The Project Gutenberg eBook of La mare eterna
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: La mare eterna
Drama en tres actes
Author: Ignasi Iglesias
Release date: November 14, 2025 [eBook #77233]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Tip. L'Avenç, 1902
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA MARE ETERNA ***
La mare eterna
Drama en tres actes
Ignasi Iglesias
1902
A L'ENRIC BORRÀS
PERSONATGES
-------------- ---------
Marió 18 anys
Florenci 25 "
Gabriel 22 "
Andreu 55 "
Enganya-amos 60 "
Ros 26 "
Llec 30 "
-------------- ---------
_L'acció, a la comarca del Vallès._
_Època, actual._
_Esquerra i dreta, les de l'actor._
_Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en
el
"Teatre de Novetats", la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el
Següent repartiment_: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric
Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs;
Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D.
Joaquim Vinyas.
_Director artístic:_ D. Enric Borràs.
_Anteriorment, com a prova d'estudi, La Mare Eterna va
representar-se a Sitges, en el teatre del "Prado Suburense", la nit
del 8 de Setembre de 1900, per l'agrupació dramàtica "L'Avançada",
amb el següent repartiment_: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci,
D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni
Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec,
D. Agustí Gambús.
_Director artístic:_ l'autor.
## ACTE PRIMER
_Cuina-menjador d'una masia acomodada. Al fons, l'entrada principal,
ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons
de blat posats simètricament. A l'angol de la dreta domina una llar
molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l'escudeller ple
d'objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta,
una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l'hort, am roserars i
altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la
llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un
aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l'aigüera i els
fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l'esquerra, d'esquena al
públic, una escala d'obra. Al costat de la mateixa, una obertura que
dóna accés a una altra dependència; i a l'unic replà, un rellotge de
caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns_
goigs _enganxats a un plafó. Sota la volta de l'escala, la porta del
rebost. Al primer terme de l'esquerra, una taula de noguera, i,
paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de
noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos
metres d'alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l'escena, una
socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres
quadros a l'oli representant escenes bíbliques, algunes plates de
tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic.
De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una
cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha
molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i
una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un
manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles,
caceroles d'aram, etc. Damunt de l'aigüera, un gibrell amb escarola
en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una
llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre
pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d'alls i cebes. Als plafons de
la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó.
Convenientment repartides per l'escena, unes quantes cadires de
vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta.
Garbells, forques i altres eines._
_Es cap-al-tard d'un dia del mes de Juny._
### ESCENA I
La Marió i l'Andreu
(_La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la
taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una
ganiveta. Seguidament apareix l'Andreu per la dreta del fons._)
ANDREU
Hola, Marió.
MARIÓ
Deu vos guard, oncle.
ANDREU
Com tenim el sopar?
MARIÓ
Mireu: ja paro la taula.
ANDREU
Ah, ah! (_S'asseu aprop de l'escala._)
MARIÓ
Com se coneix que ja teniu gana!
(_Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am
viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat
destinat a l'Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló._)
ANDREU
Sí, que'n porto avui.
MARIÓ
Això és bo. (_Curt silenci._) Que no vénen aquells?
ANDREU
Qui?
MARIÓ
En Gabriel i en Florenci.
ANDREU (_un xic malhumorat_)
Els he deixat al camp amb els segadors.
MARIÓ
Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!
ANDREU
Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s'enamora de lo
dels altres.
MARIÓ
És molt bon minyó, oi, oncle?
ANDREU (_de mala gana_)
Sí... Però és tant aixelebrat!
MARIÓ
Aixelebrat?... Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.
ANDREU
Ho sembla. Però si te l'escoltes... Jo no sé com no l'ha corretgit el
seu pare... Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don
Climent, que, si no, prou el treuria de casa!
MARIÓ
Voleu dir que n'hi ha per tant?
ANDREU
Ja ho crec que sí!
MARIÓ
No'n feu cas, oncle. No veieu que'l pobre no gasta salut?
ANDREU
Jo penso que tot li prové dels seus escrits... Perquè hi ha escrits,
Marió, que són un corc pel cos i per l'ànima. I els d'en Florenci no
poden ser pitjors.
MARIÓ
Un jove tant instruit!
ANDREU
Que'n fan de mal les ditxoses lletres!
MARIÓ
Escriu unes histories més boniques!
ANDREU
(_aixecant-se i passejant per l'escena_)
Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem
de fer, amb en Florenci?
MARIÓ
Què sé jo!
ANDREU
No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en
Gabriel se l'escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant
espavilat.
MARIÓ
No veieu que té tant bon cor?
ANDREU
És clar que ho deu fer això! (_Ben accentuat._) Però jo no estic
tranquil.
MARIÓ (_amb una mica d'ansia_)
Per què, oncle?
ANDREU
Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no'm distregui an el
meu fill i li faci perdre la carrera.
MARIÓ
Voleu dir?
ANDREU
Sí, sí... Sempre estic am l'ai al cor. Si això dura massa...
MARIÓ
No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt
virtuós.
ANDREU
Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.
MARIÓ
És clar que sí! Com que de petits que's coneixen!
ANDREU
Se l'estima com un germà.
MARIÓ
Com que ha d'esser aixís...
ANDREU
Devegades també's perd la vocació.
MARIÓ
Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va
fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la
vida la seva ànima a Déu.
ANDREU
Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.
MARIÓ
No temeu res.
(_Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El
primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit
amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de
cendra, un xic caigut d'ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am
barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al
comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel
sol._)
### ESCENA II
Andreu, Marió, Gabriel i Florenci
GABRIEL
Déu vos guard.
FLORENCI
Bones tardes.
ANDREU
Hola, nois.
FLORENCI
(_aixugant-se la suor del front_)
Quina xafogor!
GABRIEL
Ara's gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se
sentirà fresqueta.
MARIÓ
(_mirant am curiositat an en Florenci_)
Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!
FLORENCI (_somrient_)
La meva boca floreix.
MARIÓ (_rient am candidesa_)
Doncs, miri: li escauen d'allò més, les flors.
ANDREU (_reptant-la_)
Què dius ara?
MARIÓ (_avergonyida_)
Res, oncle.
ANDREU
Això no ho diuen les noies!
FLORENCI
No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?
MARIÓ
No, senyor.
ANDREU
Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.
(_La Marió's dirigeix a la llar._)
MARIÓ
Aviat estarà.
ANDREU
Aixís, dóna.
GABRIEL (_molt content_)
Pare: quina cullita aquest any!
ANDREU
Si: Déu n'hi doret.
GABRIEL
Quines espigues més granades i més plenes!... Deveu estar satisfet,
veritat?
ANDREU
No estic gens descontent.
FLORENCI
Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi
caient-hi'l sol!
GABRIEL (_dirigint-se cap a l'escala_)
Sí que ho és, sí.
FLORENCI
Tot brodat de roselles!
GABRIEL (_rient_)
Com t'entusiasmes!
FLORENCI
Sí que m'entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!
GABRIEL (_rient i anant pujant l'escala_)
Ja't dic jo de Florenci!
FLORENCI
Sí, tu vés rient.
GABRIEL
Ja torno desseguida.
(_Desapareix per la porta esquerra del replà de l'escala. En Florenci
s'apoia en un cant ell de la taula._)
### ESCENA III
La Marió, l'Andreu i en Florenci
MARIÓ
(_deixant una plata d'escarola damunt de la taula_)
Vol fer el favor, senyor Florenci?
FLORENCI
Ah! Sí, Marió. (_Separant-se de la taula._) Quina escarola més maca!
MARIÓ
És blanca i fresca: veritat?
FLORENCI
Més que la neu.
(_La Marió amaneix l'escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne
per tota la taula._)
ANDREU (_asseient-se al banc escó_)
I que tal, com se troba, Florenci?
FLORENCI
Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!
ANDREU
Sap lo que'm deia'l seu pare aquest dematí?
FLORENCI
Què us deia?
ANDREU
Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè
s'encaparra molt i...
FLORENCI
Oh! El pare, el meu bon pare!
ANDREU
Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia,
de cap manera pot ser-li bo. Després... que enraona massa i es
fadiga...
FLORENCI
Si encara'm distrec.
ANDREU
I lo que ha fet aquesta tarda? Que's creu que li ha d'anar bé'l córrer
pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?
FLORENCI
El sol, el sol! No sé per què se l'ha d'estimar tant poc, quan tot ho
devem an ell!
ANDREU
Es que vostè n'abusa.
FLORENCI
Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a
l'ombra, ben arraserat com una planta d'invernacle. Que us penseu,
pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida
d'aquí, a ple aire i a plena llum?
ANDREU
No li diré lo contrari; però no sé si a vostè...
FLORENCI
I bé: què us ha dit més el pare?
ANDREU
Oh! Don Climent m'aprecia molt!
FLORENCI
Com us mereixeu.
ANDREU
No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat...
Lo que és de parcers com jo, m'ha dit que no n'hi havien pas, avui.
FLORENCI
Us ha fet molta justícia.
ANDREU
Segons ell, en aquesta masia s'hi conserva encara l'aspecte senyorial
dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.
FLORENCI
Veritablement, en tot ella s'hi respira un ambient d'antigor...
ANDREU
Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d'ull, que en aquesta
casa hi han viscut persones de supòsit.
FLORENCI
I no ha dit quan tornarà'l pare?
ANDREU
No. Jo prou l'he pregat pera que's quedés uns quants dies; però...
FLORENCI
És clar que sí.
(_Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana._)
### ESCENA IV
Els mateixos, més en Gabriel
GABRIEL
Què diu, què diu en Florenci?
FLORENCI
Parlàvem del pare.
GABRIEL
Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am
nosaltres.
FLORENCI
Tota la culpa la deu tenir el metge.
GABRIEL
Per què?
FLORENCI
Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.
GABRIEL
Millor que se n'hagi anat content. Com que t'hi trobes molt, de bè...
FLORENCI
Si m'hi trobo!... Vès com passa'l temps! Tot rient rient, ja fa tres
mesos que sóc entre vosaltres.
(_La Marió va preparant el sopar._)
GABRIEL
I no te'n canses, oi?
FLORENCI
I què tinc de cansar-me'n! Si això és viure al Paradís!
GABRIEL (_rient_)
Com exageres!
FLORENCI
La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d'aquesta casa, i,
sobre tot, lo sanitosa que és la comarca... Aquí'l meu esperit se
conforta i s'asserena.
ANDREU
Jo crec que més aviat s'atabala.
FLORENCI
Per què ho dieu?
ANDREU
Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.
FLORENCI
Què voleu fer-hi? És el meu natural.
ANDREU
Ves què'n treu d'enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu
que's rebaixa?
FLORENCI
Que poc me compreneu!
ANDREU
Jo fos, com vostè, l'hereu d'aquesta hisenda...
FLORENCI
Què farieu?
ANDREU
Voldria que se'm respectés.
FLORENCI
Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l'humiliació, el temor?
Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.
GABRIEL
És que sí que te'n porten!
ANDREU
Sembla que'ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien
qualsevol sacrifici.
FLORENCI (_am fruïció_)
Ho veieu?
GABRIEL
Això no pot negar-se.
FLORENCI
És clar que no. M'agraden més ells, rústics com són, però amb el cor
generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am
refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo
vui que sentin, s'emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra:
són poetes inconscients.
ANDREU
Tot lo que vulgui, Florenci... Però'ls tres són robustos, gasten força
salut... i si vostè s'escarraça per ells, ja veurà, ja veurà...
