d'arena blana y estèril hont s'enfonzen els peus del
vianant...
Vergés
Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra!
Cecilia
Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la
desgracia. S'ajup sota'l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es
necessari que això s'acabi.
Vergés
No ho veurà pas vostè.
Cecilia
Qui sab!
Vergés
En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que
sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d'una familia... y la
familia, la llar dels nostres pares que'ns guarda les joyes més íntimes,
no s'ha de sacrificar may per res.
Cecilia
Bah!... Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment!
Vergés
Cecilia... tot lo altre passa y això es lo únich que queda!...
Cecilia
(_Ab ironia_). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara... Ni això
queda!
(_Entra_ Pere Amat. _Porta la vesta de les pregaries; ab
l'una mà s'aguanta'l ròssech, a l'altra hi porta la cucurulla. Es un
home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent_).
Amat
El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja?
Vergés
(_Tímidament_). Ja veureu...
Amat
El poble l'ha criticat molt y ab rahó.
Cecilia
(_A Vergés_). Y què? No es cert, amich?
Amat
Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare?
Cecilia
Si.
Amat
Què fa? Hont es?
Cecilia
Allà dins que's muda.
Amat
Deu estar trista per tu. No't fa pena?... No't fa...
Cecilia
Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això?
Vergés
S'ha de respectar el pensament dels altres...
Amat
Respectar!... Hum!...
Cecilia
Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit...
Amat
Què! No t'agrada! Es vell... anticuat, això?
Cecilia
Per què us enfadeu?
Amat
Vés; pòrtam el gech y la gorra.
Cecilia
Per què no us mudeu allà dins?
Amat
Fés lo que't mano. (Cecilia _se'n va pel fons_). No està
bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal
exemple.
Vergés
No, home, un mestre es diferent de vosaltres...
Amat
Per què? Què no es cristià, vostè?
Vergés
Sí.
Amat
No gayre'm sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar...
crèguim. Es un cap calent...
Vergés
Per què diheu això?
Amat
Es un cavall que necessita frè y no asperons... (_Entra_
Cecilia _ab els efectes del seu pare y els deixa al seu
costat, damunt d'una cadira_).
Cecilia
Teniu això.
Vergés
Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja?
Amat
(_Secament_). Hi ha fè que es lo mellor.
Vergés
Sí...
Amat
Què fa ta mare, per allà dins?
Cecilia
No ho sè.
Vergés
Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s'hauría
desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua...
Amat
Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar...
Cecilia
Massa y tot!
Amat
Calla, tu!
Cecilia
Pare, no podré parlar?
Amat
No!
(Cecilia, _ofesa se'n va nerviosament cap al balcó_).
Vergés
La vostra filla sofreix molt...
Amat
Sa mare també.
Vergés
En fi... no us heu de violentar tant aviat... (_Una pausa breu_).
Amat
Havia d'haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí
de l'hermita, devant de les _Tres Creus_, tot el poble s'ha agenollat...
Oh!... el senyor Rector no ha pogut més, s'ha posat a plorar! (_Una
pausa_. Cecilia _més calmada, vé del balcó y s'asseu sense
dir res ni fer cap senyal_. Amat _continua_). No s'havia
vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l'arribar a
l'hermita... no's pot contar!... les noyes besaven la terra al pas de la
Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang
dels seus peus nusos... y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant,
ab el gran pès, no podíem avansar entre l'espessor de la gentada...
Cecilia
(_Aborrida, com qui parla d'esma_). Prou, pare ...
Amat
(_Irat_) Tu, prou! No't vull sentir més! Un pare diu lo que vol...
Oh!... còm estem aquí!
Vergés
No us enfadeu...
Amat
No!... Prou?... Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou?
Juliana
(_Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits_). Què hi ha?
Què teniu?
Amat
La teva filla, lo de sempre.
Juliana
No us enfadeu avuy.
Amat
Y tu? Què?... ja ploraves allà dins?
Juliana
No... me pots creure... plorar?... no.
Amat
Ah, tonta!... Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar...
Cecilia
Pare...
Juliana
Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse...
(_Cambiant de to_). Mira, sembla que s'hagi posat núvol...
Amat
Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà...
Juliana
(_Ab alegria_). L'heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat,
després?
Amat
Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet.
Juliana
No's pert la fè, gràcies a Deu.
Vergés
Ab el permís de tots, me'n vaig.
Amat
Sembla que no li agradi sentir parlar d'això?
Vergés
Y ara! Per què no?
Cecilia
Y sigui franch, home!
Juliana
Vostès, els joves, no tenen respecte per res... el passat, les costums
antigues se'n riuen d'això...
Vergés
(_Confós_). No senyora, no. (Cecilia _nerviosa va amunt y
avall de la sala_).
Juliana
Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir...
així ho hem trobat, així ho hem de deixar... y ay! d'aquell que
abandona'l camí de sos majors!
Amat
Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (_Se comensa a descordar
la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament_).
Juliana
No es d'avuy que patim de la secada a n'aquesta terra. Jo tinch memoria
d'haverne vist moltes. Y'ls meus pares y'ls meus avis també, segons he
sentit contar. Són sofriments y misèries que'ns passem els uns als
altres ab la vida.
Amat
(_Sortint en cos de camisa_). Y'ls vells, més plens de seny que tots
vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la
nostra Patrona.
(Cecilia _que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel
corredor_).
Juliana
La que va fer el miracle!
Vergés
Què es aquest miracle?
Amat
Què? En bona fe no ho sab?
Vergés
(_Confós_). Ah!... si!... La Verge que va sortir de les aigües... no es
això?
Juliana
En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures!
Amat
Què té d'estrany que Deu ens oblidi?
Juliana
Oh, joves sense fè!... Ahont anireu a parar?
Vergés
(_Confós, mirant de l'una banda a l'altra_). Dispensin. Me'n vaig. Y la
senyoreta Cecilia?
Juliana
Se'n ha anat per allà dins... Es extrany!
Amat
Sí, se'n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo.
Juliana
(_Per disculparla_). No... cah!... distreta...
Amat
Sí... fesla quedar bé, tu...
Vergés
Es igual; jo me'n vaig.
Juliana
Déixamela cridar...
Vergés
No cal, la saludaran... (_Anantsen_). Potser tenia alguna feyna...
Amat
Ella, feyna!...
Juliana
(_Cridantla_). Cecilia! El senyor Mestre se'n va. (_Una pausa. Tots
callen embarassats_).
Vergés
No hi fa res. Bones tardes. Saludintla!
Amat
Estigui bò. No'n fassi cas, d'ella.
Juliana
(_Inquieta_). No sé què fa aquella noya!
Vergés
No ho deu haver sentit.
(Vergés _desapareix. L'_Amat _l'acompanya
fins a la porta_).
Juliana
Ni ab els seus es atenta.
Amat
Mal educada! Què ha après allà baix?
Juliana
No res... mal...
(_Se presenta_ Cecilia _per la porta del fons_).
Juliana
Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se'n acaba d'anar...
Cecilia
Es igual.
Amat
Per què te'n has anat d'aquí? (Cecilia _no respon_).
Digues!...
Cecilia
Pare, quina importància té això?
Amat
Per què te'n has anat, vull saber!
Juliana
Déixala estar.
Amat
Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies... per
què?
Cecilia
Pare, si no'm deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament
tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu.
Juliana
Lliure!... Massa que ho ets, de lliure!
Amat
No pujaràs més, dius...y qui ets tu per dir això?
Cecilia
Soch jo...
Amat
(_Violent_). Y tu... tu qui ets?... Que ets aquí, a casa meva, devant
meu ?
Juliana
Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy.
Amat
No! Tot el dia que la guerra se'm remou per les entranyes!
(Cecilia _sense dir res se'n va altre cop pel fons._
Amat _continua més irritat_). Ho veus! Fuig! No ho vull.
Se'n va, volguent dir: No't vull sentir, te menyspreuho... Això s'ha
d'acabar... (_Anant cap al fons_). Escolta tu, orgullosa...
Juliana
(_Contenint al seu marit_). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch
lograràs res...
Amat
Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?... avuy meteix
totes les noyes del poble hi eren, y ella...
Juliana
Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia.
Amat
Tu la perts!
Juliana
Jo, pobra de mí!
Amat
Li vas encara ab massa amor.
Juliana
Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu
la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí... y fugirà. Mentres
que si la sabéssim estimar potser mudaria.
Amat
Estimar?... Sí... s'hi guanya molt estimant!... ja's veu...
Cecilia
(_Sortint decidida pel fons_). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com
vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M'es impossible. Si
no fossiu els meus pares no'm podria estar aquí... ara vull respectar la
vostra manera de veure... Us respecto perquè...
Amat
Mentida! No'ns respectes.
Juliana
Y si'ns respectes no'ns estimes.
Cecilia
Sí, mare...
Amat
Quan s'estima se fa lo que'ls pares volen y's pensa com ells.
Cecilia
Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta
manera que ella.
Amat
Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L'amor als pares es
obediència, sinó...
Cecilia
L'amor meu...
Amat
No'n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor.
Cecilia
Pitjor per vos!
Juliana
No responguis així, filla.
Cecilia
L'amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi
creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch.
Amat
Sabieses?... Ja sabs que no ho entenem això!
Juliana
No, filla. Parla plà com nosaltres.
Amat
Ta mare y jo volem fets y no paraules... Ja ho sabem que'n tens de molt
boniques.
Cecilia
Respecteu la meva manera de veure.
Amat
Respecteula!... Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum!
Cecilia
Sí... si no voleu que me'n vagi o que no pugi més.
Juliana
Això no's diu, filla.
Amat
Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se'n vagi! Y que
no torni més!... Bon vent!
Juliana
Això no ho dius de cor, no ho has de dir.
Amat
Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d'una vegada!
Juliana
Pere, prou. Quan t'enfades te tornes dolent...
Cecilia
Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica
de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a
ferho tot com els seus pares... Vos meteixa, quan no m'heu fet patir per
coses tant petites com el vestir y'l pentinar!...
Juliana
Jo ja no't dich res, callo perquè tu estiguis contenta...
Amat
Callar perquè estigui contenta! Mal fet!
Cecilia
La mare sab estimar més que vos... ab ella podria ser ditxosa, ab vos
may!
Juliana
Filla, el teu pare t'estima molt.
Cecilia
Però es un amor que'm lliga y'm reduheix a ser una esclava de totes les
seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però'l meu
esperit es ben meu, lliure. Si no'm compreneu respecteume o deixeume
estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?... Us
faig mal sense volguer y vosaltres me'n feu a mi... El pare està
contínuament irritat...
Amat
Sí, contínuament, perquè no't comprench. No comprench que una filla
pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el
teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir... a qui obeheixes?
Cecilia
No puch. No m'he proposat no obehir, es que no puch. No'm compreneu; ho
sé, ho veig... y si m'estiméssiu forsa no sería res tot això... me
voldríau tal com soch... Preneume, estimeume tal com soch!...
Juliana
Jo t'estimo, filla.
Amat
Tal com ets, no!
Cecilia
Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu,
no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en
altres fonts...
Amat
A les fonts del mal!
Cecilia
Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us
creyeu. El mal es un altra cosa: l'ignorancia.
Juliana
Vetaquí tot lo que'n sabs dir, filla: ignorants.
Cecilia
No dich això, jo.
Amat
Ens ho has dit mil vegades!
Cecilia
Sou com els altres, com tothom...
Amat
Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies.
Cecilia
No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es
desesperador!...
Amat
No parles sense ofendre.
Juliana
En les teves paraules no hi ha amor.
Cecilia
El meu cor n'està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho
comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor
sinó perquè vosaltres me poseu violenta.
Amat
Has pujat de ciutat donante una importància!... Tothom ha d'estar per
tu, y tu per ningú...
Juliana
Es cert lo que diu el teu pare.
Amat
Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben
tenen de sentir amor pels ignorants.
Cecilia
No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo
vull combatre l'ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull,
sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser
tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots...
L'ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra
misèria, tot es fill de l'ignorància. Y nosaltres, els joves, ens
escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem
ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem.
Amat
Aquí no intentis fer res.
Cecilia
Oh!... no'ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la
terra, ningú que trobi la seva forsa en l'ignorància.
Juliana
Ay filla!
Amat
(_Contenint sa fúria_). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que'm
digui lo que es l'ignorància per ella... la religió, la nostra fè, les
nostres costums?...
Cecilia
Y moltes altres coses... y això també.
