¡Africa! : Comedia en tres actes y en prosa

By A. Ferrer i Codina

The Project Gutenberg eBook of ¡Africa!
    
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.

Title: ¡Africa!
        Comedia en tres actes y en prosa

Author: A. Ferrer i Codina


        
Release date: March 23, 2026 [eBook #78279]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Tipografia de Francisco Badia, 1897

Other information and formats: www.gutenberg.org/ebooks/78279

Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil


*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ¡AFRICA! ***
¡Africa!

Comedia en tres actes y en prosa

Antoni Ferrer i Codina

1897

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per  l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte  Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Al distingit lletrat y aplaudit autor dramátich D. Francisco Xavier
Godo, en prova d'afecte y bon companyerisme.

Son amich,

D. Ferrer y Codina

__Repartiment__

  Personatjes           Actors
  --------------------- ---------------------------
  Africa 16 anys.       Doña Carmen Parreño 
  Hortensia 20 anys.      "  Concepció Ferrer 
  Don Lluís 58 anys.    Don Jaume Virgili 
  Carlos 28 anys.        "  Hermenegild Goula 
  Mariano 28 anys.       "  Frederich Fuentes 
  Don Ramón 60 anys.     "  Aciscle Soler 
  Don Ignaci 60 anys.    "  Vicens Daroqui 
  Pólit 33 anys.         "  Ramón Valls 
  Dr. Salvat 50 anys     "  Joaquím Pinós 
  Pere.                  "  Lluís Muns 
  Nen 8 anys
  Julio 20 anys.         "  Ernest Fernandez

Un sereno. Un vigilant. Convidats d'abdós secsos.

Director artístich: D. Hermenegild Goula.

Punt de vista del actor.





## Acte primer

Sala luxosament amoblada.

Porta d'entrada al foro y una primer terme esquerra; en segon una
xemeneya encesa.

A la dreta primer terme, un' altra porta; en segón un balcó.

Entre 'ls mobles una tauleta rodona ab tapete (_primer terme
esquerra_) sobre la que hi haurá un plano rollat, un timbre, pipas,
una tabaquera figurant un cap de gos, cigarros puros, una botella de
licor ab copas, y recado d'escriurer.

Primer terme dreta un silló.




### Escena primera

Pere, luego D. Ramon


(_Arreglant la xemeneya._)

Pere. Ah, ja, ja!... Pero are tinch la temperatura de
la sala massa elevada. Deixam obrir un xich lo balcó. (_Ho fa._)
Uf! ¡quin ayre! Pero, no hi ha remey: Si surt l'amo y no trova la
atmósfera en los graus que m'ha dit, 'm pela.

(_D. Ramon foro dreta._)

D. Ramon. Bon dia per aquesta casa.

Pere. Bon dia, D. Ramon. ¡Quant temps sense deixarse
veurer!...

D. Ramon. Encara vinch massa.

Pere. Bo! y per qué?

D. Ramon. Y ton amo?.

Pere. Prenent lo bany.

D. Ramon. M'ho havia d'haber pensat. Encara podia
estarme mitx' hora mes en lo colegi electoral.

Pere. Prompte sortirá. (_D. Ramon se senta._)

D. Ramon. ¡Quin ayre!... Tanca aquell balcó com cent
regiments de dimonis! ¿Vols qu' agafi una pulmonia?

Pere. ¡Deu me'n reguart! L'amo está á punt de sortir, y
tinch la temperatura de la sala un xich elevada.

D. Ramon. Donchs, ja 'l tancaré jo. (_Ho fa y torna á
sentarse._)

Pere. Després'm renyará.

D. Ramon. Se'n pot aná al Infern ton amo ab tantas
precaucions. Com si li servissin de rés á un quant li arriva
l'hora...

Pere. Diguili á n' ell.

D. Ramon. Quaranta graus mes ó menos no li vindrá
d'aquí. Y Africa, qué tal?

Pere. Ara, quan vaig aná á dur la mensualitat al
colegi, estava bona.

D. Ramon. Pobre xicota! En mal hora va aná á perdre 'l
seu pare!

Pere. Vosté, crech que 'l coneixía.

D. Ramon. ¿Al pare d'Africa?... Al germá de ton amo? Ja
ho crech! Pero quins germans mes diferents!

Pere. També era com vosté: militar.

D. Ramon. Lo brigadier mes brau del exercit espanyol y
republicá com jo, desde l'extrem dels cabells á las puntas de las
sabatas! Yo era alférez de la seva brigada. Va morir en la
emigració.
¡Vetlla per la meva Africa! va dirme... Llamp del Cel!... Ja devia
 preveurer que son germá, aquest carlinás, no se'n cuidaria gayre.

Pere. No se'n ocupa massa, la vritat.

D. Ramon. Com que li falta temps per ocuparse de si
mateix. Ara pera treurerli d'entre mans, la caso.

Pere. ¿Que casa á la senyoreta?

D. Ramon. Li proporciono un marit rich, jove, guapo...

Pere. Y republicá? naturalment...

D. Ramon. T' creus que confiaria aquesta joya á un que
no ho fos? republicá, carambolista de punta; casi tant com jo; y un
tirador de sabatót que ja hi poden anar hasta ab un revólver. Jo li
he vist tenir dos desafios deixant las caras dels seus contrincants
fetas una llástima.

Pere. ¿Y qui es, si pot saberse?

D. Ramon. Prou. L'únich fill varó de D. Ignaci Mas; lo
xocolater mes rich de la Provincia.

Pere. A fé que D. Ignaci no es pas republicá.

D. Ramon. Un clerical com ton amo. ¡Vaya un parell de
ximples! Aquell 's passa tot lo Sant dia bofetejantse 'l pit á
l'iglesia, mentras roba 'ls cuartos dels seus parroquians tirant
polvos de galeta y ayguacuyt al xocolate. ¿Cóm, sino, s'haguera pogut
fer rich ab tan poch temps? No fa pas cap cent anys que venia café ab
llet en un carretó en lo port de Tarragona.

Pere. ¿D. Ignaci?

D. Ramon. Ay Deu te fassa bó!... Qué sabs tú de mon?

Pere. Y es cert?

D. Ramon. Yo era cabo y estava de guarnició en aquell
presiri. ¿Ara l veus tan devót? Donchs en aquella época era president
d'un casino anticlerical que 'n deyan "La Xarpallera."

Pere. ¿Ell?

D. Ramon. Y era lo sello de la Societat un Sant Joan
vestit de levita y ab barret de copa.

Pere. 'M fa quedar parat!

D. Ramon. Jo n'era sócio; mira si ho sabré! Encara
guardo recibos ab la firma del xocolater. Ell no se'n recorda de mi.
Han passat tants anys que ja no 'm coneix; jo á n' ell si. Lo primer
dia que 'l vaig trová aqui de visita, vareig reconeixer aquella cara
de gat d'Angola.

Pere. Y no n'hi ha parlat?

D. Ramon. May. Ni crech parlarni... que s'arregli. Y
ara, casant á la noya ab lo seu fill, encara menos. Aquest si qu' es
un xicót que val. Ara acaba d'arrivá d'un llarch viatje. A la cuenta,
sabent que jo era tan amich del pare d'Africa, y qu' á n' ella
l'havia vista neixer, 'm va veni á trovar l'antich carretonayre
perque li dés informes d'ella. Va preguntarme si la noya era ferventa
religiosa... jo, ¿qué sé? Pero vareig dirli que si, que 's passava
tot lo Sant dia resant sense recordarse de menjar. Va quedar molt
content, y, ara vinch á dir á n' aquest comodin que dintre poch rato
vindrá 'l xocolater á demanarli oficialment la má de la nevoda.

Pere. Donchs veu? La fama d'aquest noy, no es alló que
diguém... Diúhen que 's passa 'l dia al café.

D. Ramon. Los que ho diuhen, segur que 'l passan per
las sagristias que encara es temps mes perdut. (_Se sent un
timbre._)

Pere. D. Ramon, perdoni, tinch d'entrá la copeta de ví
á D. Lluis.

D. Ramon. Si, ves, ves, que no 's desmayi! (_Vase Pere
primer terme esquerra._)




### Escena II

D. Ramon, luego Sr. Pólit y nen


D. Ramon. Veyam si hi ha cap diari... (_Buscant per la
taula._) Lo plano! ¿Vols jugar qu' aquest zulú de 'n Lluis ha tingut
lo mateix pensament que jo!... (_obra 'l plano._) Si, si... aixó es;
exacte! Lo carrer de Bilbao divideix lo solar del Doctor Salvat, y la
finca que avuy cau en un mal carreró, aumentará d'un mil per cens lo
seu valor... Calculém! Lo plano va darse ahir vespre á llum, y 'l
metje ve aqui cada dematí á las deu. De manera qu' encara no l'ha
vist. Si logro toparlo jo abans qu' ell, faig lo negoci.

(_Sr. Pólit foro dreta dant la má al nen. Va ab gorra de pisa y
sombrero de copa y lo restant del trajo delata al home de sagristia.
Lo nen que representa uns set ó vuyt anys va ab carrich y gorra de
colegial._)

Sr. Pólit. Ave Maria!

D. Ramon. Ola, Senyor Pólit!

Sr. Pólit. Ay caramba! ¿No es Don Ramon?

D. Ramon. ¿Ahont va? ahont va per' qui?

Sr. Pólit. Donant voltas. No sab que soch andador del
Monte-Pio, y corredor del xocolate de Don Ignaci Mas?

D. Ramon. Ah, si?

Sr. Pólit. Digas: Deu lo guart, Don Ramon. ¿Com ho
passa?

Nen. Jo no ho vuy dir!

D. Ramon. Be es prou amable.

Sr. Pólit. Molt dolent!

D. Ramon. Al hospici!

Sr. Pólit. Pobret! Afiguris que de set esposas y tretse
fills que he tingut, sols aixó es lo que 'm queda.

D. Ramon. Digui que voste es un Barba-Azul ab gorra de
pisa...

Sr. Pólit. Qué vol ferhi? Nostre senyor ho ha disposat
així... ¿Que no hi es Don Lluis?

D. Ramon. Crech qu' es alli dins en fresch.

Sr. Pólit. Be, ja tornaré. Sembla que casém á 'n
Carlets ab la nevoda?

D. Ramon. Algo hi ha.

Sr. Pólit. Per xó que m'ho han innovat; jo me'n
alegraria.

Nen. (_Estirant_) Anem.

Sr. Pólit. Are. Que no gasta xocolate, D. Ramon?

D. Ramon. No.

Nen. Anem.

Sr. Pólit. Ara, fill. Donchs, qué pren al demati? café
ab llet?

D. Ramon. Ayguardent!

Sr. Pólit. Te rahó... vostés los militars...

Nen. Anem.

Sr. Pólit. Quin xicot! Vaja, aném. Digas á Don Ramon
que ho passi be.

Nen. Jo no ho vuy dir.

D. Ramon. Ja ho diria si fos fill meu.

Nen. Anem.

D. Ramon. Deixuplina!

Sr. Pólit. Pobret! Ara'l vaig teni á la mort.

D. Ramon. (Tan de be li hauria fet Deu.)

Sr. Pólit. Lo vareig posá d'escolá á Santa Mónica y en
un moment de descuit va obrir un armari y 's va menjar set paquets
d'hóstias que, al menos, n'hi havia quatre lliuras.

D. Ramon. Aixó ja fa taúl.

Sr. Pólit. Vamos, anem. Recados á Don Lluis.

D. Ramon. Alante!...

Sr. Pólit. Vamos (_anantsen._)

D. Ramon. (Tan bestia es lo pare com 'l fill.)
(_Al arrivar lo Sr. Pólit á la porta 's topa ab lo Doctor qu'
entra._)




### Escena III

Mateixos, Doctor Salvat


Doctor. Adios, senyor Pólit.

Sr. Pólit.  Passiobé, Doctor. (_Vanse._)

D. Ramon. (_Aquí tenim al nostre home._)

Doctor. Ola, Don Ramon! Vosté per' qui?

D. Ramon. Esperant á 'n Lluis.

Doctor. Y qué tal? cóm va de salut?

D. Ramon. Jo, be... l'estómach es 'l que no vol fer
bondat. Un dia me 'l obro á veure qué hi tinch.

Doctor. Vosté no 'm vol creurer. Vol seguir las costums
de campament, sense mirar que la caldera ja es un xich usada.

D. Ramon. Qué vol dir?

Doctor. Que l'alcohól se l'hauria de mirar d'un hora
lluny.

D. Ramon. Pero si no mes 'n prench tres gotas per
desdejunarme.

Doctor. Ni tres, ni cap. Una sucada de xocolate y un
vas d'aygua.

D. Ramon. Fa sagristá.

Doctor. Ja li darán. Y qué tal... qué tal? Quan pujan
los seus?

D. Ramon. No s'apuri... ja pujarán.

Doctor. Be, per xo, Deu nos'n guart!

D. Ramon. Deu nos 'n guart?... Véu? vosté, ara, 'm
faria enfadar!

Doctor. Ordre, ordre necessitém.

D. Ramon. Precisament l'ordre está en que, dintre la
legalitat, cada hú fassi lo que li donga la gana.

Doctor. ¿Y que li puga pegá una punyalada al primer qué
passi pel carrer?

D. Ramon. Si la mereix...

Doctor. Ba... ba... ba...

D. Ramon. Vostés matarian al lladre d'un pá, pero al
que roba millons lo voldrian per gendre. Lo nivell! La lley igual per
tots, desde 'l Sant Pare al Noy de Tona.

Doctor. Que boig!

D. Ramon. Sino que vostés los propietaris...
(_Primer disparo!_)

Doctor. Jo, propietari? Un mal casulot que no 'm
paga 'l procurador... ¿M' ho vol comprar?

D. Ramon. (_Bravo!_) Jo? qué vol que 'n
fassi?... ¿Quant ne vol?

Doctor. Cinch mil duros.

D. Ramon. (_Ja es meu._) Tres.

Doctor. Es poch... animis mes y...




### Escena IV

Mateixos, D. Lluis, luego Pere


(_Primer terme esquerra, detras d'ell Pere ab toballola y raspall._)

D. Lluis. Ola... ola...

D. Ramon. (Mal llamp te parteixi!)

D. Lluis. Doctor!... (_Dantli la má._) Bona pessa!
(_Dant la má á D. Ramon._)

D. Ramon. Mellor que tú.

D. Lluis. Ja has sapigut trová á casa?

D. Ramon. Tú no has estat may á la meva.

D. Lluis. Si estigués ociós com tú...

D. Ramon. No sé qué tens que fer...

D. Lluis. Cuidar de la meva salut.

D. Ramon. ¿Qu' estás malalt?

D. Lluis. Pera no estarho. Si sabias lo be que 'm trovo
ara... Com me circula la sanch! La sento correr! Quina elasticitat en
los nervis!...

D. Ramon. Y del cap, cóm te trovas?

Pere. ¿Vol rés més lo senyoret?

D. Lluis. Que 't fassis tallar las unglas, m' has
esgarrinxat dugas vegadas.

Pere. Diré á la Brigida que me las talli. (_Vase foro
esquerra._)

D. Lluis. Vés, vés... Vegim lo pols, Doctor.

D. Ramon. (Y al pensar que hi ha un presiri á
Tarragona...)

Doctor. Un poch frecuent. Plètora, plètora!...
L'alimentacio massa forta.

D. Lluis. Avisaré á la cuinera.

D. Ramon. A tú, lo que't convenen son hervas.

Doctor. Aixó: cols, bledas...

D. Ramon. (Y ofáls.)

Doctor. Per lo demés la pell está fresca. Los pulmons
semblan dugas manxas.

D. Lluis. Es dir que puch estar tranquil?

Doctor. Del tot.

D. Ramon. Si, home, si. Viurás hasta que 't moris...
com jo.

Doctor. Senyors... Altres malalts reclaman los meus
serveys, D. Lluis...

D. Lluis. Hasta demá, Doctor, vinga dejorn.

D. Ramon. Si, qu' está de cuidado.

Doctor. Y ab vosté, un altre dia, parlarém del nostre
asunto; pero, ja ho sab: los cinch mil duros.