FLORENCI
Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé'ls
aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure
en mig d'humanitat ben vigorosa!
GABRIEL
El pare vol dir que t'ho prens massa a la valenta.
FLORENCI
No sé per què ho dius. (_An en Gabriel._)
Que't penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No...
Jo no sento aquella poesia macabra ni l'art histèric que allà està de
moda.
GABRIEL
Mira que vas fer obres...
FLORENCI
Els meus versos d'allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos,
refinats. Els d'ara diu que són rústics, selvatges... i fins brutals!
Doncs, aixís m'agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.
GABRIEL
I com tens el poema?
FLORENCI
Bastant avançat.
ANDREU
Vaig a veure aquells si vénen.
(_Se'n va per la dreta del fons._)
### ESCENA V
Els mateixos, menys l'Andreu
GABRIEL
Noi, estic cansat!
FLORENCI (_mirant a la Marió_)
Com treballes, Marió!
MARIÓ
Ten compte!
GABRIEL
Sí que treballes massa.
MARIÓ
Fugiu! L'escarraç!...
GABRIEL
Jo no sé per què'l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A
casa hi ha molta feina, per tu sola.
MARIÓ
Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l'oncle, ja, que vol pendre
una minyona.
GABRIEL
Faria molt ben fet.
MARIÓ
No n'hi ha per tant.
(_Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons._)
GABRIEL
Ont vas ara?
MARIÓ (_girant-se_)
A pouar aigua per posar el vi en fresc.
GABRIEL
Espera an els moços.
MARIÓ
Ui, d'aquí que ells vinguin!
(_Desapareix, cantant alegrament, per l'esquerra del fons._)
### ESCENA VI
En Florenci i en Gabriel
FLORENCI
Quina criatura més xamosa!
GABRIEL
Sí que ho és.
FLORENCI
I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d'una cosa.
GABRIEL
Digues.
FLORENCI
Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que'm sabria greu ofendre-t.
Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que
l'he comprovada per veure si m'he equivocat o no... Devegades pot-ser
resulto indiscret.
GABRIEL
Parla sense recel... Ja saps que pots parlar-hi... (_Un xic torbat._)
FLORENCI
Me seràs franc?
GABRIEL
Com sempre, Florenci.
(_En Florenci invita a seure an en Gabriel._)
FLORENCI (_molt baix_)
Doncs vaig a dir-t'ho.
(_Seuen aprop de la taula._)
GABRIEL
Digues.
FLORENCI
Vinc observant que la Marió i tu...
GABRIEL
Què vols dir?
FLORENCI
Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.
GABRIEL (_torbant-se_)
T'enganyes, Florenci, t'enganyes.
FLORENCI (_somrient_)
No, home, no.
GABRIEL
Què has vist? Què has notat?
FLORENCI
Res de mal. (_Somrient. sense malicia._) Però, us estimeu, us
estimeu.
GABRIEL
Jo't prometo, Florenci...
FLORENCI
Vaja, Gabriel, no dissimulis.
GABRIEL
Jo no sé en què t'has fixat?
FLORENCI
En què m'he fixat?
GABRIEL
Sí... (_Molt torbat._) Digues.
FLORENCI
Quan ella't mira, creu que està tota encisada. I quan tu't mires an
ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi
ha llum d'amor... d'un amor místic sensual. (_Tus un xic fadigat._)
GABRIEL
És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m'és
cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí.
Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els
aucells. Si gaire bé l'estimo com una germana!
FLORENCI
Tu l'estimes i voldries que't correspongués. Vaja: no m'ets prou
franc.
Gabriel (_molt baix_)
No?
FLORENCI
És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.
GABRIEL
Doncs, com vols que't parli?
FLORENCI
Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no
m'enganyis. T'adverteixo que la meva insistència és pel teu bé.
Perquè tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu estimes... Si:
tu estimes a la Marió.
GABRIEL (_mirant cap enfora_)
Calla! Calla, per favor!
FLORENCI
L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes
d'aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat
més, a la Marió i a tu... (_Torna a tossir._)
GABRIEL (_am gran prec_)
Calla, Florenci!
FLORENCI
Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!
GABRIEL
Per parlar-me d'això?
FLORENCI
Sí. I pel gust de passar una temporada junts.
GABRIEL
Tu ets molt bo!
FLORENCI
Penso molt en la teva sort. Recordo que en l'infantesa eres molt
vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és
natural, un gran sentiment... Però d'allavores ençà no has estat mai
més alegre... Sempre t'he vist melancolic i capficat... com esclau
d'una obsessió... per mi incomprensible. Perdona si per aquests
motius jo dubto de la teva vocació.
GABRIEL
Pobre de mi!
FLORENCI
Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l'amor
en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.
GABRIEL (_quasi plorant_)
Oh! Sí, sí!
FLORENCI
És cert? És cert?
GABRIEL
Sí: jo estimo.
FLORENCI
A la Marió?
GABRIEL
Sí... sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!
(_Apareixen l'Andreu i la Marió per l'esquerra del fons. La Marió, am
la galleda plena d'aigua._)
### ESCENA VII
Els mateixos, més la Marió i l'Andreu
ANDREU
T'afanyes massa, Marió.
MARIÓ
No, oncle, no. (_Posa'l porró en fresc._)
ANDREU
Apa, que aquells ja vénen.
FLORENCI
Ah, ah!
(_L'Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les
mans._)
GABRIEL
Que deuen estar cansats!
FLORENCI
L'Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.
ANDREU
Ell rai, que gasta salut!
GABRIEL
És un home de ferro.
FLORENCI
I molt alegroi!
ANDREU
Ja són aquí.
(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-amos, el Ros i en Llec.
Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i
colrats pel sol. L'Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post.
Se sent el cant dels grills._)
### ESCENA VIII
Els mateixos, més l'Engany a-amos, el Ros i en Llec
ENGANYA-AMOS
Bona hora!
ROS
Salut tot-hom.
LLEC
Déu vos guard.
FLORENCI
Hola, segadors!
ENGANYA-AMOS
Què hi ha, senyor Florenci?
FLORENCI
Molta gana.
ENGANYA-AMOS
Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?
FLORENCI
Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.
ENGANYA-AMOS
I ben nèt que sí! Miri quines osques! (_Ensenyant-li la falç,_) Pobra
falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema.
Nostramo: veieu: l'haurem de dur a esmolar.
ANDREU
Bé, això fins a l'any vinent. Vés a endreçar-la am la d'aquests.
ENGANYA-AMOS
Com us sembli. Renoi, quina cullita!
ROS
Oh! Sí que serà grossa!
ENGANYA-AMOS
Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la
sinia.
LLEC
Quina ufana!
ENGANYA-AMOS
Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura.
Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un
canyar.
ANDREU
Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.
ENGANYA-AMOS
Som-hi, doncs.
ANDREU (_an el Ros i en Llec_)
Ja heu abeurat el bestiar?
ROS
Sí, nostramo.
ENGANYA-AMOS
Ja torno. (_Desapareix, am la falç, pel fons esquerre._)
### ESCENA IX
Els mateixos, menys l'Enganya-amos
LLEC
Que ja han posat el vi en fresc?
MARIÓ
Sí. Me n'he cuidat jo mateixa.
LLEC
Ah!
FLORENCI
Veniu molt suats, minyons!
ROS
Això no és res.
LLEC
És salut.
ROS
Lo que tinc és el cap desballestat.
FLORENCI
De què? Del sol?
ROS
No, senyor: del ditxós cant de les cigales.
LLEC
Com cantaven, les gandules!
FLORENCI
Que no us agraden els seus cants?
ROS
No, senyor: fan venir mandra.
LLEC
No pas ane mi.
ROS
Doncs ane mi m'ensopeixen.
ANDREU
Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!
ROS
Vós, mai esteu content.
ANDREU
Com que no més penses en el ball...
ROS
Ja veureu: com que un és jove i té bones cames...
ANDREU
Bé, bé: deixem-ho córrer.
(_Torna l'Enganya-amos, tot corrent._)
### ESCENA X
Els mateixos, més l'Enganya-amos
ENGANYA-AMOS
Per mi ja podem batre.
FLORENCI
Que'n teniu de gana!
ENGANYA-AMOS
Més que tots plegats
FLORENCI
Com heu treballat, avui!
ENGANYA-AMOS
Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves
presumits.
FLORENCI
Si encara'ls feu la pols.
ENGANYA-AMOS
I ben depressa, que sí.
ROS
Com us alabeu, com us alabeu!
ENGANYA-AMOS
Això és alabar-me?
ROS
Sí.
ENGANYA-AMOS
Que't penses que faig com tu, baldufa d'envelat?
ANDREU
Apa, apa, a sopar.
ENGANYA-AMOS
Som-hi.
(_L'Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en
Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L'Enganya-amos, el Ros i en
Llec miren, indecisos, a l'Andreu, fins que'l primer, poc a poc i am
recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en
Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la
taula se n'ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se
contempla'l paisatge. Acabada la benedicció, l'Andreu i en Gabriel
s'asseuen pera sopar. Va sentint-se'l cant dels grills._)
ANDREU (_un xic enfadat_)
A sopar!
(_Els moços s'asseuen entorn de la taula. La Marió'ls acosta la
galleda amb el porró._)
GABRIEL
(_an en Florenci, que segueix mirant el paisatge_)
Florenci...
FLORENCI (_girant-se_)
Ah!
GABRIEL (_molt amable_)
Vaja, home.
ENGANYA-AMOS
Cap viu, a l'hora de l'àpat!
(_Se serveixen escarola. La Marió també._)
FLORENCI
Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?
GABRIEL
Molt.
ENGANYA-AMOS
I és tendra.
ANDREU
Se fa bona, al nostre hort.
(_Silenci. Van menjant._)
ENGANYA-AMOS
Llec: que estàs cansat?
LLEC
No.
ROS
Aquest no's cansa mai.
ENGANYA-AMOS
Com que és masell...
(_Silenci. Segueixen menjant escarola._)
LLEC
Penseu que sóc com vós?
ENGANYA-AMOS
Dóna-m el porró.
LLEC (_donant-li_)
Teniu.
ENGANYA-AMOS
Ah, ah! (_Beu._)
(_La Marió retira la plata de l'escarola. Se'n va a la llar i aboca en
una altra plata tota una ollada de mongetes._)
FLORENCI (_als moços_)
En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.
ROS
Ah! Sí?
ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
Qui vol beure?
ROS
Jo.
ENGANYA-AMOS (_donant-li'l porró_)
Apa, que raja.
ROS
Quin vidre més fresc! (_Beu._)
ENGANYA-AMOS
Va de vals.
(_La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula.
Muda'l plat an en Florenci. L'Andreu se serveix primer que tols.
Llarc silenci._)
FLORENCI (_a l'Enganya-amos_)
Escolteu, Josepó.
ENGANYA-AMOS
Mani.
FLORENCI
De què ve que us diguin Enganya-amos?
(_El Ros i en Llec se posen a riure._)
ENGANYA-AMOS
Vès ara am què surt, vostè!
FLORENCI
M'agradaria saber-ho.
(_El Ros i en Llec no poden aguantar-se'l riure._)
ENGANYA-AMOS
Vaja, no rigueu, poca-soltes!
ROS
Doncs contesteu lo que us pregunten.
LLEC
Ara sí que us han ben atrapat!
ENGANYA-AMOS
Fugiu! El gran secret!