Amat
Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t'ho
agraheixo, escolta: l'any que't manca per acabar la carrera, dónal per
cursat...
Cecilia
Què es bèstia això!
Amat
(_Ràpit y menassador_). Una vegada'm vas dir selvatge...
Cecilia
Y ara ho voleu ser?... No pas ab mi!
Amat
Llibres, papers tot anirà al foch...
Cecilia
(_Enèrgica y dolorosament_). May! May! Me voleu esguerrar la vida!
Juliana
Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!...
Cecilia
(_Veyent a son pare que va menassador cap a n'ella_). Mare! Atureulo,
sinó me'n vaig!
Juliana
Calma, filla! Tu, Pere!...
Amat
Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo
t'acompanyaré!
(_L'agafa brutalment y donantli cops a l'espatlla la vol treure de
casa_).
Cecilia
(_Desprenentse d'ell, plena d'excitació_). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu
tot lo d'aquesta casa!
Juliana
(_Ab un crit del cor_). No, filla meva! (_Al seu marit, indignada_). Ho
veus, brutal!
_A l'escala se sent un crit de_: Amat! Company!...
(_Es en_ Joan Gatell _qui vé precipitat y inquiet. Es el
batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a
rebrel a l'escala mentres Juliana s'emporta a la seva filla cap dins_).
Juliana
Filla meva! Vina! Perdona!
Cecilia
No, mare, això s'ha d'acabar. (_Desapareixen_).
Amat
(_Rebent al_ Joan _al cap de l'escala_). Què hi ha, Joan?
Joan
Què teniu?
Amat
No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant?
Joan
Dónam un consell! A veure...
Amat
Parla. Què hi ha?
Joan
S'ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu
de pagesos els ha parlat de l'aigua y de la secada...
Amat
Y qué! Digues. Per què'm vens a trobar?
Joan
Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn
Gregori...
Amat
Per què ?
Joan
Aquest home ... comprens ?... en bones paraules potser vé a fer mal. No
soch pas jo'l qui ho dich. Alguns volien que jo'l cridés a l'ordre,
altres m'han dit d'anar a trobar al senyor Rector... El senyor Mestre ha
parlat un moment ab ell...
Amat
Y ahont es ara ?
Joan
Ell? Al portal d'avall, penso. Estava plè de gent.
Juliana
(_Apareixent pel fons_). Què hi ha? Què diheu d'un foraster?...
Cecilia
(_Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella_). Quina
mena d'home es aquest?
Amat
Tu a dins!
Juliana
Prou.
Cecilia
Quina mena d'home es?
Joan
Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home...
Cecilia
(_Anhelosa_). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles?
Joan
(_Admirat_). Cert, es ell .
Cecilia
(_Per sí_). Sí, es ell!
(_Desapareix vivament cap dins_).
Amat
Es boja!
Juliana
La nostra filla no està bé, no.
Joan
Bah! Sempre l'he vista igual: un foch follet.
Juliana
L'hem de saber portar mellor, Pere.
Joan
Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home?
Juliana
Algun embaucador!
Amat
Un xerrayre!
Cecilia
(_Sortint y dirigintse al Joan_). Y què diu aquest home? De què parla?
Joan
Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de
que no'ns manqui may aigua...
(_Cecilia posa gran atenció a lo que diu_
Joan).
Amat
Aigua! Còm?
Joan
Dels gorchs, diu ell.
Juliana
(_Horroritzada_). Dels gorchs de la Verge!
Amat
Dels gorchs sagrats!
Juliana
Deu ésser boig!
Cecilia
(_Ab un crit_). No!
Juliana
Filla!
Cecilia
No es boig! No!
Amat
Què sabs, tu? Deixa estar.
Joan
No es ben estrany això? Jo no sé què fer.
Juliana
No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (_Se sent la veu d'en_
Vergés _a la porta_).
Vergés
Ab permís...
Joan
El senyor Mestre.
Juliana
(_Sorpresa_). Ara meteix se'n acaba d'anar.
Vergés
(_Al entrar_). Els porto una nova.
Cecilia
Parli al moment!
Joan
Lo d'aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d'arribar. Y ahont
es ara? Què s'ha fet d'ell?
Amat
L'ha sentit, vostè?
Vergés
L'he sentit y es un home de valer. Me sembla que'l poble no faria
malament d'escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès...
Joan
Vol dir?
Vergés
Es una idea meva.
(_Arriba la senyora_Trinitat, _tota agitada_).
Trinitat
Es aquí'l Joan... sí, m'ho pensava.
Joan
Què hi ha?
Trinitat
Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones
tardes.
Juliana
Assentis, fassi'l favor
Trinitat
Sí, gràcies. Vinch perquè s'ha presentat a casa un foraster a demanarte
no sé quin permís pera parlar...
Joan
Ab mi?
Trinitat
Sí, ha dit que tornaria.
Joan
A quina hora?
Juliana
No ho ha dit.
Amat
Company, anem a veure a Mossèn Gregori.
Cecilia
Y què li direu a Mossèn Gregori?
Vergés
Es natural... què li direu?
Mossèn Gregori
(_Baix a l'entrada_). Ave Maria Purissima!
Juliana
El senyor Rector!
Trinitat
Y jo no l'he vist...
Amat
Ja ho deu saber.
Joan
Segurament.
(_Tots van a rebrel a l'escala_).
Vergés
(_Aprofitant el moment_). Cecilia!... Oh! que estava inquiet!
Cecilia
Qui es aquest home? Vostè ho sab?
Vergés
(_Donantli una targeta_). Tingui, Cecilia, per vostè.
Cecilia
(_Rapit, havent llegit el nom_). Oh! Ell! El cor m'ho ha dit. Me vol
ajudar, Vergés?
Vergés
Per vostè tot.
Cecilia
Li ha parlat de mi?
Vergés
No més m'ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m'ha donat la targeta.
Qui es?
Cecilia
Un amich meu... calli!
(_En mitg de tots que'l festejen, apareix_ Mossèn Gregori.
_Es home de mitja edat_).
Mossèn
Estich cansat.
Juliana
(_Acostantli una cadira_). Assentis.
Mossèn
Gràcies, fills meus.
Cecilia
(_Que està separada d'ells, diu a_ Vergés). No vacili,
Vergés. (Vergés _sembla duptar_). Si no té coratge deixim,
covart!
(_Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab_ Mossèn
Gregori _no se'n donen compte. Vergés la segueix poch
decidit_).
Mossèn
Tot ho sé. Ja m'han portat la mala nova.
Joan
Què'n pensa, Mossèn Gregori?
Trinitat
No es res de bò, veritat?
Mossèn
Deixeume respirar, espereu... (_Una pausa. Tots se'l miren ab gran anhel
y ell continua_): Ha arribat un vent tempestuós!
Joan
Y què hem de fer?
Amat
Senyalins un camí.
Mossèn
Deu ens illumini a tots. Després d'un acte tant hermós com el d'aquesta
tarda vé'l dimoni a sembrar les seves tempestats.
Amat
Donchs, quina mena d'home es aquest?
Mossèn
Algun revolucionari terrible; un d'aquests sembradors de discòrdies que
tant abunden per les ciutats...
Joan
Jo estich torbat, no sé qué fer.
Amat
Lo que'ns aconselli'l senyor Rector.
Juliana
Voleu dir que es un enemich tant fort?
Mossèn
El mal y l'idea del mal sempre són forts enemichs.
Trinitat
Es cert.
Mossèn
Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà
de l'utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que
busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males
herbes dels vostres camps. D'allà hont s'arrapen ne xuclen la vida. Són
uns enviats de Satan!
Trinitat
Què hi venen a fer aquí dalt!
Mossèn
Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques
al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el
seu diner.
Juliana
Oh, l'ambició boja!
Mossèn
O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més
possible. S'escampen pel món a predicar maldats...
Joan
No crech que aquest home sigui d'aquests.
Trinitat
No ho podem dir.
Joan
Sentimlo primer... no us sembla?
Juliana
No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa
senyal que busca el seu...
Mossèn
Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor,
Amat
Què'ns aconsella, vostè?
Mossèn
Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m'atreviré a deixarhi
predicar certes idees. No's pot creure massa en la bondat de ningú... no
us ofengueu. Què diríau d'un pagès que per que té un camp de bon blat
permet que un altre li sembri de males llevors?
Joan
Així vostè tem molt.
Mossèn
Sí que temo. Se diu que'l vent porta certes malalties de l'una
encontrada a l'altra. La paraula es com el vent que porta'l mal y la
febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya.
Amat
Sí, com més va més gros veig el perill.
Joan
Me sembla que de res ne feu una montanya.
Juliana
Jo penso: y'ls bons, donchs... els forts, els fidels, per què hi seriem
al món?
Mossèn
Això es consolador.
Trinitat
Cregui que les dones no flaquejarem.
Mossèn
Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que'l regne del
Senyor s'aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com
vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna?
Amat
Mossèn Gregori, no'ns espantem, sigui'l nostre capità.
Mossèn
Demanaré noves forses al Senyor, (_Una pausa._ Mossèn
Gregori _medita un segon_). Una idea! En casos semblants
s'ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva
convideulo cordialment a venir a l'Abadia.
(_Tots queden sorpresos_).
Amat
Vol dir?
Joan
Sí, molt ben pensat.
Juliana
No ho trobo prudent.
Mossèn
Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa
meva, que'l senyor Rector li vol parlar y que s'interessa per ell...
Joan
Ab molt de gust li diré.
Mossèn
Sempre l'Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de
tot. Després no val res ésser bò si no s'es una mica astut. Aneu.
Compliu bé l'encárrech.
Joan
Y si no vol venir a l'Abadia?
Amat
Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l'agafa.
Joan
No's va tant depressa sense motius.
Amat
Ab la lley a la mà sempre's troben motius quan se vol condemnar a un
home.
Joan
No deixa de ser una cosa molt delicada...
(_Desapareixen_).
Mossèn
Que la Verge dels Gorchs us guihi. (_S'alsa, se passeja un instant, y
continua_). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n'aquest poble el
crit de guerra!
Juliana
Ens defensarem.
Trinitat
Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones.
Mossèn
Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!...
Son les columnes del temple del Senyor!
Juliana
Ah! Mossèn Gregori!... no pas jo...
Mossèn
Per què ho diu?
Trinitat
Per la seva filla, provablement...
Mossèn
Ah!... això...
Juliana
Quina pena, Deu meu!...
Mossèn
Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la
conciencia tranquila.
Juliana
Es igual... sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori... Es cert que estich
més tranquila que avans. Però'l cor sofreix molt, el cor d'una mare.
Veu? ara fa un instant ha desaparescut... Ahont es? Segurament en busca
d'aquest home, ab el Mestre...
Trinitat
Es cert, tot d'un cop no l'hem vista més...
Juliana
Jo sí... he vist com fugia... No he volgut dir res per son pare. Un dia,
ell no s'aguantarà... Oh, Jesús!...
Trinitat
No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà...
Juliana
No... sort d'això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà
un miracle. No sé per què no, veritat? No n'ha fet d'altres? Tinch
aquesta esperansa... li tocarà al cor, un dia...
Mossèn
Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s'ha
d'allunyar may del nostre cor!
Trinitat
Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats!
Mossèn
Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també
ho han estat d'ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se'ls
envia la llum?
Juliana
(_Ab angoixa_). Què vol dir?
Mossèn
Qui sab si això no es més que un petit càstich?
Juliana
Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi?
Mossèn
Sovint se l'ofen sense tenir l'intenció d'ofendrel; se l'ofen creyent
anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se'n sol dir impulsos
y desitjós naturals.
Juliana
Mossèn Gregori... expliquis més clarament! No'm fássi sofrir! En què he
pecat jo?
Mossèn
Ha pecat d'ambiciosa.
Trinitat
Això es cert.
Juliana
Vostès me confonen.
Mossèn
Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per
demunt de totes les noyes del poble. Se'ls va dir que la noya tenia
talent y vostè y'l seu marit se'n han sentit tant orgullosos que ja no
han vist res més...
Juliana
Y això es un gran pecat per uns pares?
Mossèn
Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran
ciutat, lluny de les seves mi- rades...
Juliana
La vam enviar a ca la seva tía.
Mossèn
No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina
mena d'amigues tenia, no vigilava les seves lectures... La seva filla
fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com
cal. Y això durant l'edat més crítica, el mellor temps de l'educació
moral, quan el cor y la inteligencia s'obren pel mal o pel bé... (_Pausa
breu_). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran
ciutat... ho comprèn?... (Juliana _apesarada, ab el cap
baix, no respon_). L'haguessin enviada a una pensió de religioses hont
algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima...
