The Project Gutenberg eBook of Gent d'ara
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.
Title: Gent d'ara
Comedia en dos actes
Author: Eduard Coca y Vallmajor
Release date: December 11, 2025 [eBook #77439]
Language: Catalan
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK GENT D'ARA ***
Gent d'ara
Comedia en dos actes
Eduard Coca y Vallmajor
1908
A la memòria del meu germà Joan de la Creu
L'Autor
PERSONATGES
EL SENYOR FRANCISCO RIMBAU.--Home d'uns cinquanta anys. Serio y
autoritari. Vesteix molt modestament y a la antiga.
LA SENYORA ROSA.--Esposa del senyor Rimbau. Dòna d'uns quaranta cinch
anys, ben conservada y molt sensata. Vesteix ab molta modestia.
DONYA MERCEDES.--Senyora _sabia_, molt desenvolta. Té uns trenta cinch
anys, y vesteix bé. Porta _impertinentes_.
SENYOR JOSEPH.--Marit de la sabia. Tipo tranquil, calmós y burleta.
Quaranta anys. Vesteix de _senyor_.
DON IGNASI.--Un tonto presumit. Té seixanta anys. Posat d'home
venerable, cabell y bigoti blanchs, un xich calvo, en fi, aspecte de
sabi.
JOANET.--Dinou anys. Aixerit y elegant. Es fill del senyor Rimbau.
LLUIS.--Dinou anys. Amich íntim de Joanet, y, com ell, trempat y
elegant.
ANTONIA.--Criadeta de dos duros,
Aquesta comedia va estrenarse al Teatre Novetats, per la "Nova Empresa
de Teatre Català", baix la direcció de l'Adrià Gual, la nit del 18 de
Novembre de 1908, baix el següent repartiment:
_El senyor Francisco Rimbau_, senyor Lapera; _La senyora Rosa_,
senyoreta Masriera; _donya Mercedes_, senyoreta Fremont; _El senyor
Joseph_, senyor Puiggarí; _don Ignasi_, senyor Vilallonga; _Joanet_,
senyor Gimbernato; _Lluis_, senyor Bley; _Antonia_, senyora Roura.
## ACTE PRIMER
Casa antiga d'un carrer de l'interior de Barcelona. Portes laterals y
fondo. Epoca actual. Mobles vulgars. Sofà, sillons, cadires, taula de
centre, cortinatges y en les parets cromos de _Donya Juana la Loca_ o
cosa per l'istil. Tot molt endressat y en ordre. Es entrada d'estiu.
Es nit. Dreta y esquerra del apuntador.
### ESCENA I
SRA. ROSA y SR. RIMBAU
(_La primera asseguda en una cadira davant d'un vetllador, repassant
mitjes, y'l segón passejantse agitat_)
RIMBAU
Ja feya temps que ho veya jo. Per això no m'ha vingut de nou. Bé prou
que t'ho havía dit: aquest xicot va per mal camí, acabarà malament...
y mira: ja ho has vist. (_Pausa. La Rosa ab la vista fixa en terra
mou el cap com assentint_) Y lo que'm dol més es que tota la culpa la
tens tu!
ROSA
(_extranyada_)
Jo?
RIMBAU
Si, tu, tu! Si quan el noy va sapiguer de lletra y un xich de comptes
m'haguessis ajudat a inclinarlo al taulell avuy acanaría més be que
jo. Però vas empenyarte en que fos sabi...y aquí ho tens: ara ja no'n
té prou ab el batxillerat; vol ser "artitectu".
ROSA
(_humil_)
Què t'hi diré, Francisco?
RIMBAU
Què m'hi diràs? Y què m'has de dir! Que tu ho has fet ab bona
intenció, però que per ser massa mare m'has perdut el noy.
ROSA
Però, Francisco, per què parles aixís? En Joanet no es un perdut;
pobre fill meu!
RIMBAU
Ah, no, tu diràs! Un xicot, un mocós de dinou anys que's revela
contra la autoritat de son pare, y que ja fuma, d'amagat meu, però
fuma, quan jo, que ja he tombat els cinquanta, may m'he vist un
cigarrot a la boca!
ROSA
Y d'això'n dius ser un perdut?
RIMBAU
Com que sí!
ROSA
Vaja, Francisco, tu exageres molt.
RIMBAU
Sí; sí, ja exagero! Ja ho veuràs si exagero.
ROSA
Es clar que sí. Jo no't negaré que hauría sigut millor que en Joanet
s'hagués aficionat al negoci. Però què vols ferhi si li ha donat per
l'estudi
RIMBAU
L'estudi? La vagancia, que no es rés més això del estudiar. Ves qui'm
farà creure que pera poguer fer una casa se necessita passar tants
anys regirant llibres. "Papadineros" son això: vethoaquí. (_Pausa. Ab
ènfasis_) El senyor vol estudiar. Es clar. El negoci es poch per
ell... Deshonra això de la botiga.
ROSA
May ha dit tal cosa.
RIMBAU
No caldría sinó. Si s'atrevís a semblant cosa, encara li ventaria una
plantofada ab tots els seus dinous anys. Ah! Es que per això!
ROSA
Francisco, home, calmat.
RIMBAU
Digues que ho probi... (_pausa_) Quan penso que aquest xicot quan
tenía cinch anys era tan obedient, tan dòcil... y avuy, avuy que
hauría de tenir més entreniment, avuy té: se'm gira d'esquena.
ROSA
Qué compares, home!
RIMBAU
Que comparo?
ROSA
Y es clar. Avuy es un home, y ha vist coses, y ha agafat aficions...
y...
RIMBAU
Vaja, prou! No vuy sentirte dir més disbarats. Ho veus, ho veus com
ets tu qui'l perts? Però ja ho he dit: o jo deixaré de ser qui soch
o'l noy serà botiguer, mal li pesi. (_Se sent trucar_)
ROSA
(_resignada_)
Tu mateix. Fes lo que coneguis!
RIMBAU
(_autoritari_)
Es net que ho faré. Soch el pare y l'amo, y mano, y passarà per
l'adressador... o com si fill no tingués.
ROSA
(_plorant_)
Bé prou que ho veig que jo seré la víctima! (_plora_).
RIMBAU
Vetaquí com ho arregleu les dones: plorant.
### ESCENA II
RIMBAU, ROSA, y ANTONIA _pel foro_
ANTONIA
Hi ha don Ignasi.
ROSA
Jo me'n vaig, no estich per visites (_mutis per la segona dreta_).
RIMBAU
(_sech a Antonia_)
Que entri, dona, que entri. (_Antonia mutis_). Veyam don Ignasi, que
es home de talent, qué m'hi dirà!
### ESCENA III
RIMBAU y DON IGNASI
RIMBAU
(assegut en un silló)
Endavant, endavant, don Ignasi.
IGNASI
Còm va, senyor Francisco?
RIMBAU
Tirant. Y vostè?
IGNASI
Sempre'l mateix. Y la senyora Rosa y'l noy?
RIMBAU
La Rosa bé... El noy... Del noy no sé pes que'n farem!
IGNASI
Que'l tenen malalt?
RIMBAU
Del cap.
IGNASI
Un atach?
RIMBAU
De bogería!
IGNASI
Que parla formal?
RIMBAU
Y tant si hi parlo de formal. Figuris que m'ha agafat la seba de
ferse
"artitectu" y plantarme la botiga. Això no es un atach de bogería?
IGNASI
Y es clar que ho es... Però'm deixa parat... Y tan entenimentat que
semblava!
RIMBAU
Donchs ja ho veu.
IGNASI
Si que, "amigu", ja es ben be allò que diuen... Quin mon!
RIMBAU
Fassis ilusions dels fills!
IGNASI
(_assentantse_)
No me'n sé avenir. Un xicot que ja té la carrera feta... Oh, oh, vaja:
ja feya be la vella que no's volía morir may.
RIMBAU
Sí, senyor, sí, sembla mentida, però es veritat.
IGNASI
Sab què son això? Companys...companys. Es allò que's diu: comensem
d'anar sols y...rès.
RIMBAU
Jo també ho dich.
IGNASI
Companys, no ho dubti (_pausa_) Oh, y arquitectu, el tonto. Fer cases
pels altres; "vaya" un gust!
RIMBAU
Es lo que dich jo.
IGNASI
Quín jovent puja!... La Rosa deu tenirne un disgust gros... es clar...
Unich fill, y arquitectu! (_ampulós_)
RIMBAU
Oh... jo li diré. La Rosa no vuy dir que no estigui disgustada...
però... no sé, me sembla que està molt de la banda del noy. Aqui
precisament està la cosa.
IGNASI
Bé... es allò... Es mare, y la mare sempre es mare, que deya aquell.
RIMBAU
Troba que si'l noy no ve inclinat de la banda del taulell hem de
consentirli que s'entregui al estudi!
IGNASI
Oh, consentirli, consentirli... Y'l pare, que no es ningú? La
autoritat del pare es l'autoritat del pare. Si que estaríem frescos!
En el nostre temps, senyor Francisco, els joves, no... daixonses
tant, ni. teníen tanta... dallonses com els d'ara. Per això tot anava
més bé que avuy. Véliaquí.
RIMBAU
Si, miri... Precisament quan la Antonieta m'ha dit que vostè era aquí,
he pensat desseguida, don Ignasi, que es home d'experiencia, me
donarà, potser, un camí pera sortir d'aquest embull. (_pausa_) Que li
sembla que he de fer, don Ignasi? Aconséllim.
IGNASI
En casos aixís fa de mal donar un consell. Son coses de familia...
molt delicades y...
RIMBAU
Jo li demano, don Ignasi.
IGNASI
(_després d'una pausa y ab decisió_) Donchs, bé: per mí vostè ha de
mantenirse ferm. Vostè mana això y això ha de ser, perque'l pare...
es pare, desenganyis.
RIMBAU
Y si'l noy s'empenya en desobehirme?
IGNASI
Vostè ferm sempre.
RIMBAU
Y si se'n va de casa?
IGNASI
Vostè sempre ferm! Fermesa, senyor Francisco, fermesa. Si no's deixa
convencer, per ell farà... que sigui arquitecte... però may ab el
consentiment de vostè.
RIMBAU
(_ab recansa_)
Es que si se'n va de casa tinch por de que se'm acabi de perdre.
IGNASI
Que's perdi! Val més un fill perdut fòra de casa que desobedient al
costat del pare. Aquesta es la meva màxima, y si hagués tingut fills
penso que m'hauría donat bons resultats. (_pausa_).
RIMBAU
Y si féssim una cosa? Si vostè li parlés?
IGNASI
Oh! prou. Si vol ho faré.
RIMBAU
Si fassiho, don Ignasi, li agrahiré molt.
IGNASI
Y que les hi cantaré clares, perque jo ja ne sab com soch. Ademés hi
tinch cert dret perque, com qui diu, l'he vist nèixer y...
RIMBAU
Que li estimaré que me'l tombi, don Ignasi!
IGNASI
Dèixiho per mi. Quan arribi fassi per manera de deixarme sol ab ell.
Si vol també parlaré a la senyora Rosa.
RIMBAU
No hi serà de més.
IGNASI
Si, home, si, lo que vulgui. Ja ho sab.