FLORENCI
Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?
ENGANYA-AMOS
Aquest mal nom és el dot del pare.
(_Tot-hom esclafeix a riure._)
FLORENCI
El dot del vostre pare?
(_Tols se serveixen mongetes, menys l'Enganya-amos, que està
distret._)
ENGANYA-AMOS
Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.
(_Tot-hom se posa a riure._)
ROS
Tu, Llec: diu que era son pare...
LLEC (_rient_)
Sí, son pare.
FLORENCI
Pobre home!
ENGANYA-AMOS
Va estar de parcer en moltes masies i...
ANDREU (_interrompent-lo_)
Ell se quedava am la millor part. (_An en Florenci._) Comprèn ?
(_Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general
d'aquesta escena._)
ENGANYA-AMOS
Això ho feien córrer.
(_Van menjant i bevent._)
GABRIEL
Tot devien ser malesvolences.
ENGANYA-AMOS
Es clar que sí.
ROS (_rient_)
Sí, malesvolences.
ENGANYA-AMOS
Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d'anar d'una masia a
l'altra... fins que vaig venir a raure an aquesta...
GABRIEL
Aont s'us aprecia.
ENGANYA-AMOS
Ah! Lo que és d'aqui, creieu que ni a fum de sabatots me'n treuen.
LLEC
Com que hi estem com a casa nostra.
ENGANYA-AMOS
Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.
LLEC (_donant-li_)
Teniu.
ENGANYA-AMOS
Veies, que m'has pres la forca (_per la forquilla_). Am què vols que
bati?
LLEC
Que no la veieu? (_Ensenyant-li sota'l cantell del seu plat._)
ENGANYA-AMOS
Ah, sí! (_Se posa a menjar._)
(_La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la
paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en
Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent
comentaris referents a l'Enganya-amos._)
MARIÓ (_an en Florenci_)
La troba prou cuita aquesta carn?
FLORENCI
Sí, Marió.
(_La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar._)
ANDREU (_an els moços_)
Doneu-me 'l porró, si us plau.
ROS (_donant-li_)
Teniu.
ANDREU
Ah, ah! (_Beu._)
ENGANYA-AMOS
Senyor Florenci...
FLORENCI
Digueu.
ENGANYA-AMOS
Ha vist quins gabellons més macos hem fet?
FLORENCI
Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?
GABRIEL
Ja ho crec.
ANDREU
(_deixant de beure i amb el porró a la mà_)
Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.
ENGANYA-AMOS
Per què? Pels pardals?
ROS
Quins lladres!
ENGANYA-AMOS
Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.
FLORENCI
Els pardals també tenen dret a la vida.
ENGANYA-AMOS
Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?
FLORENCI
Vaia!
ENGANYA-AMOS
Llec: dóna-m el porró.
LLEC
Teniu, home!
ENGANYA-AMOS
No caldria sinó! (_Beu._)
ROS
En duc més a les butxaques, de formigues!
LLEC
Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.
GABRIEL
Qui no pot segar, espigola.
FLORENCI
Jo he recullit sol per l'hivern.
ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
A qui li toca?
ROS
A mi.
ANDREU
Que sou enraonaires!
(_Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots._)
GABRIEL
Ara jo.
FLORENCI (_al Ros_)
I que tal, Ros, la teva promesa?
ROS
Cada dia m'agrada més.
FLORENCI
Encara balleu tant?
ROS
Nosaltres?... Si ballariem a la punta d'un punxó!
GABRIEL (_deixant de beure_)
Marió: vols beure?
MARIÓ
Sí.
GABRIEL (_donant-li'l porró_)
Té, doncs.
(_La Marió beu. Gaire bé ja és fosc._)
ANDREU (_aixecant-se de la taula_)
Jo ja estic satisfet.
GABRIEL
Jo també.
FLORENCI
Que he sopat de gust!
ENGANYA-AMOS
Aixís, home.
ROS (_encenent un cigarro dels petits_)
Doncs, cremem-n'hi un.
FLORENCI
Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?
ENGANYA-AMOS
Té raó.
FLORENCI
Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.
(_L'Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un
cigarret._)
GABRIEL
Tant aviat vols posar-te a llegir?
FLORENCI
Sí... Per què?
GABRIEL
Tot just acabes de sopar.
FLORENCI
Tant se val. (_Se'n va a dalt._)
ESCENA XI
Els mateixos, menys en Florenci
ANDREU
(_després d'un llarc silenci, diu als moços_)
No sé per què li heu d'anar tant al darrera, al senyor Florenci.
ENGANYA-AMOS
Com que'ns aprecia tant...
ANDREU
No veieu que'l molesteu?
ENGANYA-AMOS
No ho diu pas ell així.
(_La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i
la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt
dels fogons._)
ANDREU
I què ha de dir, doncs?
GABRIEL (_a l'Andreu_)
És un xicot tant franc!
LLEC
Jo, ja ho veig que'l rebaixem...
ANDREU
Vaia, si'l rebaixeu! No us en doneu vergonya?
ROS (_un xic desinvolt_)
Jo no'm penso pas rebaixar a ningú.
ANDREU
Tu?... Callem, callem.
(_Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba,
manuscrits._)
### ESCENA ÚLTIMA
Els mateixos, més en Florenci
FLORENCI
Apa: ja podem començar desseguida.
ENGANYA-AMOS
Bé: esperi una mica, si no li sap greu.
FLORENCI
No, no'm fa res.
ANDREU
Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.
FLORENCI
Bé prou que he caminat, avui.
GABRIEL
Pot-ser massa i tot.
FLORENCI
Però, mira: m'ha anat molt bé.
ENGANYA-AMOS
Gasta uns colors molt sans!
FLORENCI
Si, sí... Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!
ANDREU (_au en Florenci_)
Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells!
FLORENCI
La qüestió és passar l'estona.
ANDREU
Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de
passar el rosari. D'ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se
recorda de lo que més hem de recordar-nos.
FLORENCI
Bé, home: no us ho prengueu aixís.
ANDREU
Oh! Es que vostè...
ENGANYA-AMOS
Nostramo: és molt bonic lo que s'empesca'l senyor Florenci.
ANDREU
Bé: tu deixa-t estar de camàndules.
ENGANYA-AMOS
Jo no'm cansaria mai de sentir-ho.
FLORENCI (_als tres moços_)
Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.
ROS
Ara que ja ho teniem coll avall!
FLORENCI
Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.
ENGANYA-AMOS
Vaja, som-hi!
FLORENCI
Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l'amo i en Gabriel
pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.
ANDREU
Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa'l rosari, ningú ha d'estar
per res més! (_Imperiós._) Gabriel!
GABRIEL
Què maneu, pare?
ANDREU
Per què calles? Per què no'ns guies l'ànima a tots ?
GABRIEL
Pare: lo d'en Florenci també és una oració.
ANDREU
Senyor! Doneu-me paciència! (_Tot contrariat se'n va a fer oració en
el banc de la dreta._) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel.
Preguem per aquests condemnats!
GABRIEL
Preguem.
(_En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un
breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu i la Marió
despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En
Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se
disposa a llegir. Els moços l'enroden am gran curiositat. Va
vesprejant i sentint-se'l cant dels grills. La Marió encén la
llumanera i la deixa damunt de la taula._)
FLORENCI (_recomanant silenci_)
Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem a ningú.
ENGANYA-AMOS
Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh?
ROS
Sí, home, sí.
LLEC (_fregant-se les mans am fruïció_)
Veiam, veiam.
FLORENCI
Us vaig a llegir un troç d'_El cant de Juny_.
ENGANYA-AMOS
Amb els segadors?
FLORENCI
Sí.
(_Tot en veu molt baixa._)
ENGANYA-AMOS
No devem ser pas nosaltres?
FLORENCI
Són tots els segadors de la terra.
ROS
Veiam si segaran gaire arran.
FLORENCI
Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l'obra que estic
fent: _La vida al camp_. Sabeu?
ENGANYA-AMOS
Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu.
FLORENCI
Per ara sí.
ROS
I de l'hivern que no'n dirà res?
ENGANYA-AMOS
Fuig! Fa massa fred!
ROS
I a l'estiu massa calor.
ENGANYA-AMOS
Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.
FLORENCI
M'escolteu?
ENGANYA-AMOS
Am molta devoció. Tu, Llec: no t'adormis, eh?
LLEC
Vós sí que us adormireu...
ROS (_an en Llec, per l'Enganya-amos_)
Mira: els ulls ja li fan pampallugues.
ENGANYA-AMOS
Vaja, calleu, esgarria-cries!
FLORENCI
Apa.
ENGANYA-AMOS
Amunt i crits! (_Mirant als que preguen._) Bé: sense cridar.
FLORENCI (_llegint_)
"Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l'eina
tot regalant vostres suors!
Am pols segur i enginy selvatge
la rossa vall aneu segant.
Aixís, aixís! Tingueu coratge!
Brandeu la falç tot llampegant!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
ROS (_molt emocionat_)
Redena!
FLORENCI (_tornant a llegir_)
"Mireu, companys, batent les ales,
quin vol d'aucells refïladòs
com fuig d'aprop de les cigales
per no sentir llur cant mandrós.
Mireu l'espai com s'emboirina,
tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
i el ventijol com despentina
l'extens sembrat, que's plany de set!
Mireu el sol com va enlairant-se
tot desplegant ses ales d'or.
La rossa vall, balancejant-se,
mostra amb orgull el seu tresor;
i el cel, boirós, com ensonyant-se,
sembla que mor."
ENGANYA-AMOS
(_am molta emoció i entusiasme_)
Que refila bé!
LLEC
Quina mèl més dolça!
ROS
No he sentit un millor en tota ma vida!
FLORENCI (_tornant a llegir_)
"Am les garbes feu garberes
ben posades, a fileres,
lo mateix que un campament;
que han de dur-les a les eres,
pera batre, una altra gent.
Als aucells espigolaires
espargiu am l'espantall.
No'ls planyeu: ells són cantaires
que no viuen del treball.
Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l'eina
tot regalant vostres suors!"
ENGANYA-AMOS
(_am molla serietat i emoció_)
Ben xafat!
LLEC (_en veu molt concentrada_)
Si un hom ho entengués bé!
ROS
Ja té raó, ja.
(_La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupament, deixa de dir el
rosari._)
ENGANYA-AMOS
Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!
(_En Florenci tus una mica._)
ROS
I ben nèt que sí!
ENGANYA-AMOS (_am sequedat_)
Calla, home, calla!
FLORENCI
(_tornant a llegir pujant gradualment de to_)
"Ja heu arrasat la plana d'or.
Am quin dalit heu treballat!
De tant segar, fins s'han cançat
la vostra falç i el vostre cor.
No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
(_En Gabriel, sense ell donar-se'n compte, deixa de pregar, dirigint
la mirada an els tres moços i fixant l'atenció en lo que llegeix en
Florenci._)
sols les espigues
s'han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
Ja'ls heu
segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
ENGANYA-AMOS (_am molt entusiasme_)
Renoi!
ROS
Quin escrit més bonic!
LLEC
Sí que ho és, sí! Que m'encaparren aquestes histories!
ENGANYA-AMOS
I a mi!
LLEC
Tota aquesta nit la passaré despert.
FLORENCI
Us agrada?
ENGANYA-AMOS
Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles...
Ja és ben cert que no les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am quin
dalit treballem!... Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de
falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de
les tristes roselles i les pobretes formigues.