Juliana
Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!... Ah! Deu meu!
Mossèn
No he dit això per espantarla sinó pera fer llum... Vostè no deixi de
confiar en la Verge...
Trinitat
May de la vida!
Mossèn
Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre'l bon camí, no serà
perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares.
Trinitat
Això no.
(Juliana _està abatuda ab el cap baix_).
Mossèn
Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una
eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y'ls ulls dels
pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les
seves accions davant del Gran Jutge!
Juliana
(_Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de_ Mossèn
Gregori, _cridant_). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó!
Pietat per la meva filla!
Amat
(_Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta_). No hi ha pietat!
No hi ha perdó!
Juliana
(_Sense esma d'alsarse_). Oh!... Amat! Què hi ha?
Mossèn
Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així...
Juliana
(_Alsantse y acostantse al seu marit_). Què hi ha? No'm callis res! T'ha
donat un altre disgust la nostra filla?
Amat
Sí... ara fòra perdó! Fòra pietat! May més!
Juliana
Pere!...
Mossèn
(_A l'_Amat). Calleu.
Trinitat
(_Agafant pel bras a_ Juliana). Anem a dins, senyora...
Amat
No! Sàpigues que tot el poble'n va ple! La cara'm cau de vergonya! Al
mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l'ha abrassat y besat...
Mossèn
Oh!... es monstruós!...
(Amat _abaixa la cara_).
Juliana
Filla indigne! Escandalosa!
Mossèn
No li havíeu d'haver dit.
Trinitat
No, ben cert.
Juliana
(_Anantsen plorant_). Deixeume amagar! No soch digne jo... no!... Jo
soch la culpable!... Oh!... Deixeume amagar.
(_Desapareix_).
Amat
Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!... Oh, Deu!...
Mossèn
Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà
bona y la perdonarà...
Amat
Jo no, donchs !
Trinitat
Jesús Deu meu! No digueu això!... Me'n vaig ab ella... No digueu això,
Pere...
(_Desapareix_).
Amat
Jo, no, may més!
Mossèn
(_Horroritzat_). Pere, diheu un gran pecat!...
Amat
(_Anant amunt y avall, violent_). May més! May més!
Mossèn
(_Alsant els brassos_). Llum pels ofoscats, Senyor!
## ACTE SEGON
_Un gran pati a l'ayre lliure, als darreres de la casa que habita el
pastor_ Romanill. _Té al fons una gran porta feixuga, ab
portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont
creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d'entre
les pedres, broten els tanys luxuriants d'una figuera borda. A
l'esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que'l reste. Hi ha
un terrat ab barana rústica d'obra. Sota la volta del terrat, en primer
terme, un portal en forma d'arcada que es el pas de la casa al pati. En
segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels
corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un
llimoner molt vell, de fulles esgroguehides._
_Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir.
El pati y'l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons
tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer
tenen la llum d'una tarda nuvolosa d'istiu._
Romanill _que es un home alt y ben fet, s'està
gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot
afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament._
Romanill
(_Al rebadá, que nos veu_). El temps no està massa segur. Pòrtales no
més fins al coll del Calvari. (_Cullint una pedra y tirantla contra una
ovella ressegada_). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!...
Una dòna
(_Que surt a la finestra de la casa del devant_). Y ara! Que no les
treyeu vos, avuy, pastor?
Romanill
No... altra feyna tenim.
La dòna
Donchs què es cert lo que's diu?
Romanill
Sí, adeusiau, bona dòna!
(_Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta_).
La dòna
Deu us castigarà!
Romanill
No hi ha perill!
La dòna
Renegat!
Romanill
Au, al diable!
Braulia
(_Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà_).
Vols dir que plourà, Romanill?
Romanill
No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva
Verge ha fet un nou miracle...
Braulia
Oh!... No ho diguis fòra de casa això...
Romanill
Bah ! Per lo que m'ha de donar la gent d'aquest poble!...
Braulia
Te compromets massa, avuy.
Romanill
Què'm fa?
(_Se sent belar l'ovella malalta dins del corral_).
Braulia
Què'n farem d'aquesta bestiola?
Romanill
No's curarà pas.
Braulia
Donchs que esperes?
Romanill
Demà treuré'l remat cap al tossal, jo meteix l'espanaré y la vendrem.
(_Per la portella entra_ Bartomeu, _un home de mitja edat,
ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament.
Calsa espardenyes. Té'l cabell llarch y rutllat que li surt pels
voltants de la gorra_).
Bartomeu
Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell?
Romanill
No vas poch depressa, tu!
Bartomeu
Els apressats fan la feyna.
Braulia
Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu.
Bartomeu
Son les quatre tocades.
Romanill
Què's diu pel poble?
Bartomeu
(_Rient_). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble
no's diu may res... ningú pensa, ni parla, ni fa res...
Braulia
Me sembla que no vindrà ningú.
Bartomeu
Ben pochs.
Romanill
Sempre hi ha curiosos.
Bartomeu
Ja està tot preparat. No l'han volgut deixar parlar a la plassa perquè
seria fàcil que la gent s'hi deixés caure...
Braulia
Ni en cap cafè tampoch...
Romanill
Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom... Que se'l pugui
senyalar ab el dit... No volem vergonyosos!...
Bartomeu
Tot se va tramar ahir vespre a l'Abadia. S'ha passat de casa en casa un
avís del Rector...
Braulia
A tu te'n faran una de grossa, Romanill!
Romanill
Bah! Què'm poden fer a mi? Soch independent. Tinch l'amo a ciutat y del
meu coll... Quan els homes són tant lliures com jo...
Bartomeu
(_Rient_). Més ho soch jo que no tinch amo...
Romanill
No es cert... ets més esclau pèrque no tens diners... Te creus ser amo
de tu meteix?... està bé... però si tu no vals res... de que ets amo?
Bartomeu
Y qui t'ho ha dit que jo no valch res?
Romanill
L'home val per lo que té... m'ho desfaràs, això?
Bartomeu
Me'n fum! Visch content...
Romanill
També hi visch jo... Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no
es no tenir amo, sinó tenir diners...
Bartomeu
(_Rient_). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!... Cada
home té'l camí senyalat, per més que fassi... Tu havies de ser pastor...
jo aucell de bosch!... Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat
vaig venir a la vida, pelat me'n aniré. Tot el món m'es pàtria !
Romanill
Com a mi!
Bartomeu
(_Rient_). Una altra cosa... L'home que té una idea y no la defensa què
es?
Romanill
No es res... no es home.
Bartomeu
Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch.
Braulia
Mal fet.
Bartomeu
Però hi ha un consol: els homes com jo no's moren may de fam...
Braulia
Per què?
Bartomeu
(_Rient molt_). Perquè ja s'han fet tant amichs ab ella que si bé'ls
apreta no'ls escanya...
(Braulia_'s dirigeix a la casa rient y's troba ab el_
Manso _home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha
envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta
bigoti_).
Braulia
Y ara! Hont va aquest carlinot?
Manso
(_Alegrament_). Ey! Ey!... Que no hi puch ser, jo?
Romanill
No t'hi comptàvem pas.
Manso
Per què?
Bartomeu
El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos...
Manso
Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si's beu blanch com si's beu
negre...
Romanill
Ben respost!
Braulia
Però no sou carlí, vos?
Manso
Què té que veure?
Romanill
Tu diràs.
Manso
Home, soch carlí?... segons com s'enten això. Partidari de Don Carles sí
que ho soch... de frares y capellans, no...
Romanill
Don Carles be'ls defensa'ls capellans!
Manso
Que defensi lo que li doni la gana, ell!
Bartomeu
Home, ja t'ho he dit altres vegades... això no està bé... si no pots
veure als capellans feste republicà com jo y'l Romanill!...
Manso
Això may! M'ofens. A cal Manso sempre s'ha sigut carlí! El meu pare va
fer les dues guerres... jo soch carlí, el meu fill també ho serà...
Bartomeu
No ho pots dir lo que serà'l teu fill.
Braulia
(_Rient y desapareixent per l'arcada_). Es fàcil que no sigui ningú, com
tu meteix.
Manso
(_A Romanill_). Ningú! M'estimo tant com un altre. Per què m'ho ha dit
això la teva dòna?
Romanill
Déixala estar.
Manso
Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la
taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va
cantar les sàtires?... jo. Sempre he hagut de ser l'amo de la gresca,
jo...
Bartomeu
L'amo de la gresca, es cert... Veus?... aquí no's tracta de fer gresca.
Es una cosa molt seria...
Manso
Seria?... malament!...
Bartomeu
Vaja, home!
Manso
(_A n'en Bartomeu_). Tu ets republicà, jo carlí... Tu ets honrat, jo
també...
Romanill
Es cert...
Manso
Donchs què vols més? Jo'm sé guanyar la vida... tu no. Jo bech quan
vull, fumo bons cigarros... per què m'has d'envejar, tu?
Bartomeu
No t'envejo pas...
Manso
Home! Qui diu tu, diu un altre... (_Treyentse dos cigarros grossos de la
butxaca_). Teniu, fumeu! A la meva salut!
(_Per la portella apareix el_ Senyor Vicens, _el
veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti
caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell.
Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l'entrar se planta y
mira al seu voltant_).
Vicens
Pastor!...
Bartomeu
El menescal!... no podia mancar.
Romanill
Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú.
Vicens
(_Ab pena_). Això estava mirant ... ningú !
Bartomeu
Si tots fossin com vostè...
Vicens
Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els
homes d'ara valen ben poch... ben poch... Tot es fals!...
Manso
(_Ab petulància_). No, senyor.
Vicens
Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?... Espiar?
Manso
Vostè es honrat, jo també...
Vicens
Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena... Ton pare ha fet les dues
campanyes ab els facciosos... Bah!... No vulguis comparar!
Manso
(_Allargantli un cigarro_). No hi fa res, fumi!
Vicens
No.
Manso
Fumi, home!
Vicens
Gràcies, no fumo ni bech.
Manso
Ja's dóna per la pell?
Vicens
A veure si vius tants anys com jo, Manso!
Manso
Ni ganes, per viure com vostè...
Romanill
Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi... ha estudiat molt...
Manso
Y què té més?
Romanill
Sab lo que tu no sabs...
Bartomeu
No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra.
Manso
Els llibres! Puf!.,, Més m'estimo això! (_Alsant el bras com qui beu_).
Vicens
Pobre home!
Romanill
Què't darà això? Mentres que'ls llibres...
Manso
Això?... beus y't passen moltes coses... t'alegres... Ab els llibres, al
revés, te capfiques...
Vicens
Deixemlo dir, no es ningú.
Manso
Y vostè què es?
Vicens
Com!
Manso
Què es? De quin partit? May ens ho ha dit.
Vicens
Jo no soch de cap partit.
Manso
Diuhen que es ateu... Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu?
Vicens
(_Mitg rient_). Calla, molècula refractaria!
Manso
Què vol dir això ?
Romanill
Es un cau de rahons. Deixeulo estar.
Vicens
L'home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que'ns
poséssim un cartellet a l'esquena. El qui'm coneix y'm veu ha de saber
qui soch, si no es cego... No m'amago de res...
Manso
Y jo? Bech quant tinch set...
Vicens
Tu sabs llegir, no es cert, Romanill?
Romanill
Sí, senyor, una mica.
Vicens
(_A_ Bartomeu). Y tu?
Bartomeu
No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi.
Vicens
Llàstima! Quan me mori te deixaré'ls meus llibres, Romanill. Ets un cap
clar.
Romanill
Un té la seva mica de lletra.
Manso
A mi déixim els diners, senyor Vicens.
Vicens
Els liquidaries aviat!
Bartomeu
Diners! Oh!... Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant!
(_Per la portella entran_ Joan _y l'_ Amat).
Joan
(_De la porta estant_). Se pot passar, Romanill?
Romanill
Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú.
(_Els dos avancen retrets_).
Amat
Bones tardes a tots!
Joan
Deu vos guardi de mal!
Romanill
Salut!
Joan
Us venim a parlar, Romanill.
Romanill
Bé prou que m'ho penso.
Amat
Que no podriem enrahonar... ab vos tot sol?
Romanill
Tot lo que m'heu de dir ho poden sentir aquests.
Joan
Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill?
Romanill
Sí.
Joan
Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó'l poble
s'ha alarmat contra aquest home y...