D. Ramon. Be, si, be... Ja passaré. Doctor Adios.
(_vase foro dreta._)




### Escena V

Mateixos, menos Doctor, luego Pere


D. Lluis. Ep... tú... escolta. ¿Quin negoci es aquest?

D. Ramon. Cá... rés... unas visitas...

D. Lluis. Que valén cinch mil duros? Lo plano! Ja
comprench! Un negoci que jo tenia pensat... que s'hi poden guanyar un
grapat de mils duros...

D. Ramon. Rahó de mes perque jo'l pretengui.

D. Lluis. Veurém qui se l'endurá!

D. Ramon. Veurém. Avuy mateix tornaré á veure 'l
Doctor.

D. Lluis. Avuy? Esperat. (_Sentantse á escriurer._)

D. Ramon. ¿Qué vas á fer?

D. Lluis. Doná ordre al meu procurador que compri la
casa á qualsevol preu.

D. Ramon. Ja te l'endurás cara.

D. Lluis. Y tú'm donas'l nom de amich?

D. Ramon. No me 'l donas tú á mi? (_Acaba de escriurer
Lluis toca 'l timbre. Pere foro esquerra._)

D. Lluis.  'N Miquel que porti aquesta esquela al
senyor Granell. (_vase Pere foro dreta._) Encare no ets prou rich?

D. Ramon. Mes ho ets tú.

D. Lluis. Un capital de cent mil duros, com aquell qui
diu: trovát. Un tio que 't va sortir d'escotilló á America; que, al
morirse, ni sabia que fossis al mon.

D. Ramon. Tú, un de dos cents mil, com qui diu:
escamotejat, sent vista de l'Aduana de Cuba sis mesos y cuatre dias.

D. Lluis. Quina solta!

D. Ramon. Com la teva.

D. Lluis. Jo hagués sigut del teu tio!...

D. Ramon. Y jo del gobern.

D. Lluis. Prou ho deixo al hospici!

D. Ramon. Y jo't clavo á presiri!

D. Lluis. Un home sol, que no pot acabarsho, y sabent
que jo tinch una nevoda qu' 'm costa un ull de la cara, y, un nevot
que me'n costa dos.

D. Ramon. No digas mentidas. Ja sabs que los del teu
remat castigan ab set anys de Purgatori cada infracció de la vritat.
Africa, la teva nevoda, es rica, y no necessita 'ls teus ulls per
rés.

D. Lluis. Pero si los meus cuidados. Bon amohino 'm vá
deixá 'l boig del meu germá!

D. Ramon. Boig?... En fi, pochs te 'n ha de causar mes,
perque avuy te la vinch á demaná en matrimoni.

D. Lluis. De debó? Ay, Ramon... abrássam! Y quin pés 'm
treus de sobre!... oh! no 't pensis... Has fet un magnifich
pensament.
'T felicito. Africa es rica. Cinquanta mil duros de dót. Y ha d'estar
 molt instruida. Veurás... 't puch ensenyar los partes mensuals que
 rebo del colegi. (_Va a buscarlos._)

D. Ramon. Si no vuy veurer rés.

D. Lluis. No, si aqui'ls tinch tots tancats encara.

D. Ramon. Tancats?

D. Lluis. Té... Descloune un... qualsevol.
(_Desclouentlo ell mateix y dantli._)

D. Ramon. Vamos... llegim. (_llegint._) Relacion
mensual... etcetera. Música regular.

D. Lluis. No mes diu regular?

D. Ramon. Gimnacia, notable.

D. Lluis. Qué tal?... notable.

D. Ramon. Equitación, sobresaliente.

D. Lluis. No t'ho deya?

D. Ramon. Labores, mal. Idiomas, bien.

D. Lluis. Mal?... Diu mal?

D. Ramon. Mira... conducta, malissima.

D. Lluis. No pot ser, home, no pot ser... (¡Mal Viratje
la directora!)

D. Ramon. Lo desitj de sortirte de cuidados 't fa
desvariejar.

D. Lluis. Donchs no t' ho creguis... 'T dich que t'hi
pots casar ab tota confiansa.

D. Ramon. Qu' ets boig?... Jo, un home de xixanta anys
vols que carregui ab una criatura de dissét? Africa 's casará, pero
no ab mi.

D. Lluis. Oh!... con tal que's casi...

D. Ramon. Per xo mateix. Dintre poch vindrá lo senyor
Mas á demanartela pera lo seu fill. Un xicot qu' acava d'arrivar de
viatje. Ja 'l coneixías... es rich, gran tirador de sabatót y
excelent carambolista.

D. Lluis. Tirador de sabatót?

D. Ramon. Si, home... hi ha tiradors de sabatót com
n'hi ha de floret y de pistola.

D. Lluis. No ho havia sentit á dir may.

D. Ramon. Oh! y ja estranyo com no han vingut. Lo
partit es brillant, pus lo xicot, á demés de ser rich, no es de la
colla de multons com tú y son pare.

D. Lluis. Sort que no't faig cas.

D. Ramon. Está mes ilustrat. No 'l fan combregar com a
vosaltres ab rodas de moli.

D. Lluis. Be, be... lo que jo vuy es que's casi.

D. Ramon. Jo també. Y digam deu estar hermosa?

D. Lluis. Jo crech que si.

D. Ramon. Creus? ¿Que fa molt que no l'has vista?

D. Lluis. Desde que va entrá al colegi... uns sis
anys.

D. Ramon. ¡Sabs que mereixerias cadena perpetua!

D. Lluis. Ja veurás... No hi he anat perque no 'm vaga,
y no l'he deixada venir perque... vaja... si... es molt entremaliada,
y no
'm puch enfadar. Es lo que 'l metje 'm te mes recomanat.

D. Ramon. Pero ara ja es una dona.

D. Lluis. Be... ara ja suposo que deu haver cambiat.

D. Ramon. Donchs, ja ho sabs.

D. Lluis. Mira... en gracia de la bona noticia qu'
acabas de darme, 't proposo la compra de la finca de compte y mitat.

D. Ramon. Acepto.

D. Lluis. ¿Paraula d'honor?

D. Ramon. Paraula de republicá.

D. Lluis. Esperat, donchs, qu' enviaré contra ordre al
procurador. (_S' posa á escriurer._)

D. Ramon. Y jo veuré al Doctor avuy mateix; deixau per
mi.

D. Lluis. Al mateix temps enviaré á la Brijida per la
noya. Aixís adelantarém feyna.

D. Ramon. No 'm sembla mal. Y, parlant de tot: Qué 'n
sabs de 'n Mariano?

D. Lluis. Vet aqui un altre nevót que també m' amohina
bastant. Fill d'una germana pobre l'he hagut de cuidar fins que vaig
pogué embarcarlo. Ara 'm va escriurer d'un port del Brasil hont la
febra amarilla hi feya estragos.

D. Ramon. Pobre xicot!... Sentiria que li toqués 'l
rebre.

D. Lluis. Jo també. ¡Ara que m'havia d'enviar
cigarros!

D. Ramon. Es á dir que ho sentirias pels cigarros?...

D. Lluis. Veuras, no'm puch afectá! Primer la salut.

D. Ramon. Egoista! Has de morir aburrit de tothom.

D. Lluis. (_toca el timbre._) Aixó si que 'm te sense
cuidado. (_Pere foro dreta._). A la Brigida que vagi ab aquesta
targeta, á buscar á la noya. Que la instali al pabelló que dona al
jardí, y quan s'hagi cambiat de trage, qu' avisi.

Pere. Está be.

D. Lluis. Y aquesta esquela pórtala tú mateix ahont ha
dut l'altre 'n Miquel.

Pere. Está molt be. Ara acaba d'entrar al pati un cotxe
ab maletas.

D. Lluis. Vés lo qu' es.

(_Vase foro dreta, mentres entra 'n Mariano pel mateix puesto vestit
d'uniforme de marina mercant trasatlántica._)




### Escena VI

Mateixos, Mariano, luego Pere


D. Ramon. Miratel!... Ay voto'n Mariano!

D. Lluis. Ell!

Mariano. Tio! (_corra á abrassarlo. D. Lluis
s'aparta._)

D. Lluis. Ep!... no'm toquis... La febra amarilla...

D. Ramon. Vina á fer cuarentena en los meus brassos.
(_Obríntloshi._)

Mariano. Que tio...! (_Abrassant á D. Ramon._)

D. Lluis. Vols dir que no hi ha perill en abrassarte?

D. Ramon. Té... ja está fumigat. (_Dant una empenta á
Mariano._)

Mariano. No tinga por. (_Lluis l'abrassa._) Y Africa?
(_ab recel._)

D. Ramon. Bona, noy, bona.

Mariano. Ahont es?

D. Lluis. Al colegi.

Mariano. Encara?... Que li vol tenir fins al dia del
judici?

D. Ramon. Ara la treu.

D. Lluis. Vaya, Ramon, fes un xich mes de tertulia.
(_Se sentan._) Y donchs... que tenim lo vapor aqui?

Mariano. Tio... He fet una calaverada.

D. Lluis. No m' espantis.

D. Ramon. Tú t' espantas molt aviat.

Mariano. Ja li esplicaré. Figuris que als pochs dias
d'haver dexát port, un passatjer dels que venian á bordo, va caurer
malalt del contagi, y lo capitá, espantat, va resoldrer desembarcarlo
en un islót al mitx del Occeano.

D. Lluis. Ben fet.

D. Ramon. Bárbaro!

D. Lluis. Podia deixar lo contagi á bordo.

D. Ramon. Valent poca vergonya deu ser lo tal
capitá!...

Mariano. Jo... compadescut del pobre malalt, y sent
catalá, mes á mes, vaig resoldrer desembarcar y constituirme enfermer
del meu paisá.

D. Lluis. Mal fet! molt mal fet!

D. Ramon. Bravo noy! aixó es republicá pur!

D. Lluis. Vas cometre una gran imprudencia!

Mariano. Vosté, tio, al meu puesto hauria fet lo
mateix.

D. Lluis. Ah, no! Jo'l deixo.

Mariano. Be... ara ho diu.

D. Ramon. Si, Mariano. A son pare deixa aquest.

D. Lluis. Y naturalment que devia morir?

Mariano. Fa un mes que varem desembarcar bons y sans de
bordo d'un _Cliper_ inglés que va recullirnos, fondejant luego á
Santander. Jo m'he quedat allí uns quants dias pera veurer si 'l meu
vapor hi recalava com devia, mentras lo meu company 's dirijia aquí á
Barcelona.

(_Pere foro dreta._)

Pere. Los senyors de Mas.

D. Ramon. Aqui'ls tens. (_Tots s'alsan._)

D. Lluis. Mariano, dispensa.

D. Ramon. Jo me'n torno al colegi electoral. Passaré
pel jardí pera no toparme ab ells.

Mariano. Jo, al meu cuarto á rentarme la cara. Suposo
que tinch 'l mateix?

D. Lluis. Si. Pere, feslos entrar y digalshi que al
moment surto.

(_Vase Pere foro dreta._)

Mariano. Adios, D. Ramon.

D. Ramon. Adeu, Mariano.

(_Vase Mariano segon terme dreta._)

D. Lluis. Vés al Doctor. (_A D. Ramon._)

D. Ramon. Si... hasta la vista.

(_Vase Ramon primer terme dreta y D. Lluis segon esquerra._)

(_Queda l'escena un moment sola. Luego precedits per 'n Pere, entran
foro dreta, Carlos elegantment vestit pero pinxesco, ab sombrero de
copa decantat. D. Ignasi ab capa y sombrero de copa també, passat de
moda y Hortensia tipo romantich._)





### Escena VII

Pere, D. Ignaci, Carlos y Hortensia


Pere. Poden sentarse. D. Lluis surt al moment.
(_vase foro esquerra._)

D. Ignaci. Seu, noya... (_ab carinyo._) Seu tú.
(_ab molt modo._) (_Se sentan._)

Carlos. ¡Quins papers de ferme fer! Que no podian venir
sols?

D. Ignaci. Calla, calla, qu' has de ser la nota
discordant de la nostra familia.

Hortensia. Ja te rahó'l papá.

Carlos. Ves, ves á fer versos tú, que ningú t' hi
demana.

Hortensia. Sents, papá?

D. Ignaci. Val mes que fassi versos que no que porti
aquesta vida censurable que portas tú.

Carlos.  'Ls versos li darán pá!...

D. Ignaci. Noy! creu que 'l dia menos pensat, 't
desheredo!

Carlos. Vet-aqui la teva arma! Porta, porta un
cigarro...

D. Ignaci. No vuy que fumis aqui! Jo 'm pensava qu' ab
aquest viatje vindrias ab mes enteniment y ets igual.

Hortensia. Pitxor!

Carlos.  'M sembla qu' abans de sortir aquest tipo, os
planto!

D. Ignaci. Próbau!

Hortensia. A Don Lluis li diu tipo!

Carlos. Donchs, per qué 'm veniu á buscar
rahons!... ¿No faig tot lo que vols? 'M dius que porti mostras de
xocolate als quints inferns... hi vaig...

D. Ignaci. Y no'n vens una lliura.

Carlos. Ara 't passa pel cap que 'm casi, y tenintne
tantas ganas com de trencarme la nou del coll, 'm caso. ¿Qué mes
vols?

D. Ignaci. Mira, mira com porta 'l barret! Li acaba de
caurer... Aixís... ben dret: (_Posantli be._)

Carlos. Me'l clavaré ab puntas de Paris...

D. Ignaci. Si, ara, casat, no cambias com una mitxa, 't
desheredo.

Carlos. Ditxós desheredar!

Hortensia. Jo fos del papá!...

Carlos. Calla, tú... Traviata!

Hortensia. Papá!

D. Ignaci. Que callém! Qualsevol menos tú, n'estaria
joyós d'aquest casament que t'hem proporcionat.

Carlos. Ba... ba... ba!...

D. Ignaci. Una noya com un pom de flors... rica,
jove...

Carlos. Ja li dono.

D. Ignaci. Donchs t'hi casarás!

Carlos. (Ella treurá'l bé!)

D. Ignaci. Qué dius?

Carlos. Dich qu' está bé.

Hortensia. No ha dit aixó, no. (_Don Lluis segon terme
esquerra tots s'aixecan: D. Ignaci 's descubreix_)





### Escena VIII

Mateixos, D. Lluis


D. Lluis. Senyors... quina sorpresa!

D. Ignaci. Treute'l sombrero! (_á Carlos._)

D. Lluis. Fassin 'l favor de torná á pendre assiento.
(_Tots s'assentan._)

D. Ignaci. Vosté may no 'ns vol veni á veurer.
(_Carlos posa una cama sobre l'altra._)

D. Lluis. Estich sempre tan ocupat!... Caramba!... 'n
Carlos!... Está desconegut! Y donchs... ¿A qué dech 'l gust de tan
agradable visita?

Carlos. (Ja hi som!)

D. Ignaci. ¿No li ha dit rés D. Ramon?

D. Lluis. Be m'ha indicat algo.

D. Ignaci. Abaixa aquesta cama! (_á Carlos_)(_Dantli un
cop._) Don Lluis, ja fa temps que 'ns coneixém y no podem
enganyarnos. Jo tinch un noy qu' es aquest, qu' acaba d'arrivá d'un
llarch viatje. Es instruit, dócil, sensát...

Carlos. (Mira ara perque vol vendre'l burro!)

D. Ignaci. Ja, abans d'anarsen, estava agradat de la
seva nevoda... de l'hermosissima Africa.

D. Lluis. No sé com... pues ella fa sis anys que no ha
eixit del colegi.

D. Ignaci. Ja li esplicaré. L'Hortensia es molt amiga
de la directora y l'havia anada á veurer moltas vegadas acompanyada
de 'n Carlos. D'aixó fa uns tres anys.

Hortensia. Hi anava molt sovint. M'inspirava
estraordinariament en aquells jardins plens de rosas d'Alexandria y
llessamins de Corinto, als quals dech las mellors de las mevas
poesías.

D. Lluis. Ah si?

D. Ignaci. Per lo tant, enterát de que la noya es molt
virtuosa... de que te inculcats los preceptes de la nostra santa
religió y que, per consecuencia, ha de ser una excelenta esposa, jo,
Ignaci Mas, vinch á demana solemnement la má de la seva nevoda pera
lo meu únich fill varó y hereu de la nostra casa.

Carlos.  ('M voldria fondrer!)