(_En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va
acostant-se an ells. L'Andreu segueix dient el rosari. L'Enganya-amos
agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l'acosta an en
Florenci._)
ENGANYA-AMOS
Torni-hi, torni-hi!
FLORENCI
(_Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se
afonic_)
"No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
sols les espigues
s'han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
(_An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el
breviari de la mà._)
Ja'ls heu segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
(_Va caient el teló pausadament_)
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
Teló
## ACTE SEGON
_La mateixa decoració de l'acte anterior. És al matí, a primera hora.
Fa un sol esplendorós._
### ESCENA I
La Marió i en Florenci
(_La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu
dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l'escala._)
FLORENCI
Bon dia, Marió.
MARIÓ
Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?
FLORENCI
Tota la nit l'he passada en un sòn. (_Somrient._) Tu l'hauràs passada
en un somni.
MARIÓ (_rient am candidesa_)
Sí, en un somni...
FLORENCI
Que no somnies mai?
MARIÓ
Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan
veig que hi ha noies que'n somnien de tant boniques!...
FLORENCI
Tot això, no saps lo que en la realitat representa?
MARIÓ
Què representa?
FLORENCI
Precisament lo contrari.
MARIÓ
Doncs, jo més m'estimaria somniar coses ben agradoses.
FLORENCI
Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n dónes compte.
MARIÓ
Ves, si fos aixís, si no m'en donaria compte!
FLORENCI
Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que
t'agradés?
MARIÓ
No: mai de la vida.
FLORENCI (_am molta delicadesa_)
Ni an en Gabriel?
MARIÓ (_ingènuament_)
Ah!... An aquest, sí: més d'una vegada.
FLORENCI (_somrient_)
Com? Vestit de dimoni temptador?
MARIÓ
No! Ai, Déu m'en guard!
FLORENCI
I, doncs, com?
MARIÓ
Al peu de l'altar, entre núvols d'incens.
FLORENCI
I no l'has somniat mai enamorat... de tu?
MARIÓ (_acotant el cap, un xic ruborisada_)
No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.
FLORENCI
Per què no pot ser per tu?
MARIÓ
(_amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal_)
Vès... perquè... ¿No veu que estudia per capellà?
FLORENCI
Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.
MARIÓ
Pobre d'ell, que ho fes!
FLORENCI
No seria pas el primer.
MARIÓ
Ell té l'obligació de pregar per la memòria de la seva mare.
FLORENCI
I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?
MARIÓ
Si... Però no pas tant bé.
FLORENCI (_molt baix i en dolça intimitat_)
Si tu i en Gabriel --és una suposició-- us estiméssiu i us uníssiu, i
del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos
com tu (_la Marió torna a acotar el cap_), te creus que això no
equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a
la Mort?
MARIÓ (_en veu baixa_)
No l'entenc, senyor Florenci.
FLORENCI
Prou, que m'entens!
MARIÓ
Com que diu aquestes coses...
FLORENCI
Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant
desperta, somnia.
MARIÓ
Com ho sap, vostè?
FLORENCI (_s'asseu a vora la taula_)
Oh! Prou, que ho sé.
MARIÓ
Si és servit.
(_Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una
cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté
la llet, al damunt de la taula._)
FLORENCI
Gràcies. (_Tot abocant la llet al got._) Vaja: digues la
veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís
de ser capellà?
MARIÓ
Me sabria molt greu!
FLORENCI
(_posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta_)
I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell
t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?
MARIÓ
Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!
(_Curt silenci. En Florenci beu la llet._)
FLORENCI (_aixugant-se 'ls llavis_)
Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.
MARIÓ (_molt vergonyosa_)
Com a cosina, gaire bé com a germana.
FLORENCI
I un xiquet més.
MARIÓ (_retirant el serviment_)
Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del
pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm
tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel.
Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!
FLORENCI
Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.
MARIÓ
I jo'n tindré la culpa?
FLORENCI
Hermosa culpa, per cert!
MARIÓ
(_després d'un curt silenci i amb interès_)
I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?
FLORENCI
Jo us observo a tots dos...
MARIÓ
Què ha vist?
FLORENCI (_natural i sense malícia_)
Res... res.
MARIÓ (_somrient am candidesa_)
Es més malpensat vostè!
FLORENCI (_somrient_)
Veurem, veurem.
(_Se sent tossir an en Gabriel._)
MARIÓ
Ai, que ve en Gabriel!
FLORENCI (_escoltant_)
Sí, que és ell.
MARIÓ
Doncs, me'n vaig a fòra.
FLORENCI
I ara! Per què?
MARIÓ (_molt avergonyida_)
No vui que'm vegi.
FLORENCI
Espera-t, dóna, espera-t.
MARIÓ
No, no... Me'n donaria vergonya.
(_Se'n va, corrent, per la dreta del fons. Després d'un curt silenci,
apareix en Gabriel al replà de l'escala._)
### ESCENA II
En Florenci i en Gabriel
GABRIEL
Bon dia, Florenci. (_Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo
seglar._)
FLORENCI (_mirant-lo estranyat_)
Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.
GABRIEL
(_am somriure trist i tot baixant l'escala_)
Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.
FLORENCI (_somrient_)
Com te burles del poeta!
GABRIEL
No, Florenci, no.
(_S'asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci'l
mira atentament._)
FLORENCI
Com és que avui has deixat els hàbits?
GABRIEL (_amb ironia trista_)
Els hàbits!...
FLORENCI (_rient_)
Te trobo tot cambiat...
GABRIEL
No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si tu sabies lo que
sofreixo!
FLORENCI
I això? Què tens?
GABRIEL
No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria santa!
(_Curt silenci._)
FLORENCI
No seré indiscret. (_Se retira cap al fons._)
GABRIEL (_passant a la dreta, on s'asseu_)
No t'ho prenguis aixís!
FLORENCI
Que no sóc mereixedor de la teva confiança?
GABRIEL
Sí, Florenci, sí! En absolut.
FLORENCI
(_acostant-se an en Gabriel i en ven baixa_)
Que pot-ser se va refredant la teva vocació?
GABRIEL
Jo crec que mai n'he tinguda.
FLORENCI
Ah! No?
(_Curt silenci._)
GABRIEL
Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el
record de l'excursió d'ahir a la tarda.
FLORENCI (_entusiasmant-se_)
Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt
nostre am les seves ales d'or ben exteses!
GABRIEL (_aixecant-se_)
Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!...
Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor
s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és
temptadora la vida!
FLORENCI (_amb ironia finissima_)
Més que la teologia, oi?
GABRIEL
Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que
besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força
impetuosa, amb esbatecs d'amor.
FLORENCI
Es que la teva sang jove's rebel·la.
GABRIEL
Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva
ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!
FLORENCI
Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la
teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra.
I ara sents la punxada de les seves espines.
GABRIEL
Les seves espines se m'han clavat al cor!
FLORENCI
A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós,
lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat
de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i
trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà,
ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el
poeta de la Vida.
GABRIEL
Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que
tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he
emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.
FLORENCI
Ane qui vas jurar-ho?
GABRIEL
A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.
FLORENCI
I estàs disposat a fer aquest sacrifici?
GABRIEL
Sí; per ella, no més que per ella!
FLORENCI
És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a
sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser!
Això és contra Natura!
(_En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près._)
GABRIEL
Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva
darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va
ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc
home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d'infant?
FLORENCI
Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.
GABRIEL
No pot ser, Florenci.
FLORENCI
I aquella pobra rosella?
GABRIEL
La Marió? Vols dir la Marió?
FLORENCI
Sí. Fes-la feliça ! No l'estimes?
GABRIEL
Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que ja'm mira com un sant?
FLORENCI
No hi ha un medi?...
GABRIEL
Cap.
FLORENCI
L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença
que vas fer?
GABRIEL
Sí.
FLORENCI
Per què calles, doncs?
GABRIEL (_pausadament_)
Però si no és am l'Iglesia, precisament am l'Iglesia, am qui sostinc
aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la
prometença que vaig fer-li, am la gent que'm rodeja i am tot un munt
de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que
no sento vocació: destruiria l'il·lusió més gran de la seva vida!
Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrificar per ell i per la
meva mare: no hi ha altre remei.
FLORENCI
D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.
GABRIEL (_aterrat_)
Per qué?
FLORENCI
Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de
Déu.
GABRIEL
No, això no!
FLORENCI
Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què
aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d'un
sentimental supersticiós que d'un xicot il·lustrat i conscient?
GABRIEL
Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.
FLORENCI
Perquè ets un apocat que't resignes a seguir la ruta que'ls altres te
senyalen, i vas fent via d'esma, a les palpentes, sense que la teva
voluntat te mogui. (_Tus un xic._) Canta la vida! Canta la joia de
l'amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d'una ànima forta; no
te'ls escoltis, els cants apocalíptics d'aquells que diuen que
l'existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva
vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant
fervor!
GABRIEL
Pobra mare !
FLORENCI
Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis
morir de pena.
GABRIEL
Jo visc per la Marió!
FLORENCI
Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d'amagat i
reclòs els teus anhels. Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera que voli
lliurement, fins que's cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu
del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.
GABRIEL
Com m'encoratges!
FLORENCI
Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres
i alegradors!
GABRIEL (_amb esclat_)
Oh! Això és viure!
FLORENCI
Això és amor!
GABRIEL (_molt emocionat_)
Quin bé m'has fet!
(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-anos, el Ros i en Llec.
En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l'esquerra._)
### ESCENA III
Els mateixos, més l'Exganya-amos, el Ros i en Llec
(_Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L'Enganya-amos,
am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta
de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d'un
to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i
mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca,
ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella;
trajo de llana negra, encara que d'aire pagesivol força escaient;
faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de
plata; una flor a l'orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra
negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to moradenc, sense corbata;
vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons
blancs._)
ENGANYA-AMOS
Bon dia i bona hora tot-hom.
ROS
Salut.
LLEC
Déu vos guard.
GABRIEL
Molt bon dia.
FLORENCI
Hola, minyons! Què's conta de nou?
ENGANYA-AMOS
Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?
ROS
Deu ser a missa.
LLEC
Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia flors.
ENGANYA-AMOS
A l'hort l'has vista?
LLEC
Sí.
ENGANYA-AMOS
Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m'entens? (_Signant que té
gana._)
FLORENCI
Que encara no heu esmorzat?
ENGANYA-AMOS
No pas avui.
FLORENCI
I ja veniu del poble?
ENGANYA-AMOS
Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa
a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns.
FLORENCI (_somrient_)
Pot-ser perquè aneu més lleugers.
ENGANYA-AMOS
Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics.
FLORENCI
Que no podeu veure-ls a la tarda?
ENGANYA-AMOS
Sí...
ROS
Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al
Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la
barrotada, tot esperant que's comenci'l ball.
ENGANYA-AMOS
Que feu sarau avui?
ROS
Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major
passada.
ENGANYA-AMOS
Com les hi cargolaras!
ROS
I am la xicota!
ENGANYA-AMOS
Quina desesperació d'empentes i batzegades!
ROS
Me sembla que riurem!
ENGANYA-AMOS
I això?
ROS
Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell
mosquit de la "Torra Nova".
FLOHENCI
L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?
ROS
Encertat.
ENGANYA-AMOS
Per què? Què t'ha fet?
ROS
Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i
tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva
promesa.
ENGANYA-AMOS
I tira, home! No miris prim!
ROS
Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo,
prou se'n va a parar a l'altre cap de sala.