Amat
(_Acabant la frase_). Us podria anar malament, tant an ell com a vos...
Romanill
Me veniu a menassar?
Joan
No, home.
Amat
Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions...
Vicens
Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu!
Manso
Tot això ha sortit de l'Abadia! Aquell casal rònech goberna'l poble, y
la majordona també, je, je!...
Amat
Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres !
Romanill
Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li
agradi...
Joan
No us enfadeu.
Amat
Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall
d'aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al
poble y se us estima!...
Romanill
Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar
un miserable cep ja'm doblegueu ab una multa... jo ho crech si se
m'estima !
Bartomeu
No'l podeu veure perquè no va a missa! ...
Joan
No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual.
Vicens
La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley.
Manso
Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen...
Amat
No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals.
Joan
Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent...
Amat
No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que
tart o d'hora'n sofreixi el gran càstich?
Romanill
Bé, acabem, què voleu ab tot això?
Amat
Que us hi penseu molt avans d'acullir y protegir aquest home.
Romanill
Gràcies pel consell.
Manso
Molt bé.
Joan
Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions.
Bartomeu
Sort d'això!
Amat
No es que tinguem por... però voldríem evitar un desordre.
Vicens
Si vosaltres no'l moveu!...
Amat
Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de
taverna...
Manso
Ho diheu per mi, això ?
Amat
No... y dispenseu. No hi vindrà ningú, però'l Joan y jo sí que hi
vindrem, a saber lo que's diu ... a vetllar, com pertoca a les
autoritats...
Romanill
Aquí hi pot venir tothom... tot el poble.
Joan
El poble no hi ha de fer res aquí.
Amat
Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y'l
desordre, se'l traurà del poble com a un apestat...
Joan
Com a un apestat!
Amat
Se l'apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no
s'aplacarán les ires...
Romanill
Això es venir a menassar!
Amat
No es que nosaltres ni'l senyor Rector ho volguem. Però'l poble,
creyeume, no's podrà contenir...
Joan
Voldríem que li diguessin tot això... que sàpiga per endevant lo que li
pot passar.
Romanill
Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen
tranquils, senyors.
Joan
Sí, anem. No se'ns vol escoltar.
Amat
Per fi, aconselleuli que si s'estima la pell val més que ho deixi
córrer. El nostre poble no està per jochs...
Joan
Anem! Anem!
Amat
Sí, val més.
Romanill
Salut!
Bartomeu
Y bon viatge!
(_Se'n van descontents pel fons_).
Manso
(_Fentlos ganyotes y gestes obcens_). Les autoritats... Qui son? Dos
banyuts!,..
Bartomeu
Autoritats de palla!
Manso
Jo'ls hauria dit... banyuts!... No sabeu manar... Sou uns...
Vicens
Estúpits! No mereixen altre nom. L'Amat té una filla que es un tresor.
Hi hauria pares que ab una noya com ella...
Romanill
La fan sofrir molt. Se'n anirà de casa y no'ls tornarà més. Ens ho ha
dit a la dòna y a mi ...
(_Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes,
altres guayten y passen_).
Bartomeu
Ja n'hi hà que venen.
Romanill
Potser es ell.
Bartomeu
(_Que ha anat cap a la portella a guaytar_). Sí, ell!
(_Tots corren cap al carrer. El_ Foraster _entra. Es un
home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix
americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d'ell
entran molts curiosos_).
Foraster
(_A l'entrar, ab un gest franch, com si'ls abrassés a tots_). Salut,
amichs! (_Tots saluden cadahú a la seva manera_). Què?... No hi ha més
gent?
Romanill
No, senyor.
Bartomeu
No vindrà ningú.
Vicens
No senyor, no vindràn.
Foraster
Jo bé ho espero.
Romanill
No tingui massa esperansa.
Foraster
No?... No valdria la pena de viure.
Romanill
Vull dir, jo...
Foraster
Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà
ab nosaltres.
Vicens
No tingui tanta fe.
Foraster
Que no'n tenia vostè a la meva edat?
Vicens
Oh!... Hi havia uns altres homes aleshores!
Foraster
Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l'ha vista algú?
Romanill
No.
Foraster
Es estrany! (_Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar_).
Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (_S'acosten vergonyosos y
desconfiats. N'hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de
cap manera; alguns se treuhen la gorra_), Oh!... Poseuvos la gorra,
poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant!
Una veu
Si no'n tenim de paraules!
Una altra
Venim a escoltar!
Manso
Poseuvos la gorra que no som a missa!
Foraster
(_A_ Romanill). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat,
què'n sabeu?
(_Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes,
dònes y criatures_).
Romanill
Què passa allà fora?
Bartomeu
Gent que vé.
Vicens
Deu venir el batlle...
Foraster
Sentiu el brugit? Tot el poble vé.
Bartomeu
(_Que ha anat a guaytar al carrer_). El batlle ab tot el poble!
Manso
(_Cridant_). Oh! l'autoritat! Pas! Feu lloch!
Vicens
Calla, tu!
Foraster
El mestre ens ha abandonat... Y la senyoreta Amat, ningú l'ha vista?
Vicens
Es capàs d'haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare.
Foraster
Oh! Vol dir? (_Comensen a entrar molts homes per la portella_). Ja es
aquí tot el poble! Serenitat!
Manso
Jo vull parlar.
Romanill
Vina aquí, tu! Si mous brega't treure!
Manso
Y qui ets tu?
Romanill
Soch a casa meva !
(_Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament,
a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats,
sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de
l'_Amat _cridant:_ Pas a l'autoritat! _Se fa ab pena un
buyt y passen el batlle ab la vara, l'_Amat, _dos o tres
homes més de l'Ajuntament, el guarda-termes ab l'arma, l'agutzil y
altres. Darrera d'ells passa el Mestre y una altra onada de gent_).
Foraster
Romanill... feu el favor. Obriu la porta gran, que'ls del carrer també
hi siguin.
Romanill
Ja vaig.
Amat
No cal, no cal!
Veus y crits
Sí! Sí! Sí!
Romanill
(_Veyentse apurat entre la gent_), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós,
vaja, home!... Ajúdam, Bartomeu!
(Bartomeu _hi va._ Vergés _que tímidament
s'acosta al_ Foraster, _li parla ab precaució_).
Vergés
Dispensi. No he pogut venir més aviat.
Foraster
Es igual.
Vergés
No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves
ordres, però...
Foraster
Y la senyoreta Amat?... Digui... me creya que vindria ab vostè! Veu què
es hermós? Tot el poble es aquí!... No'n sab res d'ella?
Vergés
No... potser el seu pare l'ha retinguda a casa... Qui sab ?
Bartomeu
(_Al mitg del portal ab la porta tota oberta_). Victoria! Gent de les
cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!...
(_Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment.
El_ Foraster _y'ls seus son dessota el llimoner. Les
autoritats al costat oposat, contra el mur._ Vergés _ni ab
els uns ni ab els altres. Un grupu d'homes ab garrots, ab ayre hostil,
campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en
tots els rostres_).
Braulia
Romanill, tinch una por!
Romanill
Y ara! De què has de tenir por?
Braulia
Hi ha gent de tanta mena! Algú's pot ficar per allà dins!
Romanill
Vés a tancar la porta!
(Braulia _se'n va cap a l'arcada. Hi ha un mormol general
d'impaciencia_).
Foraster
Silenci! Ordre! Espero que'l senyor batlle...
Joan
(_Emfàticament_). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de
tot.
Foraster
Pregunti.
Joan
Vol pau o guerra, vostè?
Foraster
Per pau he vingut y se m'ha fet la guerra.
Amat
Això no es cert. Ahir se'l va convidar a anar a l'Abadia... per què no
hi ha anat?
Foraster
Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots
vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres
senyors ab les seves mires particulars...
Joan
Les nostres mires són les de tot el poble.
Manso
Mentida!
Una veu
Calleu, vos!
Una altra
Què vol aquest mona?
Joan
Silenci tothom.
(_Després d'un mormol general, se fa un moment de silenci_).
Amat
Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau.
Foraster
Repeteixo que he vingut per pau.
Joan
Pot parlar. Expliqui'l seu pensament sense recels. Solament no toqui
certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les
nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves
ordres... y'l poble se l'escoltarà ab gust...
Una veu
Diu que vé a parlar de l'aigua...
Altra
Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d'ell!...
Altra
Tot això son eleccions, política, farsa...
Altra
Però si ja vam votar pel Maig!...
Romanill
(_Dirigintse a la multitut_). Ara demanem a tothom silenci! No voldria
que dins de casa meva s'insultés a ningú. Qui no estigui d'acord ab lo
que's digui que se'n vagi a fòra...
Joan
Això darrer ja es de massa!
Romanill
Per què ?
Bartomeu
No siguem tant delicats!
Vergés
(_Ab veu tímida_). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé... que se us
vé a parlar... pel vostre bé...
Una veu
(_D'una finestra_). Que cridi més!
Una altra
No se'l sent del coll de la camisa!
Vicens
(_Indignat_). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!...
Respecte!
Una veu
No'ls hi ensenya res!...
(_Protestes y crits_).
Vergés
Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!...
Una veu
Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil... no sab lo
que fa.
Vergés
No... solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què
costa d'escoltar y callar?
Una veu
Res.
Vergés
Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu
saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa,
l'Alemanya, el Nort d'Europa... (_Silenci general, espectació gran. --
Ab veu més forta y gest més desinvolt_). Viatjant ha vist molt de dolor
fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o
poch esfors de l'home en aprofitar les forces que li brinda la
Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s'han sabut llibertar
d'inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la
riquesa y l'alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s'ha
recordat de la miseria que assota aquestes terres y'l seu cor s'ha
omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se
us emporta la cullita y'l seu saber y la seva experiencia li han donat
una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa,
aquesta mare que a voltes sembla que'ns tracti ab desamor, té'ls seus
secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels
altres. Ell ha descobert el secret d'unes aigües subterranies al peu
d'aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres
estudiant y observant silenciosament. Per fi l'èxit ha coronat els seus
esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que
us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al
fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a
regar de nova vida'ls vostres camps. Crech que'l poble se l'ha
d'escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea,
aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà,
oh! habitants d'aquest poble!... la riquesa, el benestar y la llibertat!
(_Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S'origina
un cert desordre. Mormol ge- neral)_.
Una veu
D'hont sortirà l'aigua?
Altra
Això son falornies!
Altra
Anys endarrera'l jayo Rafi ja ho deya això...
Altra
Tenia'l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la
terra...
Altra
Quí hi creu avuy en bruixots?
Altra
Jo.
Vergés
(_Que s'ha acostat al_ Foraster). Ja li vaig prometre...
Foraster
(_Efusivament_). Oh! Gràcies!
Vergés
Es tot lo que podia fer. No m'exigeixi res més ... no'm puch
comprometre...
Foraster
Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava
tant...
(_Mentrestant continua la conversa y brugit general_).
Joan
Aquest mestre!... qui'l fa enredar?
Amat
No't fassi por... es un fresseta!
Una veu
Vaja, que parli ell!...
Vicens
Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges!
Una veu
(_Lluny_). Que cridi forsa!
Altra veu
(_Imitant el tò de quan se fa marxar un ase_). Oix.., que! Arri!...
Romanill
Qui es aquest imbècil?
Veus
Fora! Fora!
Vergés
(_Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a
l'_Amat). M'he escusat tant com he pogut...
Amat
No'ns ha d'explicar res a nosaltres...
Joan
Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil...
Vergés
Oh!... no. Per quedar bé...
Foraster
Amichs, us demano silenci... (_Se dirigeix al poble molt serenament_).
Es cert que'm podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del
poble... y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un
lloch públich. S'ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la
religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt
petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest,
encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m'ha fet.
Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense
atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió...
al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy.
Joan
Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules.
Foraster
No cal, això es dit de pas.
Amat
Se li prohibeix atacar la religió...
Una veu de vell
No!... Que no'ns toqui la religió!
Veus
No! No! No!...
Altra veu
Pobres de nosaltres!
Foraster
Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d'idees, sinó de fets, de coses
positives y reals, pel vostre bé!
Una veu
Y per què'l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres?
Foraster
No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava...
Amat
Donchs, son molts els que pregunten això...
Una veu
Estem acostumats a pagar tant car el bé que se'ns fa!
Joan
Prou. No destorbeu més. Parli, senyor.
Foraster
Us he dit que no venia a parlar d'idees... y es cert. De totes maneres,
creyeume, no's pot posar remey a molts mals ni's pot fer triomfar la
rahó, sense destruhir avans certes idees ...