D. Lluis. La vritat... 'm trovan desprevingut. Ademés,
jo estimo á Africa, y...

Carlos. (Voldria que digués que no.)

D. Lluis. Y s'efectuaria aviat la boda?

D. Ignaci. Estant la cosa decidida, jo l'efectuaria
quant antes.

Hortensia. A las verges de Judá las casavan
desseguida.

Carlos.  Es que jo no soch cap verge de Judá.

D. Ignaci. Qué dius ara?

D. Lluis. Ah, ja, ja... M' ha fet gracia...

D. Ignaci. Ell sempre 'n te una per dir... (Animal!)

D. Lluis. Jo suposo que 'n Carlos la fará felis.

D. Ignaci. Felissisima!

Carlos. (Prou hi guanyaria que l'escanyessis.)

D. Ignaci. Y pera solemnisá aquest acte, diumenge darém
una festa. Al dematí benehirém una mare de Deu qu' hem comprat al
carrer de la Palla y convidarém á tots los amichs; dinarém y al
vespre donarém un petit ball y un concert purament religiós.

Carlos. Y també ballarém ab l'orga de butxaca?

D. Ignaci.  'N llogarém una de grossa.

D. Lluis. No tenen piano?

Hortensia. Com que l'hauriam de tocar jo ó Africa, 'ns
veuriam privadas de ballar.

D. Lluis. Que no toca'n Carlos?

Carlos.  'L bombo!

D. Ignaci.  (Béstia!) Sempre está de broma.

D. Lluis. Ja m' agrada.

D. Ignaci.  Y ara que tindrém l'hereu colocat, pensarém
ab l'Hortensia.

D. Lluis. Encara no te'l cor ocupat?

Hortensia. Busco un ideal pero no'l trovo en llóch.

D. Lluis. Ja arrivará'l dia.

Hortensia. Ho dupto.

Carlos. bueno... Qué fem? (_D. Ignasi 'l pessiga._)

D. Lluis. Sento que no pugan veurer á la noya que
dintre un moment arrivará del colegi.

Hortensia. Esperémla, papá.

Carlos. Anem, anem... ja la veurém un altre dia.

D. Ignaci. (Imprudent!)

Carlos. ¿Que te un cigarro y dispensi? (_A D. Lluis. D.
Ignaci 's posa violent._)

D. Lluis. Ah, prou, prou... (_Va á la taula._)

D. Ignaci. (Lladre!)

D. Lluis.  Lo trovará una mica fluix. (_Oferintli una
cajetilla._)

Carlos. Puro, volia dir.

D. Lluis. També, també. (_torna á la taula._)
(_D. Ignaci está rabiós._)

D. Ignaci. Deixi, D. Lluis! (T' haig de matá!)

D. Lluis. Tingui. Y vosté, D. Ignaci?

D. Ignaci. No acostumo... gracias. (No tens vergonya!)
Quedém donchs en que vindrán á la festa?

D. Lluis. Veyam... aixó de sortir de nit... Preguntaré
al metje si posantme un gaban y ab lo cotxe hermeticament tancat...

D. Ignaci. Sempre tan precabut...

D. Lluis.  'M fa horror l'estar malalt!

D. Ignaci. Ja fa be, no's pensi...

Carlos. ¿A cóm li costan aquets cigarros? (_Moviment de
D. Ignasi._)

D. Lluis. No sé... no recordo...

Carlos. Es que si 'ls hi venen per habanos, l'enganyan.
Aixó es contrabando y dolent.

D. Ignaci. (_Aixecantse violent: tots fan lo mateix._)
Donchs, ab lo seu permis.

Carlos. (Gracias á Deu!)

D. Lluis. Ja dich... sento que no vegin á Africa.

Hortensia. Sabs qué podém fer, papá? Anar á comprar la
vida de Santa Teresa y tornarém.

D. Lluis. Molt ben pensat.

D. Ignaci. Y sino, á la tarde.

Carlos. (Adios billar!)

Hortensia. No, no... tornarém. (_D. Ramon primer terme
dreta._)




### Escena IX

Mateixos, D. Ramon


D. Ramon. Ola! vostés encara aquí?... suposo que
s'haurán entés.

D. Lluis. Perfectíssimament!

Hortensia. (Quin home! ¡'m repugna!)

D. Ignaci. Y veig, D. Lluis, que D. Ramon encara no vol
ser dels nostres.

D. Ramon. Abans serán vostés dels meus. Encara está
enfadada ab mí? (_á Hortensia._)

D. Ignaci. Per qué?

Hortensia. Pues no va entrá ahir á casa cantant alló
tan ordinari que 'n diuhen peteneras?

D. Ignaci. Ell!

D. Ramon. Dispensi, no podia pensá que...

D. Ignaci. Calli, home, calli! Lo meu fill es lo meu
fill, y si demá entrava á casa cantant aquestas indecencias, lo
desheredava.

Carlos. (Miracle!)

D. Ramon. Allavors jo li deixaría tot lo que tinch.

D. Lluis. No coneixen á 'n Ramon?

Carlos. ¿Qué'ns hem d'está aqui fins demá?

D. Lluis. Vaja, vaja, anem... ja 'l convertirém algun
dia.

D. Lluis. Si.

D. Ramon. No perdi las esperansas... Sant Pau havia fet
pitxor que cantar peteneras y ara diuhen vostés, qu' es sant.

Hortensia. Papá, aném.

D. Ignaci. Que boig!... Vaja, hasta després.

Carlos. Gracia á Deu!

D. Lluis. Als peus de vosté. (_á Hortensia._) D.
Ignaci... Adios, Carlos.

Carlos. Alanta...

D. Ramon. A la vista.

Carlos. (_á D. Ramon._) (Fins la tarde.) (_Vanse foro
dreta._)





### Escena X

D. Lluis, D. Ramon, després Mariano


D. Lluis. No curarás pas may! Ets boig rematat!

D. Ramon. Casi estich penedit del negoci. 'M sab greu
que la noya entri á formar part d'aquesta familia de llanuts. Sort
que 'l xicót val.

D. Lluis. Donchs cregas que sino que es rich y la
familia m'agrada, y mes que tot, las ganas que tinch de sortir de
compromisos...

D. Ramon. Qué vols dir?

D. Lluis. Qu' es un nuvi que no'm fa'l pés.

D. Ramon. Be... veurás... he vingut perque redactém un
petit compromis com 'ns associém pera comprar la casa del Doctor.
Aixís no hem de tenir por d'enganyarnos.

D. Lluis. No 'm sembla mal... passa tú mateix al
despatx y avisa quan estiga pera firmarlo.

D. Ramon. Esta bé.

(_Mariano foro esquerra._)

Mariano. Que se'n va, D. Ramon!

D. Ramon. No. Baixo al despatx... ja 'ns veurém.
(_Vase foro esquerra._)




### Escena XI

D. Lluis, Mariano, després Pere


Mariano. Ara qu' estém sols, estimat tio, donguim
noticias de la meva hermosa cosineta. Deu está feta un tros de cel,
no es vritat?

D. Lluis. Naturalment. Prompte podrás veurerla. L'he
enviada á buscar aixís qu' has arrivat. Rés... vuy casarla.

Mariano. Casarla?

D. Lluis. Ab un jove qu' acaba d'arrivá d'América.

Mariano. (Ah!... comprench!) Tio! tio de l'ánima!
(_abrassantlo._)

D. Lluis. Sembla que te'n alegras molt!

Mariano. Estimo tant á Africa!. Pensava tant ab
ella!...

D. Lluis. No ets mal correspost... sempre m' enviava
recados per saber noticias tevas. Y ja 't pots preparar que dintre
poch será la boda, y' com comprendrás, tú ets qui menos pots
faltarhi.

Mariano. Aixó si qu' es vritat.

(_Pere á la porta del foro dreta ab una bandeja ab l'esmorsá de D.
Lluis._)

Pere. Acaba d'arrivá la senyoreta.

Mariano. Ella!

D. Lluis. Digas á la Brígida qui la instali com t' he
dit.

Mariano. Tio... ¿No anem á rebrerla?

D. Lluis. Deixa que, quan menos, s'cambihi 'l trage. Vé
ab 'l de colegiala y se'n donaría vergonya... Qué esperas?
(_á Pere._)

Pere. Que en lo jardí hi ha tot l'equipatje qu' han dut
del senyoret.

Mariano. Vaig, donchs; hasta luego, tio. (Africa es
meva!... ah! soch felis!) (_Vase primer terme dreta._)

Pere. Duch l'esmorsá á la taula.

D. Lluis. Está bé. (_Desapareix Pere foro dreta._)




### Escena XII

D. Lluis, després Africa


D. Lluis. L'Africa casada. Ara sols 'm falta torná á
aviar á aquest xicot y quedaré completament tranquil. (_Ruido de
trencadissa de vidres y llossa._) Qu' es aixó!

Africa. (_Dins._) Idiota! ¿No hi veus?

D. Lluis. Adios lo meu servey de Xina! (_Africa á la
porta inspeccionantse 'l vestit. Va ab trage de colegiala y una corda
á la má._) Ella!...

Africa. Y no m'ha tacat... Ja ha sigut un miracle!

D. Lluis. Es hermosa!... Pero si es una dona!(_Veyent á
D. Lluis y corrent á abrassarlo._)

Africa. Estimat tio!

D. Lluis. Africa!

Africa. Quant desitjava abrassarte!

D. Lluis. No apretis tant! Pero tú no ets una noya...
ets un cartutxo de dinamita!

Africa. Quin tio mes graciós! Pero quin criat mes bruto
tens!... 'M veu tombá 'l corredor y 'm clava una bandeja plena de
pisa pels vigotis.

D. Lluis. Si... 'l meu esmorsar.

Africa. De debó?... Donchs, noy, ja has esmorsat!
(_Reparant ab lo mobiliari de la sala y fent dar voltas á la corda._)
Oh!... comme tout ça est jolie! Vaja... ja veig qu' ets home de
gust!...

D. Lluis. Que'm farás saltá un ull!

Africa. Qu' es aixó? (_á la taula._)

D. Lluis. Una tabaquera; figura'l cap d'un gos.

Africa.  'M pensava qu' era'l teu busto.

D. Lluis. Gracias, dona!

Africa. Oh! es qu' aixís, de perfil, t' hi assemblas.
Ja ho veig ara que no. Noy!... chartreuse!!... 'n bech una copeta
(_servintsela._)

D. Lluis. (Digna filla del seu pare! ¡fa honor á la
rassa!)

Africa. A votr' santé!

D. Lluis. Esperat qu' aniré per aygua...

Africa. Ne vous derangez... (_Beu._) C' est fini!

D. Lluis. Noya... ets un cabo de brigada!

Africa. Que gracia! (_voltant la corda._)

D. Lluis. Que no t'ha indicat la Brijida, la teva
habitació?

Africa. Si, pero estava impacienta per veurert y
preguntarte si tinch d'está al colegi "hasta la consumacion de los
siglos."

D. Lluis. Hasta que no acabis de donar voltas á aquesta
malehída corda no 't contestaré.

Africa. ¡Quin carinyo mes entranyable tens als teus
ulls; vaja, digas, ja estich quieta.

D. Lluis. (Y está hermosa de debó!)

Africa. Digas, perque estich de colegi, fins aqui!

D. Lluis. Per lo mateix que he cregut endevinar los
teus desitjos, t' he tret per sempre.

Africa. Ay, tio del meu cor! oncle cheri!... un' altra
abrassada!

D. Lluis. (Y la vritat es que l'abrasso de gust!)
bueno... escolta, seu, que t'haig de parlar de cosas molt formals.

Africa. Donchs, seyém. (_Ho fa._)

D. Lluis. Dona... passas dels dissét anys... Es precis
que posis formalitat, majorment, quan, si t'he tret del colegi, has
de saber qu' es pera casarte.

Africa. Vaja, tio, que me'n dono molta vergonya!
(_ab coquetería_)

D. Lluis. La teva edat...

Africa. Dech estar mes vermella!...

D. Lluis. Dintre quince dias pot ser que s'efectuhi la
boda.

Africa. Es massa aviat. Al menos vuy tardar tres
setmanas.

D. Lluis. No vindrá d'aqui...

Africa. Y qui es lo nuvi? Jo voldria un senyor alt...
molt gros... ab patillassas... que 'm dugués sempre á passejar ab
carretela, y als toros; sobre tot, als toros.

D. Lluis. (Apreta!) Donchs, mira. Lo teu nuvi no es ni
gros ni porta patillas.

Africa. Be, donchs... portará vigoti... jo deya si
podia ser...

D. Lluis. Y'l coneixes.

Africa. Calla... no'm digas rés. (_pensant._)

D. Lluis. Acaba d'arrivar d'un llarch viatje.

Africa. Ja sé... lo meu cosi!... 'n Mariano! ¡Quina
alegria! (_Picant de mans._)

D. Lluis. No es 'n Mariano.

Africa. Ah, no?

D. Lluis. Es diu Carlos Mas.

Africa. En Carlos Mas?... Ja ho crech que 'l coneixo!
Noy, qu' era dolent! 'Ns deya unas cosas! Ell y una germana que te,
molt bleda, venian á veure á la Directora.

D. Lluis. L'Hortensia.

Africa. Just. Ja ho sembla una hortensia pansida.

D. Lluis. Ets'l dimontri.

Africa. Sempre 'ns llegia versos mistichs... á
nosaltres que llegiam vigote, Gustavo el calavera...

D. Lluis. Que redimoni enrahonas! Y d'hont treyau
semblants llibres?

Africa. Oh! corrian pel colegi d'amagat.

D. Lluis. Ba... ba... ba!...

Africa. ¿D' aixó t' admiras?... si hasta formavam
partits polítichs... Mira... entre las noyas, hi havia carlistas,
republicanas, fusionistas, conservadoras...

D. Lluis. Ja'm jugo que tú eras republicana...

Africa. Petrolera.

D. Lluis. Mira, Africa... t'ho dispenso perque t'he
deixat massa temps al colegi, y á pesar dels teus disset anys, no
tens mes que 'ls de las tevas condeixeples. Pero, t'adverteixo que al
devant dels teus futurs papás politichs, t'abstingas de dir totas
aqueixas barbaritats que tirarian per terra tots los nostres plans.

Africa. Fas be de prevenirme. Tot ans que torná al
colegi. Digam qué haig de ser.

D. Lluis. Clericala intransigent.

Africa. Cauré malalta!

D. Lluis. Donchs preparat per...

Africa. "Calla... villano!... No acabes la frase, que
me horrorizas!"

D. Lluis. Donchs, quedém entesos. (_Pere foro dreta._)




### Escena XIII

Mateixos, Pere


Pere. Diu D. Ramon que s'arrivi al despaig qu' alló
está á punt de firmá... y quan vulga, te l'esmorsá servit.

D. Lluis. Digas qu' allá vaig. (_vase Pere foro
dreta._) Mira, Africa, torno al instant: Si vols entretenirte, en
aquesta sala(_primer terme esquerra_) trovarás ilustracións y
periódichs, ó, si vols tocá 'l piano ja veurás la clau al pany.

Africa. No tardis.

D. Lluis. No... adios. (_mitx mutis._)

Africa. Ah!... vous vous en allez sens m'embrasser?

D. Lluis. Oh!... ab molt gust! (_L'abrassa._) (De veras
qu' es molt hermosa!) (_Vase foro esquerra._)




### Escena XIV

Africa


Africa. Saben qu' aquesta imposició del tio 'm té molt
preocupada? Jo, carlista!... ¡Si ho sabessin las noyas!... Quina
xiula!... Jo, que hasta duch aqui aquesta gorreta (_Treyentse de la
butxaca un elegant gorro frigio._) feta d'amagat, que, posantmela
aixis, y enfilada en los pedrissos del jardi, á las horas de
recreo, 'ls feya aquells discursos: l'autonomia!... Los derechos
individuales!... El sufragio universal! el reparto!!... (_'s torna á
treure la gorra._) Ah! no, no!... que s'ho treguin del cap. Jo
fingiré fins que siga al poder... vuy dir: fins que 'm casi... pero
després?... (_cantant._) Allons, allons enfants de la patrie!...
(_remor de veus._) Alto que venen! Deixam amagar!... ay! la corda!...
No 'm descuido pas rés mes? Crech que no. Ja son aqui?(_Entra corrent
primer terme esquerra. Mariano y Carlos foro dreta._)




### Escena XV

Mariano, Carlos, luego D. Ignaci y Hortensia


Carlos. Poch pots pensar, Mariano, la satisfacció que
tinch d'apretarte en los meus brassos!