ENGANYA-AMOS
I ho faràs pagar a la seva balladora.
ROS
Que s'agarri fort an ell.
ENGANYA-AMOS
Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel!
ROS
Ja ho sap, que no puc fer-hi més.
LLEC
Es clar. Quines imprudencies!
ENGANYA-AMOS
Això.
ROS
Tant-se-val.
LLEC
Calla, home, calla!
(_Curt silenci._)
ROS
Quina gana que tinc!
ENGANYA-AMOS
Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.
LLEC
No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?
ENGANYA-AMOS
Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci,
que'm va agradar molt aquell escrit d'ahir vespre?
FLORENCI
El cant de Juny?
ENGANYA-AMOS
Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les
pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.
ROS
Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que'ns ha llegit.
ENGANYA-AMOS
Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant bé!... No'm cansaria mai de
sentir-ho.
LLEC
Jo tampoc.
ENGANYA-AMOS
I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?
FLORENCI (_somrient_)
No, home.
ENGANYA-AMOS
I doncs?
FLORENCI
Les trec de vosaltres mateixos.
ENGANYA-AMOS
(_tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una
broma_)
De nosaltres mateixos?
FLORENCI
Sí.
ENGANYA-AMOS
(_després d'un curt silenci_)
Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats.
ROS
Que'n sou de tonto, Enganya-amos!
ENGANYA-AMOS
Bo! Mireu l'estornell!
ROS (_am molt enfasi_)
Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa'l senyor Florenci, per
que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.
ENGANYA-AMOS
A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les
altres?
ROS
Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat
mai!
ENGANYA-AMOS
Que't creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l'art de la
ploma?
ROS
Es que...
ENGANYA-AMOS
Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.
ROS
Si la tingués bona rai!
ENGANYA-AMOS
Què faries?
ROS
A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers per regalar a la xicota.
FLORENCI
Vols que te n'escrigui un de ben enamorador?
ROS
Sí, home!
FLORENCI
Què tinc de dir-li?
ENGANYA-AMOS (_rient_)
Ara, ara veurem la teva palica.
LLEC (_també rient, tot fregant-se les mans_)
Veiam, veiam.
ROS
No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.
FLORENCI
Apa, dicta, Ros, dicta.
ROS (_pensant_)
Doncs, digui-li... digui-li... (_mirant a l'Enganya-amos, que riu_).
Que'n sou de poca solta !
ENGANYA-AMOS
Rumia, home, rumia.
FLORENCI
Apa, Ros.
ROS
Digui-li... que és molt maca... que l'estimo molt... i que aviat ens
casarem... Veliaquí.
ENGANYA-AMOS
El dia que ploguin mobles.
ROS
Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.
FLORENCI
Entesos, eh?
ROS
Bé... amb aquella salsa!...
FLORENCI
Deixa-ho per mi.
LLEC
Nois, quina gana que tinc!
ENGANYA-AMOS
Jo també. (_En to moll viu._) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?
ROS
Vos direu.
ENGANYA-AMOS
Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?
ROS
Teniu raó!
ENGANYA-AMOS
Fem-los a la peterrellada?
ROS
Ja està dit.
ENGANYA-AMOS
Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?
FLORENCI
No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.
ENGANYA-AMOS
Som-hi, nois?
LLEC
Ja tindrem pinassa?
ENGANYA-AMOS
Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos sacs per encetar.
ROS
I rajoles, que'n tenim?
ENGANYA-AMOS
Sí, home, sí. (_Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons._)
ROS
Anem-hi, doncs.
LLEC
Apa, que és tard!
ENGANYA-AMOS
L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que'l Ros us
farà trencar de riure.
ROS
Vaja, anem.
ENGANYA-AMOS
Passa tu endavant.
ROS (_a l'Enganya-amos_)
Apa, cançoner!
(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'en van per l'esquerra del
fons._)
### ESCENA IV
En Florenci i en Gabriel
FLORENCI
Que'n són de feliços! La seva rusticitat m'encanta.
GABRIEL
Són molt bons !
FLORENCI (_amb intenció_)
I molt resignats!
GABRIEL
Ditxosos ells!
FLORENCI
Anem a veure-ls ?
GABRIEL
Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras.
FLORENCI (_tossint una mica_)
Vine tu, també.
GABRIEL
No. Tinc ganes de parlar...
FLORENCI
Am la Marió?
GABRIEL
Sí.
FLORENCI
Ont és ton pare?
GABRIEL
Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes?
FLORENCI
(_treient importància a la seva. pregunta_)
Per res. (_Va a mirar per la finestra._) Gabriel: mira la teva cosina,
entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.
GABRIEL (_sense moure-s del seu lloc_).
Pobra Marió!
FLORENCI (_girant-se an en Gabriel_)
Ja ve.
GABRIEL (_per si mateix_)
Coratge!
FLORENCI
Me'n vaig amb aquells.
GABRIEL
Florenci: perdona, eh?
FLORENCI (_anant-se'n_)
Sí, home, sí.
GABRIEL (_en veu baixa_)
Ja vinc desseguida.
FLORENCI
Està bé. (_Desapareix per l'esquerra del fons._)
### ESCENA V
En Gabriel, sol. Desseguida la Marió
(_En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s'adona de la Marió,
somriu joiosament. Desprès d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta
del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra'l seu
pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot
pler._)
MARIÓ (_amb estranyesa_)
Ai, ai! Gabriel!
GABRIEL
(_de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió_)
I ara! De què rius?
MARIÓ (_seguint rient_)
Com és que t'has vestit així!
GABRIEL
(_am molta delicadesa i veu tremolosa_)
Que pot-ser no t'agrado tant?
MARIÓ
(_fent un moviment d'espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa_)
Oh!...
GABRIEL
Es que...
MARIÓ
(_deixant les flors damunt de ta taula_)
Digues...
GABRIEL (_aixecant la veu_)
Es que, si no...
MARIÓ (_no gosant-lo mirar_)
De l'altra manera... saps?... de l'altra manera...
GABRIEL (_molt emocionat_)
Explica-t.
(_Curt silenci._)
MARIÓ
De l'altra manera... jo'm penso que m'agrades més.
GABRIEL
T'enganyes, Marió.
MARIÓ
No m'enganyo. (_Somrient amb ingenuïtat._) Ets més bufó vestit de
capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te
la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries?
(_En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió,
posant-se les mans a la cara._) Bo! Ja t'has enfadat! Digues,
Gabriel: que t'has enfadat?
GABRIEL (_sense mirar-la_)
No, Marió!
MARIÓ
Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no
t'ho diré més allò...
GABRIEL (_girant-se_)
El què?
MARIÓ (_no gosant-ho dir_)
Lo que t'he dit de primer...
GABRIEL (_mirant-la encisat_)
Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!
MARIÓ (_ruborisant-se_)
Jo?
GABRIEL
Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot
te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap
demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l
teu cor comenci a mirar enfora!
MARIÓ (_no comprenent-lo_)
Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dolque sempre estigui alegra?
GABRIEL
No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una
mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.
MARIÓ
Doncs jo estimo molt.
GABRIEL
Ane qui estimes?
MARIÓ
A tot-hom, com mana Déu.
GABRIEL
I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?
MARIÓ (_ingènuament_)
Me sembla que sí.
GABRIEL
Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som
germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l'estimo més,
molt més que a tot lo món!
MARIÓ (_ràpid i en to viu_)
La teva mare.
GABRIEL (_també ràpid i en to viu_)
No.
MARIÓ (_molt sorpresa_)
Ah! No?
GABRIEL (_am dolor i en veu baixa_)
Sí, sí! La meva mare.
(_Curt silenci i cambi de to._)
MARIÓ
Es que, si no...
GABRIEL
Què?
MARIÓ
Es que, si no l'estimessis més que tot; jo...
GABRIEL
Què faries?
MARIÓ
Mai més te miraria la cara. T'agafaria una malícia!
GABRIEL
Tant mal cor tindries?
MARIÓ
Sí. Ves on s'és vist que un fill no's recordi força de la seva mare.
GABRIEL
Què més vols que faci per ella?
MARIÓ
No: ja fas prou, per xò.
GABRIEL
Que ets bona! Com més t'escolto, més i més m'entristeixo!
MARIÓ
I per què t'entristeixes?
GABRIEL (_no gosant-ho dir_)
Per culpa teva.
MARIÓ
Per culpa meva?
GABRIEL (_molt baix i am passió fonda_)
Sí: perquè t'estimo!
MARIÓ (_dolçament i acotant cl cap_)
Gabriel!
GABRIEL
T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el cap. No't donguis vergonya
d'escoltar-me. Mira-m, que vui veure'ls teus ulls.
MARIÓ (_molt vergonyosa_)
Deixa-m!
GABRIEL
De primer vui parlar-te a cau d'orella (_acostant-s'hi_), així, que no
ho senti ningú.
MARIÓ (_separant~se_)
No t'acostis.
GABRIEL
Jo no puc ser sacerdot.
MARIÓ (_molt sorpresa_)
No?
GABRIEL
No; no puch ser-ho!
MARIÓ
Per què ho prometies a ta mare, doncs?
GABRIEL
Era tant jove allavors!
MARIÓ
Per què no t'hi pensaves?
GABRIEL
Si en aquella edat jo encara no sabia lo que'm feia! Si no tenia
experiència de la vida!
MARIÓ
Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n.
GABRIEL
Sí, que puc desdir-me'n.
MARIÓ
I ho faràs?
GABRIEL
Avui mateix!
MARIÓ
Com?
GABRIEL
Dient-ho tot al pare.
MARIÓ (_am gran prec_)
No, Gabriel! No li diguis!
GABRIEL
Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?
MARIÓ (_cor -ferida_)
Oh! No! Calla!...
GABRIEL
Dona-m una esperança! No més una esperança!
MARIÓ
No pot ser!
GABRIEL
Sí, que pot ser!
MARIÓ
No veus que després aquí tot-hom m'avorriria?
GABRIEL
Que hi fa, mentres jo t'estimi?
MARIÓ
I ta mare?...
GABRIEL
Estant aprop teu no l'oblidaré mai.
MARIÓ
I si te'n distreguessis?...
GABRIEL
No tinguis por. Tu m'hi faries pensar sempre... Però parlem de
nosaltres dos.
MARIÓ
I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?
GABRIEL
No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n'alegraria.
MARIÓ
Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?...
GABRIEL
Que és cap mal estimar-se?
MARIÓ
És clar que no.
GABRIEL
I, doncs?
MARIÓ (_am recansa_)
No t'haguessis compromès!...
GABRIEL
No recordem coses passades. Parlem de lo d'ara, de lo que ha de venir,
de la felicitat que'ns espera. No ho creus que podem ser molt
feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim
dret nosaltres dos a estimar-nos?
MARIÓ
No.
GABRIEL
No? Per què?
MARIÓ
No pas de la manera que tu vols.
GABRIEL
Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre
sentiment?
MARIÓ
Pot-ser serà mellor.
GABRIEL
Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que
vingui. No puc oblidar-te! (_Sanglotant._) T'estimo massa, Marió!
T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot, més que tot, més que...
MARIÓ (_interrompent-lo_)
No, no ho diguis!
GABRIEL
Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat...
(_Se deixa caure sobre una cadira i apoia'l cap a la taula, sanglotant
anguniosament. La Marió'l mira am goig i am pietat alhora, lluitant
am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec a
frec i se'n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l'últim
agafa les flors i, besant-les am desconsol, se'n va per l'escala
pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix
abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i
li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres
flors._)
### ESCENA VI
En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos
GABRIEL
(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_)
Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!...
