The Project Gutenberg eBook of La pena de mort
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: La pena de mort
Author: Gabriel Alomar
Release date: February 7, 2025 [eBook #75308]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Biblioteca de la Revista de Catalunya, 1912
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA PENA DE MORT ***
# La pena de mort
Gabriel Alomar
1912
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis
Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la
Llengua Catalana.`
> Aquest treball fou llegit en el *Congrès de la Llibertat*, celebrat a
> Barcelona en el mes de febrer de 1912, i en el qual l'autor era ponent
> del tema LA PENA DE MORT
## I
La pena de mort es, jurídicament, la reducció d'una costum a dret; i no
l'aplicació d'un principi racional de dret a l'exercici d'una
civilització. Es la persistencia d'un fet anterior a tota vera cultura
social; d'un fet entre individus qui no compten amb la mutual garantía
d'un organisme colectiu, embrionari de la Ciutat. Es, en fí, com la
religió, com el culte, una persistencia plebeia de l'element
tradicional, de l'element multitut, en mig de les cultures constituídes
per la dictadura espiritual de les seleccions.
En aquest ràpid estudi sobre la pena de mort, vull tractar separadament
el dret i el fet.
## II
La pena de mort com a dret (pseudo-dret), es originariament la
consagració d'un instint humà, de una passió individual, per la
societat: es la jurisprudencia de la venjança. De manera que l'expressió
vindicta pública expressa bé la naturalesa íntima de tal sanció. El fí
de la pena de mort, entesa així, es doble: en l'aspecte que'n diríem
immaterial, teòric, es la satisfacció de la justicia ofesa; en l'aspecte
material, pràctic, es l'exemplaritat, l'evitació dels crims futurs que
puguin cometre'ls altres homes, l'ús del terror suprem an el crim
exercit per la societat pera impedir el crim exercit per l'individu.
L'idea mitològica de la Justicia persisteix ben viva entre nosaltres. La
Justicia-Astrea, Themis o Nèmesis, es encara una deesa. I la pena de
mort es, sense metàfora, el sacrifici humà que se li tributa ritualment.
Per poc que examineu la naturalesa de la pena de mort, sobre tot
comparant-la amb totes les demés penes, la veureu com un acte religiós.
L'execució es ben bé un rite, una missa cruenta, un veritable sacrifici,
un aute, l'acte de desagravi a un Déu irritat. Hi ha una superstició de
justicia satisfeta en el moment d'estupor que segueix a la consumació
d'una mort jurídica. El butxí, pera la concepció rudimentaria de la
plebs, es un sacerdot, el sacerdot del déu negre i temible, el sacerdot
de la nit, qui oficía, com els seus innombrables avantpassats, pera fer
caure sobre la testa de la víctima (com un boc emissari), els desastres
que menacen tota una colectivitat, agenollada d'esglai davant el
patíbol-altar. Hi ha, en l'aire, en aquells instants, com una divina
voluntat de sang, dolor i mort, qui se complau en la víctima i satisfà
la sed roja del Déu-mal. Ah! Tal volta en aquesta curiosa i contubernial
aliança entre'l butxí i el sacerdot, en aquesta defensa obstinada de la
pena de mort pel catolicisme, hi ha una herencia dels cultes primitius,
transmigrats a les nostres ares desde l'Antic Testament i a travers el
concepte del Calvari entès com a divinització d'un parricidi expiatori,
necessari pera castigar en el cap d'un Déu els crims de tota una
humanitat. I ademés, s'ha pogut contemplar, per exemple, en diverses
hores doloroses de Barcelona, l'idea de la pena de mort com a desagravi
a la Justicia ofesa per urbicidis misteriosos, com a necessitat de sang
expiatoria, de cap d'escarment, fos quina fos la culpabilitat provada de
les víctimes. Així la pena de mort es l'anell de Polícrat; la vida del
reu s'ofereix com un rescat pera conjurar els mals futurs; es la
presentalla del dolor i la mort de un home pera que ell pagui per totes
les compensacions de la justicia immanent i oculta.