Mariano. Y jo.

Carlos. ¿Hi has estat molt á Santander?

Mariano. Avuy he arrivat.

Carlos. Pero, qui havia de pensar que aquell oncle
Lluis' de qui tant me parlavas, fos D. Lluis Clavell, tan conegut del
papá.

Mariano. Com jo feya ja cinch anys que faltava de la
Peninsula... Oh! y qu' arrivas á temps. Quedas nombrat padrí de la
meva boda.

Carlos. T' casas?... magnifich!... Ja no aniré sol al
sacrifici... y ho quedas també nombrat de la meva.

Mariano. Ah!... També't casas? Y qui es ella?

Carlos. Com! ¿No ho sabs?... Oh! aixi vuy darte una
sorpresa que crech t' ha de ser molt agradable.

Mariano. La conech?

Carlos. Mes que jo. Pero creume, 'm donan un disgust.
Ey! no t'ofengas.

Mariano. Jo?... Per qué?... Y es guapa?

Carlos. Ni me'n recordo. Fa tres anys que no l'he
vista.

Mariano. Es graciós!

Carlos. El papá s'ha empenyat en fer desgraciada á n'
aquesta xicota... (_D. Ignaci y Hortensia foro dreta. Hortensia
s'adelanta sense aixecá 'ls ulls d'un llibre que llegeix._)

Mariano. Mira.

Carlos. L' papá.

D. Ignaci. Ja no sabia hont erats.

Carlos. Papá... tinch 'l gust de presentarte al nevot
de D. Lluis, lo generós marino que va exposar la seva existencia pera
salvar la meva d'una mort segura.

D. Ignaci. Vosté?... Oh! vinga una abrassada!
Hortensia, vina á saludar al salvador del teu germá.
(_Hortensia s'adelanta._)

Mariano. Vostés'm confonen!

Hortensia. (_cayentli 'l llibre de las mans._) (Oh! ja
he trovat lo meu ideal!) (_D. Lluis foro esquerra._)




### Escena XVI

Mateixos, D. Lluis, després Africa


D. Lluis. Ja de tornada?

D. Ignaci. D. Lluis, he felicitat al salvador del
nostre fill.

D. Lluis. Com!

Mariano. Lo malalt de la febra amarilla.

D. Lluis. Si?... Molt ho celebro! qui havía de
pensar!...(_Africa primer terme esquerra._) Aquí tenim á Africa.

Tots.  Africa! (_Africa saluda ab una inclinació de
cap. Mariano corra á abrassarla._)

Africa. (_alegre_) Mariano!

D. Lluis. Africa... Aqui 't presento al teu casi papá
polítich. Allí lo teu futur espós. (_Africa saluda ab lo cap._)

Mariano. (Ell!) (_Separantse d'Africa ab un moviment
nerviós._)

Hortensia. (M' ha mirat!... Soch felis!)

Carlos. (M' agrada aquesta xicota!)

Quadro. Teló rápit.

Fí del primer acte





## Acte segon

L'escena representa la sala d'una casa rica, pero
    cúrsi; mobles molt antichs. Al foro una capelleta ab una verge ab
    ciris encesos á sota una taula en forma d'altar, á cada part una
    porta; sent la de la dreta la d'entrada; la segona figura don á
    l'interior de la casa.

A la dreta, primer terme, una porta, á l'esquerra, també en primer, un
altra. En segon, un piano; á l'esquerra segon terme una calaixera; al
sostre una gran aranya.



### Escena primera

Pere, Home, després Sr. Pólit després D. Ignaci


(_Entra Pere foro dreta seguit d'un home que porta un' órga._)

Pere. (_Ab veu baixa._) Veniu... deixeula aqui.
(_La deixa tercer terme esquerra._) No feu soroll. Aixó es. Ja os 'n
podeu anar. (_vase home foro dreta._) Vaja; ja tenim l'órga! No sé
per qué diable m' han hagut de fer venir!... Com si á casa no hi
hagués prou feyna!

(_Pólit foro esquerra cridant._)

Sr. Pólit. Pere... ¿Que m'haurias vist al noy?

Pere. No cridi tant que 'l senyó Ignaci s'ha tirat
sobre
'l sofá de l'altra sala. (_Renyantlo._)

Sr. Pólit. (_baixant la veu._) ¿Que me l'haurias vist?

Pere. Ara mateix era á la cuyna.

Sr. Pólit. No pot está segur á cap puesto.

Pere. Ja voldria que tot aixó fos acabat per anarmen á
dormir. Cregueu qu' estich cansat! Com si á un li vinguessin á fer la
feyna á casa.

Sr. Pólit. Com que la criada d'aqui ha tingut prou
trevall en fer lo dinar. ¡Quin dinar! Hi cantavan 'ls ángels!

Pere. Vaya un dinar! Sopa de galets y platillo ab
préssechs!

Sr. Pólit. Ben bo qu' era!

Pere. Ja ho he vist qu' heu embarcat molt.

Sr. Pólit. No... la gana si que no l'envejo á ningú.

Pere. Las postres també m'han distret: arróp y mitxas
presas de xocolate crúas.

Sr. Pólit. ¿Qué té? Tot ho critiqueu!

Pere. Pitxor D. Ramon qu' ha dit á D. Ignaci, al devant
de tothom que per haver de presentar aquell ápat, mes valia que no
hagués convidat á ningú.

Sr. Pólit. Aixó li ha dit?

Pere. Aquell si que las canta á tothom.

Sr. Pólit. Perque no te educació ni temor de Deu.

Pere. Y tots los qu' han estát al dinar vindrán ara al
concert?

Sr. Pólit. Jo crech que si. Ja n'han arrivat molts.
Sols qu' están jugant á prendas á la sala del devant hasta qu' arrivi
l'hora.

(_Nen foro dreta saltant._)

Pere. Miris, aqui te'l noy.

Nen. Jo vuy veure la sala, (_cridant._)

Pere. Ps... (_renyantlo._)

Sr. Pólit. Calla... No cridis, que D. Ignaci dorm y 't
renyaria. Vés mirant. (_Lo nen va mirant, primer lo piano y al fi
arriva á l'orga que comensa á putinejar._) Oh! y are que hi penso...
l'altre dia vaig ser á casa vostra á dur lo recibo á D. Lluis y no hi
era.

Pere. Que'l porta?

Sr. Pólit. Si.

Pere. Dónguimel que jo li pagaré.

Sr. Pólit. Antonet, no toquis res. Tingui; ja l'hauria
dat á n' ell pero com que 'l noy li ha abocat aquella tassa de café
bullent sobre las camas, no he gosat.

Pere. Tinga. (_Li paga._)

Sr. Pólit. Está molt bé. Sembla bó tot aixó. (_Per las
monedas._) (_Lo nen 's posa á tocá l'orga Sr. Pólit y Pere corran
esbarats._)

Sr. Pólit. Ay, Jesus!

Pere. Llamp de xicot!

Sr. Pólit. (_Treyentlo d'allí._) T' haig de matar!
(_D. Ignaci primer terme, esbarat ab bata sabatillas y estrenya
caps._)

D. Ignaci. ¿Qué redimoni es aixó?

Sr. Pólit. Desvergonyit! Dispensi D. Ignaci. Ha
sigut 'l noy que m'ha de matá á disgustos.

D. Ignaci. No val tant ell com lo susto que m'ha dat.

Sr. Pólit. (_Anantsen_) Au... cap al altra sala! ¿Hi
tornarás mes?... Ja t'arreglaré jo!

(_Vanse foro esquerra._)

D. Ignaci. No he vist xicot mes mal criat. Que hi ha
molta gent ja?

Pere. Uns quants.

D. Ignaci. Qu' ha tornat D. Lluis?

Pere. No encara. (_Hortensia vestida ridiculment foro
esquerra._)




### Escena II

Mateixos, Hortensia


Hortensia. 'M pensava que ja havian comensat.

D. Ignaci. Aquell dimoni de xicot del Sr. Pólit!...
Pere,
'm vols dur 'l casquét? (_ficantse l'estrenya caps á la butxaca._)

Pere. Prou. (_entra primer terme esquerra._)

Hortensia. A la cuyna s'han descuydat un xich y s'ha
menjat tots los secalls.

D. Ignaci. Endevant!... Que no 'l portin pas mes! Es
una calamitat aquesta criatura! Té, Pere... (_Pere ab lo casquet_)
porta sis lliuras mes de secalls del forn de San Jaume.

(_Vase Pere foro dreta._)




### Escena III

D. Ignaci, Hortensia


D. Ignaci. A qui has deixat allí?

Hortensia. A la tia.

D. Ignaci. Deixam comensá á encendre los llums del
piano.(_Ho fa._)

Hortensia. (Déu fássi que 'n Mariano vinga. Avuy m'hi
declararé... y si 'm retxassa... si no 'l mou á pietat lo inmens del
meu carinyo, lo Morrót de Montjuich será 'l meu promontori de
Léucades, y lo meu mar d'Actium la platxa de San Bertran!)

D. Ignaci. Ja está.

Hortensia. Suposo que no vindrá al concert l'heretje de
D. Ramon?

D. Ignaci. No me'n parlis! ¿No has sentit com ha posat
al Sr. Rafecas perque ha alabat 'l platillo?

Hortensia. Y á mi?

D. Ignaci. A tú?

Hortensia. No ha dit res pero en tot lo dinar no ha fet
mes que mirarme y riurer.

D. Ignaci. A mi sempre ha estat tirantme pinyóls
d'oliva á la cara.

Hortensia. No sé... li guardas unas tendencias que
cualsevol diria que t'oculta algun crim.

D. Ignaci. Escolta! M'has dit aixó tantas vegadas, que
m'obligas, encara que 'm siga botxornós, á confessarte lo perqué
tinch consideracions á un home que 'm repugna tant com puga
repugnarte á tú. Escoltaho, y olvidaho, perque hi ha actes en la
vida, que l'home que los ha comés la donaria per esborrarlos.

Hortensia. Casi'm fas pór!

D. Ignaci. Fá... ja ni ho sé quants anys! jo era solter
y vivia á Tarragona guanyantme la vida venent café ab llet en un
carretó á baix del port d'aquella antiquíssima ciutat.

Hortensia. Tú!... quina vergonya!

D. Ignaci. Oh! esperat!... Los meus parroquians, ja
pots pensarte quins eran!... la gent mes alegre que pugas imaginarte
may... Religió, 'n tenian una: lo ventrell!... y 'l seu ideal
polítich: lo reparto!

Hortensia. Jesus!

D. Ignaci. Jo, que; francament, pensava distint d'are
(que 'l cel m'ho perdoni!) y que veya que ab lo reparto, no hi anava
á perdrer rés, perque un carretó de café ab llet sempre m'hauria
tocat, simpatizava ab aquella gent qu' ara 'm faria horror, y
frecuentava lo seu tracte. Un dia, un cabo de la guardia de presiri,
qu' era 'l mes tabola de la colla, va proposar la creació d'un
cassino anticlerical; idea que, al fi, va durse á cap sent elejit jo
president.

Hortensia.  'M deixas absorta!... Pero suposo que te 'n
confessarias...

D. Ignaci. Si, dona... Deu ja m'ho ha perdonat, pero
noya, 'ls homens no 's deixan convencer tan facilment, y 'ls que 'm
fan á mi 'l major consum de xocolate, encara menos. Si ho sabian!
pensanthi tremolo!

Hortensia. Ja podrias renunciá al teu somni daurát de
ser obrer...

D. Ignaci. Y Adios parroquia!... En fi... ja podia
plegar!

Hortensia. Que no podrias negarho?

D. Ignaci. Indagarian, y segú qu' encara trovarian
documents de aquella societat firmats per mi y qual sello era...
horrorisat! un Sant Joan Bautista ab levita y barret de copa!

Hortensia. Oh! calla!... calla!...

D. Ignaci. La juventut es diabólica y lo dimoni sempre
está al tanto!

Hortensia. Be, pero, ¿que té que veurer tot aixó ab don
Ramon?

D. Ignaci. Te qué veure, insensata! que, ó jo no fora
bo pera porter de la presó, ó D. Ramon es aquell cabo de la guardia
del presiri de Tarragona.

Hortensia. Vols dir?... ca!... T'ho haguera tirat vint
vegadas pels vigotis. Jo crech que hasta ho hauria fet cridar pel
nunci.

D. Ignaci. També ho he pensat.

Hortensia. Quin un!...

D. Ignaci. Pot ser ho es y no'm coneix.

Hortensia. Estigas tranquil, y no li aguantis mes
impertinencias ¡Ell callarse, podent fer mal!

D. Ignaci. Donchs, á la primera que fassi, m'hi
desmando.

Hortensia. Farás molt be.

D. Ignaci. Ves, ves. No deixis sola tan temps á ta tia.
Y aixis que hi sigan tots, comensarém. Ja 't recordas de tot?

Hortensia. De tot... Mira... aqui tens aquell tió del
Infern. (_D. Ramon foro dreta._) Me 'n vaig per no parlarhi.
(_vase foro esquerra._)

D. Ignaci. Ben fet. Ja'l pentinaré jo.




### Escena IV

D. Ignaci, D. Ramon, després Julio, despres Nen


D. Ramon. (Sembla que l'espanto á n' aquesta ximpla!)

D. Ignaci. (Pot ser si que no es éll!)

D. Ramon. Com ho tenim?

D. Ignaci.  Vosté qu' es tan d'alló, vé á una festa
semireligiosa?

D. Ramon. Si no vinch á la festa, home; si no vinch á
la festa. Jo, á qui busco, es al doctor que fa tres dias que 'm
rellisca com una anguila. ¿Qué vol que hi vinga á fer jo aqui? ¿A
cantá 'ls goigs? per goigs estich!... Y si no que pensava trovarli á
n' ell, ni al dinar hauria vingut. ¡Vaja un dinar!... Tota la tarde
que menjo platillo ab préssechs!

D. Ignaci. (Si jo ho sabia del cert!)

D. Ramon. No crech que m'amarrin may mes. No cal que 'm
posi número al toballó. Bé... que l'ha vist perqui al Sr. Salvat?

D. Ignaci.  A la galeria crech que 'l trovará.

D. Ramon. ¿A la galeria?... Ay gracias á San Patantúm!
(_Julio foro esquerra._)

Julio. Qu' han vist al Doctor per qui?

D. Ramon. Ja hi som! Vosté es la meva sombra!

Julio. Y vosté la meva.

D. Ramon. Li clavaria quatre natas!

Julio. Llengua!...

D. Ignaci. Lo Doctor es á la galeria.

Julio. Donchs, hasta luego...

D. Ramon. També vinch... també vinch!

Julio. Ah! vingui, vingui.

D. Ramon. Vosté y jo acabarém malament.

(_Vanse foro esquerra_)

(_Lo nen surt saltant foro dreta y entra foro esquerra á caball d'un
bastó y ab un barret de paper de general._)




### Escena V

D. Ignaci, despres Carlos


D. Ignaci. ¿Qué redimoni deuhen tenir aquest parell ab
lo Doctor! (_Carlos foro dreta._) Gracias á Deu!... Donchs, qué tenim
de fer? que no vas á vestirte?

Carlos. Are. (_Sentantse trist._)

D. Ignaci. No sé... t' veig d'alló mes estrany! ¿No
vares dir qu' Africa t'agradava tant? ¿Ja estás cambiat?

Carlos. ¿Que si m' agrada?... passa d'agradarme...
l'idolatro! Antes! Malvinatxa 'l mon! l'hauria dada per dos cuartos,
y ara quan vareig tornarla á veurer... la vritat, vaig quedarne
emprendat!

D. Ignaci. Y donchs?

Carlos. Rés... estich gelós.

D. Ignaci. Jelós? y de qui?

Carlos. Ja ho sé jo de qui!

D. Ignaci. Digas.

Carlos. Ho vols saber? d'una nina.

D. Ignaci. No t' ennirás al botavant! Ara si que m'has
fet riurer!

Carlos. Tú ves rient...