Joan
Quines idees?
Amat
Això! Que parli clar!
Foraster
Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del
gran dia... Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats
dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema
rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y
sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses...
Amat
El poble no l'enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol
dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle
de la Verge, tot es fals y mentida pura...
Veus
Si! Si!
Altres
No! No es això!
Una veu
Ne pot anar!... Prou!
Altra veu
Oh!... fòra!...
Amat
No podem tolerar una paraula més! Oh...! poble!...
Joan
No siguis violent, Pere... Deixa dir.
Amat
Ajúdam, tu! De què't serveix l'autoritat?
Foraster
M'atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar... tot just
he comensat.
Veus
(_Entre'l grupu enemich_). Prou! --Ja'n tenim prou!... --Fóra d'aquí!...
--Lluny del nostre poble!...
Altres veus
(_No tant intenses_). No! No! --Que parli!... --Calleu!
(_Crits y protestes en favor y en contra del_ Foraster).
Vicens
Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé!
Veus
Fòra'l menescal!... --Vell brut!... --Vell vert!...
Altres veus
Fora l'heretge! --Fóra! --Guerra!
Joan
Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable...
Amat
Està bé, 'n responch!
Joan
No es just!...
Amat
La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer.
Foraster
(_Al_ Romanill). No hi ha medi possible! Es un poble
selvatge, aquest?
Romanill
No! Ja ho veurà! (_Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se
dirigeix a la multitut avansant alguns passos_). A fòra qui no estigui
content! A fòra dich!... Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha
autoritat ni res que hi valgui!... De què serveix l'autoritat aquí?
Manso
Autoritat de palla!
Romanill
Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (_S'imposa y
tothom calla_). Gripaus! Covarts!... que tireu el verí per darrera!
Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups
vergonyosos!... miserables!...
Joan
Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s'havia d'insultar a
ningú...
Romanill
Qui son els primers?
Braulia
Romanill, no't comprometis...
Romanill
S'ha acabat. (_Al_ Foraster). Parli vostè, ara.
Joan
Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo ...
Amat
(_Baix_). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector...
Joan
Fés lo que vulguis!
Amat
Valdran més dues paraules d'ell...
Un de l'Ajuntament
No vindrà...
Amat
Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego... que es
per la salvació del poble... (_L'home se'n va. Segueixen els mormols
apagats_).
Foraster
Escolteu, tingueu paciència. No'm feu la contra avans de parlar.
Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres
necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les
cullites... Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una
venjansa del cel... obeheix a causes naturals y sols per medis naturals
heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa
que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a
criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos
els ulls a la realitat... Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües,
us priva de vèurela com jo la realitat...
Amat
Poble, no te l'escoltis més!
Una veu
Deixeulo parlar !
Romanill
Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de
casa meva parlarà!...
Joan
Això es dir massa!
Romanill
Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo!
Foraster
Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m'aturarà. Deixo de costat les
vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorchs que
vosaltres anomeneu gorchs de la Verge...
Joan
Son els gorchs sagrats, miraculosos !
Amat
Son les aigües de la Verge que curen els malalts.
Una veu
No'ns toqueu els gorchs de la Verge!
Una veu de vell
No! no'ns toqueu la Verge!
Romanill
Deixeu parlar!
Joan
Parli! Què opina vostè d'aquests gorchs?
Foraster
Que si feu a n'aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran
vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps...
(_Espectació general_). Ab no gran esfors us en podeu assegurar...
estich segú del resultat!
Una veu
De què tindrem aigua?
Foraster
No ho dubteu.
Altra veu
Molta?
Foraster
Sí, molta.
Altra veu
Es molt aventurar això!
Altra veu
Què es minayre vostè?
Foraster
Sí, encara que no'm guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares
eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la
meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més
que tots els jochs d'infant, era la voluptuositat dels misteris que
ella'm revelava. De jovenet, al meteix temps que'm dedicava a l'estudi y
al treball de l'inteligencia, el meu pare'm va ensenyar a descobrir els
secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les
relacions de l'home ab la natura. La terra es per l'home com l'home es
per la terra, y tots els somnis d'una altra vida jo'ls maleheixo si
m'han d'allunyar d'ella. Ella's dóna com una enamorada a l'home que la
sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de
preciosos metalls y d'aigües tant riques com els metalls. Ab amor y
treball, amichs, la terra se'ns fa nostra, y per això, aquí com en
altres parts, m'ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de
l'home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de
les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva,
hont no hi arrelen més que magres herbes... y ademés no hi plou, com
vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses
aigües, aigües vives y abondantes que's renoven constantment ...
Amat
No, senyor, dispensi que'l contradigui... les aigües dels gorchs son
mortes, aigües encantades com solem dir aquí...
Foraster
Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna
quietut!
Amat
Sí, allí s'estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles!
Una veu
Les aigües benehides per la Verge!
Altra veu
Son miraculoses!
Altra
Han curat molts malalts !
Altra
Han tornat la vista als cegos!
Altra
Y la forsa al paralítich!
Amat
Y les aigües sagrades s'estaran inmòvils per tota l'eternitat perquè Deu
ho vol!
Foraster
Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa.
Aquelles aigües son vives, abondantes... y se'n tornen estèrilment a les
profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la
vena mare, al riu d'aigua que's pert en lo profon. Oh, poble!...
abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa
y de tot lo que us he dit jo'n responch ab la vida!...
(_Mormol general_).
Amat
Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la
fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!...
Foraster
Vinch a ensenyarvos d'utilisar els elements que la Naturalesa us
ofereix!
Amat
L'utilitat! Ab això se'ns vol enganyar!
Una veu
Y vosaltres que no'ns enganyeu?
Joan
Silenci!
Foraster
Escolteu!... Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan...
Amat
No, Joan!
Una veu de vell
Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe!
Amat
Vol la nostra perdició!
Una veu
Escolteulo! Ajudeulo!
Foraster
Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt
vostre!
Amat
Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú
que'ns...
(_La veu de l'_Amat _queda ofegada per un mormol general y
crits venint del carrer_).
Veus y crits
Oh!... --Ara! --Pas! --Pas! --El senyor Rector!... --Mossèn Gregori!...
Amat
El senyor Rector!... Respiro, Joan!
(Mossèn Gregori _penetra entre la multitut molt
emocionat_).
Mossèn
Germans meus!
Veus
Visca el senyor Rector!...
Mossèn
(_Que s'ha dirigit cap al lloch de les autoritats_). He fet el sacrifici
de venir però no'm dol...
Amat
(_Anant efusivament, acalorat, cap en ell_). No, senyor Rector. Era
necessari... parlils desseguida...
Mossèn
Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!...
(_Dirigintse a la multitut_). Germans!... Quina necessitat té dels homes
el poble que està sota la protecció divina?
(_Espectació general y veus de consentiment_).
Foraster
Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat...
Mossèn
Jo vinch a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda...
Foraster
No s'ha dit cap abominació.
Mossèn
No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al
poble fidel al Senyor... Vostè, si'm vol creure, retiris; hi guanyarà.
Aquesta bona gent comensa per no entendrel... y si l'entengués... què?
No'l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha
sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a
les inondacions o als terratrèmols. Y es que l'home no està posat sobre
la terra pera trobarhi el benestar.
Foraster
(_Somrient_). Això segons la seva moral!
Mossèn
Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar...
Foraster
Està bé, si...
Mossèn
Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la
pobresa, l'humilitat, les privacions y l'oblit en que viu, contribuhexen
a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps
antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el
seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d'avuy), va
veure una gran resplandor que exía a flor d'aigua del Gorch Major. S'hi
acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d'en mitj d'aquella
flama, resplandenta com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de
la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: "Digues als teus
germans que m'edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu
sitial estant vetllaré per ells y'ls ompliré de beneficis mentres no
perdin la fè dels seus avis..." Y'l bon pastor avans que la Verge
acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant
devant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres
pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que
es la Santa Imatge que avuy venerem...
(_Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen
el cap, altres extenen les mans_).
Una veu
Plou!
Altres veus
Plou!... Plou! Plou!...
(_Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitut. Cauhen
algunes gotes_).
Una veu
(_Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons_). Aigua!
Altra veu
(_D'una finestra_). Aigua!...
Varies veus
Aiguaaaa! Aiguaaaa!...
Joan
Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?...
Amat
(_Ab un crit_). Un miracle!
Mossèn
Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veyeu l'aigua del bon
Deu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant
del miracle!...
(_Tot el poble s'agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El_
Foraster _y'ls seus se quedan drets. El_
Manso _s'agenolla_).
Foraster
Mentida! No sigueu cegos! L'home, si vol conservar la seva dignitat no
s'ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es
home.
(_La multitut s'alsa valenta, cridant menassadora_).
Veus
Fóra heretges! --Fóra renegats! --Fóra l'enemich!
Joan
Què fem Mossèn Gregori?
Mossèn
Tinch por... no sé...
Amat
No us espanteu! Deixeu fer justícia!
Joan
Què vols dir?
(_La multitut s'esvalota. Crits y desordre_).
Vicens
Poble fanàtich! Remat d'esclaus!
Veus
Fóra! Guerra! Fóra!
Foraster
No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo
sobrenatural?...
Veus y crits
Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!...
Foraster
Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers
de les generacions...
Una veu
Calla!
Altra veu
No't volem sentir!
Altra
No t'entenem !
Mossèn
Posi, posi ordre, senyor batlle...
Joan
Com? Pobre de mi? Això vostè... he perdut l'autoritat y no
m'escoltaran...
Mossèn
(_Al poble_). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents...
escolteu. (_Se fa un moment de silenci_). Aquest home ha sigut vensut
y's retirarà si jo li prego... Fugirà del poble...
Romanill
Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell!
Braulia
No, Romanill! Fés fugir aquest home!
Foraster
Ja me'n vaig.
Bartomeu
Això no!
Vicens
No! En tot cas pugeu a dalt, a cà'l Romanill!
Romanill
(_Prenentlo_). Anem! Y no's dongui per vensut!
Foraster
No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me'n torno a la
ciutat... al meu camp de lluyta!
Veus
Fóra! --Ja es hora!... --Fóra d'aquí! --Embaucador! -- Xerraire!
Una veu
Covart!
Foraster
No! Escolta poble! M'havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes,
encantades pels sigles dels sigles...
Veus
Calla, heretge!... --Guerra!... --Pedra!...
(_Alguns agafen pedres disposats a tirarles_).
Romanill
Si's tira una pedra engego'l revòlver, toqui a qui toqui!...
Vicens
Selvatges!
Mossèn
Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es
la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol... y nosaltres agrahits
entonarem un _Te-Deum_! Aneu tots a casa vostra!
Veus
No --No!... --Que fugi!... --El volem fòra!...
Foraster
Espereuvos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota
l'eternitat!... Aquí us deixo!
(_La gent se tira a sobre d'ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La
multitut corre darrera d'ell cridant_).
Veus
Mori!... --Guerra!... --Fora l'heretge!...
Mossèn
Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (_Se senten crits
espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer_). Gent
cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat!
No li feu mal que es una vida del Senyor!
Una veu
(_De fòra_). O del dimoni!
Mossèn
Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me'n vaig a fer tocar el _Te-Deum_ per
haver salvat aquest gran perill... y per la pluja que ja vé...
(_Desapareix_).
Joan
Anem! Oh... pau! Qui la posa la pau!
Amat
Deixa estar! Que's fassi justícia.
(_Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja_).
Veus
La pluja! La pluja!
Altres veus
Aigua!... La pluja!
(_La veu de l'_Amat, _lluny_). El sentiu venir el nostre
Deu?
Veus
Sí! Sí!
Una veu
Aiguaaaa!
Veus
(_Al lluny_) Justícia!... --Justícia... --Guerra a l'heretge!
(_El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se
senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les
finestres surten alguns curiosos guardantse de l'aigua_).
Una dòna
(_A la finestra_). Què deu passar allà baix?
Una altra
Sentiu quina cridoria?
La primera
Ey!... Mireu!... La filla de l'Amat tota sagnosa!... Senyoreta
Cecilia!... Hont va? Hont va?
Cecilia
(_Defora estant, sense ésser vista_). Calleu, escolteu...
(Cecilia _apareix al carrer, devant de la porta, els
cabells desfets, la cara ab sanch_).
Dòna primera
Ahont va? Pugi a casa!... Què té a la cara? Oh!... pugi!... no's mulli
aquí...