L'última pena, als ulls del qui l'observa bé, es una mena d'antropofagia
ritual. La societat ---no ja l'individu,--- devora la seva víctima pera
satisfer un dever imposat per la divina justicia. Hi ha, en lo
invisible, unes balances, aquelles famoses balances amb que'ls déus
egipcis d'ultratomba pesaven les ànimes, com el Miquel de la superstició
catòlica, o aquelles altres balances simbòliques amb que se pinta a la
Themis greco-llatina; i el cap del condemnat, caient en el platet,
restableix l'equilibri, l'idea de just, d'igual, de nivellació violenta.
Veieu el selvatjisme atàvic de la penalitat de mort?
Mireu ara l'espectacle de l'execució. Aquí la justicia primitiva,
fent-se plàstica, esdevé tragedia, representació, mite escenificat. El
terror opera en l'ànima dels espectadors com una emoció educativa,
estètica en el veritable sentit, això es, excitadora dels nervis pera
produir una vibració modificadora de la sentimentalitat. Les cultures
solen tenir, en els llurs origens, una mena d'espectacles nacionals qui
són, intencionalment o no, escoles de les respectives ciutadaníes. Així
el Circ romà. Així les nostres corridas de toros. Així els autes de fe
se usaven a vegades formant part de programes de festes, com en el
casament dels monarques. Així són avui les execucions públiques en els
paísos ont encara són celebrades al bell mig de la plaça, com a França.
I en aquells altres paísos ont són consumades en l'interior de les
presons, com Anglaterra i Espanya, roman de totes maneres l'espectativa
malsana, melodramàtica, de la noticia, l'imaginar dels moments
horrorosos de la capella, la visió, en fí, de la bandera negra en el cim
de la porta tràgica... Hi ha en aquestes costums un sadisme social ont
pren delectacions de dolor la turba espectacular; hi ha una aura
d'impietat i d'homicidi qui escampa sobre la multitut de testes un
contagi de maldat i de violencia. Es l'exemplaritat...
L'aspecte religiós de la pena de mort va nàixer, segurament, del
concepte de l'autoritat com a delegació divina. Si imaginem Déu com a
propietari absolut de les vides humanes, els Reis o l'Estat ho seran
també per representació. La pena de mort es una conseqüencia natural de
l'absolutisme. El cadafalc, segons aquest sistema, té d'esser un signe
de reialesa com el ceptre, també símbol de violencia en els seus
origens. La forca i el ganivet eren, per aquesta mateixa consideració,
emblemes de domini senyorial, en l'edat mitja.
## III
Vegem ara l'aspecte pràctic de la pena de mort; considerem-la, no ja
sota un criteri de justicia, sinó sota un criteri d'utilitat. No com a
institució jurídica, sinó com a eficacia social. Tractem, doncs, de la
exemplaritat.
Podríem representar-la en la forma d'unes altres balances: la societat
posa davant el criminal possible l'alternativa de la mort com a pes
equivalent a la mort; es, en realitat, una persistencia de la
superstició teològica dita del talió. Usa el terror suprem com a element
determinatiu en la voluntat de l'home. Però no troba, pera oposar-se an
el crim, altre remei més que'l mateix crim, en una aplicació monstruosa
del similia similibus. Sempre el fí de la pena, jurídicament, ha d'estar
condicionat pel dret mateix que tracta d'aplicar. Castigar un crim amb
la repetició agravada del mateix crim es el major dels absurdes. Amb
quin dret, amb quina autoritat, podrà castigar l'homicidi un homicida?
El mal se compensa amb un bé i no amb el mal. Jo no sé veure, en la pena
de mort, més que un exemple: el de l'assassinat! Totes les agravants
possibles se reuneixen en aqueix acte pseudo-jurídic, qui inhabilita
pera tot exercici de dret i de política les societats que l'exerceixen.
L'home, pera elles, no es un fí; es un medi pera que els demés homes
prenguin exemple... Exemple de què? Exemple de que la vida humana té un
valor relatiu i medial, i de que qualsevol matí, en un pati de presó o
davant una multitut, un ciutadà pot esser matat amb refinada fredor, en
la simulada conciencia d'exercir un acte august, un moviment de
justicia.
Reconstituim per un moment l'esglaiosa escena: el reu, vestit amb
l'irrisoria hopa, lligat estretament, puja els graons de l'escala fatal.