D. Ignaci. Calla, calla, benéyt!

Carlos. Creu que la prefereix á mi. Y luego... tan
distreta! Jo li parlo d'amor, y 'm contesta glorificat á matines.
Ahir, quan jo pensava parlarli dels preparatius de la boda, 'm va fé
passar sis horas mortals dant voltas á una corda qu' ella saltava; y
després 'm va despatxar dient qu' havia d'aná á fe dormi á la nina.

D. Ignaci. Y aixó't preocupa?

Carlos. Endevant!... pot ser si que 'm casaré per fer
voltar la corda y dormir ninas!...

D. Ignaci. Es una criatura!

Carlos. Vaya una criatura! Li vaig dir quin regalo
preferia, ara que s'acosta 'l seu sant, y may dirias qué 'm va
demanar?

D. Ignaci. Qué sé jo...

Carlos. Un joch de botjas!

D. Ignaci. Canario!

Carlos. Diu que'n lo colegi hi jugavan.

D. Ignaci. Tot aixó li desapareixerá als dos dias de
casats. Creume.

Carlos. Ca, ca... En quant vinga 'n Mariano, li diré
que miri de tantajarla, y si comprén que no sent rés per mi, que 's
casa sols per casarse, ja sé lo qué 'm toca fer!

D. Ignaci. No sigas plaga!... Encarrega tot lo que
vulgas al teu amich, pero abans de pendre una determinació,
parlarém. (_Mariano foro dreta. Sr. Pólit foro esquerra_)

Carlos. Mira... ara vé... Deixam sol ab éll.

D. Ignaci. Y ves á arreglarte. Jo vaig á veurer allí
qué fan. (_vase foro esquerra._)




### Escena VI

Mateixos, Mariano, Sr. Pólit


Sr. Pólit. (_Topantse ab D. Ignaci._) Don
Ignaci... ¿Que m' hauria vist 'l noy?

D. Ignaci. No he vist rés. (_mutis._)

Mariano. Ola, Carlos!

Carlos. Ola Mariano!

Sr. Pólit. ¿Que m'haurian vist'l noy?

Carlos. Qué'ns esplica del noy!...

Sr. Pólit. (Veyam si perdrá 'l bastó del Sr. Salvat!)
(_Vase foro dreta._)

Carlos.  'M vens com l'anell al dit.

Mariano. Qué hi ha?

Carlos. Novedats.

Mariano. També jo vinch á notificarten: demá marxo al
Brasil.

Carlos. Qué dius ara!... Donchs, y lo teu casament?

Mariano. S'ha mort'l capellá.

Carlos. Be estás prou de broma...

Mariano. Molt! No'm puch tenir de riurer.

Carlos. Que pot ser t'han dat mico?

Mariano. Si... y me l'emporto á America á ferlo ballá.

Carlos. Esperat que potser t'acompanyaré.

Mariano. Tú?

Carlos. Si... ab un altre mico;... podrém fer
societat.

Mariano. Tú si qu' estás de broma!

Carlos. Ves si ho estich, que penso que la teva parenta
no m' estima.

Mariano. Y ara? qu' ets boig!... Tú tens la seva
paraula; lo tio ho vol; lo teu pare també. Ella está contentíssima.
No fá molt que 'm parlava de la festa d'avuy; dels trages qu' ha
d'estrenar; dels viatjes en projecte...

Carlos. De jochs de botxas, de ninas... de tot, menos
de mi.

Mariano. No t' entench.

Carlos. M'has de fé un favor.

Mariano. Demana.

Carlos. Que sonsaquis á la teva cosina; que procuris
convencet de si 's casa per carinyo ó per que si.

Mariano. Que jo li parli?

Carlos. Y si es lo que 'm penso, me'n vinch ab tú á
América. Si de cas, no t'espantis! Ja 'ns distreurém. Anirem á Cuba,
á Santo Domingo... comerciarém...

Mariano. Ab qué?

Carlos. No sé... ab plomas de lloro.

Mariano. Creu que 'm vé violent l'encárrech que 'm
fas.

Carlos. Fesho per mi. T'ho suplico!

Mariano. Mira... no pensava quedarme á la festa, pero,
ja que tant t'hi empenyas, ho faré. Per mes que sé que quedarás
satisfet.

Carlos. Deu t'escolti! perque, noy, aquesta xicota 'm
te
'l cor robat. Mira, si no pots darme esplicacions avuy, t'espero demá
 á las tres als billars de Novedats que hi tinch un partit de
 carambolas ab D. Ramon.

Mariano. Está bé... Hasta luego, donchs.

Carlos. Adios. (_Vase Mariano foro dreta._)
(_Doctor Salvat foro esquerra._)




### Escena VII

Doctor, Carlos, despres Julio


Doctor. (Ahont dimoni hauré deixat lo bastó!) Ola
Carlos.

Carlos. Ab lo seu permis...

Doctor. Hasta luego. (_Vase Carlos segon terme
esquerra._)




### Escena VIII

Doctor, Julio, després D. Ramon


Julio. (_Foro esquerra._) Al fi 'l topo! Veyam si
ultimém aquesta ditxosa compra.

Doctor. Donchs, vamos á veurer.

Julio. Digui vosté l'últim preu en que la cedeix.
(_D. Ramon foro esquerra sense sombrero._)

D. Ramon. Que m'haurian vist'l barret?

Doctor. Aqui te 'l seu pendant. (_á Julio._)

Julio. Ja volia dir jo...

D. Ramon. Home... fássim 'l favor, tinch de parlá ab lo
doctor.

Julio. Jo també.

D. Ramon. Vagissemen del devant, creguim, hi guanyará!

Julio. Vagissen vosté!... Está be aixo!

Doctor. Calma; senyors! vostés lo que logran es que jo
aumenti las mevas pretencions.

D. Ramon. Miris... li aconsello que si may 'm topa pel
carrer, trenqui de cami, sino, seré jo 'l que trencaré, pero será 'l
bastó per las sevas costellas.

Julio. Trenqui lo que vulga pero vegi lo qué dona de la
casa.

D. Ramon. Los cinch mil que va demanar, Sr. Salvat.
Vaja, ja hi está de mes vosté en aqui.

Julio. Fugi, home! Si jo ja n'hi dono deu.

D. Ramon. Deu?

Doctor. Deu!

Julio. Per ara.

D. Ramon. Y diu per ara!... (Qué dirá'n Lluis!) Vint!

Julio. Vint y cinch. (_D. Ramon se 'l mira ab rabia y
Julio 's posa á riurer._) Que ja ha acabat las agallas? Apa, maco!...
Aixó necessita mes valor que pegar garrotadas... de boquilla.

D. Ramon. Ja ho sembla vosté una boquilla.

(_Pere foro esquerra ab una carta que entrega á D. Ramon._)




### Escena IX

Mateixos, Pere


Pere. D. Ramon... Una carta molt urgent.(_Vase Pere._)

D. Ramon. Veyam! (Del meu arquitecto)

Julio. Be... qué fém?

D. Ramon. M' hi penso. (_Llegínt._) Diu que per ara no
s'obra lo carrer de Bilbao... que n'hi ha per anys! La casa queda per
vosté.

Doctor. Donchs, ja es seva. (_á Julio._)

D. Ramon. Y que siga l'enhorabona... corredor sabi!...
Girona de plaqué!

Julio. Be... qué vol dir?

D. Ramon. Que 'l carrer de Bilbao ja no s'obra; que
n'hi ha per anys! qu' ha comprat un rábe!

Julio. Si aixó ja es vell.

D. Ramon. Ho sabia, y ha donat tants diners per aquella
barraca?

Doctor. Home, D. Ramon!...

Julio. Lo que puja 'l tant per cent ha de mirar. Lo
rábe será pel qui l'hagi encarregada. Y després... pot ser es un
capritxo del comprador. Senyor Salvat, si vol, 'ns podrém arrivar
fins al despaix, qu' estendrém un compromis provisional.

Doctor. Com vulga.

D. Ramon. Si... que no li escapi!

Julio. (_Dona una targeta á D. Ramon_) Y quan me vulga
trencar rés, aqui té 'l meu adrés: Moscas 3 4º. Estich á las sevas
ordres.

(_D. Ramon es queda parat ab la targeta á la má. Doctor y Julio vanse
foro dreta._)




### Escena X

D. Ramon, despres D. Lluis y Africa, despres Pere,
    despres Nen


D. Ramon. No sé quin sant me deté com no 'l desfaig á
bofetadas! va! deixemlo per criatura!. ¿Ahont tindré 'l barret?
(_Lluis y Africa foro dreta. Ella va elegantissima ab un xal. Ell ab
sobretodo sobre un rús y coll de pell._) Ola! Ja sou aqui?... Semblas
un esquimal!... Desabrígat!

Africa. ¿Qu' es un embalat aixó? (_mirant la sala_)

D. Lluis. No hi ha pas cap corrent d'aire?

D. Ramon. No, home, no!

D. Lluis. Ahont son?

D. Ramon. Alli que jugan á prendas.

Africa. Quina aranya! (_rient fort._)

D. Lluis. No cridis, dona, que't poden sentir.

Africa. Ja veig l'orga... Anémla á tocar.
(_dirigintsi._)

D. Lluis. Tú!... (_Africa examina l'orga._) (_Pere foro
dreta._)

Pere. Vol rés'l senyor?

D. Lluis. Ah!... ets tú? Te'l coll. Estira la mániga.

D. Ramon. Quants abrichs portas?

D. Lluis. Torna á estirar.

D. Ramon. Deu te'l torni!

Pere. Vol rés mes?

D. Lluis. No... ves, ves... guardau. (_Vase Pere foro
esquerra._) Noya... ahont ets?

Africa. (_Tornant._) Aqui.

D. Lluis. No estás pas suhada?

Africa. No.

D. Lluis. No tens pas fret?

Africa. No tinch fret.

D. Lluis. Dom l'abrich. (_Africa 's treu l'abrich y ell
se 'l queda penjat al brás. En aquest moment surt foro dreta y entra
foro esquerra 'l Nen á caball d'una escombra y ab lo barret de D.
Ramon posát._) No tens pas calor?

Africa. No, home.

D. Lluis. Está hermosa ab aquest trage, eh Ramon?

D. Ramon. Pastada á son pare.

D. Lluis. Vols seurer?

Africa. No estich cansada.

D. Ramon. Noy, estás fet un pollo!

Africa. Oy que si?

D. Lluis. Voleu dir?

D. Ramon. Y s'ha rissat! No te'n anirás al botavant!

D. Lluis. Qué vols dir? (_Hortensia foro esquerra._)




### Escena XI

Mateixos, Hortensia


Africa. Ay... ara ve aquella bleda.

Hortensia. Senyors...

D. Lluis. Hortensia... als peus de vosté!

Hortensia. Ara m'acaban de dir qu' havian arrivat.

D. Lluis. En aquest moment.

Africa. (Repareula com va vestida!)

D. Lluis. (_Reprenentla._) Africa!...

Hortensia. Qué'ls sembla la sala?

D. Lluis. Magnifica!

D. Ramon. Sobre tot, l'aranya.

Hortensia. (Quin home mes inconvenient!)

Africa. ¿Qui tocará l'orga?

Hortensia. L' papá.

Africa. Que també ballará D. Ramon?

D. Ramon. Ab qui? Si no hi ha cap dona que valgui dos
cuartos.

D. Lluis. Dispensi!, Hortensia, es molt de broma.

Hortensia. Anem allá al devant, Africa. Hi ha unas
senyoras que la volen coneixer.

Africa. Aném, aném.

D. Lluis. Pero, molt cuidado, eh?... que no 't toqui
cap corrent d'aire. Ja 't duré l'abrich.

Africa. No tinga por (_mitx mutis._)

D. Lluis. Y'l petó al tio?

Africa. Vaja... 'l petó! Crech que me'n fa mil cada
dia.(_Li fá._)

D. Lluis. Vaja, adios.

Africa. Adios.

D. Lluis. Desseguit vinch. No t' anyoris.

Africa. No tinga por. (_vanse foro esquerra don Lluis
queda mirantlas fins que desapareixen._)

D. Ramon. Ay Deu te'l torni!

D. Lluis. Es que tinch por...

D. Ramon. Jo, de tú, 'm posaria un devantal blanch...
estarias en carácter.

D. Lluis. Es que m' he acostumat tant ab ella, qu'
ara... veus?... quan no la tinch aprop, la trovo á faltar. Es tan
cuidadosa!... Ahir 'm va arregla aquell armari que tinch de objectes
d'art, y ho va fer tan be, que, fora de que va trencarme, sense
voler, dos vásos d'ónix, may ningú hi havia tingut tanta trassa.
Luego vaig está encostipat, y ella mateixa 'm va arreglá una tassa de
flors cordials que may la Brijida hi arrivará! Es vritat que va agafá
la sal en comptes del sucre, que per poch 'm fa arrojá 'l blanquet,
pero va ser un descuyt que li passa á qualsevol.

D. Ramon. ¿Sabs Lluis, que ab tot lo que m'esplicas,
crech endevinar una cosa?

D. Lluis. Qué?

D. Ramon. Que n'estás enamorát.

D. Lluis. Vols dir?... cá!

D. Ramon. No sigas burro!... mira que't pot ser néta!

D. Lluis. Donchs, es una vella, creume; está molt
cambiada. Y que 't pensas que m'estima poch? Ahir li vaig ensenyar un
retrato de cuan tenia vint anys, y va dir qu' ara 'm trobava molt mes
guapo. Hasta me'l va fer llensar.

D. Ramon. Ay, ay, ay!...

D. Lluis. Ramon... parlam ab franquesa... No m'adulis.
Tinch cincuanta tres anys... pochs mes; estich admirablement
conservat. Qué 't sembla si 'm casava ab ella?

D. Ramon. Que t'has tornat boig?

D. Lluis. Per qué?

D. Ramon. Ay, Deu te fassi bo! Oh! y ja sabs si ella 't
voldria? Y estimant á 'n Carlos...

D. Lluis. Qué ha d'estimar!

D. Ramon. Y ¿cóm salvarias, hasta sent com tú dius, lo
compromis ab aquesta gent?

D. Lluis. Es podria fer veurer qu' es en Mariano 'l que
n'está enamorat, y que no ho saviam; y com éll va salvar la vida á 'n
Carlos... m' entens? No gosarian á...

D. Ramon. Si, pero... ¿que ja t'has vist?

D. Lluis. Encara 'm farás cremar!

D. Ramon. Ja tens sort que estich empenedit de que
Africa entri á formar part d'aquesta parentela. Ja veurás la
concurrencia de avuy!... ¡Quinas caras!

D. Lluis. Quedém, donchs, en qué m'ajudarás.

D. Ramon. Ho faré també perque tinch l'esperansa de que
aviat la deixarás viuda y mes rica encara de lo qu' es.

D. Lluis. Vaja... deixat de bromas!

D. Ramon. Be, qué s'ha de fer?

D. Lluis. Digas á 'n Mariano qu' aquesta nit fassi
veurer que fa l'amor á Africa. Aixís no estranyarán la noticia.

D. Ramon. Ja sabs si 'n Mariano s'hi prestará?

D. Lluis. Si s'hi nega, que no ho crech, no li daré
diners per' embarcarse.

D. Ramon. Ho faré... pero, ja veurás com ella no voldrá
carregá ab 'l mort.

D. Lluis. Ab quin mort?

D. Ramon. Ab tú.

D. Lluis. Ja hi torném?

D. Ramon. Desenganyat... á la nostr' edat ja fem
fástich, y, rissats, encara mes.

D. Lluis. Bueno, bueno... tú digas aixó á 'n Mariano.
Ah!
¿has vist al Doctor?

D. Ramon. Ja no tenim la casa; n'han dat vint y cinch
mil duros y lo carré de Bilbao ya no s'obra.

D. Lluis. De bona 'ns hem escapat. Bueno, jo vaig á
veurer lo que fa aquella xicota.

D. Ramon. Ves, ves... tocát del bolet! (_Mariano foro
dreta._)

D. Lluis. Mira... allá ve 'n Mariano, veyam si 'm
secundareu bé.

D. Ramon. Ves... tros d'asa!




### Escena XII

Mateixos, Mariano


Mariano. Tio...