RIMBAU
Veurà: Com que demà es festa y ab això del descans dominical no podem
obrir, ens en anirem a passar el dia a la torra. Vostè vindrà a dinar
ab nosaltres, y serà més fàcil trobar ocasió de parlar a tots dos. No
li sembla?
IGNASI
No està mal pensat. Vindré a dinar, però, ab una condició: que no vuy
que pera mí fassin cap extraordinari.
RIMBAU
Fugi, home. (se gent trucar)
IGNASI
Es que no ho vuy. Ja sab com soch jo. M'agrada la franquesa y...
RIMBAU
Entesos, entesos. Demà l'esperem a dinar a la torra.
### ESCENA IV
RIMBAU, IGNASI y ANTONIA _pel foro_
ANTONIA
Senyoret.
RIMBAU
Què hi ha?
ANTONIA
Hi ha donya "Marsedas" y'l seu senyor.
RIMBAU
Que entrin, dona, que entrin, aquets son de casa. (_a Ignasi_) Si té
ocasió de parlar ara ab la Rosa no esperi a demà, sab?
IGNASI
Dèixim fer, dèixim fer. Ja pot pensar que no perdré la primera ocasió
que's presenti.
RIMBAU
Vostè ja sab es lo que fa!
### ESCENA V
RIMBAU, IGNASI, SENYOR JOSEPH y DONYA MERCEDES
MERCEDES
Deu me'ls guart, senyors cars de deixarse veure.
RIMBAU
Se la saluda, donya Mercedes.
IGNASI
Què tal, senyora?
MERCEDES
Ah, don Ignasi també es aquí? Si que ho celebro.
IGNASI
Còm va, còm va?
MERCEDES
Jo sempre atrafegada.
RIMBAU
I senyor Joseph?
IGNASI
Qué fem, senyor Joseph?
JOSEPH
(_calmós_)
Per ara, bé.
MERCEDES
No gaire de bé. Fa uns quants dies que fa una carota que no m'agrada
gens.
JOSEPH
(_ab sorna_)
Si... Fa uns quants dies que faig una carota que a la meva dóna no li
agrada gens.
IGNASI
Però vostè's troba bé?
MERCEDES
No s'hi pot trobar gaire de bé.
JOSEPH
(_ab sorna_)
Si... no m'hi trobo gaire de bé.
RIMBAU
Donchs, cuidarse, senyor Joseph, cuidarse que lo primer es conservar
el número hu.
JOSEPH
Aixís, ne tinch per temps: fins que toquin a conservar el zero a la
esquerra no'm tinch d'amohinar.
MERCEDES
Aquest sempre està de broma, Y la Roseta?
RIMBAU
Es per allí dintre. Rosa... Rosa... Surt, que hi ha donya Mercedes.
JOSEPH
(_fort_)
Y'l senyor Joseph.
RIMBAU
Això ja se suposa.
JOSEPH
Veu allò del zero? En lloch d'anunciarme a mi y suposar a la dòna,
s'anuncia a la dòna y se'm suposa a mi.
IGNASI
Que es susceptible!
RIMBAU
Y tal!
MERCEDES
Vaja, prou. Sempre estàs ab lo mateix.
JOSEPH
(_baix_)
Ja callo! (_s'asseu y's posa a llegir el diari_).
RIMBAU
Donchs què conta, què conta aquesta senyora?
MERCEDES
AY, res: no sé res. He passat tota la setmana treballant
desesperadament.
RIMBAU
Que han desestorat?
MERCEDES
Y ara? No senyor, no. Lo que'm dona tanta feina es una novela que
estich acabant.
RIMBAU
Ja la llegirem.
IGNASI
No'n caldría d'altra. Y còm se titularà?
MERCEDES
Encara no ho sé. Estich dubtant entre "Amor libre", que es el
problema, y "Rosalía", que es el nom de la protagonista.
RIMBAU
Molt bé!
IGNASI
Vostè, senyor Joseph, ja la deu haver sentida!
JOSEPH
(_ab retintín_)
De certa manera... sí, senyor.
IGNASI
Vaja, que ha de ser una delicia tenir una esposa aixís.
JOSEPH
No me'n parli!
MERCEDES
Quí, aquet? No ha vist home més refractari a les belles lletres.
RIMBAU
De veres?
JOSEPH
Dèixila dir, dèixila dir. A lo que jo soch refractari no es a les
belles lletres sino a les belles que escriuen.
MERCEDES
Hi té una manía.
JOSEPH
Tothom té les seves, noya, y si tu tens la d'escriure, respecte la
meva de creure que no ho hauríes de fer.
IGNASI
Peró si la senyora te condicions pera'l... conreu de la literatura,
per qué ha de privar... al terrer que l'ha vist neixer... de les
seves produccions?
RIMBAU
Naturalment.
JOSEPH
(_mirantse a Rimbau y Ignasi_) Ab això del terrer confesso que no hi
havía caigut. De tots modos consti que jo mayli he escatimat la tinta
perque'm sé fer càrrech de que en el mon tots tenim un defete o
altre.
IGNASI
Vaja, senyor Joseph, que no té rahò.
JOSEPH
No n'he tinguda may.
MERCEDES
Dèixil estar perque no'l podrà convéncer.
RIMBAU
Per què no escriu vostè també?
MERCEDES
Això dich jo.
JOSEPH
Perque la dòna'm té la ploma... y, ademés, un o altra s'ha de cuidar
de que'l dinar no s'agafi.
MERCEDES
(_ofesa_)
Y ara! Qualsevol que't sentís se pensaría que jo soch quí sab què.
Sort que aquí ja'ns coneixen prou.
JOSEPH
No t'enfadis, dòna, no t'enfadis. Segons ahont ja no ho diría. Déixam
fer un xich de broma: tu bé fas versos!
### ESCENA VI
RIMBAU, IGNASI, MERCEDES, JOSEPH y ROSA
ROSA
Que conten de bo aquets senyors? Còm va senyor Joseph? Y vostè, donya
Mercedes?
JOSEPH
Bé, y vostè, senyora Rosa?
MERCEDES
(_a Rosa_)
Qué diu, que diu aquesta senyora?
ROSA
(_a Joseph y Mercedes_)
Tan temps sense véurels!
MERCEDES
He estat molt ocupada.
ROSA
Séguin, séguin. Ah, Don Ignasi es aquí? No l'havia vist!
(_el saluda_).
IGNASI
Jo ja se sab: la visiteta de reglament.
ROSA
Y que li estimem molt.
MERCEDES
Y en Joanet que s'ha fet que no'l veyem may? Deu ser a la botiga?
RIMBAU
(_apesarat_)
Si... a la botiga!
MERCEDES
Què vol dir?
ROSA
Ca, rès, coses den Francisco.
RIMBAU
Deixat de còses den Francisco. Donya Mercedes es de casa y ja pot
sapiguerho.
MERCEDES
Qué ha passat?
RIMBAU
Miri: que'l noy se'ns ha donat al estudi y no vol sentir parlar de
taulells ni de res que s'hi sembli!
MERCEDES
Qué'm diu?
RIMBAU
Lo que sent: vol ser "artitectu".
JOSEPH
(_alsante_)
Li aprobo!
RIMBAU
Qué diu?
JOSEPH
(_decidit_)
Que li aprobo, Jo pogués tornar a jugar, ja li asseguro que sería jo
el qui faría noveles! (_torna a seure_).
MERCEDES
Qué sabs tu, que sabs tu! El senyor Francisco te rahó d'estar
disgustat, En Joanet tenint, com té, el "porvenir" a la botiga no
deuría ocuparse d'altra cosa y deixarse de estudis y músiques. Els
homes s'han de dedicar al negoci que es el pa de casa.
JOSEPH
Y les dones a escriure, oy?
MERCEDES
Tot lo día estàs ab la mateixa cansó: no sabs dir res més.
ROSA
(_posant pau_)
Ba, ba, deixemho correr y parlem d'altra cosa.
MERCEDES
(_enfadada_)
Si, perque aquet tot lo que sigui mortificarme...
RIMBAU
Vaja, prou. Si ho sé no dich res. (_pausa_)
ROSA
Y donchs, que no surt donya Mercedes?
MERCEDES
Surto poch. No m'agrada Barcelona... Ja veurà: acostumada
a _Alemania_.
IGNASI
Es clar, se comprén. Deu ser més animat alló.
MERCEDES
Uy... es tota un altra cosa. Més moviment, més vida, més educació, més
elegancia, més... tot, vaja!
IGNASI
Que hi va estar molt temps?
MERCEDES
Ja ho crech: hi soch educada!
IGNASI
Doncbs ja deu sapiguer parlar alemany.
ROSA
Figuris!
MERCEDES
Com el català, sino millor.
IGNASI
Jo vaig comensar a apendre'l francès, però vaig haver de deixarho
correr. No'm probava!
MERCEDES
Cregui que'l sapiguer idiomes es una gran cosa. Jo se l'espanyol, com
se suposa, l'alemany, l'italià, el francès y un xich el llatí.
RIMBAU
Y vostè, senyor Joseph?
JOSEPH
Jo sé que la meva dòna sab tot aixó... que, pera un bon marit, ja es
sapiguer prou... y massa.
ROSA
Be, no digui que molt satisfet n'està.
JOSEPH
Figuris, no penso en altra cosa.
IGNASI
Y que, per més que ho negui, ben orgullós se'n sentirà de la novela.
JOSEPH
Es clar, com que en part se pot dir que es meva.
RIMBAU
De vostè?
JOSEPH
Si senyor, si, meva. No es la meva dóna qui la ha feta? La meva dòna
en conjunt, y en mérits del jou matrimonial que va imposarme el
càpellà la diada dels Sants Ignocents del any 1893, de eterna
recordança, no es Mercedes Dolorit de Comas? Donchs si _tota_ la dòna
es de Comas, la novela també serà de Comas y com que el Comas de la
dona soch jo, la novela en part, es meva. No'n seré l'autor material,
peró lo que es la pena que'm correspongui com a "còmplice", ningú me
la treurà de sobre, Velsiaqui explicat.
MERCEDES
(_mofeta_)
Mireu, el graciós... Sembla mentida que no te'n donguis pena.
JOSEPH
Pena de qué?
MERCEDES
De dir lo que dius.
JOSEPH
No sé de que't queixes. Reclamo la paternitat que'm pertoca d'un fill
teu, cosa molt natural en un marit que te confiansa ab la seva dóna.
RIMBAU
Encara'ns farà riure!
JOSEPH
Ja'ls hi convé riure una mica perque ab la novela hi ploraràn molt.
MERCEDES
(_violenta_)
Que ets pesat!
IGNASI
(_decidit_)
Bé, qué fem aquí parats? Que no ha d'haverhi un xich de bescambrilla?
RIMBAU
Com vulguin.
IGNASI
Apa, apa, donchs, que'ns distreurem un xich.
ROSA
Anem al menjador que la taula es més gran. (_mutis Mercedes y Rosa per
la segona dreta_).
IGNASI
Com vulguin.
RIMBAU
Que no ve, senyor Joseph?
JOSEPH
No. Me quedo a llegir el diari.
IGNASI
Apa, home!
JOSEPH
No, no, gracies. Sense mi estaràn més descansats. Si jo juBués la meva
dòna senyalaría el "tres" tota la vetlla.
RIMBAU
Qué vol dir?
JOSEPH
Qué faría morros sempre!
IGNASI
Que es plaga!