El ministre del Crist autoritza, sense cap protesta, sense cap reserva,
l'execució, i en la seva mà, sarcàsticament, hi ha l'imatge d'un diví
reu de mort... I un altre funcionari, envilit per totes les
malediccions, fa asseure'l condemnat sobre la banqueta, li ajusta la
argolla, roda l'aparat... Es possible, es possible, exhibir davant el
Poble una major càtedra d'immoralitat i d'ignominia?
Però l'exemplaritat de la pena de mort està judicada per l'historia. La
pena de mort, a mesura que han avençat els temps, ha anat aplicant-se
més rares vegades. I tant com ha anat atenuant-se la vella barbarie
judicial, la criminalitat ha anat disminuint. La seguretat personal, el
respecte a la vida humana són nocions qui s'han exteses entre'ls
ciutadans a mesura que les ha acceptades el poder públic en la seva
llegislació. L'abolició de la pena de mort es, doncs, el punt final
d'una evolució ben clara, que pot seguir-se a travers l'historia
contemporania. Va començar per limitar-se en general a l'homicidi la
pena capital, que abans era aplicada, com se sab, a molts delictes
incruents; s'ha anat seguint per excloure encara de la pena de mort els
homicidis no caracteritzats d'assassinat, i entre aquests els no
acompanyats de circumstancies totalment odioses. Sols en els delictes de
caràcter polític o militar, de que tractaré més endavant, se conserva
l'antiga rigidesa jurídica.
Però continuem analitzant l'exemplaritat en la seva més directa acció:
Quín es el públic habitual de les execucions o la turba qui sol pulular
entorn de les presons en els díes de pena capital? Tots sabem que es lo
més baix de les multituts plebeies, i que entre ella solen trobar-s'hi
els professionals del crim. La flor de l'apatxisme espera, cantant, a
les portes de la Petite Roquette de París, l'escena gratuita que li
oferirà el darrer gest del company caigut en el moment de casar-se amb
la viuda, com sol dir-se en l'argot carcelari, o bé treure'l cap a la
finestra i estornudar dins el sac, com deien les munions rojes de 1793.
Morir *crânement* en la guillotina o en el pal es, pera tal gent, una
executoria de valentía; i al peu mateix del cadafalc germina de bell nou
l'eterna flor del crim, regada per la sang oferta... Quín respecte voleu
que inspiri la vida humana an el qui veu erigir-se la mort violenta com
una obra santa, i la venjança com un dever?
Recordem una vella i bàrbara costum de certes mares, qui, acompanyant
les criatures a la visió de les execucions capitals, afortunadament
incompreses encara per les conciencies infantils, donaven una forta
bofetada a la galta dels nens pera fer-los recordar d'aquell acte
horrible. Veieu aquí l'exemplaritat...
Corre encara, entre'ls partidaris de la pena de mort, una antiga frase
inepta, que es pera ells casi bé l'argument únic: parlo de la frase
d'Alfons Karr: Que comencin els senyors assassins. Però, senyors meus,
la resposta primera que se m'ocurreix es una monosilàbica interrogació:
Quíns? Quíns assassins tenen de començar, els criminals vulgars, o els
assassins legals? Jo crec que han de començar els més dignes! I com la
societat sols pot conservar el dret a castigar mentres conservi la
propia superioritat moral sobre'ls castigats, es evident que a la
societat li toca començar. Què diríeu si una nació civilitzadora usés,
en la guerra contra barbres o selvatges, els mateixos procediments
bèlics de aquests? Diríeu que ha perdut, ipso facto, el seu dret
d'interventora, perquè ha deixat de tenir superioritat social. Doncs la
societat es l'eterna interventora, encarregada de civilitzar les costums
de crim, qui són a manera de pululacions de selvatges en l'interior de
les nostres Ciutats.
El dret dels individus està limitat per l'interès social. Tot seguit que
l'individu deixa d'esser home social, la societat podrà interceptar-li
les seves relacions lliures amb la societat, pera que'ls demés individus
no sofreixen en la propia llibertat. Però també, inversament, el dret
social està limitat pel dret individual. La societat no pot deixar
d'esser-ho, so pena de perdre tot dret. I com la seva obligació primera
es garantir la vida, per això la pena de mort està fora dels seus drets.