(_Curt silenci._) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me
d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (_Segueix sanglotant._)
### ESCENA VII
En Gabriel i l'Enganya-amos
(_Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat,
en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler
de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia._)
ENGANYA-AMOS
No'ns en hem recordat de la sal. (_Agafant el saler._) D'això...
Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja
m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons,
Gabriel?
GABRIEL (_aixecant cl cap_)
Ah! Vos?
ENGANYA-AMOS
Que dormies?
GABRIEL
No.
ENGANYA-AMOS
Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s'hi
fa'l senyor Florenci!
GABRIEL
Ja ho teniu tot a punt?
ENGANYA-AMOS
Ara hem acabat de triar els cargols.
GABRIEL
Ah! Sí?
ENGANYA-AMOS
Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida'ls calo foc a la
barraca per tots quatre costats.
GABRIEL
Ah, ah!
ENGANYA-AMOS
Veus? Me n'enduc el saler.
(_Per l'esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs
de camisa._)
### ESCENA VIII
Els mateixos, més en Llec
ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)
Tu: què falta?
LLEC
Pa i vi, home!
ENGANYA-AMOS
Ah! Vés, doncs.
(_En Llec agafa'l porró del damunt de l'aigüera, i mig pa d'un calaix
de la taula._)
LLEC
En dança!
ENGANYA-AMOS
Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?
LLEC
El Ros ja té amanides unes quantes puntes d'etzavara.
ENGANYA-AMOS (_am fruició_)
Ah, ah! Que anem, Llec?
LLEC
Sí, anem. I en Gabriel?
ENGANYA-AMOS (_an en Gabriel_)
Que véns o no?
GABRIEL
No. Gràcies.
ENGANYA-AMOS
Tu mateix.
LLEC
Vaja, doncs, fes oració, si'n tens ganes.
ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)
Apa.
(_L'Enganya-amos i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._)
### ESCENA IX
En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu
(_En Gabriel, després d'un moment d'indecisió, lluitant amb el seu
instint, seu va precipitadament per l'escala. Quan és al replà se
detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc silenci compareix
l'Andreu per la dreta del fons._)
### ESCENA X
En Gabriel i l'Andreu
ANDREU
Bon dia.
GABRIEL (_baixant l'escala_)
Bon dia, pare.
ANDREU
(_mirant molt sorprès an en Gabriel_)
Noi! Com és que vas vestit així?
GABRIEL (_am pertorbació_)
Oh!...
ANDREU
Digues!
GABRIEL
Es lo mateix.
ANDKEU
Corn s'entén! Ara'm surts amb aquesta?
GABRIEL
Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi ordres sagrades...
ANDREU
Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.
GABRIEL
Qui sap!
ANDREU (_molt sorprès_)
Què?...
GABRIEL
Qui sap lo que ha de venir!
ANDREU (_molt més sorprès_)
Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé com te tornes.
GABRIEL (_molt humil_)
Soc el de sempre, pare.
ANDREU
No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera...
GABRIEL
Sí.
ANDREU
I em contaves coses dels companys de seminari...
GABRIEL
Es cert.
ANDREU
I m'afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.
GABRIEL
Què voleu que us digui més?
ANDREU
Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves
cabòries.
GABRIEL
Que no us agrada que hi enraoni?
ANDREU
Gens ni mica. Cregués que me'l miro am mals ulls. Si no fos pel seu
pare, jo't prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.
GABRIEL
Té molt bon cor, en Florenci.
ANDREU
Però també té mal cap.
GABRIEL
Us equivoqueu.
ANDREU
Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé
pas d'on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena
de xicot que no va mai a oir missa. No's recorda per res de l'altra
vida. Jo estic que ni creu en Déu.
GABRIEL (_humilment_)
Però és bo.
ANDREU
No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té
sort de que és ric.
GABRIEL
Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?
ANDREU
Vaia un treball!
GABRIEL
Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta
missió aquí a la terra?
ANDREU
Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.
GABRIEL
Bé: dispenseu-li.
ANDREU (_enfadat_)
Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els
de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de
pensar, mentres s'estigui aquí vui que respecti les nostres
creencies. D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de dir-li.
GABRIEL
Jo?
ANDREU
Sí! Qui mellor que tu?
GABRIEL
No puc, jo!
ANDREU
Tu no pots?
GABRIEL
No'm crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.
ANDREU
De que't serveix la carrera, doncs? Respon-me.
GABRIEL
Què sé jo!...
ANDREU
(_molt concentrat i am gran admiració_)
Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?...
GABRIEL (_en veu baixa_)
No n'he sentida mai.
ANDREU
No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?
GABRIEL
Jo no vaig enganyar-la.
ANDREU
Què dius!
GABRIEL
Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am
serenitat.
ANDREU
No haig d'escoltar-te per res!
GABRIEL
Us ho demano per favor. (_Am gran prec._) Deixeu-me dir i, després,
feu lo que mellor us sembli.
ANDREU
Massa que m'ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí
has emprès!
GABRIEL (_no gosant-ho dir_)
Jo estic enamorat.
ANDREU (_amb ironia_)
Estàs enamorat?
GABRIEL
Sí.
ANDREU
I goses dir-m'ho! ¿Que no veus el gran disgust que'm dones amb
aquestes paraules?
GABRIEL
Però, pare!...
ANDREU
De qui estàs enamorat? D'alguna aixelabrada com tu?
GABRIEL
No! D'un àngel de la terra.
ANDREU (_amb ironia_)
D'un àngel de la terra?
GABRIEL
Sí. De la Marió.
ANDREU (_molt sorprès_)
De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?
GABRIEL
Am tota l'ànima!
ANDREU
Com m'he distret, Senyor!
GABRIEL
No us ho prengueu així.
ANDREU
I ella ho sap?
GABRIEL
Sí.
ANDREU
I que hi diu? Respon-me!
GABRIEL
Ella... també m'estima.
ANDREU
Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu't trec de casa
i a la Marió la faig tancar en un convent!
GABRIEL
Ens matareu a tots dos!
ANDREU
No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres
bogeries.
GABRIEL (_am gran prec_)
Pare!
ANDREU
Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava
tant content i orgullós de tu!
GABRIEL
¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la
força?
ANDREU
La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.
GABRIEL
Que no se'l serveix oferint-li les flors de la terra?
ANDREU
No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la carrera!
GABRIEL
Que voleu que sigui un mal sacerdot?
ANDREU
Has de complir lo que vas prometre!
GABRIEL
Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com
l'hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals!
(_Compareix la Marió perla porta del replà de l'escala._)
### ESCENA XI
Els mateixos, més la Marió
ANDREU (_veient a la Marió_)
Marió.
MARIÓ
Que maneu, oncle?
ANDREU
Vine, vine.
MARIÓ (_acabant de baixar l'escala_)
Ja vinc.
ANDREU
Què feies a dalt?
MARIÓ
He anat a mudar les flors de l'oratori.
ANDREU (_am satisfacció_)
Ah! Sí?
MARIÓ (_amb humilitat_)
Sí, oncle.
ANDREU
T'agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?
MARIÓ
Sí, que m'agrada.
ANDREU
De debò? No't sabria greu que deixés la carrera?
MARIÓ (_am veu baixa_)
Sí, que me'n sabria!
ANDREU
I si fos perquè l'haguessin temptat i volgués casar-se, encara te'n
deuria saber doble, oi?
MARIÓ (_am dolor_)
Sí!
ANDREU
Sembla que s'ha posat al cap que s'ha de casar am tu.
GABRIEL
Pare!
ANDREU
Que hi dius an això?
MARIÓ (_molt baix_)
Que s'ha de recordar de la seva mare.
ANDREU
Ho veus, Gabriel?
GABRIEL
La Marió m'estima!
ANDREU (_a la Marió_)
Tu: que no sents an en Gabriel?
MARIÓ (_am gran prec_)
Oncle!
ANDREU
Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te
l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la
prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (_La Marió's
posa a plorar._) I ara!
GABRIEL
Pobra Marió!
(_La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la
finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci
rient am joia._)
### ESCENA ÚLTIMA
Els mateixos, més en Florenci
FLORENCI
Gabriel! Gabriel!... Ah! (_Deturant-se al llindar de la porta._)
ANDREU
No's retiri, no: ja pot acostar-se.
FLORENCI (_am delicadesa_)
Es que...
ANDREU
No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot
és obra de vostè.
FLORENCI (_en to natural_)
Expliqueu- vos...
ANDREU
Vostè també és d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.
FLORENCI
Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.
ANDREU
Doncs per què's volia retirar?
FLORENCI
Per prudència, Andreu. Perquè l'escena que estic presenciant pot-ser
té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.
GABRIEL
No, Florenci, no.
FLORENCI (_avançant_)
El teu pare, de la manera que parla, sembla que m'acusi.
ANDREU
Sí, que l'acuso! (_La Marió segueix plorant._) L'acuso d'haver vingut
aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un
sentiment fatal per ell.
FLORENCI
Li he despertat?...
ANDREU
Sí.
FLORENCI
Senyal que ja'l tenia.
ANDREU
Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer...
FLORENCI
Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom
i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat
aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs
de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel
s'estimen. (_Senyalant a la Marió,_) Mireu-la, mireu-la com plora!
(_Acostant-s'hi._) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso!
GABRIEL (_molt emocionat_)
Florenci!
ANDREU (_anant-se'n cap al fons_)
No sé quin sant me deté!...
FLORENCI
Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la
terra! A viure!
(_La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel
s'abracen._)
Cau el teló pausadament
## ACTE TERCER
_La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries
d'estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar._
### ESCENA I
La Marió i en Gabriel
MARIÓ (_asseguda aprop de la taula_)
Ont és l'oncle?
GABRIEL (_dret al costat de la Marió_)
Deu ser a dalt.
MARIÓ
I en Florenci?
GABRIEL
Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!...
MARIÓ
A mi també!
GABRIEL
Sempre aquella tos i aquell panteig!...
MARIÓ
Avui estava molt content.
GABRIEL
El sentissis! No'n té pocs de plans!... I quines il·lusions! Jo crec
que'l fa viure l'esperança.
MARIÓ
No's desanima mai!
GABRIEL
Però'm sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i
comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor...
MARIÓ
Vols dir que està tant malalt?
GABRIEL
No veurà l'hivern!
MARIO
Déu meu!
GABRIEL
Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia.
La seva imaginació li fa veure'l món rialler.
MARIÓ
Es tant bo!
GABRIEL
Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyorances.
MARIÓ
Vols dir?
GABRIEL
Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i
estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d'aquesta... però estic
segur que hauria allargat bastant.
MARIÓ
Pot-ser sí.
GABRIEL
I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d'amor!
MARIÓ
Oh, sí!
GABRIEL
Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i
l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa!
MARIÓ
I no ha trobat una noia del seu braç?
GABRIEL
No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants,
inspira amor als altres, sense ser correspost.
MARIÓ
Que és trist haver de morir tant jove!
(_Curt silenci._)
GABRIEL
Ja ho sap que demà te'n vas de casa?
MARIÓ
Que no li has dit tu?
GABRIEL
No he gosat... No te'n vagis, Marió!
MARIÓ
Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i,
per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res!
GABRIEL
I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem
morir la nostra estimació?
MARIÓ
Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra estrella.