RIMBAU
Anem, anem. (_com les dugues senyores hauràn fet mutis quan el senyor
Rimbau diu: No ve senyor Joseph? Mercedes no haurà sentit lo dels
morros_).
### ESCENA VII
JOSEPH
Aneu, aneu a fer la bescambrilla. Jo'm quedo a fer el "solo" que'm va
més bé pels nervis. Aquet don Ignasi me fa posar malalt. (_comensa a
llegir el diari, Després d'una pausa_) Es dir que en Joanet no vol
ser botiguer? No'm ve de nou, sempre m'ho he pensat que no tenía pam
de cana! Y's coneix quel noy ha parlat clar. Ay, ay, quin escàndol
deu haverhi hagut. Ab el geni del senyor Francisco lo de dalt deu
haver anat abaix. De segur que ha sortit tot alló del "crédit de la
botiga", la
"tradició de la familia", la "suhor del pare", els "sacrificis pera
pujar als fills" y demés vulgaritats d'aquets senyors Franciscos que
perque no han conegut vicis se pensan tenir virtuts. (pausa) Que
m'agradaria sapiguer que ha passat... Calla! Potser la Antonieta
me'n donarà rahó. (_cridant al foro_) Antonieta... Antonieta...
### ESCENA VIII
JOSEPH y ANTONIA
JOSEPH
Escolta noya.
ANTONIA
Qué mana, senyoret?
JOSEPH
Te vaig a preguntar una cosa... però es ab fi de bé. Te dich això
perque no tinguis cap recel.
ANTONIA
Digui, digui.
JOSEPH
Que has sentit si'l senyor y'l senyoret se disputaven un día
d'aquets?... Ahir o abans d'ahir...
ANTONIA
(_escamada_)
Ay, no senyor, jo no sé rés, pobre de mi!
JOSEPH
De veres no sabs rés?
ANTONIA
(_confosa_)
Ahir, després de sopar, me va semblar que's disputaven aquí, a la
sala, però com que teníen la porta tancada.
JOSEPH
Y que vas sentir escoltant darrera de la porta?
ANTONIA
Ay, senyoret, no vaig pas escoltar.
JOSEPH
Però si això ho fan totes, dóna.
ANTONIA
No veu que ía tan poch temps que he vingut de fora?
JOSEPH
Y que no teniu portes a fora? Vaja, dona, vaja, explicat que es pera
fer un favor al senyoret.
ANTONIA
Es que si ho sabíen...
JOSEPH
No ho sabràn pas. Esplícat, cuita, abans no vinguin.
ANTONIA
El senyor estava molt cremat... N'hi deya de coses al senyoret! El
senyoret, per això n'hi deya moltes de coses al senyor. El senyoret
deya que volía ser una cosa... extranya... com d'ajuntament...
JOSEPH
Arquitecte.
ANTONIA
Això... me sembla que si... Y'l senyor li deya que no'n sería y ell
que si y l'altre que no... Y la senyora plorava... Me van fer portar
un vas d'aigua... y no se rés més. (_se sent trucar_).
JOSEPH
Molt bé, noya, molt bé. Ja'n tinch prou. Ves a obrir.
ANTONIA
Ay, per Deu, senyoret, no'm comprometi!
JOSEPH
Fuig dòna. Que som criatures?
ANTONIA
Ay, no... perque ab el genit del senyor me treuríen. (_mutis foro_).
### ESCENA IX
JOSEPH
Ja se ji que volía sapiguer. M'ho pensava aixís mateix. La comedia de
sempre... Lo vell lluitant ab lo nou, la llum barallantse ab la
fosca. Pobre senyora. Rosa! (_se, posa a llegir el diari en el
silló_).
### ESCENA X
JOSEPH, JOANET y LLUIS
(_Joseph està un moment sol llegint el diari._)
JOANET
Hola, senyor Joseph.
JOSEPH
Hola, bones pesses. D'ahont veniu?
LLUIS
Carat que solitari està! Que l'ha castigat la senyora?
JOSEPH
Tu, no fassis bromes qu'encara no sabs com t'has de veure.
LLUIS
Com que'l veig tan sol!
JOSEPH
Son a fer la bescambrilla al menjador.
JOANET
Ab don Ignasi?
JOSEPH
Jo diría. Aquell es tonto peró constant.
LLUIS
Si que li guarda bones ausencies.
JOSEPH
Es la veritat, noy, y la veritat sempre's pot dir.
JOANET
Peró no sab alló que diuen?
JOSEPH
No he de sapiguerho? Entre la meva dona y jo ho sabem tot.
JOANET
Que volía dir? Veyam sí ho endevina?
JOSEPH
Si, home, si, que cantant les veritats se perden les amistats.
JOANET
Justa la fusta.
LLUIS
(_desprès d'una pausa_).
Vaja, a vostè que es un bon amich d'en Joanet li hem de dir una cosa.
JOANET
Vaja, home!
LLUIS
Qué, qué! Que es cap mal?
JOANET
Jo ho sé... però...
LLUIS
Donchs jo li vuy dir.
JOSEPH
No t'amohinis noy, perque ja ho sé.
LLUIS
Que va que no?
JOSEPH
Si, home, si.
LLUIS
Apa, donchs: digui.
JOSEPH
Que en Joanet vol ser arquitecte.
JOANET
D'ahont ho ha tret?
JOSEPH
Es això o no?
JOANET
Es això, però còm ho ha sapigut?
JOSEPH
Per ton pare mateix. Y encara sé més. Sé que ell no ho vol de cap
manera.
JOANET
Y digui per qué?
JOSEPH
Perque ton pare no veu res més que'ls quartos.
JOANET
Però si'n té molts.
JOSEPH
Ell no hi pensa ab els que té sino ab els que podría tenir, Es
d'aquells homes que han nascut pera saber guanyarne però no pera
saber tenirne. Ton pare es fill de Can Rutina de Vila Estreta, y
desde petit els seus pares varen "inocularli" --com diu ell-- la
sabia màxima de que s'havía de guanyar tota la vida y només viure la
meitat. Va venir a Barcelona y va posarse d'aprenent en "El Barato",
una botiga rònega y esquifida que hi havía a la cantonada del carrer
dels Cegos. Allí va apendre moltes coses, va apendre de portar pesses
a la espatlla sense tenir espatlles pera durles, tirar el carretó
sense forses pera tirarlo, dormir sobre'l taulell sense caure y
trencarse'l coll, comprar tabaco y no fumar, y menjar poch y
depressa, alimentantse molt y no pahint malament. Un día van
ensenyarli d'acanar bé, es dir curt, y van ferlo dependent: van
llicenciarlo. Aleshores l'home no va parar fins que's va veure amo
de
"El Barato incompatible", un botiga ab més llum, més luxe, més
géneros, més dependencia y menos mitja cana que el "Barato" que li
havía donat el
"ser" comercial. De llavors ensà ton pare no s'ha mogut de la seva
botiga ni s'ha enterat de res més que dels trànguls del negoci. Qué
vols que sigui? Cóm pot compèndret?
LLUIS
Per què's casava?
JOSEPH
Per no.haver de pagar minyona.
LLUIS
Per qué posava un fill al mon?
JOSEPH
Pera tenir un dependent de franch y un successor en el negoci,
JOANET
Però quina culpa'n tinch jo de que'l pare pensi aixís?
JOSEPH
Cap, noy, cap. Si no tens vocació per la mitja cana y estàs apasionat
per la arguitectura, tira avant y dèixat d'orgues. Lo que jo sento es
no serhi a temps, que si tocaven a comensar d'altre modo jugaria. Ben
pensat, noy, estudia forsa, feste arquitecte, y quan ne sàpigues me
faràs el monument de la dòna.
LLUIS
Sempre serà'l mateix!
JOANET
Ja veurà, senyor Joseph. Jo no he sigut criat com el pare, jo he vist
més mon, tinch més ilusions que ell y no vuy que'l meu nom quedi
endressat en els prestatjes d'una botiga.
JOSEPH
Penses bé, noy, penses bé y t'ho aprobo. Jo en el teu cas faría lo
mateix. Edúcat, instrueixte, ilustrat... y sobretot casat ab una dòna
que sàpiga menos que tú. El domini de l'home sobre de la dòna ha de
ser més moral que material. Pren exemple de mí. La meva dòna es bona
però ha estat educada a Alemanya... y no pots pensar lo que es un
tonto educat a Alemanya.
LLUIS
Encara'ns farà riure.
JOSEPH
No te'n riguis, no, que parlo serio.
JOANET
De tota manera la seva senyora es superior a les educades aquí.
JOSEPH
Ja ho crech: sab dir tonteries en cinch idiomes!
LLUIS
Ay, si'l sentía!
JOSEPH
Diría lo mateix. Diría gue tres fills que hém tingut tots tres se'ns
han mort a dida perque ella no ha sapigut criarlos ni en alemany, ni
en francés, ni en italià, ni en llatí, ni en espanyol. Diría que no
sab fer un ou ferrat en cap idioma, y diría, per últim, que malgrat
el seu llatí la administració de casa meva en les seves mans no ha
anat may gaire llatina.
LLUIS
Això li diría?
JOSEPH
Això y molt més. A mi la dòna m' "ofusca", m'eclipsa, pero no'm
domina. Jo no soch com la generalitat dels marits que tenen la dòna
sabia: la ciencia de la meva no arribarà may al punt de ferme creure
que he de despèndrem de les calces.
JOANET
Això son homes.
LLUIS
Tòquila, senyor Joseph.
JOSEPH
Y ara, tornant a lo teu, Joanet, viu previngut perque'm sembla que
tindràs feina. Ton pare es del morro fort y per lo que he sentit està
molt disgustat. Me sembla que't costarà sortir ab la teva.
JOANET
Prou que m'ho penso.
JOSEPH
El cor me diu que aquet totxo de don Ignasi, pendrà cartes en
l'assumpto y ho acabarà d'enredar.
LLUIS
Ja podría ser.
JOSEPH
Quan la meva literata y jo hem entrat estaven sols ton pare y don
Ignasi y, o molt m'enganyo, o pagaves tu la festa.
JOANET
Però, què faría vostè en el meu lloch?
JOSEPH
Lo primer parlar a ton pare ab molta humiltat, molta cordura y molt
respecte. Li deus aquestes atencions y has de guardalshi. Pensa que
es un equivocat y un ignorant... y sobre tot que es ton pare. Mira de
convéncel, prega, suplica, may amenassis...
JOANET
Però, y si tot es inútil?
JOSEPH
Ja ets prou gran. Quan hagis agotat tots els recursos obra com et
sembli. Però sobre tot respecta a ton pare fins desobehintlo....Y
molt compte ab don Ignasi.
LLUIS
Y per què s'hi ha de ficar don Ignasi?
JOSEPH
Perque té la pretensió de ser un "cúralo todo" y'l senyor Francisco li
ha demanat que intervingués.
JOANET
Donchs ab mi que no hi jugui. Si'm parla l'escoltaré, però en quant no
m'acomodi la seva conversa o s'extralimiti, li clavaré un miquel
que'l deixarè plantat. Lo que'l pare hagi de dirme pot dirmho ell
mateix, segur de que será molt més atès que don Ignasi ab qui no'm
lliga víncul de cap mena.