Si el seu dret es limitat, no podrà mai aplicar una pena ilimitada; no
podrà privar de la vida, ni les privacions que de la llibertat imposi
podran mai esser perpetues.
El dret de repressió social es una llei de guerra entre la societat i
l'individu. Està bé. Però, com tota guerra, ha de tenir les seves lleis.
La societat, pera reprimir les infraccions del dret, podrà recórrer an
els medis de violencia necessaris pera apoderar-se de la persona de
l'infractor, si precisa. Però en quant aquest sía reduit a presó,
aleshores l'ampara la llei, protectora de tots els presoners de guerra,
en la nostra civilització. La seva llibertat està en mans de la llei;
però la seva vida es sagrada per ministeri de la llei. La pena de mort,
en conseqüencia, equival a l'execució dels presoners, sistema de guerra
abandonat per totes les nacions civilitzades. Es l'execució dels
presoners en la guerra entre individu i societat.
Però hi ha, contra la pena de mort, un argument pera mí decisiu: la pena
de mort repugna absolutament a la conciencia social. Anem a veure: tota
acció ha de tenir la seva responsabilitat. Doncs bé: l'acció pena de
mort es totalment irresponsable. Hi ha, davant les execucions, un cas
flagrant de covardía social. La societat no's limita a esser crudel amb
la víctima; es també covarda davant les responsabilitats. Quín ciutadà
vol recabar pera sí l'imputabilitat de l'execució? Quan una multitut es
responsable, cap dels individus qui la formen se sent amb
responsabilitat. Es un còmode sistema de inhibició. La culpa colectiva
allibera de les culpes personals. En la vetlla de les execucions, el
poble clama per l'indult, clama perquè sía alliberat de l'ira del poble,
en nom de la voluntat del poble, l'home que sols el poble matarà! Voleu
contrassentit més monstruós? Jo crec que'l clam de perdó qui s'eleva de
tots vents en aquelles diades negres, en les ciutats veritablement
civilitzades, es un eco del remordiment espargit entre les multituts,
diluit infinitesimalment en la mar de testes humanes, totes
coparticipants en una culpa qui a cada ànima li sembla més petita perqué
cada ànima la sent dividida entre tota l'humanitat. Cada ciutadà té una
mà seva posada en l'instrument de suplici, i cada un sent la seva part
d'assassinat. I pera netejar-se completament d'aqueixa culpa, els homes
han trobat la figura d'una altra horrible víctima o boc emissari en qui
descarregar la responsabilitat ambient que tothom rebutja: i aquesta
víctima es el butxí. Però el butxí ja's cuida de dir sacramentalment que
no es ell qui mata, sinó la llei... La llei, còmoda paraula,
personalització idolàtrica d'una lletra qui no té cap eficacia si no
expressa una voluntat de poble qui la dictà, com trassumpte d'una ànima
nacional. El llegislador qui votà la llei de mort, el cap d'Estat qui va
sancionar-la, el ciutadà qui va aplaudir-la, el ministre qui va
proposar-la, el fiscal qui la demana, el magistrat qui la dicta, tots se
consideraríen deshonrats si haguessin d'aplicar-la personalment i
abandonaríen les llurs investidures pera no fer-ho. Més encara: tots
ells rebujaríen indignats la mà de l'executor, pera no tacar-se
d'ignominia. Veieu l'injusticia que això representa? Veieu l'hipocresía
que això significa? Com podem creure que creguin acte de justicia
aquella justicia que demanen, el compliment de la qual deshonra pera
sempre an el ministre qui l'exerceix?
Per això la personalitat de l'executor, tant suggestiva pera aquella
recerca d'antítesis estètiques que fou el romanticisme, té una
literatura propia, genuina, privativa, un aspecte de satanisme poètic, i
el seu nom de rèprob, qui paga les negrors de tota la conciencia social,
s'uneix an el dels paries cantats per la mussa dels romàntics, en les
estrofes d'Espronceda, en les ironíes de Heine, en les fantasmagoríes de
Víctor Hugo, el gran patriarca de tots els abolicionistes del patíbol,
junt amb Lamartine. I per contracop, el romanticisme de reacció
absolutista idealitza el butxí com a pedra angular de l'edifici social,
en les pàgines inhumanes de De Maistre, creador de lo que podríem
anomenar patibulisme.