D. Lluis. Ves... no estich per tú... 'N Ramon crech
que
't vol dir algo. (_Vase foro esquerra._)

Mariano. Qué hi ha?

D. Ramon. Lo teu oncle ha fet una comedia y vol que tú
y jo hi trevallém.

Mariano. No l'entench.

D. Ramon. Ja ho entendrás aviat; convé qu' aquesta nit
fassis l'amor á la teva cusina.

Mariano. Veurá... no estich per cosas!... ¿Qu' has
vist
'n Carlos?

D. Ramon. Ja es un amor d'encárrech.

Mariano. Cregui que no estich per bromas.

D. Ramon. Per de prompte, demá ja no marxas.

Mariano. A pesar de tot.

D. Ramon. No dante 'ls diners... no sé cóm.

Mariano. Jo tampoch. Nadant!

D. Ramon. No sé qué 't costa...

Mariano. ¿Qué 'm costa? ¿Ho vol saber? donchs li diré:
que m'estich morint d'amor per ella.

D. Ramon. Qué dius?... Tú!

Mariano. Qu' estich boig, que, al dirme 'l tio que la
casava ab un jove qu' acabava d'arrivar d'America, 'm vaig creure
que 's referia á mi, y, al tocá 'l desengany, no sé com no m'he
mort!

D. Ramon. Es dir que l'estimas?... que n' estás
enamorat?

Mariano. Cegament.

D. Ramon. Donchs, aixis, millor! Trevalla per compte
teu. Fés feyna per la botiga.

Mariano. Ah! no! may!... Pero per qué vol l'oncle que
jo li fassi l'amor? No comprench...

D. Ramon. Perque, qui s'hi vol casá, es éll.

Mariano. Ell? 'l tio?

D. Ramon. Ell!... l' tío!... Per xó s'ha rissát.

Mariano. Ja comprench! Ah! no! may!

D. Ramon. Per xó dich que t' ho quedis tú.

Mariano. Just... Ja es meva!...

D. Ramon. Si es cert que no sent rés per 'n Carlos, jo
de tú, probaria si 'l barret 'm va be.

Mariano. Cá, cá!... no vuy fé'l burro!

D. Ramon. Ara vé.

Mariano. Qui?

D. Ramon. Ella. Hos deixaré sols.

Mariano. Si vosté se'n vá, vinch ab vosté.(_Africa foro
esquerra._)




### Escena XIII

Mateixos, Africa, luego Nen


Africa. L'noy del Sr. Pólit te'l seu barret.

D. Ramon. Si? l'revento! que s'esperi!

Africa. Ola, caballerito!... gracias á Deu que 't veig!
Estich mes enfadada ab tú!

Mariano. Ab mi?

Africa. Vés, vés... no'm digas rés!

Mariano. Pero... per qué?

Africa. Ni companyarnos!...

Mariano. No hi tenías á 'n Carlos?

Africa. Qué té que veurer!

D. Ramon. Y'l tio?

Africa. Alli qu' arreglan 'l programa de la festa. Y
com tenia ganas de veurer al senyoret, y á mes, la mistica m'ha dat
aquesta esquela per éll...

Mariano. Per mi?

Africa. He aprofitat aquest moment de distracció pera
venir. (_dantli la carta_)

D. Ramon. També 't cartejas ab la poetisa?

Mariano. Jo?... no, no!

D. Ramon. (Llástima!... farian una bona parella!)
(_Mirantsels._)

Mariano. Ab lo seu permis... (_llegint._)

Africa. Fassi, fassi.

D. Ramon. Llegeix alt.

Africa. No, que deu ser reservat. (_ab tó de burla._)

D. Ramon. Ets lo dimontri!

Africa. Qué te 'n Mariano que sempre está que sembla
que li deguin y no li paguin?

D. Ramon. (Veyám... Tatxém lo maló.) Está enamorat de
tú.

Africa. Hombre!... qué me dice usted! (_quedan parlant
baix._)

Mariano. S' ha vist mes xifladura!... No 'm fa una
declaració d'amor en vers...!

(_Africa riu á carcajada._)

D. Ramon. (No farém pas rés!)

Mariano. Qu' es aixó?

Africa. Calla, home; diu qu' estás boig, rematat d'amor
per mi.

Mariano. Ja ho veu!... (_á Ramon._)

D. Ramon. No miras que ab aquestas riallas ofens al teu
cusí.

Mariano. No... no!...

Africa. Es qu' ara m'ha fet acudir á la memoria quan
venia á veurem al colegi, que las noyas també m'ho deyan; y se m'ha
representat á la imaginació tal com era llavors ab lo trage de
colegial. Te 'n recordas?... voldria que l'hagués vist! com que 'l
tio no hi tenia gayre punt y éll creixia y 'l trage no, portava un
xaquet que semblava un jipó de maniga curta, y uns pantalonets
ensenyant mitxa pantorrilla que tant groixuda era de dalt com de
baix. ¡Vés qué m'ha anat á venir ara á la memoria!...

D. Ramon. Noys, os deixo. (Ja veig que no farás rés.
Trevalla per compte de ton oncle.)

Mariano. També vinch.

Africa. Aqui desseguida!

D. Ramon. Be, be..., ja 'ns veurém. (_Vase foro
esquerra al acte que 'n sortia lo nen que duya lo barret de D. Ramon
llensantlo y tornantsen á dintre._) Tú!... Lo mato!...
(_Agafa 'l sombrero y vase._)




### Escena XIV

Africa, Mariano


Africa. Mereixerias que no 't sigués amiga.

Mariano. Tú?

Africa. Vés per qué s'ha enfadát! No tingas pór que 't
fassi cap mes broma!

Mariano. No... si no m'he enfadat.

Africa. No 't deixaré venir á casament.

Mariano. (_Sortimne aviat._) Apropósit del casament...
Desitjaria ferte una pregunta.

Africa. Digam primé si estás enfadat...

Mariano. No.

Africa. M'ho juras?

Mariano. T'ho juro.

Africa. Donchs, pregunta, y donam las mans en senyal de
reconciliació. (_Quedan ab las cuatre mans agafadas._)

Mariano. Estás satisfeta d'aquest casament?

Africa.  Que ja voldria que fos demá. Casada, noy!

Mariano. Es dir que creus que 'n Carlos 't fará felis?

Africa. Felississima!... Sempre m'ho diu.

Mariano. Y tú l'estimas molt?

Africa. Molt.

Mariano. No viurás mes que per éll?

Africa. No viuré mes que per éll.

Mariano. Ni pensarás mes qu' ab éll?

Africa. Ni pensaré mes qu' ab éll. Ey... entenémnos. Ab
tú si que hi pensaré. Y mes qu' ab ell. Ja ho crech. Tú m'ets cusi y
ell no m'es rè.

Mariano. Pero demá será'l teu marit, y allavors...

Africa. Allavors, tens rahó... perque mes que á un
marit no pot estimarse rés, oy?

Mariano. Be, si, veurás... (Qué li responch ab aixó?)

Africa. Oy que fóra pecat?

Mariano. Jo 't diré...

Africa. Be, vaja... tant com á tú, no l'estimaré may.
No, no, y no!

Mariano. ¿Que ho dius de vritat?

Africa. Just!... Tractam de mentidera...

Mariano. Oh! Africa!... Tinch por de entregarme á
esperansas que 's poden desvaneixer en un sol vocable de ta boca de
perlas. Jo voldria entrar en ton cor infantil impropi dels teus anys.
No
't comprench prou, ni sé com ferho perque tú 'm comprengas.

Africa. Si no m'esplico prou clar...

Mariano. No ho es prou.

Africa. Donchs, com vols que t' ho diga? en francés?...
Donchs, be: _Je t' aime beaucoup plus qu' á lui_. M'he esplicat ara?

Mariano. Pero tú 't casas ab 'n Carlos...

Africa. Ay, ay... Vulgam tú, y 'm casaré ab tú.

Mariano. De debó?

Africa. No m'ho estimaria poch mes! pero 'l senyoret no
m' ha volgut.

Mariano. Que no t'he volgut quan es lo sómni daurat de
la meva vida? Ab qui pensava jo quan al remor de negra tempestat,
doblegats mástils y entenas per la forsa de l'huraca, veya
desapareixer lo negre casco del vapor sota montanyas d'espuma? ¿Ab
qui, quan en hermosas nits de calma platejant las onas 'ls raigs de
la blanca lluna, s'escapava de mos llabis un nom que 'm robavan
gelosas las joganeras brisas?

Africa. Quinas cosas mes bonicas!

Mariano. Oh! Si... Jo sento relliscar per entre 'l
marfil y coral de la teva boca hermosa, los entrecortats suspirs
d'una ánima enamorada per la primera volta.

Africa. Digas, digas...

Mariano. Jo 't juro per lo que de mes sagrat hi hagi en
cel y en terra, aimarte com jamay aimada haji sigut nascuda dona.

Africa. Mariano!...

Mariano. Y tú correspondrás á la inmensitat del meu
carinyo?

Africa. Oh! Jo no sé... Experimento en mi una cosa
estranya... una ditxa inefable jamay sentida. Sento fugir mon ser de
mon ser, com la crisalida que mor pera renaixer a nova vida. Crech
que per primera vegada hi veig é hi sento.

Mariano. Es l'amor que t'ha fet dona en un moment.
Pero, passém de la poesía á la prosa y mirém de salvar 'ls
inconvenients que
'ns rodejan y que son: lo teu projectat matrimoni ab 'n Carlos y la
 bojeria del tio qu' ara també preten casarse ab tú.

Africa. Ab mi?

Mariano. Per aquest, temps 'ns queda. Per l'altre conto
ab Don Ramon. Ell 'ns ajudará.

Africa. Ay qu' estich contenta!

Mariano. Jamay haguera pensat fé un tort á 'n Carlos,
pero de rés li serviria 'l meu sacrifici si es que m'estimas com
dius.

Africa. Ab tota l'ánima!

Mariano. Deixa que selli ab un bés lo jorn de nostre
prometatje. (_Li besa la má y quedan parlant baix. Don Lluis foro
esquerra._)




### Escena XV

Mateixos, D. Lluis


D. Lluis. (Bravo! Bravissim!... Veig que 'n Mariano
cumpleix lo meu encárrech.)

Mariano. Si, si... ets un angel y lo cel amparará 'ls
nostres amors. (_torna á besarli la má._)

D. Lluis. Ep!... noy!

Africa. L' tio!

Mariano. Ell!

D. Lluis. M' sembla que t'extralimitas.

Mariano. Veurá... Com D. Ramon m'ha dit que...

D. Lluis. Ja, ja... Be, Africa, no t'alarmis, no es
rés. Aquestas demostracións amorosas son de per riurer.

Africa. Si... prou que ho sé.

D. Lluis. Ja t'enteraré. Ara, de prompte, sols 't puch
dir que convé que rompém aquestas relacions.

Africa. Ja sab qu' estich á las sevas ordres.

D. Lluis. (Quina perspicacia! Ja se la pensa!) Pera
desferho dignament... es dir... perque 's perdi per ells, diu 'n
Ramon que té un plan que sols vol confiartel á tú. Fes tot lo que 't
diga... éll es astut, y 'ns treurá del compromis. (_á Mariano._) La
teva missió ja está complerta. Demá t'embarcarás. He sabut que tens
lo vapor á Cádiz.

(_Africa estira la roba de Mariano._)

Mariano. (Deixali tirar plans!)

D. Lluis. Estás contenta?

Africa. Contentissima!

D. Lluis. (Si... l'he fletxada!... encara soch
Tenorio.) Un petó al tio.

Africa. Prou petons, prou petons!

D. Lluis. (Soch un imprudent!) Ola! ja 'ls tenim aquí.
(_Foro esquerra una munió de convidats y convidadas... Al devant D.
Ignaci, Don Ramon. Carlos, Sr. Pólit y Nen, Hortensia y Pere. Tots
los convidats han de ser tipos beatos._)




### Escena XVI

Mateixos, Hortensia, D. Ignaci, D. Ramon, Carlos, Sr.
    Pólit, Nen, Pere y Convidats, y després Julio, Pere, Sereno y
    Vigilant.


D. Ignaci. Senyors... poden passar. Pere, porta
refresch al sereno y vigilant que son á baix de l'escala. (_Pere surt
foro dreta._) Sentintse y qué m'ajudi algú á posar l'orga sobre dugas
cadiras. (_Dos homes l ajudan, á colocar l'orga al mitx de l escena.
D. Lluis 's posa á parlar ab Hortensia que porta un paper gros á la
má, no perdent de vista á Mariano que parla ab Africa, D. Ramon y
Carlos s'adelantan primer terme esquerra._)

Carlos. Quedém á cent.

D. Ramon. Y cincuanta duros partida.

Carlos. No 'n parlém mes. Demá á las tres á Novedats.

D. Ramon. No 'l deixaré veure billar.

Carlos. Veurém, home, veurém!

D. Ramon. Rebrá!... Ja pot encomanarse á Deu.

(_Mariano deixa á Africa y 's dirijeix á Carlos. Al mateix temps D.
Ramon s'ajunta á Africa y parlan baix._)

Mariano. (_á Carlos._) Escolta:

Carlos. Qué 'm dius?

Mariano. En sortint d'aqui podem veurens?

Carlos. Qu' hem d'aná á fe ballá 'ls micos?

Mariano. Es llarch de contar.

D. Ignaci. Carlos... ves si ho entens aixó.

(_Per l'orga._)

D. Lluis. Ah! tú... Mariano... (_Parlant baix._)

Hortensia. (Venus citerea! Protegeix los meus amors!)

D. Ramon. Estás ben enterada. (_á Africa._)

Africa. Completament.

D. Ramon. Res á ningú!

Africa. Descuidi.

D. Ramon. Suposo que ho sabrás fer.

Africa. Magistralment.

D. Ramon. Donchs ja podem cantar victoria. Ja pots dar
per romput lo casament.

Nen. Ab qui ballaré jo?

Sr. Pólit. Ab mi.

D. Ignaci. (_A Carlos._) Ja, ja... comprés. Senyores va
á donar principi á la festa. (_Lo Sr. Pólit s'ha sentat primer terme
dreta, ab lo Nen dret entre cames. Los demés comparsas repartits per
la sala._)

Nen. Papá... que hi haurá refresch?

Sr. Pólit. Calla, comprometedor!

D. Ramon. (_á Mariano que li vol parlar._) Ja ho sé
tot.

D. Lluis. (_á D. Ramon_) Ja ho teniu arreglat?

D. Ramon. Si home, cuidat de tú. (_Pere foro dreta._)

Pere. Don Ignaci...

D. Ignaci. Qué hi ha?

Pere. Lo vigilant y 'l sereno demanan vi ranci.

D. Ignaci. Vés... portalsen. (_vase Pere,_) Vamos á
veurer, Africa al costat de 'n Carlos.

D. Lluis. Qu' aquest ara no ho desbarati.

D. Ignaci. Vosté, D. Lluis...

D. Lluis. Entre Africa y Carlos 'ls haig de parlar.

D. Ignaci. Com conega.

Hortensia. (Tinch en lo cor las sombras del Erèbo!)

D. Ignaci. Mariano al costat d'Hortensia.

Hortensia. (Ah!) (_satisfeta._)

D. Ramon. (Que no me l'embruixi.) Y jo entre Hortensia
y Mariano. També 'ls tinch de parlar.

D. Ignaci. Ah, be.

Hortensia. (Sempre aquest home!)

(_D. Lluis Africa y Carlos s'han sentat segon terme esquerra. D.
Ramon, Hortensia y Mariano, segon dreta._)

D. Ignaci. Atención. Lectura del programa. (_Tots fan
indicació de silenci._)

D. Ramon. (_á Mariano_) Quinas caras! sembla una
peregrinació á Lourdes.

Mariano. Calli. (_tots lo renyan._)

D. Ignaci. Silenci.

Nen. Ha sigut lo Sr. Ramon.

Sr. Pólit. Calla batxiller!

D. Ramon. Tornam á tocá 'l barrét, tú!

D. Ignaci. Home, por Dios! (_Moviment de disgust
general contra Don Ramon._) (_Llegint._) Primer número: Baile ab
l'órga.

D. Ramon. Home, tot castellá ó tot catalá.
(_murmullos._)

D. Ignaci. Senyors, callarse!

Nen. Torna á ser lo Sr. Ramon.