Cecilia
No!... què ha passat? Ahont es ell?
Vergés
(_Que l'ha sentit surt de sota l'arcada, hont s'havia amagat_). Cecilia!
Vingui! No's mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era?
Cecilia
Ahont es ell?
Vergés
No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible
lluytar!... No son els homes els enemichs, no son ells els forts... sinó
la llegenda!
Cecilia
Però ell... hont es!
Dòna primera
Miri, senyoreta. Ara'l passen per l'Arrabal... Tot el poble contra ell!
Cecilia
Y ningú'l defensa... Covarts!... (_Se'n va corrent_).
Dòna segona
Prou que'l defensen!
Vergés
No'ls atura l'aigua ni res! Selvatges!
La dòna
Y ahont va aquesta noya ?
Vergés
Cert. Hont va? Què vol fer?
(_Se senten les ovelles planyívolament que tornen_).
La dòna
El rebadà!... Oh! pobres ovelles! Que mullades!
Vergés
Que selvatges els uns y els altres!
(_Grans bels de les ovelles que comensen a entrar_).
El rabadà
(_Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre_).
Ey!... Aparteu vos d'aquí al mitg si us plau, que feu por a les
ovelles... Ruix-que!... Au! Ruix-que!... Que ha passat, mestressa, que
criden tant, allà baix?
(_Al lluny se sent udolar el poble y va plovent_).
## ACTE TERCER
_La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó
obert penetra'l baf de la terra mullada._
Juliana, _sola, està assentada devant del balcó, ab el cap
baix, escoltant el brugit de la pluja_.
Juliana
Ah! Deu meu! Com plou!
(_Gran pausa. Surt del fons l'_Amat _ab un vestit diferent
del que duya al segon acte y que s'acaba de posar_).
Amat
(_Abatut_). Ara tinch fret...
Juliana
Jo també. Vols que tanqui'l balcó?
Amat
(_Una pausa_). No.
Juliana
(_Sospirant_). Ah! Deu meu!
Amat
No! No cal que'ns fem retrets l'un a l' altre. No hem sabut pujar la
nostra filla...
Juliana
No me'n parlis més!
Amat
No puch pensar en altra cosa! Oh!... es massa gros... Oh!...
(_Una pausa. Abaixa'l cap_).
Juliana
Calla y no't desesperis... oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim
filla... així...
Amat
Tu meteixa dius això... y no es cert... no estàs tranquila... te'n fas
més que jo...
Juliana
De cop sí, m'han pegat una punyalada al pit... aquí al cor...
Amat
(_Una pausa_). Qui no la creya segura allà dins?
Juliana
No hi pensis.
Amat
Veus?... jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí.
Això havia d'haver fet un pare. Dins de les entranyes m'hi cremava no sé
què de dolent... y selvatge. Però Mossèn Gregori se m'ha emportat...
Mellor!
Juliana
Sí, mellor.
Amat
Y ara'm sab greu d'una part... no l'havia d'haver cregut a Mossèn
Gregori...
Juliana
Oh!... perquè?
Amat
Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant...
Juliana
No diguis això!
Amat
Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som
nosaltres els vensuts...
Juliana
No's pot ser violent. Si no l'haguéssis tancada potser no hauría passat
res d'això.
Amat
Pitjor. S'hauria dit que jo consentia ab ella.
Juliana
Qui sab?
Amat
Ara, el meu nom no'n sofreix tant. Tothom se n'escruixeix... saltar per
aquella finestra!...
Juliana
Se podia fer molt mal.
Amat
Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més.
Juliana
Oh!... Calla! Deu te podría castigar! (_Una pausa._ Amat
_està ab el cap baix._ Juliana _continua ab veu
planyívola, plena d'inquietut_). Potser se n'ha fet y tot de mal. No
coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra?
Amat
La pobra!... dius, encara?... (_Una pausa breu. Cambiant de tò_). Si...
d'un poch lluny m'ha semblat vèureli la cara ab sang... ara que ho
dius...
Juliana
Y no has fet res? No li has preguntat res?... Y per què no m'ho deyes?
(Amat _no respon. Ella continua a punt de plorar_). Per
què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre'ls teus
brassos?...
Amat
(_Feréstech_). Els meus brassos?... Hum! (_Una pausa breu_).
Juliana
Hagués estat jo...
Amat
No t'espantis!... Mala herba...
Juliana
(_Ofesa_). Ets massa rancuniós, Pere. D'una filla's perdona tot.
Amat
(_Ab ràbia_). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni!
Juliana
Y si no tornava?
Amat
Ahont anirà?
Juliana
Devegades...
Amat
Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No
estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu ...
Juliana
Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això...
Amat
Ho farà... per forsa!
Juliana
No, no ho vull, Pere!
Amat
Tíngali compassió! Com ens tracta ella?
Juliana
Malament, sí... Però no parlis de lo que hem de fer... espera. No veig
res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la
meva filla torni bona...
Amat
Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia.
Juliana
Calla! No'm torturis més!
Amat
Les teves ploralles de mare serán en va...
Juliana
No es això lo que m'havies dit. Hem quedat que no fariem res contra
ella. Tu meteix ho has dit: "«"sofrirem resignats lo que Deu ens
envihi..."
Amat
Es cert que ho he dit...
Juliana
Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?... Quina justícia podem
fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si
ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia
tranquila...
Amat
No tot s'acaba ab la conciencia...
Juliana
Es cert, hi ha el nostre cor de pares...
Amat
Y l'amor propi y moltes altres coses... Un pare no vol may que's pugui
suposar que'ls seus fills se burlen d'ell...
(_Una pausa breu_).
Juliana
Veus, Pere?... així com ja tenim l'aigua del bon Deu... un altre dia la
nostra filla...
Amat
Què ?
Juliana
No's pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit
núvol...
Amat
(_Per sí_). Sí ... un miracle.
Juliana
Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla.
Amat
Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar
una filla... Avans no passava això. Me poguessis dir qui'ls ha portat
aquests temps... Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els
castigats?
Juliana
L'instrucció... el saber massa... es un perill! Ja tenien rahó'ls vells!
Amat
Y encara venen aquests a predicar! Jo'ls treuría a tots del món!
Sabis?... No'ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum... Me'n vaig a
veure quin temps fa...
Juliana
No, deixa estar. Sembla que para...
Amat
Vull veure si'l persegueixen encara camí avall...
Juliana
Vés... Jo no tinch esma de pujar.
Amat
Encara no toquen al _Te-Deum_? Es extrany...
(_Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa._
Juliana _acota'l cap contra son pit y sospira. Se senten
passos a l'entrada_).
Juliana
(_Esforsantse en fer la veu serena_). Qui hi ha?
Trinitat
(_A l'escala_). Una servidora.
Juliana
(_Anantla a rebrer_). Ah! Es vostè, senyora!
Trinitat
(_Apareix ab un paraigües a la mà que'l deixa. Abrassa a_
Juliana). Ja sabia en quin estat l'havia de trobar. No
plori... Aconsólis!... He vingut a fer lo que pugui per vostè...
Juliana
Gràcies.
Trinitat
Si, m'ho afigurava... Hauria vingut més aviat...
Juliana
Ah! Deu meu! Una filla única!
Trinitat
Sí, es trist... però s'ha d'asserenar. Escolti, recordis de les paraules
que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia
tranquila...
Juliana
Y no li tinch... ho sento.
Trinitat
Y'l seu marit hont es?
Juliana
Es a dalt, a veure lo que passa.
Trinitat
El Joan encara no ha vingut a casa.
Juliana
Deurà venir aquí.
Trinitat
Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets... diu que no
han fet mal a ningú... sab qui'ls ha tirat?
Juliana
El pastor.
Trinitat
Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense'l disgust que'ls ha
donat la seva filla... El seu pare com deu estar!...
Juliana
Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al
cor que'm mata... me mata! (_Se sent petar la pluja furiosament._)
Trinitat
Sent? (_Una pausa_). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava
que parés.
Veu
(_Del carrer, que crida fortament_). Aiguaaa!...
Trinitat
Ja l'anyoravem aquest temps!... Benehida sigui l'aigua del Senyor!
Juliana
Sí... benehida!
Trinitat
Ara vostè no perdi la confiansa... Fassin quedar la noya entre vostès y
no l'envihin més a la ciutat de perdició ...
Juliana
(_Que s'ha alsat a guaytar al balcó_). No, may més!... si hi som a
temps!
Veu
(_Del carrer_). Aiguaaa!...
Trinitat
Que contenta està la gent!
Juliana
(_Per sí_). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!... Ah!... la
pobra filla meva!... Qui li ha girat el cap?
Trinitat
Un mal esperit que la governa!
Juliana
Y ha sentit dir a algú si s'ha fet mal? A son pare li ha semblat que
tenia sang...
Amat
(_Apareixent_). Està molt emplujat!... y no's veu ningú enlloch... ni se
sent res...
Juliana
Res?... ningú?...
Amat
No més que la remor de la pluja per tot.
Trinitat
Sembla que'ls camps se posaran bé.
Amat
Sí... si plogués així tota la nit. Y'l Joan hont es?
Trinitat
Encara no ha vingut a casa.
Juliana
Vindrà aquí així que pugui.
Amat
El Joan no té autoritat... no es bò per batlle... Si no soch jo passava
un desordre...
Trinitat
No... es massa bon home.
Amat
Se pot ser bò y saber manar. Jo'm penso que na soch pas dolent...
Mossèn
(_A l'escala_). Deu gracies!
Juliana
(_Ab veuplanyivola_). A Deu siguin dades!...
Amat
(_Anantlo a rebrer_). Mossèn Gregori ab aquest temps!...
Mossèn
(_Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja_). Bones tardes,
germans! Oh, l'hermosa pluja del cel!
Trinitat
Y s'atreveix ab aquesta pluja?,..
Mossèn
M'agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del
Senyor!...
Amat
Qui ho havia de dir aquest dematí?
Mossèn
Quan Deu vol tot cambia'l seu curs, tant la vida dels homes com la
naturalesa. Ah!...l'esperava aquest resultat! En tota la nit passada no
he dormit pregant al bon Deu...
(Juliana _sanglota baix ofegant un plor_).
Trinitat
Senyora...
Amat
Juliana, per què fas això?
Mossèn
Encara no està més tranquila aquesta bona senyora?
Juliana
Oh! no!... No puch!...
Mossèn
No s'espanti. Quan la seva filla s'haurà esgarriat prou, Deu la cridarà
al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau...
Amat
Mossèn Gregori, no n'hi parlem més... Tot es inútil...
Juliana
(_Alsantse pera anarsen_). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la
meva vergonya...
Trinitat
No, no, de cap manera!...
Amat
No vull que t'estiguis sola!
Mossèn
La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la
Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva
filla?
Amat
No té cor.
Juliana
Cert, no.
Mossèn
Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres
febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà'l
repenediment...
Juliana
O el càstich...
Mossèn
Deu dona temps al pecador de repenedirse.,.
Trinitat
Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos
perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el
veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment,
sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota'l mal temps ...
Mossèn
No, la nostra bondat ha d'arribar fins a perdonar els nostres
enemichs...
Amat
No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta... me sembla
que es un pecat!...
Mossèn
Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites
rancúnies del vostre cor... Així, si la vostra filla tornés demanantvos
perdó, reconciliada ab Deu... què fariau?
Amat
(_Brusch_). No ho sé.
Mossèn
Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich
reconciliada ab Deu!...
Amat
(_Feréstech_). Ja ho he sentit, sí!
Mossèn
Què fariau?
Juliana
Perdonaries, no es cert?
Trinitat
Perdonaria, sí!
Amat
He dit que may més... y may més!
Mossèn
(_Ofès_). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a
missa, cumpliu ab els preceptes de l'Iglesia, teniu una idea de Deu...
però Deu no es dins del vostre cor!...
Juliana
Oh, Deu meu !
Trinitat
(_Sorpresa_). Calleu! Sento algú!...
Amat
Qui hi ha ?
Joan
(_De l'escala_). Jo.
Trinitat
Ah!... Ja es hora!...
(_Entra_ Joan _mullat y de mal humor_).
Joan
Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú...
Trinitat
Tardaves tant que me'n he vingut aquí creyent que hi series...
Joan
Anem! Estich tot moll!
Mossèn
Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou,
Joan
No hi ha hagut manera d'aturar al poble...
Amat
Sempre darrera d'ell!... Oh!... el poble tenia rahó d'estar indignat...