## IV
Seguint la moderna evolució del dret penal, la pena de mort, com a
doctrina jurídica, ha hagut de evolucionar també, i aleshores els
tractadistes, veient la fallida dels arguments tradicionals en favor del
patíbol, s'han vist precisats a cercar-ne d'altres més conformes amb la
fòrmula penal de la hora. Desde'l concepte històric de la pena com a
satisfacció espiritual de la justicia ofesa, el dret ha passat a l'idea
de defensa social pura i simple o a l'idea (més humana) de correcció del
delinqüent. No cal aturar-se a considerar l'absoluta incompatibilitat
entre la pena de mort i el sistema correccional. Ens queda doncs,
únicament, considerar la veritablement inhumana teoría qui vol fer
compatibles la pena de mort com a sanció amb la doctrina de l'absoluta
irresponsabilitat del delinqüent. Pera aquesta coneguda escola penal del
determinisme ètic, la pena de mort es una extirpació del membre social
podrit, es l'aniquilament del criminal com una fera, no en vista de la
seva conciencia de crim, sinó en vista del perill social que implica. No
crec pas que hi hagi en el nostre capdal de doctrina contemporania una
més inhumana i vergonyosa concepció. Si el criminal es sempre un
vesànic, un boig, un anormal, creencia de la qual en certa manera
participo, aleshores el crim de la societat qui'l mata sería el
veritable crim, exercit amb responsabilitat i conciencia. I si en tal
cas proclamem lícita la pena de mort, s'ha d'aplicar-la també an els
bojos homicides, o an els malalts atacats de malures infeccioses,
d'epidemies, com a homicides inconscients de la societat. I si la
reclosió en les presons no es garantía perfecta pera'l reste dels
ciutadans, la llògica implica que tampoc ho són els hospitals, els
manicomis, els llatzarets, les quarentenes!
## V
He parlat, fins ara, de la pena de mort com a dret. Dedicaré quatre
paraules a la pena de mort com a fet. I, per de prompte, me fixaré en
una consideració que crec veritablement capital: l'última pena no recau
exclusivament sobre'l condemnat; recau, amb més extensió i tal volta amb
més intensitat, sobre la seva familia, es dir, sobre innocents. Perquè
la mort es una contingencia horrorosa pera'l ciutadà a qui se li aplica;
però hi ha encara un dolor més fort pera molts: l'execució d'un fill! Es
que no hi ha pares, es que no hi ha, sobre tot, mares qui posaríen
voluntariament el cap sota l'instrument de suplici pera salvar la vida
dels fills? Aquí teniu una altra suprema i vitanda immoralitat d'aqueixa
llei iniqua. I no sols es un torment moral esglaiós aquest qui fa una
Dolorosa de cada mare, sinó que, ademés, la societat, impía, inexorable,
redueix a l'interdicte d'una deshonra perpetua el nom mateix de la
familia del reu, en una excomunió infamant i definitiva.
Com a fet, cal dir també que la pena de mort es una violació sacrílega
de lo incognoscible, i posa una mà profana en el domini de l'infinit. Es
que l'home pot desterrar l'home a la no existencia o a les existencies
tenebroses i desconegudes de més enllà? Es que, pera els qui creguin en
Deu, pot esser lícit que l'home faci obra reservada a Deu, destruint una
vida abans del terme natural? Es que pot alçar-se aquest vel terrible
sense que l'acte de qui ho faci sía comparable an el sacrilegi simbòlic
dels qui aixecaren el vel de l'Arca i caigueren ferits del llamp, segons
se conta a l'Escriptura?
Ja sento la paraula amb que certes multituts solen acullir aquestes
generoses creuades contra la pena de mort. Sentimentalisme,
sentimentalisme cursi... Bé, doncs; aquest sentimentalisme ha creat la
civilització; aquest sentimentalisme acabarà demà amb les guerres, com
ahir acabà amb l'herencia bàrbara de totes les infancies populars. I per
altra part, ¿es que (com notava molt bé en Benavente), no es també un
sentimentalisme oposat aquell frenesí amb que totes les veus de
crudeltat social demanen la sang de les víctimes, els díes en que
consideren indefensos els interessos de casta, de jerarquía o de
riquesa, interessos que tenen d'esser per força atacats si hem d'obrir
pas an el pervenir?