JOSEPH
Aixís ho has de fer. Y ara si vols un bon concell, agafat ab ta mare
que es una dòna molt bona y molt sensata, y que farà per tu qualsevol
sacrifici... recordat de lo que't dich: qualsevol sacrifici per gros
que sigui. Per la meva part si necessites alguna cosa ja ho sabs:
compta ab mí en tot y pera tot.
JOANET
Ja sé que vostè es un bon amich meu, y li prometo tenirlo al corrent
de tot lo que passi.
JOSEPH
Demà debeu anar a la torra.
JOANET
Penso que sí.
JOSEPH
Doncbs hi vindré ab el meu pou de ciencia. Me temo que demà serà dia
de tràngul y necessitaràs qui t'ajudi. Què no hi seràs tu, Lluis?
LLUIS
Si no hi ha cap destorb gros bé penso serhi.
JOANET
Es clar que has de venir.
JOSEPH
Donchs allí'ns veurem les cares. Ara me'n vaig a veure si acaba
aquesta bescambrilla.
LLUIS
Y cap a dormir?
JOSEPH
Y ben depressa. Al arribar aquesta hora me sento reventat. Te creus
que cansa poch que la dòna escrigui tot el día?
LLUIS
Però es una gloria.
JOSEPH
Si, noy, si, una gloria y un orgull. No'n cría qui vol de novelista a
casa.
JOANET
Sempre està de broma.
JOSEPH
Sort tinch d'això.
LLUIS
Ja venen.
JOSEPH
Donchs m'espero aquí.
JOANET
Demà a la torra.
JOSEPH
No hi faltaré.
LLUIS
Ni jo tampoch.
### ESCENA XI
JOANET, LLUIS, JOSEPH, MERCEDES, ROSA, RIMBAU, y DON
IGNASI
IGNASI
Els hi he guanyat tots els llubins.
MERCEDES
Aquet don Ignasi es terrible. No s'hi pot jugar. Sempre guanya!
ROSA
Ets aquí, noy? Vostè també, Lluis?
JOANET
Si mare, hem donat la volteta y cap a casa.
ROSA
(_baix a Joanet_)
Dona la bona nit a ton pare.
JOANET
(_humil_)
Bona nit, pare.
RIMBAU
(_sec_)
Bona nit.
ROSA
Que fa molt que sou aquí?
LLUIS
Fa una estoneta.
ROSA
Per qué no entraveu?
JOANET
Hem trobat al senyor Joseph tot sol y'ns hem quedat a ferli
companyia.
MERCEDES
Aquet no'n necessita de companyia. Ab un diariot ja'n té prou pera
passar el vespre. No sé que hi trobes en el diari.
JOSEPH
Com que no hi busco res, per poch que hi trobi ja es negoci.
LLUIS
Es ben veritat.
MERCEDES
(_a Joanet_)
Y tu, bona pessa? Ja ho sé que no fas gaire bondat.
JOSEPH
(_a Lluis_)
Veus? això de ficarse ahont no la demanen ho sab fer en cinch
idiomes.
JOANET
L'han enganyada, donya Mercedes.
MERCEDES
(_misteriós_)
Ca, jo tinch un aucellet que m'ho diu tot.
JOSEPH
(_a Joanet_)
Noy, no't pensis que sigui jo. Ni soch aucell, ni li dich res dels
altres. Si fos aucell, que'n faria de temps que hauría volat!
IGNASI
(_enfàtich_)
Be, dexintlo estar, dexintlo estar. Ja'n farà de bondat. Ell sab prou
que la primera condició d'un bon fill es creure al pare... perque'l
pare... sempre es pare, y el Criador cria totes les criatures...
JOSEPH
Don Ignasi, el criador no les cria totes les criatures: la major part
les dona a dida.
MERCEDES
Sempre has de ser tu!
RIMBAU
(_contrariat_)
No interrompi, senyor Joseph, quan enrahonen.
JOSEPH
Vaja, donchs, segueixi don Ignasi. Qué deya de les criatures?
MERCEDES
Calla d'un cop!
IGNASI
(_ofès_)
Home, sí m'ha interromput.
JOSEPH
Me penso que li he fet un favor perque... me sembla que s'enredava.
(_Lluis y Joanet se tomben rihent._)
IGNASI
(_amoscat_)
Ab vostè si que no s'hi pot parlar may en serio. Sempre està de broma,
y ha de sapiguer que hi ha circunstancies en la vida, en les quals la
broma no hi va bé. Còm se coneix que vostè (_la Rosa se veu que
pateix d'esperit_) no es pare! (_tendre y plorós_)
JOSEPH
Dispensi. Que'n té molts de fills, vostè?
IGNASI
Jo... cap.
JOSEPH
Ah, vaja. Aixís ja's comprén que noti la diferencia.
IGNASI
Però si'n tinguès els hauría criat en la obediencia als pares,
perque'ls pares...
JOSEPH
(_interrompent_)
Si, sempre son pares.
IGNASI
No anava a dir això.
RIMBAU
Senyor Joseph!
MERCEDES
M'obligaràs a no anar en lloch ab tu.
ROSA
No s'enfadin.
MERCEDES
Es que tant, tant, cansa.
JOSEPH
Això dich jo. (_Lluis y Joanet riuhen d'amagat_).
RIMBAU
(_a Joanet_)
No riguis tu, no riguis, que fa una temporada que sembla que't burles
de tot y no escoltes als que saben més que tú. Ves seguint les
màximes dels companys y dels bons amichs que ells te volen bè, ells
te salvaràn dihente mal de ton pare y aconsellante malament.
LLUIS
Si ho diu per mí...
RIMBAU
Parlo per tots: qui sigui confrare que prengui candela. El meu fill no
es el fill d'abans, me l'han cambiat y tota la culpa la tenen els
companys y els concellers.
JOANET
Pare. Ha de sapiguer que ningú m'ha dit mal de vostè y que al davant
meu no consentiría que ningú's posés el seu nom a la boca pera mal
parlarne.
RIMBAU
Què diràs tú!
ROSA
Francisco no t'exaltis!
RIMBAU
Es que no puch més, no puch aguantarme! Aquet xicot me vol fer
perdre'ls estreps.
JOANET
Però, pare...
JOSEPH
Calla, Joanet!
LLUIS
Calla!
MERCEDES
(_a Joseph_)
Ho veus lo que has lograt?
JOSEPH
(_exaltat_)
Tu ho has lograt ab aquell aucellet que tot t'ho diu menos que no't
fiquis allà ahont no't demanen.
ROSA
Calma, senyors, calma!
RIMBAU
Calma? M'hi va un fill y si tu no te'l estimes jo sí.
ROSA
Francisco!
JOANET
(_amenassador_)
Pare...
JOSEPH
Joanet, calla!
RIMBAU
Què vols dir, pare? Ho he dit y ho repeteixo: ta mare no t'estima. Si
t'estimés t'hauría aconsellat d'altre modo avuy fores el de sempre.
JOANET
La mare sempre m'ha aconsellat bé.
RIMBAU
No repliquis.
JOSEPH
Calla, home, calla!
JOANET
No puch, no puch!
MERCEDES
Verge Santíssima!
RIMBAU
Has de callar, soch el teu pare ja tinch dret de dirte lo que vulgui.
JOANET
(_fora de si_)
Però ella es la mare y ab ella no hi té'l mateix dret que ab mí.
JOSEPH
(_cridant_)
Joanet, te mano que callis!
LLUIS
Creu, home, creu.
RIMBAU
Deixeulo, deixeulo que s'esbravi.. Que's mostri tal com es. Aixís el
coneixereu y veureu que no exagero.
MERCEDES
Deixintho corre, per Deu.
JOSEPH
(_a Mercedes_)
Si... ara!
RIMBAU
Has de pensar que ets menor d'edat y que tinch sobre teu els mateixos
drets que hi tenía quan vas neixer. M'has d'obehir y m'obehiràs y
m'obehireu tots; y sim tornes a aixecar la veu, t'ompliré la cara de
bofetades davant de tothom.
JOANET
Pare... (_entre en Lluis y don Ignasi s'enduen a en Joanet per la
segona esquerra, mentres Rosa y Mercedes aguanten a Rimbau. Rimbau fa
mutis per la dreta rondinant y brassejant y descompassadament. Rosa
cau asseguda en un cadira, plorant, mentres Joseph, ab els brassos
creuats, diu a Mercedes ab molt retintin_).
JOSEPH
Vaja, estàs contenta? Donchs recados al aucellet, donya... Mercedes!
TELÓ
## ACTE SEGON
Saleta d'una torra de Vallcarca. Mobles esquifits. Taula de centre,
sofà, cadires, balancins, etz. Sobre la taula un pom. de flors
mústigues, roses, etz. Al fons porta que comunica ab el passadís. Se
suposa que a la esquerra d'aquest hi ha'l cancell d'entrada. A la
esquerra balcó-finestra que dona al carrer. A la dreta cap obertura.
La habitació no te altra sortida que la del passadís, com sol
succehir en aquesta mena de torres.
### ESCENA I
DON IGNASI y ROSA
(_Don Ignasi assegut en un balancí. Surt Rosa y s'adona d'ell_).
ROSA
Don Ignasi? Qué fa tan sol? Per qué no m'ha avisat la Antonia?
IGNASI
Es igual, es igual, no s'amohini, es dir, millor, perque precisament a
vostè esperava, senyora Rosa. Hem de parlar.
ROSA
Vostè dirà.
IGNASI
Suposo que ja deu sapiguer que'l senyor Francisco està
disgustadíssim... y ab rahó!
ROSA
Tots ho estem prou de disgustats!
IGNASI
(_sempre ampulós_)
Aixís ho crech... y per aquest motiu me proposo intervenir en la
questió
.. a fi de que acabi d'un cop la situació excepcional y... anómala que
atravessa aquesta familia... familia que jo aprecio molt, com me
penso haver demostrat.. en el transcurs dels anys que fa...que
m'honro... frequentantla. (_pausa_) Però pera poguer portar a
felis terme el meu propòsit necessito que vostè, senyora Rosa,
m'ajudi.
ROSA
Jo?
IGNASI
Vostè, si senyora, vostè!
ROSA
Qui més interessada que jo. don Ignasi, en conservar la pau y la
tranquilitat de casa? Qui pot desitjar més que jo veure contents y
satisfets al meu marit, que ha estat sempre'l meu únich apoyo, y al
meu fill, que es la meva única esperansa?
IGNASI
Té molta rahó: però... un excés de carinyo pera aquest fill, que, com
diu molt bé, es la seva única esperansa, ha fet que vosté no
subjectés la seva conducta a la... rectitut de mires que sería de
desitjar.
ROSA
Això es dirme que no he complert ab el meu deber!
IGNASI
No, no vuy dir això... No m'he explicat prou bé... Vuy dir que...
potser aquesta mateixa... aquet mateix desitg de conservar la
armonia... familiar...
ROSA
(_interrompent_)
Don Ignasi, ja ho sé lo que vol dir, ja l'entench prou bé. Avuy a casa
hi ha una guerra encesa, per motius que vostè y jo coneixem prou:
perque suposo que en Francisco el deu haver posat al corrent de tot.
IGNASI
Si, senyora.
ROSA
Donchs bé: Vostè vol dir que en aquesta guerra jo hauría de posarme
resoltament de banda del meu marit. No es això?
IGNASI
Això mateix.