Sr. Pólit. Que callis't dich.

D. Ramon. Treguin aquesta criatura!

Sr. Pólit. Per qué l'han de treurer? Que 'l treguin á
vosté.

D. Ignaci. Senyors, no acabarém!

D. Lluis. Silenci! Diga, diga D. Ignaci.

D. Ramon. (Aviat faria bofetadas jo aquí...)

D. Ignaci. Segundo: Lectura de una poesia por la
senyorita Hortensia Mas.

D. Ramon. Poetisa mistiga, mústiga y maniatica!

(_Grans protestas._)

D. Ignaci. Senyor Ramon!

D. Lluis. No callarás?

D. Ramon. Be s'ha de fe un xich de broma...

Hortensia. Es que las bromas de vosté...

D. Ramon. Infli! (_Posantli una ma devant de la
cara._)

Tots. Fuera!

Sr. Pólit. Quin home mes estripacuentos!

D. Ramon. Vaja, prou. Si ho volian pel terme sério, ho
podian dir.

D. Ignaci. Segueixo?

Tots.  Si... si!

D. Ignaci. Tercero: Pieza de canto religioso por la
Srta. Africa, acompanyandose ella misma en el piano. Cuarto y último:
Stabat Matter á voces solas. Dulces y chocolate cuan secalls.

(_Grans aplausos._)

Nen. (_picant de mans._) Ay, pare!... pare!

Sr. Pólit. (_dantli una empenta._) Calla!

D. Ignaci. bueno. Poden colocarse las parejas y va de
vals.

(_Tots s'alsan y 's colocan. Mariano ab Hortensia: Carlos ab Africa D.
Lluis ab una convidada. Sr. Pólit ab lo Nen y 'l demés á
discreció._)

D. Ramon. Deixam aná á fé ballar á n'aquell mort.
(_agafa una convidada._)

Hortensia. (_No'm diu rés!_)

D. Ignaci. Ara. (_comensa l'orga á tocar una pessa
d'ópera. Las parellas voltan sense compás fins que 's paran al mitj
de protestas._)

D. Ramon. Qué dimoni toca?

Carlos. Aixó no's pot ballar.

Mariano. Si aixó es una romansa.

D. Ignaci. No s'apurin, senyors, no s'apurin! Aquesta
pessa no hi havia de ser. Cambiarém lo botó.

D. Ramon. (_á la seva balladora._) Vosté deu fer com
jo... deu aná molt á las quaranta horas...

D. Ignaci. Ja está, tornemhi. (_S' repeteix la mateixa,
si pot ser que toqui la marxa real._)

D. Ramon. Qu' hem de fer?

Carlos. Papá... ¿Qu' hem de jugar?

D. Ignaci. Jo estich sofocat! Tornaré á cambiá'l botó.

D. Ramon. Ditxos botó!... ¿L'he trepitxada?... estrenyi
las dents.

D. Ignaci. Pero si tot havian de ser balls... oh! y no
n'hi ha cap... ara ho veig!

D. Ramon. Nada deixemo correr. Vajissen á seurer.
(_Tots acompanyan al asiento á las donas menos Don Ramon._)

Carlos. Quina planxa!

D. Ignaci. Senyors, dispensin. Aqui hi ha hagut un mal
entés. Jo vaig triá un' orga que tot eran balls, y l'han enviada que
no n'hi ha cap.

D. Ramon. L'havia de senyalar.

D. Ignaci. Ja ho vaig fer. Hi vaig deixá un diari á
sobre. (_murmulls_)

D. Ramon. (Sabata!)

Sr. Pólit.  'L devian agafá per llegirlo,

D. Ramon. Y van deixarlo sobre un' altra órga.

Sr. Pólit. Diu be D. Ramon.

D. Ramon. No parlo ab vosté.

Sr. Pólit. Ni jo ab vosté. (_D. Ramon l'amenassa._)
Probiho.

D. Ignaci. Senyors. Fassin lo favor..., que tinguém la
festa en pau!... sentarse. (_Se sentan._) Passém al segon número:
Lectura de la poesía "La mañana matutina."

D. Ramon. (_á Mariano._) Ja está ben dit aixó?

Mariano. Calli, home! (_Hortensia s'aixeca del bras
de 'n Mariano que la deixa al mitx._)

Hortensia. ¿Vol fer lo favor, Africa, de tocar una
melopéa?

Africa. Oh! prou!

D. Ramon. Una qué? (_Africa toca mentras Hortensia
recita._)

Hortensia. (_Llegint._) La mañana matutina.
(_Tots sisean imposant silenci._) 
Ja la aurora brilla leve con su bélico 
color; y las tiernas 
avecillas tan sencillas, dan su canto
al dispertar; y el cristiano
se levanta de la cama y á rezar.
Y brillan los cielos con mágico fulgor,
y todo el Universo adora á su señor.

(_Grans aplausos y bravos los del Sr. Pólit exagerats_)

Hortensia. (Per éll sols vuy la gloria!) (_Mariano la
torna á puesto._)

D. Ramon. Encara no 'm creya que 'n sapigués tant..._)
(_Entra Pere ab una bandeja de dulces que posa sobre la calaixera._)

Nen. Ay, Papá, papá!

Sr. Pólit. Calla, lleminer!

D. Ignaci. Toca 'l turno á la senyoreta Africa Clavell.
Ara sentirán una notabilitat! (_Carlos l'acompanya al piano seguit de
Don Ramon._)

D. Ramon. Aixó si que ho vuy sentir de la vora. Acostat
tu també Mariano. (_D. Ramon y Mariano 's posan un á cada part de
piano, Africa toca y canta lo següent._)

Africa. "El arte de los toros, vino del cie... be, be,
be, be, be, be, be, be, lo!"

D. Ramon. Ole tu mare! (_Donant una pataita._)

Africa. "Presento memoriale Curro y Frascue... be, be,
be, be, be, be, be, be, lo."

D. Ramon. Venga de ahi.

Mariano.  y Carlos.  Olé!

D. Ignaci. A fora! (Horroritsat y cridant).

Veus  Fuera (_Al principi han comensat á mirarse tots
ab estranyesa, com no sabent lo que 'ls passava; luego s'han aixecat
ab protestas, anant al piano per arrancar d'ell á Africa defensada á
bofetada seca per D. Ramon, Mariano, D. Lluis y Carlos. Gran
confusió, tot dihent versos._)

Sr. Pólit. Es un escándol!

Hortensia. Que 'm matan! (_A poch entran 'n Julio y
Pere que també 's defensan á cops de punys. Lo nen aprofitant la
confusio tracta d'haber la bandeja de dulces tirantsela per sobre. Lo
Sr. Pólit ho veu, hi corre portantlo prop la conxa y li clava una
tremenda surra que 'l xicot reb ab un pastel á la boca. Romp Africa
ab la Marsellesa y quan es mes gran l'alborot entran lo vigilant y 'l
sereno ab los fanals y 's posan á tocar 'ls pitos á las portas com
cridant ausili_)

Teló.

Fi del segon acte





## Acte tercer

Decoració del primer acte.




### Escena primera

Doctor y Mariano


Doctor. No s'alarmi home, no s'alarmi.

Mariano. Oh! no s'alarmi! Com ho diu vosté...! Jo 'l
que veig que te 'ls mundos arreglats y á punt de carregar; y ja pot
contar que no deixará pas á la meva cusineta...!

Doctor. Veurá. Lo tren no surt fins d'aquí á dos horas
y ab dos horas s'han guanyat moltas batallas. Procuri que no sospiti
lo qu' existeix entre vosté y Africa. Jo tinch un plan en el cual hi
penso fe entrá la seva eterna monomanía: la pór d'está malalt. Y
ademés, aprofitarém la circunstancia d'haverme comprat per vint y
cinch mil duros aquell casulot que no val rés.

Mariano. Ja sé'l cas, per cert molt graciós.

Doctor. Veyam, ara 'n Julio qu' es á dins á parlar ab
ell, m' enterará de l'efecte que li haurá fet l'impossibilitat
d'anular la venta. Jo, com vosté compendrá, no penso aprofitarme
d'aquest lápsus, pero, si, que 'n faré un' altra arma que m'ajudi á
cumplir lo que li he promés, aixó es, fer tot lo possible perque
no 's realisi aquest viatje y logrin vosté y Africa lo que tant
anhelan. Jo no olvido, Mariano, lo gran carinyo que 's tenian la mare
de vosté y la meva germana; y, ademés, veig l'absurdo d'un casament
entre Africa y lo seu tío. Aquí tením 'n Julio.

(_Julio primer terme esquerra ab lo bras encabestrillat._)




### Escena II

Mateixos, Julio, luego Sr. Pólit y Nen


Doctor. ¿Qué tal?

Julio. L'he deixat acabant d'arreglarse per anarsen.

Doctor. Y com está?

Julio. Desesperát! Per últim, m'ha donat aquest escrit
de compromís entre ell y Don Ramón pera ferli pagar la mitat, cas de
no lograr rés de vosté á qui vol veure abans d'anarsen.

Doctor. Bueno, bueno, ja veurém.

Mariano. Y donchs ¿qué te en lo bras?

Julio. Resultats de la funció d'ahir. Y aixó que, quan
vaig arrivarhi ja feyan la pessa; vet-aquí lo que hi vaig arreplegar:
lo bras desconjuntat, y 'l que D. Lluis se m'assentés sobre 'l
sombrero al darli la noticia de que la finca de vosté havía quedat
per ell.

Doctor. Veig que casi tothom va rebrer. Ara tinch d'aná
á ca 'n Carreras que no se quants n'hi ha de copejats... y luego á
casa D. Ignaci qu' está plé de blaus, y fins l'Hortensia que per poch
li treuhen un ull.

Mariano. Lo carácter de D. Ramón va tenir la culpa de
tot. Ja estava acabat, quan, perque lo senyor Pólit va dirli
flacmasó, va agafarlo, ni sé com, y lo va tirar pel balcó abaix del
pati tornantse á armar la marimorena.

Doctor. ¡Qué bárbaro!

Mariano. Va quedar ab lo cap obert y 'l peu dislocat.
(_Sr. Pólit y lo nen foro. Van ab lo cap embolicat y lo Sr. Pólit
coxeija._)

Sr. Pólit. Deu los guart.

Mariano. Aquí 'l tením. Deu lo guart senyor Pólit.

Sr. Pólit. Ja'm farán lo favor de deixarme seurer.

Mariano. Segui, segui. (_Sentantse y veyent los
mundos._)

Sr. Pólit. Ola! qu' estém de viatje!

Mariano. Si... 'l tío...

Sr. Pólit. Oh! cá! No pot ser pas! (Avisaré á D.
Ignaci.)
¿Que no saben los desperfectes causats ahir á la nit? Lo qu' es D.
 Ignaci vol que se li paguin tot los danys y perjudicis y jo també.
 Los causants ja se sab quins son. La causa material va ser D. Ramón,
 pero la moral, don Lluis en la persona de la nevodeta.

Mariano. Be, home, tot s'arreglará.

Sr. Pólit. Vaya si ha d'arreglarse...! Lo qu' es jo no
crech pas fer res de bo may més.

Doctor. No tinga pó... aixó es lo cop.

Sr. Pólit. Es clar qu' es lo cop... si no 'm diu res
més de nou...

Doctor. Vuy dirli que no hi ha cuidado; que no haventhi
fractura...

Sr. Pólit. (_A Mariano._) ¿Qué vol dir no haventhi
factura?

Mariano. No tenint res trencat.

Sr. Pólit. Ay, no sé. Lo que sí, qu' encara no me'n
vaig adonar, ja 'm vaig veure á baix del pati, pegant tal patacada
sobre las rajolas, que 'm pensava ben be que m'havía reventat.

Julio. ¡Que bruto!

Sr. Pólit. Qui? jo?

Julio. No, home, ell.

Sr. Pólit. Ah! pero no me la portarán al molí.

Mariano. Y'l noy també va rebrer?

Sr. Pólit. Vosté dirá! Me 'l van mitj matá á
trepitjadas.(_Lo nen plora_) No ploris, maco, no ploris, que 'l pare
ja t'estima! Jo, que may li havia posat la má á sobre! y tot just lo
día que debuta ab una surra qu' encara 'm fan mal los dits, li passa
aquesta desgracia.(_Torna á plorar._) Calla, hermosura, calla; ja
no 't tornará á pegar may mes 'l pare.

Doctor. Es terrible D. Ramón!

Sr. Pólit. Lo piano lo va mitj esbotsar d'un cop de
peu. Y l'orga! ¡malaguanyada! Despues de tirarme á mí á baix del
pati, hi va tirar l'orga que, sort que la vaig veure baixá, del
contrari 'm deixa fet una neula.

Mariano. Be... y que vol veure al tío?

Sr. Pólit. No... ja se qu' es mal' hora. Jo he vingut á
mirar si per casualitat se n'haurian endut equivocadament un paraygua
meu de ca 'l senyor Más.

Mariano. Ah... no...

Sr. Pólit. No 'm faltaría res mes sino que despues del
descalabro, encara hagués perdut lo parayguas! De manera, que no
saben qui l'haja pogut arreplegar?

Mariano. Ja dich...

Sr. Pólit. En fí... aniré de casa en casa.
(_Aixecantse._) Ay... ay... ay!... Ja 'ls dich que vaig treure 'l bé
al aná á n' aquella ditxosa festa.

Julio. Miris jo...

Sr. Pólit. També? Vaja, 's veu que hi va haver atxa per
tothom. Vamos, que ho passin bé.

Mariano. A la vista.

Sr. Pólit. (Avisaré á D. Ignaci que 'ns fuig l'aucell.)
Tots dos aném plens d'engüent de contracás. Vamos, passa, Antonet.

Doctor. Y cuidis.

Sr. Pólit. Be ho haurém de fer. (_Vanse._)




### Escena III

Mateixos, menos Sr. Pólit y Nen


Doctor. Pobre home!

Julio. Ab lo permís de vostés també me'n aniré. Donchs
quedém en que la venta queda nula?

Doctor. ¿Qué vol ferhi? D. Lluis es amich, sols que no
convé qu' ell ho sápiga.

Julio. Ja, ja... Donchs hasta luego.

Doctor. No s'hi cansi. (_Vase foro dreta._)

Mariano. Passio bé.

Doctor. Y jo vaig á acabá la visita. Dintre poch 'm
tornaré á deixá caurer aquí pera comensar la nostra medicació.

Mariano. Senyor Salvat, li deuré mes que la vida.

Doctor. Sobre tot qu' ell no puga traslluir rés. Hasta
luego.

Mariano. Perdi cuidado. (_Vase Doctor foro dreta._)




### Escena IV

Mariano, luego D. Lluis


Mariano. Voldrá Deu que tot surti be y que puga veurem
duenyo de la que ho es de la meva vida? (_D. Lluis segón terme
esquerra._)

D. Lluis. Mariano.

Mariano. Ell!

D. Lluis. Escolta. Te, ves á la Agencia y portam dos
bitllets pera París per l exprés d'avuy.

Mariano. Pera París? (_espantat._) (¡Ay pobre de mí!)

D. Lluis. Y de pas avisa al Doctor que l'haig de veurer
desseguida.

Mariano. (Si se l'endú estém perduts!) Y ahont lo trobo
jo ara al Doctor?

D. Lluis. A ca 'n Carreras, y si ja n' es fora, que no
ho crech, á casa D. Ignaci. Vés.

Mariano. (Oh! á n' ella no se l'endú, encara qu' hagi
de calar foch á Barcelona!) (_vase foro dreta al acte que entra 'n
Pere ab una safata y servey de café (_foro esquerra_) _que coloca
sobre la taula._)




### Escena V

Mateixos, Pere, luego Africa, després Pere


D. Lluis. Y 'l cotxe?

Pere. Ja está avisat. Quan siga l'hora será aqui.

D. Lluis. Ja 'm pots portá 'l gabán, la gorra de
viatje, y la cartera.

Pere. Está molt be.

D. Lluis. Avisa á la senyoreta que tenim lo café
servit.

Pere. Ara ve.

D. Lluis. Y si ve 'l Doctor, que passi. (_Africa segon
terme esquerra. Pere torna á sortir foro idem._)

Africa. Bonas tardes, tio.