Arribem ara a un altre argument formidable contra la pena capital: el de
la seva irreparabilitat i el de la condició falible de tot tribunal. La
pena de mort equival a la proclamació de l'infalibilitat de la justicia
humana. I, de fet, una antiga ficció legal ha volgut imposar aquest
dogma a la justicia amb el respecte idolàtric, de noli me tangere, de
taboú, a lo que s'en ha dit cosa jutjada. Tots recordarem exemples
d'ocasions en que s'ha volgut retreure (pera apagar discusions en que'ls
governs se sentíen febles) l'autoritat indiscutible de la cosa jutjada.
Vet-aquí una prova més de que la nostra societat se troba encara en lo
que'n deia August Comte l'estat teològic, i de que'l catolicisme ha
inficionat de tal manera els fonaments de la nostra ciutadanía, que la
por al lliure examen ataca fins les garantíes més fermes de la llibertat
i de la sobiranía populars. L'època nova que nosaltres voldríem iniciar
aquí, es la d'una indefinida revisió de tots els valors religiosos,
morals, socials, jurídics, polítics; perqué aquesta revisió es, en
definitiva, el progrès humà, la llum, el sentit de lo millor, l'ideal,
totes les parts nobles de l'economía humana, totes les perfectibilitats
de l'historia; i podríem anar seguint aquesta serie gloriosa de
revisions a travers les èpoques, com a fites deixades en el camí de la
gloria per tots els hèroes i per tots els savis, qui tenen, cada un, el
seu nom donat a una revisió salvadora i regeneratriu, com qui bateja un
estel més en l'infinita Vía Lactia. Ah!, aquesta nebulosa es una Vía
roja, vermella de la sang generosa amb que cada redemptor ha amarat la
terra; i la supressió de la pena de mort, quan sía definitiva, s'haurà
alcançat a copia d'infinites penes de mort rescatadores.
Dedicaré ara una ràpida recordança an aqueixa teoría de víctimes
ilustres qui en totes les nacions formen el martirologi de la Ciutadanía
i de la Llibertat. Es que, pera la propia civilització cristiana, el sol
exemple de l'injusticia del Calvari no fora ja un argument incontestable
contra la pena de mort? Es que, pera el propi règim constitucional de
l'Espanya present, la llista immensa de les víctimes fernandines no
bastaría a desterrar pera sempre dels nostres codis la pena qui tals
matances produí? Penseu que'l mateix poble qui matava els homes de la
llibertat i del constitucionalisme els hauría aclamat pocs anys després,
i que ara ha inscrit, amb la mateixa mà qui els entregà a la mort, llurs
noms en lletres d'or a la capsalera del Palau de les lleis, pera que
ells, víctimes de la llei, presidissin la creació de les altres lleis i
les perfumessin de llur sang generosa, no pera que tals lleis causessin
noves víctimes, esperant el marbre dels futurs Congressos, sinó pera que
l'exemplaritat formidable dels errors jurídics fos testimoni etern de la
flaquesa humana.
Jo no'ls citaré aquests hèroes triomfants de la mort, qui avui cooperen
amb llur presencia immaterial en la nostra tasca. Però deixeu que, a la
memoria de tots ells, deposem una branca de roure.
L'autoritat de la cosa jutjada va rebre un cop mortal en els debats del
procés Dreyfus. Aquell es un moment qui romandrà significatiu en
l'historia contemporania, perqué representarà, en lo jurídic,
l'emancipació de tot religiosisme legal, com el principi constitucional
i la supressió del dret diví dels reis són, en lo polític, l'emancipació
d'un altre religiosisme.
La justicia humana es una cosa essencialment insegura. Es, ademés, en la
seva aplicació extrema, literal, la *suma injuria*, com deien els
romans. I pera obviar a les injusticies de la justicia, els homes han
inventat la gracia, el perdó, l'indult, reste del principi qui atribuía
an els reis l'administració originaria de justicia i per tant el dret de
vida i mort sobre'ls homes. Però l'indult, en sí, es una institució
immoral. La seva concessió depèn de causes moltes vegades ben diverses
de les depuracions de justicia, com són una festa reial, l'adoració de
la Creu en els Divendres Sants, un clam colectiu i de ocasió, a l'atzar
de la sentimentalitat pública. L'indult sol esser una mida política, i
no jurídica. La vida o la mort dels reus se juga a la sort de les
corrents d'opinió o de les conveniencies d'Estat. Un tractadista francès
va dir-ne la lotería de la mort. Avui serà indultat un criminal odiós, i
demà's denegarà l'indult a un pobre home. Els exemples són eloqüents...