ROSA
Ho veu com l'he entés?
IGNASI
Si senyora, y ho celebro perque això, després de confirmarme la opinió
que de vostè tenía formada, m'estalvía la meitat de feina. Pera
acabar: entench que entre el fill y'l marit la elecció no es
dubtosa.
ROSA
El fill!
IGNASI
El marit! El pare! L'amo!
ROSA
Sento molt, don Ignasi, no poguer ser de la seva opinió.
IGNASI
La rahó es tota del senyor Francisco y vostè hauría de procurar ferho
veure aixís a en Joanet,
ROSA
Es que jo crech lo contrari.
IGNASI
Perque la passió li fa perdre'l coneixement.
ROSA
S'equivoca. Encara que fos com vostè diu la meva passió sería
excusable; però no es aixís. Lo que hi ha es que, malgrat els meus
curts coneixements, comprench que la lluita no es entre un pare tirà
y un fill desobedient, sino entre dos homes de diferenta ilustració
quins modos de pensar y de sentir no s'avenen ni s'avindràn may,
perque hi ha coses que no poden ser d'altra manera y aquesta n'es
una. Això es lo quejo veig.
IGNASI
Es que en Joanet encara no es un home.
ROSA
Oh, si senyor, si que ho es, pobre fill meu. No li negui aquesta
condició. Ha sigut sempre estudiós, dócil, obedient...
IGNASI
Peró avuy desboeeix al seu pare.
ROSA
Això no es desobeir, don Ignasi. El meu Joanet te afició al estudi y
aborreix la botiga. Què s'hi ha de fer? Es acás un defecte
l'estudiar?
IGNASI
Quan el pare, que es qui mana, s'hi oposa, si senyora. Es un acte
altament censurable l'oposarse al cumpliment de la voluntat paterna,
que es la suprema voluntat de la familia.
ROSA
Don Ignasi... no puch contestarli.
IGNASI
Per qué les meves rahons no admeten rèplica!
ROSA
Perque lo que li diría sería massa amargant pera vosté y pera mí... y
ja n'he passat prous de penes. Vostés y jo mirem aquest assumpto baix
un punt de vista tan diferent que per més que'ns expliquéssim no
arribaríem a enténdrens.
IGNASI
Si vostè volía compendre la rahó, si senyora.
ROSA
Perque la comprench massa no penso com vostés. Que entén vosté per
compendre la rahó? Obehir? Fer constantment la voluntat dels altres
ofegant la propia? Creure als que manen perque manen? Aquest modo de
compendre la rahò no s'ha fet per mí! Jo, pobre de mí, soch ignorant,
no he tingut estudis peró sempre he procurat jutjar les coses ab
fredor y ab tota la bona fe possible. Si m'equivoco y m'ho demostran,
confessaré que anava errada y modificaré'l meu comportament. Però
fins ara ni en Francisco, ni vosté m'han donat cap rahó pera
demostrarme que'l meu fill va equivocat.
IGNASI
Això es questió de sentiment.
ROSA
Es que jo tinch por de que a vostés mes que'l sentiment els mou el
càlcul.
IGNASI
Senyora Rosa... Ja pot suposar que si li he parlat d'aquesta questió
tan delicada ha sigut per encàrrech del senyor Francisco.
ROSA
Ja m'ho pensava.
IGNASI
Aixís, donchs, li diré...
ROSA
Que estich convensuda de que obro com correspòn al meu doble caràcter
d'esposa y mare, y que no'm separaré per res del camí que m'he
senyalat.
IGNASI
Està molt bé. Jo ja he cumplert ab el meu deber.
ROSA
Jo també crech cumplir ab el meu: vosté y jo podem tenir tranquila la
conciencia.
IGNASI
Ho sento pel senyor Francisco.
ROSA
Jo per ell... y pel meu fill.
### ESCENA II
ROSA, IGNASI y RIMBAU
RIMBAU
Ja es aquí, don Ignasi?
IGNASI
Fa una estoneta. Y què tal? Còm se troba?
RIMBAU
Ja pot pensar! Desde la escena d'ahir vespre el cap me bull, me sento
febrós y les cames me fan figa!
IGNASI
Ja va ser un xich gros!
RIMBAU
(_a Rosa autoritari_)
Què hem de fer? Què n'hi ha per gaire? Ves, ves a veure aquella noya
que fa. Son dos quarts de dugues.
### ESCENA III
IGNASI y RIMBAU
RIMBAU
Sembla mentida! Un home com jo acostumat a manar a la dependencia ab
una mirada, haver de vèurem desobehit pel fill!
IGNASI
Realment es molt dolorós.
RIMBAU
Si ho es? Vostè es l'únich de tots els que'm volten que se'n sab fer
càrrech.
IGNASI
Desgraciadament, si senyor: sento haverli de dir... però soch
l'únich.
RIMBAU
Què vol dir?
IGNASI
Que acabo de parlar ab la Rosa y...
RIMBAU
Y què?
IGNASI
No ho vulgui sapiguer... Se m'ha declarat francament de la banda del
noy... y troba que ni vostè ni jo tenim rahò... y, vaja, que està
decidida a apoyar incondicionalment a en Joanet.
RIMBAU
Ho veu? Ho veu lo que li deya? No, si jo'm feriré, me feriré!... La
meva dòna, la meva propia dòna "en cuantra" meu y a favor del noy!
N'hi ha per morirse de "repenta".
IGNASI
Be, calmis, calmis, que encara no es tot perdut. Parlarè a n'en Joanet
y potser seré més afortunat de lo que creyem.
RIMBAU
Deu l'escolti!
IGNASI
Jo bé ho espero... y si no fos per una persona que jo sé, casi tinch
la certesa de que en Joanet m'escoltaría.
RIMBAU
Què parla per la Rosa?
IGNASI
La Rosa ray... El senyor Joseph que'm fa més por que una pedregada. Ab
les seves màximes disolvents y aquella brometa mossegaire es capàs
d'enredarho tot.
RIMBAU
Què vol dir que vindrà?
IGNASI
Me fa molta por. Y lo que es si ell ve, ja pot considerar que tot el
meu prestigi anirà en orri. Comensarà a fer brometa...
RIMBAU
El faré callar. Si que estaríem frescos! Per brometes estem. Vosté
procuri parlar al noy, que jo m'encarrego de posar a rotllo al senyor
Joseph... Llàstima de dòna pera ell!
IGNASI
Ah, sí: ella sí que val. Desseguida que va enterarse de que en Joanet
no volía sapiguer res de la botiga, va posarse de la banda de vosté.
Ja se li veu ja que ha estat al extranger.
### ESCENA IV
IGNASI, RIMBAU y JOANET
JOANET
Deu els guart.
IGNASI
Ola, Joanet. Ja hem donat el tom?
JOANET
Què s'ha de fer? El diumenge estàn tan animats aquets passejos que
dona gust vèurels. S'hi passa molt bé la estona.
IGNASI
Si, però avuy el dia no acompanya gaire: fa un ventot...
JOANET
Encara fa un bon sol.
IGNASI
Quan he vingut se veyen alguns núvols però veig que s'han anat
esvahint(_a la finestra._)
JOANET
Està ben seré. (_pausa_) Ahont es la mare?
RIMBAU
(_exaltat_)
Què li vols a ta mare?
JOANET
Res... peró com que no la veig aquí...
RIMBAU
Dèixala estar a ta mare...
IGNASI
(_intervenint_)
Té feina... té feina a la cuina.
JOANET
Ja la veuré després.
RIMBAU
La mare, la mare! Si no hi trovessis apoyo no la voldries tant a ta
mare.
IGNASI
(_baix a Rimbau_)
Senyor Francisco, calma, que ara no es hora de crits. Dèixim fer a mí
y tot anirà bé. (_Joanet assentat en un balanci, Rimbau se passeja
frisós. Ignasi tranquilament se passeja tambè._)
RIMBAU
(_impetuós_)
Veyam si dinarem avuy. Rosa, Rosa, Qué hem de fer?
### ESCENA V
IGNASI, RIMBAU, JOANET y ROSA
ROSA
Ja poden venir, ja poden venir: tot està a punt.
RIMBAU
Es que son tres quarts de dugues.
ROSA
Què vols que't digui; m'he retrassat un xich.
IGNASI
Es igual, aixís tindrém més gana.
RIMBAU
Passi, passi, don Ignasi.
IGNASI
Passi vostè.
RIMBAU
Com vulgui.
IGNASI
(_a Joanet baix_)
Després t'he he de veure.
JOANET
A mi?
IGNASI
Sí, a tu.
JOANET
Estich a les seves ordres. (_pausa llargueta_)
### ESCENA VI
JOSEPH, MERCEDES y ANTONIA
(_Mercedes porta un plech de papers: l'original de la novela._)
ANTONIA
Ja poden entrar, ja poden entrar. Ara acaben d'asseures a taula.
MERCEDES
No, no, ja ens esperarem, Nol'ls hi diguis, no, que som aquí.
ANTONIA
La senyoreta me renyarà perque no la he avisada.
MERCEDES
No tinguis por.
JOSEPH
Noya si t'han de renyar fes lo que't sembli.
MERCEDES
He dit que no diguessis res. Ja sé lo que'm faig.
ANTONIA
Com vosté vulgui, senyoreta,
### ESCENA VII
JOSEPH y MERCEDES
JOSEPH
Vols fer el favor de dirme per què no has volgut que sapiguessin que
som aquí?
MERCEDES
Perque'ns hauríen fet entrar, y com que't conech massa y sé que
comensaríes ab aquelles brometes que tant me mortifican... m'he
estimat més quedarme. Vethoaquí.
JOSEPH
(_irònic_)
Confesso que m'has convensut. .
MERCEDES
Ja pots suposar qué't conech una miqueta.
JOSEPH
No tant com te penses.
MERCEDES
No?
JOSEPH
No, perque has de sapiguer, estimada esposa, que t'hauría deixat
entrar a tu sola, y jo m'hauría quedat aquí a llegir el diari.
MERCEDES
Pero com que avuy es diumenge y no hi ha diaris de la tarde...
JOSEPH
Hauria llegit el d'ahir. El diari es com el pa: d'ahir se paheix més
bé que'l d'avyuy.
MERCEDES
Filosofia barata.
JOSEPH
Filosofia del temps: avuy tothom està per la baratura.
MERCEDES
Ja t'he dit que't conech una mica massa.
JOSEPH
Y jo t'he respost que no tant com te penses.
MERCEDES
No perts may ocasió pera fer brometa. Com ahir vespre ab don Ignasi.
JOSEPH
No'm parlis d'ahir vespre.
MERCEDES
Si, val més, perque tornariem a enfadarnos.
JOSEPH
Tornaries a enfadarte, perque jo encara no m'he enfadat.
MERCEDES
Si, lo que es de calma no te'n falta.
JOSEPH
Sort vas tenir d'això: de la meva calma.
MERCEDES
Jo?
JOSEPH
Si, tu, que ab la teva afició a ficarte en tot vas promoure un
conflicte que ab un xich més acaba a bofetades.
MERCEDES
Jo? Tu que ab les teves patotxades vas fer riure a en Joanet. D'aquí
va venir tot l'escàndol.
JOSEPH
Prou, noya, prou. Aixís com n'hi ha que'l llegir els hi fa perdre
l'escriure a tu l'escriure te fa perdre... un altre cosa.