Mossèn
Potser se n'ha fet massa el poble.
Joan
Sí, se n'han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall... S'havia
d'haver fet els possibles pera contenirlos...
Mossèn
Es cert...
Joan
Ningú m'ha ajudat... jo prou feya, però què es un home sol? Per què no
ha fet tocar al _Te-Deum_, vostè? Era la sola manera d'aturar el
poble...
Mossèn
He donat l'ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat... No pot
tardar...
Joan
Ara ja es tart.
Amat
Tart?
Trinitat
Per què dius això?
Mossèn
Escolti: li han fet mal?... Ha passat alguna desgracia?
Joan
No ho sé... però no estich tranquil...
Juliana
Y la nostra filla? L'heu vista?
Joan
Sí, l'he vista entre la gent.
Amat
No li has dit res?
Joan
No.
Juliana
Tenia sang a la cara... ho heu vist?
Joan
No, no he vist res.
Mossèn
Per què ho pregunta senyora?
Juliana
Tinch por que no s'hagi fet mal...
Joan
Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa,
Amat.
Mossèn
No, podia passar d'altra manera.
Juliana
Heu vist si ella'l seguia avall?
Joan
La vostra filla?... No ho sé. (_Pausa breu_). Anem. Me vull mudar! Vinch
xop fins a la pell. Anem, que me'n vull tornar avall...
Trinitat
A què fer?
Joan
A saber lo que passa.
Amat
Deixa estar, que s'arreglin!... Ja'l tenim fora...
Mossèn
Es estrany que'l campaner no toqui...
Amat
(_Guaytant al balcó_). Ja calma la pluja.
Joan
(_Ab malhumor_). Y si no ha estat res!... Dos ploviscons... y fòra!...
Mossèn
Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua?
Joan
(_Ab fermesa_). No, senyor.
(_Se sent la campana tocar al "Te-Deum"_).
Mossèn
Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan...
Joan
No, per l'aigua no val la pena...
Trinitat
Què dius, Joan?
Juliana
Be plourà més...
Amat
Els núvols s'agombolen a llevant...
Joan
Sí, sembla que de sobte tot se'n hagi d'anar ab aigua... y després...
Mossèn
Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta
dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la
tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut
suau, com un dó del cel. Ah!... no es tempestat lo que Deu ens envia,
sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps...
Trinitat
Es cert...
Mossèn
Una nova primavera apareixerà...
Joan
No, senyor... tot es mort... sembrats, cullites de tota mena... Se
salvaran els arbres y gràcies...
Amat
Potser la cullita y tot.
Joan
(_Ab fermesa_). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es
perduda?
Mossèn
Ara lo principal es saber que Deu no'ns oblida...
Joan
(_Ab duresa_). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor
Rector!...
Mossèn
Si'ns aferrem no més als bens de la terra...
Joan
Y què'ns queda a nosaltres, els homes, fòra d'això?...
Trinitat
Joan! Per Deu!
Amat
Amich, amich!...
Mossèn
Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa
com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal?
Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra!
(Joan _no contesta pensatiu_).
Juliana
No us podeu queixar... mireunos a nosaltres...
Mossèn
Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats... Això
es la vida...
Joan
Malehida la vida, donchs!...
(_Tots queden silenciosos, estranyats de l'actitut de_
Joan. _Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del
balcó_).
Mossèn
La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d'estarne orgullosos, ni
l'hem de malehir... Es una creu que l'hem de portar ab resignació
serena.
Trinitat
Joan! Per què dius aquestes coses?
Mossèn
(_Observantlo fondament_). No hi ha res més horrible que'l dubte! Ab el
cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa !
Trinitat
Per què ha anat a venir aquell mal home? (Joan, _cavilós,
surt al balcó_. Trinitat _el segueix y continua_). Què
tens, Joan? May t'havia vist així?
Mossèn
Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a
l'iglesia y jo'm cuydaré d'ell...
Joan
No... es inútil ja. Què'm vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un
instant m'he donat compte...
Mossèn
Aquest foraster us ha torbat el pensament... ho veig. En mal hora ha
vingut...
Joan
Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector...
Mossèn
Per què diheu això?
Joan
Ho sento. No es just... no està bé lo que s'ha fet ab aquest home...
Trinitat
Que has perdut l'enteniment, Joan?
Amat
No't conech, amich.
Mossèn
Ni jo tampoch.
Joan
No'm coneixeu? ja pot ser... però sento... no'm sabré explicar... aquest
home tenia rahó!...
Juliana
Jesús! Y com us tomeu, Joan!
Joan
Jo ho havia pensat lo que'ns ha vingut a dir aquest home... un medi
positiu, una cosa real pera combatre la secada...
Mossèn
Deu meu!
Joan
Si vol que li sigui franch, senyor Rector...
Mossèn
No... no... ni una paraula més, Joan. Ja'ns entenem ... Us compadeixo y
prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s'han pogut lliurar
del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels... El
mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l'estat de la vostra
ànima y ofegareu el dubte com una flama que no's deixa respirar...
(_Se sent el segon toch del "Te-Deum"_).
Amat
El segon toch!
Mossèn
Sentiu? L'Iglesia'ns crida. Anemhi tots!
Amat
Anem, Joan, que t'acompanyaré.
Mossèn
No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l'emporto jo pel meu
compte com un pastor que pren l'ovella malalta...
Joan
No, vaig a mudarme y me'n vaig cap a l'hostal de la carretera, a veure
lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no
viuré tranquil.
Mossèn
Està bé... però vindreu al _Te-Deum_, no es cert? Y cridareu a tot el
poble...
Joan
No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom... Qui
vulgui venir vindrà! Anem!
Trinitat
Però, Joan...
Joan
Anem? Estich mullat y porto pressa! (_Pren l'actitut d'anarsen_).
Mossèn
No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble?
Amat
Presidir el _Te-Deum_ al banch de l'Ajuntament...
Trinitat
Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster...
Juliana
Sí, Joan.
Joan
El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!... (_Desapareix_).
Trinitat
(_Seguintlo_). Què té? No sab lo que's diu...
Juliana
Què es estrany!
Amat
Què vol dir això?
Mossèn
L'obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt...
Amat
Malehida siga l'hora!...
Mossèn
No malehiu... no tingueu por... jo tornaré al remat l'ovella
esgarriada...
(_Entra_ Cecilia _mullada, escabellada, brut de fang el
vestit, però serena_).
Amat
(_Al vèurela, no poguentse contenir_). Ahont vas? D'hont vens? Fóra!
Aquí no es casa teva!
Juliana
Pere, deixa... no cridis...
Mossèn
No, no crideu ...
Amat
Ahont vas? Parla! Parla!...
Cecilia
Aquí.
Amat
A què fer?
Cecilia
(_Avansant_). A mudarme la roba...
Amat
(_Impedintli'l pas_). Aquí no n'hi tens de roba! No hi tens res!...
Cecilia
Deixeume estar!... Vull passar! Vinch xopa d'aigua! Vinch malalta!
Deixeume estar!...
Amat
Malalta! Com no vens morta!
Juliana
Pere... deixa estar... Perdona per ara... No cridis.
Mossèn
Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el
bons cristians.
Amat
Perdonar, no! Justícia vull y no perdó!
Juliana
No, míratela com vé... fa por y pietat!... No't commou després de tot?
Filla meva perquè has fet això?
Amat
No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu
autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills...
Juliana
Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y
vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que'ls fills
costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després
guerra a la mare... oh...! els homes!... tot ho heu fet vosaltres ... la
mare...
Amat
Calla! Calla, tu!
Juliana
Us han servit de distracció... no us han costat cap sacrifici... y més
tart...
Mossèn
Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la
perdonarà...
Cecilia
No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare... es cert...
Amat
Ho veu? Y vol que la perdoni? No!
Cecilia
Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home!
Juliana
Filla!
Amat
A qui dius aquest home?
Cecilia
A vos. Us he vist fer actes tant brutals que'm repugna dirvos pare.
Mossèn
(_Horroritzat_). Pst!... No ofengui a Deu ofenent a son pare!
Amat
(_Agafantla per l'espatlla y donantli brutalment un cop_). No té Deu ni
res, aquesta!
Cecilia
(_Desprenentse de son pare_). Es el derrer!
Mossèn
(_Agafant a l'_Amat _y contenintlo_). Seny! atureuvos!...
Això es ofendre a Deu també!
Juliana
Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se'n vagi sense
posar pau a casa...
Mossèn
No me'n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de
pegarli may...
Cecilia
No, may més !
Juliana
Què vols dir, filla?
Amat
Si se'n vol anar, ja pot... ara meteix...
Mossèn
Ningú parla d'anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè,
amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te
tancats... Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella... Y la pobra mare, allà,
pateix per tots dos... Avuy al _Te-Deum_. Aviat faran el tercer toch y
jo no hi puch mancar... ni us vull deixar. Vindreu ab mi.
Amat
Ella y tot!
Juliana
No.
Amat
Per fòrsa. Com a cástich. Que's mudi desseguida.
Mossèn
El Senyor no vol ningú per forsa.
Amat
Jo sí!
Mossèn
No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus
pares venen ab mi a l'Iglesia, a pregar per vostè...
Amat
No, no prego jo per ella!
Juliana
Pere, acabaho d'una vegada. Anem ab el senyor Rector...
Amat
No vull que's quedi ella sola a casa... que surti!... Vull pendre la
clau...
Cecilia
Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu.
Juliana
Filla! Què vols fer? Quines intencions portes?
Mossèn
No us atormenteu. La vostra filla's quedarà aquí tranquila.
Juliana
Si no l'haguessis tancada no hauria passat res d'això. Ets un caràcter
violent, un mal...
Amat
Un mal... què? Calla! No't giris contra mi!
Juliana
Tu li has fet aborrir aquesta casa!
Amat
(_Menassantla_). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir!
Cecilia
Sí... veyeu?... La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch
d'inspirar amor feu por... aquesta es l'autoritat dels homes, dins de
casa. Però la mare no'm donarà la rahó a mi... no pot. L'heu dominada,
l'heu reduida a res... Una dòna no es res ab homes com vosaltres... Ens
mateu l'ànima sinó ja no'ns voleu, som dolentes...
Juliana
Filla, no'ns diguis aquestes coses... No'ns vinguis a donar llissons...
nosaltres...
Cecilia
Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts
contra mi perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la rahó
la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna
cosa... Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra
sumissió a pares y marits...
Mossèn
Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes.
Cecilia
No n'hi ha d'idees dolentes!
Amat
Calla! No repliquis al senyor Rector... Ab mi y la teva mare passi...
però què sabs al costat de Mossèn Gregori?
Mossèn
(_Ab ironia_). No... la vostra filla sab molt... però molt de dolent.
Juliana
No't fa vergonya això? Hont ho has après?
Amat
Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?...
Juliana
No... Pere! Calla!...
Amat
Per què corries darrera d'ell com una gossa?
Juliana
Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!...
Cecilia
Deixeume parlar!
Mossèn
No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu
de respectar...
Cecilia
Què més vull jo?... el respecte... y trobo la violència. Se'm tanca en
clau com una boja... o una fera... Eh! això no es un pare!
Amat
Encara n'he fet poch!
Mossèn
Calleu!
Juliana
Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m'estimes... Jo li he dit:
no ho fassis...
Cecilia
Vos, no sou ningú, no sou res... com totes les dones!... Treballeu en el
vostre recó y prou!... Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu
cambiar res... Us heu deixat matar, enterrar per ells... els
monstres!...
Mossèn
Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit.
Amat
A qui diu monstre?
Mossèn
A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l'esposa, es feta per l'amor...
Cecilia
Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril... Del seu cor brolla amor per
tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini...
Mossèn
La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna...
Cecilia
No! No!... Som esclaves com sempre! Oh!... No'n parlem més! Tot se
revolta dins de mi!...
Juliana
Filla meva! Calla!... Jo estich contenta de plorar... de sofrir ab tal
que tu y ell esteu contents...
Cecilia
Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!...
Mossèn
Cecilia, enlloch d'esforsarse en calmar el seu pare, l'irrita...
Cecilia
M'es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu!
Amat
(_Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria_). Anem Mossèn
Gregori! No tindria prou serenitat... No vull... Anem!
Mossèn
Això, domineu vos... es la més gran victorià...
Cecilia
Y estimar!... Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho
enteneu... en el meu amor hi ha odi...
Juliana
Odi!... filla!... odi! Per què?
Cecilia
Contra vos, contra totes les dònes que no sou res.