## VI
La pena de mort en l'historia, conforme ha anat disminuint en el nombre
i l'extensió de les seves aplicacions, ha canviat també en la seva
qualitat. Vull dir que desde'l concepte de suplici, o sía de dolor
suprem infligit an el condemnat, com un càstic, com una pena en el
veritable sentit de la paraula, s'ha passat an el concepte de supressió
de la vida amb supressió del dolor. Com a conseqüencia de la doctrina
beccariana, la guillotina francesa, avui imatge tètrica i vil, va esser,
en son día, casi un instrument medical, en que'l cirurgià Louis (d'aquí
el nom de *Louison*) i el metge Guillotin donaven mostra, a llur manera,
de la famosa sensiblería característica de la fí del segle XVIII. Poc
deuríen pensar que ben aviat la guillotina havía de tenyir la seva
geniva torta amb sang de reis, amb sang representativa i expiatoria de
tot un règim qui moría, com si la ira desfermada d'un cataclisme popular
volgués venjar, amb la mort pura i simple, la tradició de l'antiga
barbarie penal. Qui compari la furia momentania, febril i malaltiça de
1793 amb la freda i sistemàtica crudeltat legal de l'antic règim, podrà
judicar serenament l'obra de la Revolució, trànsit entre les dues
èpoques. I qui hi compari, plàstica i concretament, el suplici refinat i
llarguíssim d'un Damiens (el regicida frustrat de Lluis XV) o d'un De la
Barre (el cavaller qui morí per no haver volgut saludar una professó)
coneixerà l'immensa distancia entre temps i temps. Afegeixi-s a tal
diferencia la supressió de la barbarie processal del torment, qui
implicava la possibilitat natural de l'innocencia del torturat. Entre'ls
dos règims hi ha, doncs, en quant a la pena de mort, l'evolució desde'l
concepte pena o dolor an el concepte supressió de vida. La guillotina
era una mena de cloroform. En aquest concepte, l'electrocució (qui ha
donat a voltes, com tots els instruments, resultats contraris) es una
prova més d'aquest penalisme. En els temps futurs, quan la pena de mort
sía una llunyana barbarie, estudiada en l'historia, les nostres
descendencies no podran compendre còm podía coexistir amb les ciutats
d'avui la figura del patíbol; i tindran pera aquest record el mateix
gest de repugnancia que'ns inspira avui a nosaltres el torment, la
tortura processal.
En la nostra llegislació podem notar, darrerament, reformes qui han
volgut atenuar l'horror del suprem càstic. Una d'elles es la disminució
de les hores forçoses de capella; la capella, imposada per un escrúpol
religiós, es un reste de refinament en la mort: es una mena de torment
moral, suprimit ja per tot arreu. Una altra reforma es la qui separà de
la vista del públic les execucions, amb una patent inconseqüencia
respecte al principi de l'exemplaritat. A Anglaterra les execucions són
efectuades també a porta tancada. A França són encara públiques. Recordo
que quan va presentar-s'hi la proposta de llei demanant que la
guillotina quedés relegada a l'interior de les presons, tots els
abolicionistes votaren en contra, perqué cregueren que la publicitat
escandalosa d'aquells fets era una garantía de que la conciencia social
clamaría més prompte per la supressió total de la pena.
Vagi ara una salutació entusiasta a les nacions qui tenen ja suprimit el
cadafalc. Vagi, singularment, a la jova i nobilíssima República de
Portugal, preclar exemple pera l'Iberia. Vagi a Italia. Vagi a l'estol
d'aquests abolicionistes francesos, vençuts ahir per l'endarreriment
social de les multituts parisenques. I vagi, en fí, un vot pera que
Espanya doni aviat an el món aquesta lliçó de noblesa i de dignificació,
aquest imperialisme de gloria, irradiador i exportador d'una
espanyolitat qui verament podría erigir-se en europeitat doctrinal i
exemplaríssima, reduint les nostres antigues negrors històriques.