MERCEDES
Qué vols dir?
JOSEPH
Vuy dir que de lo que tu vas fer ahir vespre a Alemanya no se com ne
diuen, però aquí'n dihem ficar els peus a la galleda.
MERCEDES
Y qué vaig fer?
JOSEPH
Rés. (_escarnint_) Ja m ho han dit ja que no fas gaire bondat. Jo
tinch un aucellet que m'ho diu tot... (_natural_) Si t'ho digués tot
ray, no hauríes sigut tan indiscreta.
MERCEDES
(_irònic_)
Ah, m'alegro de sapiguerho. Tu'm donaràs llissons de discreció. Ja'm
diràs que he de fer pera matricularme y quan me costarà la
matrícula.
JOSEPH
Pera matricularte no has de fer res perque ja fa temps que't tinch
matriculada, y de la matrícula me'n cuido jo... y per cert que'm surt
molt cara. Vuy dir que d'això no te'n preocupis.
MERCEDES
Y a quina hora'm donaràs la llissó?
JOSEPH
Ara, y ab una'n tindràs prou si la aprofites. Cúidat de tu, de mi y de
casa. Passa cada dia quatre hores a la cuina, vuit cusint, quatre
fregant y vuit dormint: total vintiquatre, y les que't sobrin
dedícales a la literatura. Ja ho tens ben explicat.
MERCEDES
Y escriure may. Oy?
JOSEPH
Al contrari, escriure cada día els contes de la plassa y setmanalment
la llista de la bogadera: els capítols més importants de la novela de
la vida casolana.
MERCEDES
Ignorant! Ja se't coneix que no t'has mogut de Barcelona! No sabs lo
que es ser ilustrat, ni t'has prés la molestia d'estudiar els genis
de l'antigor.
JOSEPH
Al revés de tu que has estudiat els antichs y t'has descuidat dels
moderns. Coneixes el geni d'Horaci y de Virgili y no coneixes el meu:
el den Joseph Comas, que es el més interessant. Y creu que'l dia que
te'l fassi coneixer te quedaràs parada.
MERCEDES
Qué potser me "pegaràs"?
JOSEPH
No, noya, no, ja ho ets de "pagada".
MERCEDES
Donchs, que faràs?
JOSEPH
Jo? Rés. Tu seràs la que faràs coses que fins ara no has fet,
MERCEDES
Y que'm faràs fer, si's pot sapiguer?
JOSEPH
En lloch d'embrutar paper, rentar la roba, y en lloch de fer noveles,
"platillos". Ja ho tens explicat.
MERCEDES
Que'n vas d'errat!
JOSEPH
Per això mateix, perque veig que vaig errat te parlo com te parlo.
MERCEDES
No't conech!
JOSEPH
No deyes que'm conexíes massa?
MERCEDES
Es que may m'havíes parlat aixís.
JOSEPH
Això't demostrarà que he tingut molta paciencia... però n'he gastat
tanta que ja se m'acaben les existencies. Ja fatemps que no ocupo en
la societat el lloch que'm pertoca, y com que estich decidit a
ocuparlo m'hauràs de fer el favor... d'enretirarte una miqueta.
MERCEDES
Tot això es per lo d'ahir vespre.
JOSEPH
Si noya, tens rahó, per lo d'ahir vespre.
MERCEDES
Peró que vaig fer?
JOSEPH
Rés, ja ho vas veure. Els ànims ja estaven prou excitats, hi vas
intervenir tu, y oli en un llum... eléctrich. Y'l marit a la
cantonada.
MERCEDES
Donchs què volíes que fes?
JOSEPH
Callar que es lo que't van ensenyar a Alemanya... Sabs parlar en cinch
idiomes y en cap sabs callar.
MERCEDES
Ditxosos idiomes! Bé'ls tens prou ficats al cap! Sembla que't sàpiga
greu que sigui instruida.
JOSEPH
Al contrari, lo que'm sab greu es que no siguis tan educada com
instruida. Al mateix temps que't van ensenyar llengües, be podien
ensenyarte de ferne un bon us.
MERCEDES
Extranyo molt que tenint tants defectes me vinguessis a buscar.
JOSEPH
No hi vaig pas anar a buscarte: te vaig trovar, que es molt
diferent... Qualsevol hi està exposat a una ensopegada!
MERCEDES
Pero quan vam casarnos ja sabíes jo com era.
JOSEPH
L'home quan se casa no sab res.
MERCEDES
Digaho clar: lo que tu tens es enveja.
JOSEPH
Si que es veritat: tinch enveja dels homes que no tenen la dona
sábia.
MERCEDES
(_fora de si_)
Això no m'ho diguis més. Jo no'n soch de sábia.
JOSEPH
D'això'm queixo de que no n'ets y'l fas. Si'n fossis ahir no hauríes
fet aquella etzegallada y sino't pensessis serne tampoch.
MERCEDES
Ja tornem ab ahir vespre?
JOSEPH
Es que sentiría que avuy se repetís la escena; y com que es molt
probable que aquesta tarde se susciti la qüestió den Joanet te
participo que tu no vuy que actuis de primera part. Tot lo mes
comparsa y si pot ser espectador, millor.
MERCEDES
Faré.., lo que'm semblarà!
JOSEPH
Fesho, però jo t'asseguro que si per desgracia te sembla be fer lo
contrari de lo que jo he dit, avuy sabràs lo que es el geni. Demà
quan entrarem ja diràn: hi ha "don" Joseph y la "senyora" Mercedes.
MERCEDES
Ja ets capàs, ja, de donar un espectacle.
JOSEPH
Tant com tu de fermel donar: ja veuràs a probaho.
MERCEDES
(_molt acalorada_)
M'està bé: aquestes son les consequencies d'haverme casat ab un home
inferior.
JOSEPH
No més te faltava haverme trovat un de superior com tu. Prou algun
día'ls vehins us hauríen trovats rebentats d'un tip d'Horaci, o morts
de fàstich sobre'l capítol culminant d'una novela realista!
### ESCENA VIII
JOSEPH, MERCEDES y LLUIS
LLUIS
Deu me'ls guart de pendre mal.
JOSEPH
Ola, noy. Precisament ara'n parlavem de pendre mal.
LLUIS
Que hi ha hagut alguna desgracia?
JOSEPH
No, gracies a Deu, però jo deya que un fart d'Horaci, mal pahit, pot
portar molt males conseqüencies.
LLUIS
Ja ho crech! Y per qué ho deya?
JOSEPH
Oh, res, per dir alguna cosa.
LLUIS
Tot es passar el temps.
MERCEDES
Aquet si que... Per coses estranyes vagi a ell.
LLUIS
Ay, que acalorada està, donya Mercedes. Que han vingut a peu?
MERCEDES
No, no. Hem pujat ab el tranvía.
LLUIS
Donchs la trovo... no sé... com si estigués sofocada.
MERCEDES
Ho deu fer el temps. (_va al balcó_)
JOSEPH
Això serà... el temps! (_apart a Lluis_) Es que ha vingut ab la
novela .
LLUIS
Tant pesa?
JOSEPH
Uf! No has vist may una cosa tant pesada. Jo t'asseguro que no ets
capàs d'aguantarla tota! Aquesta tarde ne llegirà un tros... y ja
m'ho sabràs dir!
LLUIS
Es dir, que hi haurà lectura
JOSEPH
Sí, noy, sí. Si pateixes del oido, avuy t'hi clavaràn una manxiula
literaria. Ja't pots ben amanir.
MERCEDES
(_sortint del balcó_)
Es deliciós viure a fòra. Aquí sí que jo escriuría de gust. Aquest
aire... aquesta llum... aquesta tranquilitat... Això encisa.
LLUIS
Vostè s'enamora de tot lo hermós, donya Mercedes.
JOSEPH
Ah! en quant a això sí que es veritat. La meva dòna s'enamora de tot
lo hermós, y que no li vé d'ara: quan me va coneixer a mí ja tenía
aquesta condició.
MERCEDES
Si me'n hagués hagut d'enamorar per la hermosura!
LLUIS
Què vol dir? Es qe senyor Joseph no té rès de despreciable. Mírisel
bé.
MERCEDES
Ja m'ha vagat de miràrmel.
JOSEPH
Noya, noya! Atàcam per lo intelectual, però respèctam el físich,
perque has de sapiguer que quan te vaig coneixer la boca'm feya mal
de tant dir que no.
MERCEDES
Ja ho crech, un partit aixís.
JOSEPH
Còm s'enten partit? sencer y ben sencer. Per això'm volíen. Tenia un
bé de Deu de trenes que ni que s'haguessin esquilat tots els toreros
d'Espanya.
LLUIS
Y què'n va fer?
JOSEPH
(_ab dignitat_)
Ho vaig cremar tot pera no tenir compromissos domèstichs.
MERCEDES
(_violenta_)
Me'n'vaig per no sentirte. (_Mutis_).
### ESCENA IX
LLUIS y JOSEPH
LLUIS
Veu? ara l'ha feta enfadar.
JOSEPH
Cà, no ho creguis. No li vé d'ara l'enfado. Abans de venir tu li he
picat les crestes.
LLUIS
¡Ah! vetaquí perque estava tan sofocada. Ara m'ho explico.
JOSEPH
Ja't vaig dir que a mí la dòna no'm dominava; y com que pot molt ben
ser que avuy hagi de treure el geni, li he volgut advertir perque no
li vingués tant de nou. Ahir per culpa seva va haverhi un escàndol, y
no vuy ques repeteixi.
LLUIS
Ben fet!
JOSEPH
Per cert que ja voldría que fos l'hora de tornànsen cap avall.
LLUIS
Per què?
JOSEPH
Què vols que't digui... Aquesta mena de torres me cauen a sobre. Totes
les finques d'aquestes valls ploroses son iguals: planta baixa y
sostre mort... sostre mort y planta baixa agonitzant. Tots aquets
acumulaments de ciment enmotllat y terra cuita son les finques
estiuenques d'aquets pobres senyors Franciscos que s'aconsolan de
passar malament l'estiu, a cambi de la satisfacció que'ls hi
proporciona'l poguerse rebejar en el dols ambient de la propietat
urbana!
LLUIS
(_irònich_)
Bé, bé, no exageri, que no la té qui vol una torreta a Vallcarca ab
jardí y tot.
JOSEPH
D'allò'n dius un jardí? Una capsa de pedra sense tapadora: un espay de
terra que perque no hi cabía una casa'l van deixar per jardí. Un
castanyer bort, un avellaner bort, un taronger bort... tota la
bordería de la flora: això es un jardí de plantes expósites. De flors
no'n parlem. Una clavellina que de tant afemarla, s'ha empeltat de
femer y un roser que no es bort peró vé molt mala familia; més li
valdría serho de bort. Té, mira quines roses més arrugades y
pansides: semblen sortides d'un gerro de fonda de sisos després d'una
quinzena de "mesa redonda". Son una mena de roses sense olor ni
color, despullades de tota gala
"mundana". Roses de clausura, flors de tristor... víctimes del feudo
industrial; de la mitja cana triomfadora!
LLUIS
Què está poètich!
JOSEPH
Què vols dir que no es veritat? Jo'l dia que m'hagi de fer una finca
aixís me la farè al cementiri nou que estarà més en caràcter.