Juliana
Som com som, filla meva!
Amat
Déixala estar!
Cecilia
Y elles també me'n tenen a mi d'odi... me troben dolenta!... Les vinch a
despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m'estimeu com a filla, de
certa manera instintiva... però com a dòna m'odieu!...
Mossèn
Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!...
Cecilia
A mi'm feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l'iglesia, les
llegendes, els miracles... la vostra misèria... son les anelles d'una
cadena, que'm fa mal y vull rompre!...
Mossèn
Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que's diu, està folla avuy. Ho
comprench; la pluja, el tropell, l'han irritada com al batlle. Anem al
_Te-Deum_. Van a fer el tercer toch. (_Agafa a l'_Amat_per
l'espatlla amparantlo y persuadintlo_). Anem! Avuy es dia de perdó!
Nostre Senyor no vol que s'entri a la seva casa ab cap mal sentiment al
cor... Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora...
Juliana
(_Quasi plorant_). Jo la perdono de tot lo que ha dit... de tot lo que
ha fet ab tal que no perdi el seu amor... (_Commosa, s'acosta a la seva
filla y va aferli un petó_).
Amat
(_Agafant a la_ Juliana _y separantla brutalment de la
seva filla_). Això no! No n'es digne!
Mossèn
Deixeu!
Cecilia
(_Anant a la seva mare y besantla_). Jo sí, mare. Aquest petó es el del
meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el
vostre...
Amat
(_Separantles indignat_). Prou! Que son bèsties les mares! Anem!
(Juliana, _commosa se dirigeix al fons_).
Amat
Ahont vas? A plorar? Vina aquí!
Juliana
A posarme la mantellina. (_Desapareix_).
Mossèn
Anem desseguida. Amat...
Amat
Sí, anem. (_A sa filla_). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori...
Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no's farà esperar.
Adéu ciutat!... pots dir... adéu carrera y llibres del dimoni! Te
quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com
reblada ab un clau...
Juliana
(_Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar_). Prou menasses, ja té
rahó la nostra filla: els homes sembla que'ns hagueu de tenir lligades
de mans y brassos per la por que'ns feu!...
Mossèn
(_Baix a_ Juliana). Calli, senyora, per l'amor de Deu...
no doni rahò a la seva filla!
Amat
(_Anantsen devant_). Malehides les dònes!
Mossèn
(_Anantsen ab_ Juliana). Cecilia, anem a pregar per
vostè...
Juliana
A pregar per tu, filla meva...
(_Desapareix_ Juliana _plorant._ Cecilia
_queda pensativa. Se sent el tercer toch del "Te-Deum". Així que ella's
dirigeix a la porta del fons se senten passos_).
Cecilia
Qui hi ha?
Vergés
(_A l'escala_). Un servidor.
Cecilia
(_Durament_). Què hi vé a fer ara, aquí?
Vergés
(_Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats
y un paraigües a la mà_). He trobat la seva familia...
Cecilia
Y què? Li han encomanat que'm vingués a catequisar?
Vergés
A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori
m'ha dit: Vostè que es amich d'ella...
Cecilia
Oh!... Prou. No vull saber res més d'això. He romput els ferros de la
presó... l'àliga abandonarà el galliner...
Vergés
Què vol dir?
Cecilia
No'm pregunti res, vostè... no hi té dret. Perquè m'ha deixat sola entre
la turba? Contéstim això...
Vergés
He pensat que lo mellor seria no comprometrem... retirarme
prudentment...
Cecilia
Se l'havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!...
Vergés
Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada... descomposta...
Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia!
Cecilia
Deixi estar. Parli...
Vergés
Crèguim, Cecilia, fa pietat... Què ha fet? Ahont ha anat?
Cecilia
Camí avall, seguint la gentada...
Vergés
Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No
veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions?
S'ha mostrat tant poch valent!...
Cecilia
Y vostè què hauria fet al seu lloch?
Vergés
No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments...
Cecilia
(_Ab ironia_). No es fàcil que s'hi trobi. (_Una pausa_). M'hauria
agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!... Una se sent
abrigada... com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara
que sigui inútil!
Vergés
Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia
fer res...
Cecilia
No... s'ha de destruhir la llegenda avans... aquest poder que plana
sobre'l cor dels homes, sobre'l poble enter.
Vergés
Tant poètica que es la llegenda!
Cecilia
Y s'ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda
realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me
sembla que una atmosfera que'm priva de respirar m'estreny la vida del
cor y del pensament. Jo meteixa no m'hi puch sustreure, he de fer
esforsos per no defallir.
Vergés
Y hont es l'home prou fort per destruhir la llegenda?
Cecilia
Justament sembla l'obra confiada, reservada a nosaltres...
Vergés
A nosaltres dos?
Cecilia
A tots els que tenim la missió d'ensenyar a les criatures...
Vergés
Els mestres?
Cecilia
No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada
dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres
cors?...
Vergés
Y'l govern? Ah!... no sab com el nostre govern catòlich...
Cecilia
(_Seguint el seu pensament_). Si jo'm sentís prou forta per sacrificar
els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar
la nova conciencia, a treballar per l'avenir...
Vergés
(_Commòs_). Oh!... Cecilia!... Quedèmnoshi tots dos?...
Cecilia
Tots dos?
Vergés
Sí... sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós... Vull dir...
vostè ja coneix l'afecció que jo sento per vostè... L'estimo... sí,
molt!...
(_Se sent la veu del_ Manso _que crida a l'escala_). Se
pot pujar?
Vergés
Qui hi ha?
Manso
(_De la porta estant, sense acabar d'entrar, ab la gorra llevada_).
Senyoreta...
Cecilia
(_Sorpresa_). Què hi ha?
Manso
Han ferit al foraster.
Cecilia
(_Ab un crit de queixa)_. L'han ferit?
Vergés
Oh!... Y ahont es ara?
Manso
A l'hostal de la carretera.
Cecilia
(_Ab viva inquietut_). Molt mal ferit?
Manso
D'una pedrada y un cop de bastó al cap...
Cecilia
(_Ab indignació_). Selvatges!... Y com ha estat? Parleu ...
Manso
Avans d'arribar a l'hostal s'ha girat de cara al poble, sense témer res,
cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la
nostra vida!... Ens ha malehit!... Ens ha fuetejat com a bèsties... y'l
poble l'ha apedregat sense compassió. Volien cremar l'hostal!... Oh!...
n'ha fet massa! Jo meteix m'he indignat. Un home tindrà'ls seus instants
dolents però que li respectin el seu Deu!...
Vergés
Y ara es a l'hostal... diheu?
Manso
Esperant que passi'l cotxe de la nit y se l'emporti, mitg baldat... No
tindrà ganes de tornar, no...
Cecilia
Y la gent l'ha deixat... per fi?
Manso
Ara tothom es cap a l'iglesia.
Cecilia
Tothom?
Manso
Sí, no més hi ha el batlle allà baix que'l volia pendre cap a casa
seva...
Cecilia
Tothom es a l'iglesia, ho sent Vergés?
Manso
Sí... tot el poble en pès... Ha plogut, no's pot negar. Sigui lo que
sigui, ha plogut... està bé de donar gràcies a Deu... Jo també hi
vaig...
Cecilia
Vos? No erau dels que cridaven més a favor d'ell... segons m'han dit?
Manso
(_Confós_). No, no es cert... Es un malentès... Jo he pujat aquí pera
donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes... Me'n vaig a
l'iglesia.
(_Desapareix torbat y vergonyós_).
Cecilia
No toqueu el seu Deu!... Qui es? Qui pot ser el Deu d'aquest home... de
tots aquets homes?
Vergés
Es cert, Cecilia... Quan la vida es tan estúpida y'ls homes també, val
la pena de tenir cap ideal?
Cecilia
Sí... no s'ha de tenir l'ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes
vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres,
creguim, que ho he desitjat, sinó per mi... per veurer y dominar món!
(_Se dirigeix cap al fons_).
Vergés
Hont va Cecilia?
Cecilia
A mudarme per pendre'l cotxe aquesta nit.
Vergés
Què diu?
Cecilia
L'àliga deixa'l galliner, per sempre...
Vergés
(_Estupefacte_). Però se'n va... de veres?... Ara desseguida?... Així...
sense meditarho... sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?...
Cecilia
Així! Faré viatge ab ell!
Vergés
Y ahont va... no's pot saber?
Cecilia
Ab el meu amich!
Vergés
Però quí es un amich?... No es prudent...
Cecilia
Bah!... Si'm vol jo aniré ab ell a l'altra part de món. Es un home fort
y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna...
Vergés
Y'ls seus devers de filla?... Els seus pares?.,.
Cecilia
Fujo d'un càstich terrible... el meu pare...
Vergés
Però no li diu res la seva conciencia?
Cecilia
Sí... que vagi a endolsir les ferides del meu amich.
Vergés
(_Ab amor y tendresa_). Y la seva obra d'aquí dalt, donchs?
Cecilia
La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (_Se'n va decidida per la
porta del fons_).
Vergés
(_Per sí_). Oh!... Qui sab com pararà la seva vida!...
(Vergés _se passeja estúpidament per la sala. Una gran
pausa. Al temps necessari surt_ Cecilia _mudada, ab barret
y un saquet de viatge a la mà_).
Cecilia
(_Al sortir_). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans
ideals li fan rodar el cap, fassi l'obra que jo no puch fer... Ab
paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi
l'obra del mestre de l'avenir...
Vergés
(_Vacilant_). Ho provaré... sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per
temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?...
Guanyaré molt al concepte de vostè?...
Cecilia
Si, molt... molt!
Vergés
Donchs ho faré, li juro!
Cecilia
Gràcies. Però escolti: ho fa per mí... o per la fè en la seva obra?
Vergés
Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de
nosaltres... potser necessitem que una dòna ens senyali'l cami...
Cecilia
Vostè no farà res...
Vergés
Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té'l poder de
desencoratjarme... per què això?... Es inexplicable... però sento que
sense la presencia de vostè...
Cecilia
Ja ho sé... no fassi res y serà mellor. Deixi l'obra verge per un
altre... Y ara decididament... Adeu... (_Li dòna la mà y somriu_). Vostè
quedis entre les aigües encantades ...
Vergés
(_Tornantse de sobte agressiu_). Me quedo entre les aigües encantades,
es cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles...
y tant estèrils com les nostres!...
Cecilia
(_Triomfalment_). Me deixo arrocegar per la corrent !
Vergés
Y jo'm deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents
camins, Cecilia, però'm sembla que'ns trobarem...
Cecilia
Què vol dir?
Vergés
Ens trobarem, més tart, sense que ni l'un ni l'altre haguem fet res de
profit!
Cecilia
No ho sé... Ell y jo podem anar errats... però portem una ilusió, una
fè... Lo que sento y'n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran
hi ha en els temps futurs, no'ns la portaran els homes com vostè...
Salut!...
(_Desapareix per l'escala._ Vergés _se queda abatut, sense
veu ni gest. Pausa_).
Vergés
Cecilia! Escolti: una darrera paraula... (_Una pausa_). Ha fugit com el
vent!... Quines coses de fer! Y semblava que'm portés afecció!... (_Una
pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant_). Els forts s'ajunten y se'n
van...
(_Desapareix per la porta de l'escala, en mitg de la fosca_).
_Alcover, Molí de Batistó, 1907._
Aquesta obra fou representada per primer cop en el "Teatre Romea", de
Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que
segueix:
---------------- -------------------------
Pere Amat D. Jaume Borrás.
Juliana Dª. Adela Clemente.
Cecilia Srta. Marguerida Xirgu.
Vergés D. Ramón Tor.
Mossèn Gregori D. Modest Santolaria.
Un Foraster D. Joaquim Vinyas.
Joan Gatell D. Vicens Daroqui.
Trinitat Dª. Montserrat Faura.
Romanill D. Enrich Casals.
Braulia Dª. Pilar Forest.
Senyor Vicens Sr. Capdevila (fill).
Bartomeu D. Salvador Carrera.
Manso D. Miquel Sirvent.
---------------- -------------------------
_Direcció de D. Jaume Borràs._
OBRES DE L'AUTOR
Dialechs Dramátichs (1904)
La dama alegra, (drama) (1906)
Diálechs imaginaris, (Biblioteca Popular de "L'Avenç")
(1906)
Arrels mortes, (drama) (1906)
Aigües encantades, (drama) (1908)
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK AIGÜES ENCANTADES ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