## VII
He d'afegir unes paraules sobre la pena de mort en les jurisdiccions o
en les lleis d'excepció.
Cada vegada que les veus del poder han parlat d'una pròxima supressió de
la pena de mort, no han mancat de dir que l'abolició no s'extendría a la
jurisdicció de guerra. I en aquest punt calen algunes distincions.
Italia, qui té suprimida la pena de mort, la conserva en la jurisdicció
militar, però sols en el temps de guerra. Vet-aquí una aclaració ben
necessaria. A nosaltres, de moment, no'ns importaría que la llegislació
espanyola adoptés el mateix principi. La guerra, per sí sola, representa
un instint atàvic consemblant an el de la pena de mort. De fet, es una
pena de mort aleatoria. I com és un estat anormalíssim, pera lograr el
qual se necessiten fortes coaccions, la pena de mort n'es una natural
conseqüencia. Però voldríem, en canvi, la supressió absoluta de la pena
de mort en temps de pau, així en la jurisdicció militar com en la civil.
No creiem que sía d'una absoluta necessitat pera la disciplina, com creu
un tòpic corrent. Caldría, en aquest punt, fer una comparació entre les
sancions senyalades en els diversos Còdics militars d'Europa, i
modificar, en vista d'elles, el Còdic espanyol, repetides vegades
calificat d'arcàic.
S'ha de tenir en compte, ademés, que'ls delictes penats de mort, en
jurisdicció militar són de dues classes: o bé els de disciplina, o bé
els d'orde públic. Uns i altres són delictes pera'ls quals, en general,
no regeix l'extradició, i per tant no són considerats delictes
universals, delictes naturals; sinó delictes artificials, locals,
nacionals, polítics, creats per la llei i no per la naturalesa. Els
homes sobre qui recauen en general aquestes condemnes no són criminals
nats, professionals; sinó ocasionals, adjectius. Si acudim a l'historia,
veurem que les víctimes proclamades avui ilustres foren un día
sacrificades per jurisdiccions excepcionals o de guerra, sota les ires o
les passions del moment, unides a la rapidesa dels tràmits. Alguns
d'ells ahir foren criminals i avui són hèroes: ¿quínes honres nacionals
semblaríen abastament avui, per exemple, pera'l general Lacy, o pera
l'Empecinado, o pera Torrijos, si poguessin ressucitar?
## VIII
La subsistencia de la pena de mort es un perill general, contra lo que
podría semblar tal volta an els qui aixequen les espatlles egoistament,
tot dient-se: Què se m'endona a mí d'una penalitat en que mai cauré?
Però ¿es que aquest bon burgès sab en quines apariencies de crim pot
demà tombar, o sota quin monstruós error jurídic pot esser enclós? ¿Es
que ha meditat bé les conseqüencies que podría portar-li una revolució
victoriosa plena de repressalies i de venjances? L'abolició del patíbol
implicaría una dolcificació general de les costums, privades i
públiques, i amb el transcurs dels anys sería un impossible natural pera
l'humanitat el restabliment de la pena de mort, com ho sería avui en les
terres de civilització, el de la tortura judicial. Així com crec
profondament que la pena de mort fomenta l'assassinat, crec que
l'abolició fomentaría l'educació moral de l'home i del poble,
moralitzant per de prompte el poder, com a representació veritable de
les seleccions, dels més dignes. La societat no ha d'imaginar-se com una
Medea qui degolla els fills davant el Poble, ni com un Moloc diví que
devora els humans en sacrifici. En la protesta general que s'eleva de
per tot arreu les vetlles d'execució, hi ha un ressó de conciencia; es
el vagir infantil de la futura conciencia, del grau pròxim i superior de
la conciencia humana, en l'esdevenir del seu transformisme, reaccionant
contra la conciencia d'ahir, més pròxima an els orígens bestials.
La meva petita gloria d'escriptor se xifraría precisament en haver
contribuit, en la mesura de mes forces, an el despertar d'aquella nova
conciencia...
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA PENA DE MORT ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