LLUIS
Alsa, alsa... tant dirà, senyor Joseph
### ESCENA X
JOSEPH, LLUIS y JOANET
JOANET
(_exitat_)
Vaja, no puch més, això es inaguantable!
LLUIS
Què tens?
JOSEPH
Què't passa?
JOANET
Sembla mentida que sigui el meu pare!
JOSEPH
Bé, no cridis, home, que't sentiràn.
JOANET
Que'm sentin, m'es igual, estich decidit a tot!
LLUIS
Calla, home, calla.
JOSEPH
(_tancant la porta_)
Calma, Joanet.
JOANET
Encara no n'he tingut prou? Encara he de sufrir més humiliacions y mès
insults!
JOSEPH
Però què ha passat?
LLUIS
Explícat, home, explicat, y no t'exaltis.
JOANET
Que no m'exalti? Havia fet propósit de ser humil .. però sento que
se'm va agotant la paciencia. Tot el dinar que m'està aborrint ab les
més ridícules indirectes, y lo que m'indigna més es que no perdona
ocasió de ferir a la pobre mare!
JOSEPH
Bé, home, ja sabs com es fet. Es el seu geni.
JOANET
Senyor Joseph, estich decidit a sufrirho tot; a soportarho tot... però
que deixi en pau a la mare. Que s'esbravi ab mí... que'm pegui: es el
meu pare y callaré. Lo que no vuy es que martiritzi més a aquesta
santa dona.
LLUIS
Vaja, Joanet, calla, que tot s'arreglarà.
JOANET
Impossible! Això no pot arreglarse d'altre modo que anàntmen jo de
casa!
JOSEPH
Què dius, desgraciat? Ja has pensat ab ta mare?
JOANET
Per ella m'aguanto. Si no fos ella ja faría dies que hauría deixat per
sempre aquesta casa ahont tot s'apama y tot se mesura: fins el
porvenir del fill.
JOSEPH
Escolta, Joanet. Me vols creure?
LLUIS
Creu al senyor Joseph que ja saps que't vol bé.
JOANET
(_mes seré_)
Digui... procuraré seguir els seus consells.
JOSEPH
No cridis ni't desesperis. Sigues home de seny. Deixa venir
naturalment els aconteixements y no'ls precipitis. Com més temps
triguis a pendre una determinació sèria més justifica serà.
LLUIS
Això es incontestable.
JOANET
(_exitat_)
Però és que vostès no calculen que si'l pare té'l seu geni jo també
tinch el meu, y convensut de que no he donat cap motiu pera que se'm
maltracti, obraré segons me dicti la meva dignitat que està molt per
sobre de...
JOSEPH
Calla y tinch prudencia.
JOANET
Me'n vaig... me'n vaig!
LLUIS
Joanet!
JOSEPH
(_autoritari_)
Te'n guardaràs prou! Ja sabs que fins avuy he aprovat la teva conducta
y que estich al teu costat en tot y pera tot. Pero si t'atreveixes a
fer lo que dius no comptis ab mí pera rès.
JOANET
Donchs què he de fer?
JOSEPH
Lo que fa ta mare pera tu, ferho tu per ella: sacrificarte!
LLUIS
Té molta rahò.
### ESCENA XI
JOSEPH, LLUIS, JOANET y ROSA pel foro dreta
ROSA
Fill meu!
JOANET
Mare!
ROSA
Per Deu no cridis, calla, jo t'ho demano! Ton pare ha sentit els crits
y volía venir. Ay... no'm dongueu més disgustos! Fesho per mí. Senyor
Joseph, díguili vostè també. Y vostè Lluis!
JOSEPH
Ja li he parlat com li havía de parlar y en Joanet farà lo que ha de
fer. Precisament ara es quan ens has de demostrar que ets tot un
home.
ROSA
Si, fill. Pensa que ja sufreixo prou, y que prou ansia'm dona lo que
tart o aviat veig que ha de succehir.
JOANET
Callaré, mare, callaré... pero temo molt que'm serà impossible estarme
de donar una llissó a don Ignasi.
ROSA
Per què?
JOANET
Perque ha dit que tenía de parlarme.
JOSEPH
Ara si que l'hem fregida. No més ens faltava això!
LLUIS
Ja tením en Set Ciencies en campanya.
ROSA
Escòltal y no'n fassis cas.
JOSEPH
Senyora Rosa. He fet tot lo que he pogut pera asserenar a en Joanet,
però si aquesta "caballeria major" de don Ignasi hi ha de ficar
cullerada... ja no he dit res: que sigui lo que Deu vulgui.
ROSA
Quín mal punt va tenir en Francisco al aconcellarse ab aquest home!
JOSEPH
Deu els cría y ells s'ajunten!
LLUIS
Ja venen.
ROSA
Joanet, fill meu... cordura!
### ESCENA XII
JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, JOANET, IGNASI, MERCEDES, y
ROSA.
MERCEDES
(_Sempre ab "impertinentes"_)
Vaja, senyors, fàssintme el favor de seure y escoltar que'ls hi
preparo una sorpresa.
IGNASI
Una sorpresa?
ROSA
De què's tracta?
MERCEDES
(_ab l'original_)
De la meva novela.
IGNASI
Santa paraula!
JOSEPH
(_a Lluis_)
Ja hem rebut!
MERCEDES
He volgut que vostès ne disfrutessin les primicies, avans de donarla a
la estampa.
ROSA
Vostè es massa amable, donya Mercedes.
RIMBAU
Escoltarem ab molt gust.
MERCEDES
Apa, seguin, seguin que's fa tart.
IGNASI
Jo passejantme escolto més bé. Després de menjar m'he de moure.
(_Ignasi y Lluis se passejan. Mercedes a la taula de centre. Rimbau y
Rosa en els sillons. Joseph y Joanet en els balancíns._)
MERCEDES
(_fullejant_)
Se tracta d'un marit y muller que s'han casat per conveniencia, però
no s'estiman. Ell es un home de caràcter violent, gelós y malpensat.
Ella es una dona somniadora, enamorada de la bellesa. artística y
adoradora fervent de totes les idees noves. Resignada ab la seva
sort, es fidel al seu marit, cumpleix ab els seus debers d'esposa y
soporta heròicament la seva situació... Però està boijament enamorada
de l'ideal.
IGNASI
Un amich de la casa?
MERCEDES
No, senyor, no: de l'ideal... d'una cosa abstracta... imaginaria.
IGNASI
Ah, ja!
MERCEDES
Ella havía somniat un home carinyòs, dòcil, ilustrat.
JOSEPH
Una mena de Joseph Comas... dígaho clar.
RIMBAU
(_picat_)
Vaja, senyor Joseph, no comensi.
IGNASI
Deixi dir, deixi dir, y escolti.
MERCEDES
Ella s'havía imaginat un marit que la comprenguès y's trova enllassada
a un home materialista, aspre y barroer. D'aquí'l desvío que ella
sent per ell, y la passió ideal que's desperta en el cor de la pobra
Rosalía. Arturo, el marit, se'n adona, y comensa pera la infelís
Rosalía un verdader calvari. El primer capítol de la novela sé limita
a exposar aquesta situació. El passarem per alt y comenssarem en el
segon, en que'l marit demana explicacions de la seva conducta a la
desventurada muller. (_Lleigeix_:) "En una apacible y lluminosa
mañana del mes de Mayo; de este mes fecundo en flores y colores; de
este mes en que la naturaleza estalla en perfumes..."
IGNASI
Ah, es en castellà?
MERCEDES
Naturalment. Hi ha delicadeses que en català no's poden dir.
JOSEPH
(_picat_)
Don Ignasi, no interrompi.
MERCEDES
"...En que la naturaleza estalla en perfumes embriagadores que
despiertan en los corazones amantes los més tiernos y puros
sentimientos. Rosalía, sentada ante su artístico"secreter"
escribía apasionadamente, à juzgar por el brillo de sus límpidos
ojos en los que titilaba una perla de ternura próxima a rodar por
las aterciopeladas mejillas de la hermosa víctima"
IGNASI
, RIMBAU Y ROSA
Molt bé!
MERCEDES
"De pronto abrióse bruscamente la puerta del tocador y apareció la
grave figura de Arturo. Frío y sereno dirigióse á Rosalia:
--Señora-- la dijo -- ¿Podré saber à quién escribís a estas horas?
--Arturo-- respondió humildemente Rosalía.
--Es un secreto que debéis respetar.
--Si no me unieran à vos lazos indisolubles, señora, respetaría
indudablemente este secreto, pero desgraciadamente mi derecho à
conocer el contenido de este papel es indiscutible y exigo
conocerlo.
--Oh... imposible-- balbuceó Rosalía.-- Además de que no tiene para
vos ninguna importancia.
--Si no la tiene ¿còmo lo ocultàis con tanto empeño?-- exclamó Arturo
con voz irritada.
--Porque..."
(_Don Ignasi fa senyes a Joanet pera que'l segueixi y se'n va cap a la
porta._)
JOSEPH
Ahont va, don Ignasi? Esperat, noya, que don Ignasi se'n va. Vagi,
vagi, ja l'esperarem.
MERCEDES
Si, si, no portem cap presa.
IGNASI
(_sofocat_)
No, si no me'n vaig. Continuhi, continuhi!
MERCEDES
"Porque... las mujeres tenemos nuestros secretos que ni aun à
nuestros esposos debemos revelar.
En este caso-- rugió Arturo --sabré obligaros à ello-- Y lanzándose
furioso sobre Rosalía le arrebató de las manos el terrible papel y
leyó. Rosalía dió un grito ahogado y cayó en el pavimento. Arturo se
tornó lívido, pasó la mano sobre su frente sudorosa y mesàndose los
cabellos..." (_Joseph estornuda_) Jesús!
JOSEPH
Gracies.
MERCEDES
(_mirant ab rabia a Joseph_)
"Jesús... exclamó. Mis sospechas eran ciertas! No me engañaba! Ah,
pero sabré vengarme. Yo averiguaré quién es el criminal... Oh, sí,
lo averiguaré y le mataré como á un perro rabioso. Lo exige mi
honra-- Y blandiendo el terrible papel en la diestra, rugió
desesperado --Ahora... a obrar!"
RIMBAU
Está molt bé.
LLUIS
Molt bé, donya Mercedes.
MERCEDES
Els hi agrada?
IGNASI
Molt, molt. Hi ha molta naturalitat Y, sobre tot, el llenguatge es
florit.
JOSEPH
No veu que aixó passa el mes de _Mayo_?
MERCEDES
Ella al tornar en sí y veures compromesa, tem el furor del seu marit y
se'n và, però al ser a la porta, trova a Arturo que torna y'l deté.
Aleshores se desenrotlla una escena violenta y... (_don Ignasi fa
senyes altre cop a Joanet y se'n va a la porta._)
JOSEPH
Esperat, noya, que don Ignasi té alguna necessitat. Vagi, home, vagi,
ja l'esperarèm!
IGNASI
Tornèmhi! Si no he d'anar enlloch. Qué es tossut!
JOSEPH
Com que'l veig tant violent y no's mou de la porta!
IGNASI
Y, ademés, per mí no ha de suspendre la lectura. (_Rimbau està
violent_).
JOSEPH
Còm que no? Per vosté's fa la festa: no'n caldría d'altra.
MERCEDES
Com deya, se desenrotlla una escena violenta y ell acaba per pegarli.