GABRIEL
Doncs jo no puc resignar-m'hi.
MARIÓ
Què penses fer?
GABRIEL
Seguir estimant-te. La meva voluntat no's torç!
MARIÓ
Deixem-ho córrer tot, Gabriel!
GABRIEL
Es impossible!
MARIÓ
Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i
no't sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos,
nosaltres que som joves!
GABRIEL
Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà.
MARIÓ
No, no, Gabriel!
GABRIEL
Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.
MARIÓ
Com m'encises i jugues amb el meu cor!
GABRIEL
Esperança meva! Que t'estimo!
MARIÓ (_abaixant el cap_)
Gabriel!
GABRIEL
Que t'estimo!
(_Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de
l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la
Marió._)
### ESCENA II
Els mateixos, més l'Andreu
ANDREU
Encara no ha tornat en Florenci?
GABRIEL
Me sembla que no trigarà gaire.
ANDREU
Aont ha anat? Al Casino?
GABRIEL
Sí, amb aquells tres.
ANDREU
Com deu fer-hi de les seves!
GABRIEL
Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.
ANDREU
Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut...
GABRIEL
Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.
ANDREU
Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú hi tindria res que dir;
però com que la seva dèria és una altra...
GABRIEL
En Florenci no és pas lo que vos us creieu.
ANDREU
Tu sí que no'l veus com és. T'has tornat gaire bé com ell. Jo no
l'hagués admès a casa! Però qui s'havia de pensar que de pares tant
honrats ne sortís un xicot aixís!
GABRIEL
Que no és honrat en Florenci?
ANDREU
Sí; això sí... Però'l seu comportament fa més mal que bé.
GABRIEL
Quin mal fa?
ANDREU
I goses preguntar-ho?
GABRIEL (_prudentment_)
Es que vos us mireu el món d'una altra manera...
ANDREU (_enfadat_)
Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.
GABRIEL
No és aquesta la meva intenció.
ANDREU
I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la
teva conciencia i digues la veritat.
GABRIEL
Pregunteu.
ANDREU
Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la
carrera?...
GABRIEL (_després d'un petit esforç_)
Pot-ser no.
ANDREU
Com pot-ser no!
GABRIEL
Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit
vocació.
ANDREU
Abans bé'n senties!
MARIÓ
(_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_)
Oncle...
ANDREU
Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat,
que fins te vol perdre a tu.
MARIÓ
Nosaltres us estimem molt.
ANDREU
Si m'estimessiu m'obeirieu!
MARIÓ
Què voleu que faci jo?
ANDREU
Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan
vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre
oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.
MARIÓ
Pobra de mi!
ANDREU
Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre
nosaltres i et vegin fòra del poble.
MARIÓ
Perdó, oncle, perdó!
ANDREU
En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has
cregut més aviat an en Gabriel que ane mi...
GABRIEL
Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.
ANDREU
El cor, quan convé, se'l domina.
GABRIEL
No pas quan s'estima tant!
ANDREU
Sempre!
GABRIEL
Pare: això no és possible.
ANDREU
Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de
Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra
criatura.
GABRIEL (_amb ardidesa_)
Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.
ANDREU
Què dius ara!
GABRIEL (_molt decisiu_)
No, que no podran res!
ANDREU
Me desobeeixes!
GABRIEL
Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel;
més que crudel: és inhumà!
ANDREU
Fill! Que estàs dient!
GABRIEL (_ben convençut_)
Sí! Es inhumà lo que feu!
ANDREU
Gabriel: reflexiona lo que dius!
GABRIEL
Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on
siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida!
La vui per damunt de tot!
ANDREU
Doncs demà la duré an els teus oncles!
GABRIEL
No ho feu pas!
ANDREU
Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me!
GABRIEL
No me'n desdic!
ANDREU (_amenaçant-lo_)
Gabriel!
GABRIEL (_am gran prec_)
Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com
el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió!
ANDREU
Vés-te'n del meu davant!
GABRIEL
No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no!
MARIÓ (_en to suplicant_)
Oncle!
ANDREU
No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!
(_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i
en Gabriel queden apesarats._)
### ESCENA III
La Marió i en Gabriel
MARIÓ
Pobre oncle!
GABRIEL
Marió, no'm deixis a mig camí!
MARIÓ
Si no puc deixar-te!
GABRIEL
M'estimes força?
MARIÓ
Més que ane mi mateixa!
GABRIEL
Ho dius ben convençuda?
MARIÓ
Sí! I ton pare?
GABRIEL
Però, quin mal fem estimant-nos?
MARIÓ
Que s'ha de sofrir!
GABRIEL
Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!
MARIÓ
Pobres de nosaltres!
ANDREU (_desde dintre_)
Marió!
MARIÓ
Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig.
GABRIEL
No't rendeixis!
MARIÓ
No temis!
ANDREU (_també desde dintre_)
Marió!
MARIÓ
Torna a cridar-me.
GABRIEL
Espera... escolta...
MARIÓ
Deixa...
GABRIEL
No t'espantis!
MARIÓ
No!
GABRIEL
Ets meva, ets meva!
MARIÓ
Tota teva!
(_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En
Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se
passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va
per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la
dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen
conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra,
berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda
al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com
en el segon acte._)
### ESCENA IV
En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_)
Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no
és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos...
ENGANYA-AMOS
Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.
ROS
I jo.
ENGANYA-AMOS
Tu també. Sobre tot per la ballaruga.
FLORENCI (_somrient_)
I en Llec no, pobre xicot?
LLEC
Jo rai!
FLORENCI (_am somriure dolç_)
Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix
l'aroma.
LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_)
Quina comparança!
FLORENCI
Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l
misteri de la vida! Que m'estimes, oi?
LLEC (_vergonyós i emocionat_)
Oh! Jo...
FLORENCI
Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així
que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!
ENGAN YA-AMOS
Alguna cargolada, pot-ser?
FLORENCI
No: una altra cosa.
ROS
Que hem d'armar un sarau?
FLORENCI
Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova!
ENGANYA-AMOS
Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo!
FLORENCI
Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.
ENGANYA-AMOS
No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles,
sent marrec, hi era molt avispat.
FLORENCI
Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a
Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.
ENGANYA-AMOS
De debò?
ROS
A Barcelona?
FLORENCI
Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.
ROS
En el cotxe de casa seva?
FLORENCI
Just. Farem denteta als senyors.
ENGANYA-AMOS
Alça, Llec, quina patxoca faràs!
FLORENCI
Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a
grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la
terra, que també us pertoca, també.
ENGANYA-AMOS
Renoi, quina xirinola farem!
ROS
Jo sembla que ja m'hi trobi!
ENGANYA-AMOS
Ros: anirem a veure ballarines!
ROS
Apa, Llec!
LLEC
Deixa...
ROS
I fumarem cigarros de l'Habana.
ENGANYA-AMOS
D'aquells tant llarcs!
ROS
D'aquells que porten lliga-cama.
LLEC
No; jo no.
ROS
Tu no? Per què?
LLEC
Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci.
FLORENCI (_somrient_)
No, home, no,
LLEC
Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona
jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._)
Bé... dispensi.
FLORENCI
Si aquest és el meu gust!
ENGANYA-AMOS
Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses?
FLORENCI
Com a tot-hom.
ENGANYA-AMOS
Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou
joves!
ROS
Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!...
LLEC (_en to concentrat_)
Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera.
ROS
Ja n'ets de ruc, ja!
LLEC
Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai
trec l'entrellat de res!
ROS
Perquè ets aixís!
ENGANYA-AMOS
Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho
veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba
d'anys!
FLORENCI
Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.
ENGANYA-AMOS
Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de
tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com
el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que
enlloc ha posat molça.
FLORENCI
Sou un bon home!
(_Curt silenci._)
ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_)
Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi?
FLORENCI
Sí. No ho deixem córrer pas.
ENGANYA-AMOS
Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?
ROS
Anem-hi!
ENGANYA-AMOS
No estarem gaire, senyor Florenci.
FLORENCI
Després us ensenyaré una cosa.
ENGANYA-AMOS
Ah! Sí?
FLORENCI
Sí.
ENGANYA-AMOS
Som-hi, minyons?
LLEC
Som-hi.
ROS
Apa!
(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del
fons._)
### ESCENA V
En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió
(_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està
tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._)
GABRIEL
Hola, Florenci!
FLORENCI (_girant-se_)
Ah! Tu, Gabriel?
GABRIEL
Que tal, t'has divertit gaire?
FLORENCI
Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.
GABRIEL
Me n'alegro, home.
FLORENCI
I tu per què no has vingut?
GABRIEL
Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ?
FLORENCI
Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de
l'esquerra._) Que ve tristeta!
MARIÓ (_am somriure trist_)
No, no ho cregui, senyor Florenci.
FLORENCI
Veus jo que alegre estic?
MARIÓ
Jo també. Més de lo que vostè's pensa.
FLORENCI
No m'enganyes
MARIÓ
No l'enganyo.
FLORENCI (_cambiant de to_)
Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns
prepara! Oi, Gabriel?
GABRIEL
Una Primavera d'amor.
(_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._)
### ESCENA VI
Els mateixos, mès l'Andreu
ANDREU (_en to una mica aixut_)
Ah! Ja hem tornat del cafè?
FLORENCI
Per cert que he passat una estona ben distreta.
ANDREU
Oh! Anant amb aquells tres!...
FLORENCI
Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm
satisfan.
ANDREU (_amb ironia_)
I per res més?
FLORENCI
Pot-ser sí.
ANDREU
Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.
FLORENCI
Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve
ara.
ANDREU
Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!
FLORENCI (_molt admirat_)
Què voleu dir?
GABRIEL (_suplicant_)
Pare: no expliqueu res!
FLORENCI (_seriament admirat_)
Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu
pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig
nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu.
Expliqueu-vos.
ANDREU
Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.
FLORENCI (_tussint am molta fadiga_)
Digueu...
GABRIEL
No, pare!
ANDREU
Jo havia determinat allunyar a la Marió...
FLORENCI
I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill,
lograreu apagar el seu amor?
ANDREU
Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la
seva mare.
FLORENCI
Ell estima a la Marió.
ANDREU (_amb ironia concentrada_)
Ell!... Ell l'estima!
FLORENCI (_molt sorprès_)
Que voleu dir... que jo...?
ANDREU (_en veu baixa_)
Sí.
FLORENCI (_somrient_)
Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a
l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran
serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en
aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que,
com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels
altres?
ANDREU (_en to conciliador_)
Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc
és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.
FLORENCI
A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...?
MARIÓ (_suplicant_)
Florenci...
GABRIEL
Peró, home...
FLORENCI
Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon
home, no comprèn la meva bondat.
ANDREU (_en veu baixa_)
Vostè dirà...
FLORENCI
Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am
generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una
filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una
dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant,
hermosejador de la vida.
ANDREU (_no comprenent-lo_)
Què vol dir amb això?
FLORENCI
¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us
afanyeu en desviar les seves voluntats?
ANDREU
Ja he dit que ho tenia resolt.
FLORENCI
Què voleu fer?
ANDREU
Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.
MARIÓ (_molt humil_)
Maneu, oncle.
ANDREU
Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant
fondament._) L'estimes o no?
MARIÓ (_en veu baixa_)
Sí.
ANDREU
Estas ben resignada am la teva sort?
MARIÓ
Sí, oncle.
ANDREU
Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal
major, us dono'l consentiment pera que us caseu.
GABRIEL (_moll agraït_)
Pare!
FLORENCI
Al fi heu sigut generós.
ANDREU
Consti que és contra la meva voluntat.
GABRIEL
Pare! Pare!
ANDREU
(_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_)
Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat
com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb
engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!
FLORENCI
Vaja, home, alegreu-vos!
ANDREU
(_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira
d'aprop de la taula_)
Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!
(_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra
del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._)
### ESCENA VII
Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
ENGANYA-AMOS
Ja tornem a ser aquí.
ROS
(_treient-se brins de palla de damunt del vestit_)
Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!
ENGANYA-AMOS
I deixa, home!... Si això encara guarneix!
ROS
Oh! Es que porto la roba de les festes.
ENGANYA-AMOS
Ai, noi, que mires prim!
FLORENCI (_molt content_)
Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.
ENGANYA-AMOS
Ah! Sí?
FLORENCI
Avui, aquesta matinada.
ENGANYA-AMOS
Com acaba, com acaba?
ROS (_acostant-se_)
A veure...
FLORENCI
Acaba amb "El plany de l'estiu".
LLEC (_somrient_)
Que deu ser bonic!
ENGANYA-AMOS
I és trist això?
ROS (_amb enfasi_)
Home! Que no teniu orelles?
ENGANYA-AMOS
Però si l'estiu no's plany.
LLEC
Prou que ho sap el senyor Florenci.
ROS
Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.
ENGANYA-AMOS
Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir?
FLORENCI
No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l
final? Marió.
MARIÓ
Què mana?
FLORENCI
Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella
carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?
MARIÓ
Sí, senyor.
GABRIEL
Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que
tindràs més coratge.
FLORENCI
No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima.
(_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi?
MARIÓ
Am molt gust.
(_Se'n va per l'escala. Curt silenci._)
### ESCENA VIII
Els mateixos, menys la Marió
GABRIEL
Vés ara per què t'has d'amoinar...
ANDREU
No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests.
FLORENCI
Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al
món si'ls poetes fossin més generosos.
ANDREU
Però, que's creu que l'entenen?
FLORENCI
Per què no m'han d'entendre?
ANDREU
Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m:
vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que
no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no
són pera tot-hom.
FLORENCI
L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és
popular.
(_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._)
### ESCENA IX
Els mateixos, més la Marió
MARIÓ
Si és servit. Es això?
FLORENCI
Això mateix. Gràcies, Marió.
GABRIEL
Però, home, espera més tard: espera al vespre.
FLORENCI (_amb ironia fina_)
En comptes del rosari?
GABRIEL
Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa
exercici. No sents un xic de fadiga?
FLORENCI
Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el
metge.
GABRIEL (_somrient_)
No vui dir això, Florenci.
FLORENCI
Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos...
aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes
obres encara!...
GABRIEL
Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't
vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.
FLORENCI
Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per
res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls,
manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls
de paper?
ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_)
Prou.
FLORENCI
Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit
edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He
arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al
començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de
l'esperança!
ENGANYA-AMOS
(_molt emocionat i en veu baixa_)
Digui... digui.
LLEC
Vostè és massa bo, senyor Florenci!
FLORENCI
Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la
finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._)
ANDREU
(_concentrat, passejant-se pels fons_)
Badocs, més que badocs!
FLORENCI
Que m'escolteu?
ENGANYA-AMOS
Sí, senyor, sí.
FLORENCI
Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar
el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No
sentiu fred?
ROS (_de bona fe_)
No... no'n fa pas, encara.
ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_)
Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben
encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?
ROS (_comprenent l'intenció_)
Ah! Sí!
FLORENCI
Oi que si que'n fa, de fred?
ENGANYA-AMOS
(_aixecant-se les solapes del gec_)
Gaire bé com en el pic de l'hivern!
FLORENCI
I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._)
ENGANYA-AMOS
Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!
FLORENCI (_somrient esperançat_)
Sí, que les farem, sí!
ENGANYA-AMOS
Aquells tragos de mistela que hi clavarem!
FLORENCI
I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!
ENGANYA-AMOS
Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una
bona vetlla.
FLORENCI
Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora.
ROS
Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les
festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus.
FLORENCI
Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu.
ENGANYA-AMOS
Això mateix.
FLORENCI (_aixugant-se'l front_)
Quin fred i quina suor!
GABRIEL
Ho veus com estàs fadigat?
FLORENCI
No, home, no.
MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_)
Vol pendre alguna cosa abans de sopar?
(_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._)
FLORENCI
No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany
de l'estiu".
ANDREU (_desde'l fons_)
Quina taleia!
FLORENCI
Apa, escolteu. (_Llegeix._)
"L'estiu se marceix.
El sol l'enrogeix
i el besa agrait.
L'estiu ha florit
i arreu ha granat.
Els fruits que ha deixat,
ja l'home, amatent, per tot ha cullit
ara goig infinit.
La terra no mor:
al fons del seu cor
la vida fa niu,
servant-hi'l caliu
am que engendrarà sa filla encisera:
la verge que té per nom Primavera.
Somorta a l'hivern,
s'afanya covant
el foc pur i etern
que va germinant
les fulles i flors d'halé luxuriant.
L'estiu és ben mort!
Ja l'aire del nord
mustiga la terra.
Al pla i a la serra
ni'n queda record,
del verd lluminós dels arbres gemats,
on, ben amagats,
els pobres aucells, al bo de l'estiu,
vetllaven llur niu.
Am quin tremolor
les fulles cruixeixen!
Ja totes pateixen
del mal de tardor,
caient cor-ferides i am freda grogor...
El vent, bo i cantant,
les va agombolant.
Qui sap on les porta!
La vida és molt forta!
La vida és sofrenta,
i am sava bullenta
se va eternisant.
Que vingui l'hivern, que vingui plorant!
(_Posant-se afònic._)
Que's geli la terra,
que nevi en la serra
i faci un fred viu
matant a l'estiu,
que arreu els amants farem nostra via
servint-nos de guia
l'amor terrenal, que sempre reviu."
(_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!...
GABRIEL
Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.
FLORENCI
No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra...
(_Se sent remor de vent i de fulles._)
ENGANYA-AMOS
(_obrint una mica la finestra_)
Així?
FLORENCI
Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va
ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més
vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._)
"I al sé a l'hivernada
tindrem abraçada
la dòna estimada
damunt nostre cor,
que'l goig mai se mor,
que'l goig és etern,
per més rigorós que sigui l'hivern."
(_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau
damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor
damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una
blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un
vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per
terra._)
ENGANYA-AMOS
Ja'ns ho llegirà demà.
FLORENCI
Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu?
ENGANYA-AMOS
Al vespre; sí, senyor.
FLORENCI
Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes.
En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu
quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són
d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel!
GABRIEL (_acostant-s'hi_)
Què vols, Florenci?
FLORENCI
Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços!
GABRIEL
Sí, que'n serem!
FLORENCI
Jo també triomfaré am la meva obra. (_Va defallint per moments.
L'Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l'estat d'en
Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar.
Va minvant el xisclejar de les orenetes._)
GABRIEL
Vaia si triomfaràs!
FLORENCI
No deixis morir el teu amor!
GABRIEL
No! Mai!
FLORENCI
Estimem... estimem... I recordem-nos, els que siguem feliços, dels
pobres que sofreixen.
GABRIEL
Sí, que'ns en recordarem.
FLORENCI
Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (_La Marió
s'hi acosta._) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera:
jo... jo(_somrient am tristesa_) semblo la Tardor. Tardor i Primavera
no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (_Cau defallit en el silló.
Deixen de sentir-se les orenetes._)
GABRIEL
Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.
FLORENCI (_provant d'incorporar-se_)
Quin fred!
GABRIEL (_ajudant-lo a aixecar-se_)
Deixa. Ajuda-m, Marió! (_En Gabriel i la Marió, a pes de braços,
ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en
Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també._)
FLORENCI (_pujant l'escala_)
Quins dos puntals més fornits!
GABRIEL
T'agraden?
FLORENCI
Molt! Els tingues a la meva vellesa!
GABRIEL
No te'n faltaran de mellors.
FLORENCI
Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser
hermosos, els vostres fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats
pel sol... am la vermellor de les roselles.
GABRIEL (_somrient_)
Encara que te'n riguis.
FLORENCI (_aturant-se en el replà_)
Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré forces obres.
GABRIEL
I totes ben inspirades.
FLORENCI
Totes... dedicades a la mare eterna, que m'ha dat vida.
(_Se desmaia. La Marió i en Gabriel l'entren a la seva cambra._)
GABRIEL
Ajuda-m, Marió!
(_Desapareixen._)
### ESCENA X
L'Andreu, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
(_Després d'un llarc silenci, l'Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se
dirigeix a l'Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula._)
ENGANYA-AMOS
Andreu! Andreu!
ANDREU
Què vols!
ENGANYA-AMOS
Que no ho heu vist! El senyor Florenci s'està acabant!
ANDREU
No serà res: és un desmai.
(_Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l'escala._)
GABRIEL
Pare! Veniu! Correu!
ANDREU
Verge del cel! (_Puja corrent per l'escala._)
ENGANYA-AMOS
Andreu: maneu...
ROS
No resteu...
LLEC
Sí: maneu-nos a tots!
ENGANYA-AMOS
Ho sentiu? Maneu.
(_Desapareixen l'Andreu i en Gabriel._)
### ESCENA XI
Els mateixos, menys l'Andreu i en Gabriel
ENGANYA-AMOS
(_després d'un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d'un cap a
l'altre de l'escena_)
Quina desgracia, companys, quina desgracia!
(_Curt silenci._)
ROS
Jo me n'hi vaig per si'm necessiten.
LLEC (_pujant l'escala de puntetes_)
Pobre senyor Florenci!
(_Curt silenci._)
ENGANYA-AMOS
Què fem aquí parats?
LLEC (_desde l'escala, fent-los callar_)
Pst!... Calleu!
(_Llarc silenci._)
ENGANYA-AMOS
Què hi ha? Què sents?
LLEC (_escoltant, parant l'orella_)
Pst!... No enraoneu.
(_Llarc silenci._)
ENGANYA-AMOS
Digues si volen que anem a avisar el metge.
LLEC (_baixant l'escala am molt compte_)
Calleu, que ve l'Andreu!
ROS
Pot-ser no ha estat res.
(_Torna l'Andreu, visiblement apesarat._)
### ESCENA ULTIMA
Els mateixos, més l'Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel
ENGANYA-AMOS (_amb ansietat_)
I el senyor Florenci?
ANDREU
(_am dolor, mirant enlaire_)
Déu el tinga en la seva santa glòria!
ENGANYA-AMOS (_am veu apagada_)
Mort!
ROS (_moll baix_)
Mort!
LLEC (_am molt sentiment_)
Tant jove!
(_Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel._)
ANDREU
Preguem per la seva ànima!
(_L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren.
La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els
fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els
posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els
demés de la carpeta._)
ENGANYA-AMOS (_am veu concentrada_)
Se'ns ha ben post el sol!
LLEC
Pobres dels seus pares!
(_L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec,
com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i
sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en
Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L
Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros,
recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls._)
ANDREU
(_veient que en Gabriel no prega_)
Gabriel: que no pregues?
GABRIEL
Que pregui, dieu?
ANDREU
Sí. En Florenci ha mort!
GABRIEL (_am serenitat_)
No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!
(_La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons,
els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci._)
Cau el teló pausadament
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA MARE ETERNA ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