JOSEPH
(_a Lluis apart_)
Ni que volgués ser arquitecte!
MERCEDES
Finalment, Rosalía, trova manera de sortir de casa seva y abandonar a
aquell marit tirà que tantes hores amargantes li ha donat. El capítol
quart tracta de la fugida. (_llegeix_) "Al salir de la casa, Rosalía
anduvo à la ventura. Cruzó la plaza de la Concordia, siguió por la
calle de Suresnes, atravesó la de Hauteuil, pasó la Barrera de
Italia, y ante las vetustas gradas de la soberbia Magdalena, se
detuvo anhelante.
¡Lloraba!" Hm!... (_el senyor Joseph, caragola un cigarret._) Hm!...
Ay, cada dia m'hi veig menos.
JOSEPH
Els impertinents te fan nosa.
MERCEDES
Els impertinents sempre'n fan de nosa.
JOSEPH
No hi ha com no gastarne. (_aprofitant aquesta distracció del senyor
Joseph, Ignasi fa senyes a Joanet y els dos fan mutis._)
MERCEDES
"Lloraba, sí, lloraba... Una fina lluvia barnizaba la calle en la que
oscilaba la incierta luz de los faroles..."
### ESCENA XIII
JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA.
JOSEPH
(_s'adona del mutis d'Ignasi y Joanet_) Al últim me l'ha fregida!
MERCEDES
"De pronto sus piernas flaquearon, nubláronse sus ojos y cayó
desvanecida sobre las losas de la acera. Cuando volvió en sí
hallóse en una habitación ricamente alhajada, y tendida en un lecho
de finísimo palo rosa. (_Joseph dissimuladament fa mutis._)
### ESCENA XIV
LLUIS, RIMBAU, MERCEDES y ROSA
MERCEDES
¿En dónde estaba? Una idea horrible cruzó por su exaltada mente. No,
no podia ser... Sería demasiado infortunio... Si uno de tantos
jóvenes libertinos como hay en París la hubiera recogido y?... Oh!
no, no quería ni pensarlo. (_Lluis dissimuladament fa mutis._)
### ESCENA XV
MERCEDES, RIMBAU y ROSA
MERCEDES
De pronto abrióse el ancho cortinon del centro y apareció un jóven
alto, gallardo, de poblada cabellera rubia y mirada penetrante. Al
apercibirse del joven, Rosalía dió un grito desgarrador y volvió à
desmayarse... En aquel joven apuesto había reconocido á un ideal!"
ROSA
(_inquieta_)
Ja'm dispensarà, donya Mercedes. (_mutis_)
MERCEDES
Fassi, fassi.
### ESCENA XVI
RIMBAU y MERCEDES
MERCEDES
Be, que'ls hi sembla?
RIMBAU
A mí molt bé... però.. miri: tots se'n han anat!
MERCEDES
Y ara? Què passa?
RIMBAU
No ho se... no ho sé... Dispensi: torno desseguida (_mutis_).
### ESCENA XVII
MERCEDES
Y ara? M'han deixat sola... Quína manera de correspondre a la meva
deferencia! (_Plega la novela_). De qui m'extranya més es de don
Ignasi: el creya més ilustrat.
### ESCENA XVIII
MERCEDES, JOSEPH y LLUIS
MERCEDES
(_violenta_)
Ahont eres?
JOSEPH
A sentirho d'un tros lluny que fa molt més efecte.
MERCEDES
Poca solta!
LLUIS
Es una broma, donya Mercedes.
### ESCENA XIX
MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU y ROSA
RIMBAU
Dispensi, donya Mercedes, dispensi. A casa avuy no s'està pera res.
ROSA
Perdònins, donya Mercedes.
MERCEDES
Ja'm faig càrrech de tot, ja'm faig càrrech de tot. Llegirem un altre
dia.
ROSA
Si, un dia que estiguem més tranquils.
RIMBAU
Ab això del noy, a casa no hi ha tranquilitat... y aquestes coses de
questió d'escriure volen calma... sab?... Dispènsins...
### ESCENA XX
MERCEDES, JOSEPH, LLUIS, RIMBAU, ROSA, IGNASI y JOANET
IGNASI
Aquet cop si que no me l'esperava
ROSA
Què hi ha?
RIMBAU
Què passa?
MERCEDES
Què té, don Ignasi?
IGNASI
(_a Rimbau_)
Senyor Francisco: vostè va encomanarme una missió delicada vora del
seu fill. Donchs bé: vinch a dirli que les meves gestions han
fracassat, y no sols això, sino que may m'hauria pensat trovar en en
Joanet tanta... tanta...
JOSEPH
Arrogancia...
IGNASI
Si, senyor, arrogancia y... fins falta de respecte y tot, a mí... a
mí, que com qui diu l'he vist neixe!
JOANET
Això no li donava dret de parlarme com m'ha parlat.
RIMBAU
(_molt exitat però contenintse_)
Es dir que t'has atrevit a faltar al respecte a don Ignasi que en
aquells moments me representava a mí?
JOANET
Es que m'ha parlat d'un modo...
ROSA
Fill meu, calla!
RIMBAU
Donchs bé: al.cap som. Joanet (_solemne_). O renuncies desd'ara a tots
els teus projectes d'estudi y't tanques a la botiga, o te'n vas de
casa.
ROSA
Jesús!
MERCEDES
Qué diu ara?
IGNASI
Aixís se fa!
JOSEPH
Calli vostè, Salomón de suro.
RIMBAU
Ja ho he dit. O a la botiga o al carrer: Tria!
ROSA
Verge Santa!
MERCEDES
Reportis, senyor Francisco.
JOSEPH
Senyors, procedím ab calma y'ns entendrem. Noy: t'han donat a triar.
Tría!
JOANET
(_decidit_)
A la botiga... may!
RIMBAU
Donchs al carrer... y't desheredo.
JOSEPH
Això del carrer ho trovo molt fort.
RIMBAU
Què vol dir?
JOSEPH
Que vostè podrà treure al fill de casa, però al carrer no hi quedarà:
se'n vindrà a casa meva.
MERCEDES
Joseph!
JOSEPH
Ara calla que parlo jo. Si senyors: a casa meva. Les noveles van en
nom de la dona, però'l pis, gracies a Deu, encara va en nom d'un
servidor.
RIMBAU
Vostè me'l acaba de perdre!
JOSEPH
S'equivoca: l'acabo de recullir.
IGNASI
Es que recullirlo es pèrdrel!
JOSEPH
Vostè y jo no'ns avindríem.
IGNASI
Perque vostè pensa malament.
JOSEPH
Y vostè no pensa, que's pitjor.
MERCEDES
Joseph calla!
JOSEPH
Prou Joseph y prous romansos. Un día o altre l'havía de fer un cop
d'home: ja t'ho podía haver dit aquell aucellet que t'ho diu tot.
(_A don Ignasi_). Si vostè hagués pensat un xich hauría comprès la
justicia de les pretensions d'en Joanet y ab la influencia que
exerceix sobre'l senyor Francisco, li hauria fet veure la rahò, y les
coses no haurían arribat al punt que han arribat.
IGNASI
Això vol dir que jo no he procedit prou bé!
JOSEPH
Això mateix: veig que encara enten les coses.
RIMBAU
Senyor Joseph!
IGNASI
(_sofocat_)
Vostè m'insulta!
MERCEDES
Que ha de durar gaire?
JOSEPH
Tot just comenso. (_a Ignasi_) Jo no sé si l'insulto o no, però lo que
li asseguro es que vostè, sens dubte per ignorancia, no ha procedit
com debía.
IGNASI
Jo he secundat els propòsits del senyor Francisco, perque'l senyor
Francisco es pare!
JOSEPH
(_per Rosa_)
Y "això" que no es rès? Còm se coneix que vostè no es mare!
(_irònich_)
RIMBAU
Y quí més que'l pare pot voler al fill.
JOSEPH
La mare! Per això vostè y ella no s'avenen, perque ella pensa ab el
fill vostè, sense adonarsen, confón el fill ab la botiga!
RIMBAU
Senyor Joseph!
JOSEPH
No s'enfadi, senyor Francisco, que aquesta es la veritat. Vostè es un
home de bé, actiu treballador, una a pedra important del edifici
social. Perteneix a un gremi respectable baix tots conceptes... però
s'ha endurit en el negoci y té una mitja cana als ulls que no li
deixa veure rès. Pera vostè el mon es una botiga, la vida una
herencia y no té altres ilusions que la de trovar clients que paguin
bé. Perque s'ha estimat més arreconar mitg ral que fumar un puro, se
creu haber tingut la virtut de no fumar. Això es equivocat, senyor
Francisco. Les virtuts quan se practiguen sense esfors y
exageradament gairebé son vicis.
RIMBAU
No les entench jo, les seves màximes!
JOSEPH
Y ca, ha d'entendre... Si les entengués ja no sería botiguer...
d'aquesta mena!
RIMBAU
Acabem d'un cop. M'agraden les coses clares. Noy, te'n vas o't
quedes?
JOANET
Me'n vaig, pare, me'n vaig perque vostè'm treu... Mare!
ROSA
Fill del meu cor... me maten!
JOSEPH
Deixi estar, senyora Rosa. Vostè veurà a en Joanet sempre que vulgui.
RIMBAU
Còm? Li prohibeixo que'l vegi may més.
JOSEPH
Sempre que ella vulgui: ho repeteixo.
JOANET
Si que la veuré!
RIMBAU
Vèsten! T'ho mano!
JOSEPH
Mani, home, mani. Ditxós manar! Però, pensi que ja s'ha acabat
l'imperi del despotisme. Ara'ls que han de manar manan, però'ls que
han d'obeir acostumen a fer lo que'ls hi sembla.
ROSA
Joanet! (_l'abrassa_).
RIMBAU
Trayèumel del davant... No'l vuy veure!
IGNASI
Vàgintsen, vàgintsen!
MERCEDES
(_fora de si a Joseph_)
Al ùltim has sortit ab la teva. Has ben tret el geni, però't
recordaràs de mí!
JOSEPH
(_fort_)
Mira!... no m'exaltis més. Au: a fer...
LLUIS
Senyor Joseph!
MERCEDES
Què?
RIMBAU
Y ara!
IGNASI
Què diu? (_Confusió, Joseph alsa'ls brassos, imposa silenci y diu
calmosament:_)
JOSEPH
Noveles, senyors, noveles!
TELÓ
__Advertencia als Srs. Directors__
En les escenes XII, XIII, XIV, XV, del acte segón ha de cuidarse,
sobre tot, el moviment escènich. La agitació den Rimbau, l'interès de
don Ignasi en endursen a en Joanet, els esforsos del senyor Joseph
pera impedirho, la alegría mofeta den Lluiset, y'l neguit de la Rosa,
han d'ocupar constantment la atenció del públich, fins al extrem de
que aquest ha d'oblidarse per complert de donya Mercedes. Els mutis
han de ser molt dissimulats y a temps.
En el final, quan el senyor Joseph diu a donya Mercedes: --_Mira!...
no m'exaltis més... Au: a fer_...-- tots l'han d'interrompre molt a
temps.
*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK GENT D'ARA ***
Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you
are not located in the United States, you will have to check the laws
of the country where you are located before using this eBook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:
• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg™ works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™
Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.
Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.
The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.
Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.
This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