D. Lluis. Vina, seu... ¿Com te trovas?

Africa. Jo, be. Y, ¿'n Mariano?

D. Lluis. Deixal está á 'n Mariano. ¿Qué n'has de fer
de
'n Mariano?

Africa. Ah, rés, rés. (_Entra Pere ab los objectes
demanats que posa sobre l'equipatje y 's queda dret com pera servir á
taula._)

D. Lluis. ¿No estich jo aqui pera tot lo que vulgas?

Africa. Ay, tio!... no'm vinga ab tantas retóricas!

D. Lluis. (Qu' es graciosa!) ¿No't fa pas mal rés?

Africa. No, home.

D. Lluis. Quants terrossos hi vols?

Africa. Tres.

D. Lluis. ¿Qué fas aqui com un estaquirót? (_á Pere._)

Pere. Oh!...

D. Lluis. Largo! (_vase Pere foro esquerra._) Ni me'n
havia adonat!... No ho sè com no ho coneixen que fan nosa!...

Africa. (Pérdoneulo!)

D. Lluis. M' sembla que ab lo d'ahir va quedá ben
desfet
'l compromis ab aquesta gent...

Africa. Ah! si jo ho hagués sospitat lo que havia de
succehir, á pesar dels meus desitjos no m'hauria prestat á 'l que
vaig fer.

D. Lluis. Com 'n Ramon es d'aquella manera... s'hagués
concretat al cant.

Africa. Un piano tan bo, del modo que'l va posar...

D. Lluis. A mi per poch m'estabella 'l cap ab l'aranya
quan la va fer caurer ab 'l cop de cadira.

Africa. Be, ja está fet...

D. Lluis. Mira... d'aqui un moment surtirém per un
llarch viatje: Un viatje de dos ó tres anys.

Africa. ¡Qué diu ara!

D. Lluis. La Brijida ja ha arreglat los mundos. Los
veus? Tota la teva roba ja es en 'l de sóta.

Africa. (Ay, pobres de nosaltres!)

D. Lluis. Que no t'agradará veurer la Fransa... la
Italia...?

Africa. Ay, no, no!... Hi ha massa xoques.

D. Lluis. Donchs mira... ara 'ns vindrá á buscá 'l
cotxe.

Africa. Que se'n torni.

D. Lluis. Qué dius ara! ¿Ab lo tio no vols anar?

Africa. A viatje, no.

D. Lluis. ¿Que no m'estimas?

Africa. Si, pero ja estich be aqui. (_D. Ramon foro
dreta._)




### Escena VI

Mateixos, D. Ramon


D. Ramon. ¿Ja disputém?

Africa. Ajudim, D. Ramon.

D. Ramon. Qué tenim de nou?

Africa. Lo tio que vol avuy mateix... ara... sortim per
un viatje de dos ó tres anys.

D. Ramon. ¿Que vols aná al Polo?

D. Lluis. Vuy aná allá hont me sembli.

D. Ramon. Donchs veshi sol y deixala la criatura. Vés,
ves Africa á dins, que ton oncle y jo hem de parlar.

D. Lluis. Vés, pero preparat.

D. Ramon. Tú ets 'l que t'has de preparar. No
t'escauhen ja 'ls perdalets. Ves, ves, noya.

Africa. Hasta luego. No t'enfadis per xó, eh, tio?

D. Lluis. Ves, ves. (_vase Africa segon terme
esquerra._)




### Escena VII

D. Ramon y D. Lluis


D. Lluis. Be... ¿Qué hi ha de nou? Jo també t'havia de
veure á tú.

D. Ramon. T' vinch á avisar que t'espavilis.

D. Lluis. Jo?... per qué?

D. Ramon. Perque tenim una causa criminal á sobre. He
sapigut que D. Ignaci está fent passos pera donarnos un disgust
sério... encara que 'l qu' es jo, si tracta de perjudicarme, 'l
revento!

D. Lluis. ¿Véus, veus 'l teu genit á quin punt 'ns
porta?

D. Ramon. A mes, m'ha enviat aquest compte... vés,
repássatel.

D. Lluis. ¿Que jo me'l repassi?

D. Ramon. Es lo desperfecte causat á casa seva que puja
vuyt mil y pico de rals.

D. Lluis. Que jo 'l pagui?

D. Ramon. Jo crech que vaig trevallar pel teu
compte...

D. Lluis. May de la vida! Vuyt mil rals!

D. Ramon. Veslo á trovar... potsé 't rebaixará alguna
cosa.

D. Lluis. ¿Jo?

D. Ramon. Es dir que, después de ferte 'l favor, haig
de carregá ab els gastos?

D. Lluis. ¿Que vaig dirtho jo qu' esbotsessis 'l piano
ni tiressis l'orga al pati?

D. Ramon. Ja veurás... va venir rodat aixis. Tú volías
aná á América sense passar temporals, y, amigo, aixó no pot ser.

D. Lluis. En fi... veurém com s'arregla.

D. Ramon. Y si... enrahoneuso. Veus? l'aranya la trovo
cara. Hi posa vint duros y per mi no valía ni quatre pessetas.

D. Lluis. ¡Ditxosa aranya!

D. Ramon. Ja ho vaig veure que't va arreplegá á sota.

D. Lluis. Es que semblavas un mal esperit!

D. Ramon. No, ja 'n vaig repartir de mormas! Dirme
flac-masó aquell saldo de sagristá! No va trovar mal flacmasó!...

D. Lluis. Pero home... ¡tirarlo de l'alsada d'un primer
pis!...

D. Ramon. Pitxor que 'm pensava que aquell balcó donava
al pou...

D. Lluis. Fins la pobre Hortensia que per poch pert un
ull...

D. Ramon. Ja n'hi quedava un' altre. Pero tú ¿qué m'has
de dir? Cuita qu' avuy tinch molta feyna al billar.

D. Lluis. Qu' haurás de donar dotze mil cinch cents
duros al Dr. Salvat.

D. Ramon. Qué? No, home, no! Qui va comprar la casa va
ser l'altre; aquell tipo que ja 'l buscava també á l'hora de
repartí 'ls premis, pero se'm va fondrer.

D. Lluis. Es que hi ha un mal entés. Aquell jove, 'n
Julio, es dependent del Sr. Granell, y com 'n Pere 's va descuidar de
durli aquella contra ordre...

D. Ramon. També la comprava per nosaltres? ¡No t'
ennirás al Infern! Podía anar pujant jo!... Y ara pretens que jo
t'ajudi á portá
'l cove? Vaja, treutho del cap!

D. Lluis. Veus? Totas aquestas cosas 'm trasbalsan, y
me
'n haig d'anar. Ho conech... Jo cauria malalt. Tú per un cantó, D.
 Ignaci per l'altre... después, aquesta oposició al meu
 matrimoni!...

D. Ramon. (_Ara, ara vé lo difícil!_) No t'haguessis
tornat ximple volente casá ab aquest albát.

D. Lluis. Ab aixó no'm convenserás.

D. Ramon. (Probaré espantantlo.) Oh! y ab aixó tindrás
un altre conflicte.

D. Lluis. Conflicte?

D. Ramon. (¡Vola vá!) Per de prompte, ja sé que 'n
Carlos
't vol vení á desafiar.

D. Lluis. No'm faltava res més...!

D. Ramon. Y ja sabs la seva arma.

D. Lluis. Si... ja me'n recordo... 'l sabatót.

D. Ramon. Veig que tens memoria.

D. Lluis. Sort que no hi deu haver perill de morir...

D. Ramon. Pero n'hi ha de que 't posi un nás com una
pera d'hivern.

D. Lluis. Calla! que m' horroritzas! Pero no li daré
temps; quan 'm busqui, jo ja seré fora d'Espanya.

D. Ramon. No pas ab la noya.

D. Lluis. Soch lo seu tío y tutor.

D. Ramon. A mí son pare me la va recomanar. Vesten si
vols, sol, que ja quedém aquí la Bríjida y jo pera cuidarla y
vijilarla.

D. Lluis. Jo no la deixo.

D. Ramon. Avisaré á 'n Carlos del teu intent de fuga
y 'l tens aquí d'aquí deu minuts.

D. Lluis. Es dir que vols qu' aquest xicot 'm cambihi
la fisonomía?

D. Ramon. Lo que vuy es que deixis tranquila á la
noya.

D. Lluis.  'Ns estimém.

D. Ramon. Ay, tros de ruch!

D. Lluis. M' consta.

D. Ramon. Las sabatas de 'n Carlos s'encarregarán de
treuret aquestas sébas.

D. Lluis. Donchs sabrá que en lo complot també hi
entravas tú y serém dos los desafiats.

D. Ramon. A mí? Ell desafiarme á mí? Prou anava á casa
seva y li aixafava 'l cap contra l'orga.

D. Lluis. Y son pare dius que també m'amenassa ab una
causa criminal?

D. Ramon. Qu' hasta pots aná á presiri.

D. Lluis. A presiri? Vols dir ser presidari?

D. Ramon. Tú dirás...

D. Lluis. Oh! y dius: pots anar. No sé perque no has de
dir: podém anar.

D. Ramon. Ab mí ja s'hi mirará una mica.

D. Lluis. No sé per qué.

D. Ramon. Si home... aixís com tú tens la caboria de
casarte ab aquest be-bé, ell la té de ser obrer de Sta. María y jo sé
un antecedent de la seva vida, que si 'l dich, l'inutiliso per xó y
tot lo demés.

D. Lluis. Home, si 'm volguessis be, aquest resguart lo
podrías ben utilisar pera tots dos.

D. Ramon. Deixa la noya tranquila y ho tens concedit.

D. Lluis. Á n'aquest preu, no.

D. Ramon. Donchs no!

D. Lluis. Está be. Jo miraré de salvarme tot sol de
tot. Tú fes lo que vulgas, que jo faré lo mateix. Ja comenso á estar
cremat...! Adiós!

(_Vase primer terme esquerra._)

D. Ramon. Escolta...




### Escena VIII

Don Ramon, luego Doctor


D. Ramon. Malo! No farém pas res. 'S veu que la
xifladura l'ha cambiat de modo de ser. Hasta 'l veig valent.
(_Doctor foro dreta._)

Doctor. No ha pas sortit?

D. Ramon. No. Ara s'ha ficat á dins deixantme ab la
paraula á la boca. M'ho miro molt mal amanit.

Doctor. Vol dir? 'N Mariano m'acaba de fer saber que 'm
vol veurer.

D. Ramon. Tracta de fugirnos al extranger.

Doctor. Si, ja sé.

D. Ramon. Y com es lo seu tío y tutor... Jo, per
espantarlo hasta li he clavat la bola de que 'n Carlos lo vindrá á
desafiar á cops de sabatót.

Doctor. Ja veurá, ja veurá. ¿Qué 'l tornaré á veure jo
á vosté avuy?

D. Ramon. Será tart. Tinch un desafío á la carambola ab
lo fill de D. Ignaci.

Doctor. Donchs convindría que per avuy ho deixès
correr.

D. Ramon. Sent pel be de la noya... Ja sé que
s'enfadará.

Doctor. Dónguili un pretest qualsevol.

D. Ramon. Que tantas satisfaccións...! Li diré que
tinch feyna precisa. Miris, ara vaig á casa á pendre alguna cosa per
aquest dimoni d'estómach, y li enviaré una esquela dientli que no
m'esperi.

Doctor. Encare aquest estómach!... Créguim, deixis
d'alcohol al dematí. Xocolate, xocolate y aygua fresca.

D. Ramon. Casi me'n dará entenent.

Doctor. ¿Vol que li donga jo mateix 'l recado á 'n
Carlos?... Ara vaig á casa seva.

D. Ramon. M'estalviará feyna.

Doctor. Calli, qu' ara ve D. Lluis.

D. Ramon. Donchs 'l deixo sol ab ell.

Doctor. Sí, que 'l comensaré á torejar.

D. Ramon. Just! y clávili l'espasa fins al puny. Ja te
bon clatell.

Doctor. Si... cuiti.

D. Ramon. Hasta luego.

Doctor. Passiobé. (Veyam com anirá aixó... no 'ns
precipitém que no ho espatllessim tot.)

(_D. Lluis, segón terme esquerra, trajo carrer._)




### Escena IX

Doctor, D. Lluis y luego Mariano


D. Lluis. Ola, Doctor. Miris, ara me'n anava á casa 'l
procurador. Estich molt disgustat, molt. Ha vist 'n Mariano?

Doctor. Si... á ca 'n Carreras. M'ha dit que vosté 'm
volía veure. Y donchs, qué té...? qué té?

D. Lluis. Calli, home, calli! Oh... jo cauré malalt. Ja
ho estich. Aquell dimoni de 'n Ramón ab l'escándol d'ahir, m'ha posat
en un compromís ab D. Ignaci que no sé pas com ne sortiré. Sort que
penso posá aviat terra entremitj. Luego aquesta oposició sistemática
ab que 'm casi ab la meva hermosa nevoda, quan... francament, está
enamorada de mí ab deliri. Y ara per anyadidura, m'ha sortit de
trascantó un desafio á cops de sabatót... En fi... demani!

Doctor. A cops de sabatot?

D. Lluis. Sí senyor. Hi ha desafíos á cops de sabatót.

Doctor. Ja ho sé ja... y de resultats terribles.

D. Lluis. Terribles...? (qué tal!) No... cá! Avuy
mateix agafo 'l tren y cap al extranger falta gent.

Doctor. ¿Que's vol suicidar?

D. Lluis. Calli, que m'horroritsa!

Doctor. Ab la excitació que té, desisteixi de tota idea
de viatje.

D. Lluis. Esta be... ho faré. (Pero y 'l sabatót? com
me lliuro del sabatot? Ja sé... li escriure á 'n Carlos que 's deixi
veurer.) (_Mariano foro dreta._)

Mariano. Aqui te'ls bitllets.

D. Lluis. No m'amohinis tú y 'ls bitllets. Ja no
marxém. Ves desseguida á veure si volen tornarte 'ls quartos.
Esperat, que t'arrivarás de passada á casa D. Ignaci. Dispensi,
Doctor. (_Escriu_)

Doctor. Fassi, fassi. (_á Mariano._) La malaltia
segueix be...

Mariano. De debó?

Doctor. Calli.

D. Lluis. "Carlos... 'm convé veurel desseguida. Urgeix
molt. Passi per la porta del jardí. Lluis." (Jo lograré convencerl.)
(_á Mariano._) Té, pórtala desseguida, pero abans avisa á Africa que
ja no
'ns ananém y que desseguit torno. ¿Aném, Doctor?

Doctor. Vamos. (_Vanse foro dreta._)




### Escena X

Mariano y luégo Pere


Mariano. (_Toca 'l timbre._) Ni al mitj del temporal
mes horrible havía tingut l'angunia d'ara. Deu vulga que poguém
portar la nau á bon salvament (_Pere foro esquerra._) Té... fes portá
aixó á casa D. Ignaci que jo m'arrivo á l'Agencia.

Pere. Está bé. (_Vase foro dreta. Africa segón terme
esquerra._)




### Escena XI

Africa y Mariano


Africa. Mariano!

Mariano. Africa méva!

Africa. Ja sabs que 'l tío vol que marxém?

Mariano. Ja ha desistit... no temis.

Africa. De veras?

Mariano. Y 'l Doctor m'ha promés lograr coronar
l'edifici de la nostra ditxa.

Africa. Creus que ho logrará?

Mariano. Jo be hi tinch complerta confiansa.

Africa. Y ja has vist á 'n Carlos?

Mariano. Aquest dematí. Ja l'he enterat de tot. M'ha
dit que 't fes completament felissa, que, per la seva part, quedavas
ben libre, majorment haventlo amenassat son pare de desheredarlo si
tornava á dirijirte la paraula.

Africa. Pobre Carlos!

Mariano. No tingas pó que l'hagin d'enviá á fora. Mira,
m'ha convidat á presenciá un desafío al billar que te aquesta tarde
ab D. Ramón.

Africa. Millor. (_Pere foro dreta._)




### Escena XII

Mateixos, Pere, luego Hortensia


Pere. Una senyora pregunta per vosté, senyoreta.

Africa. Que passi (_vase Pere._) Deu ser la modista.

Mariano. Y jo 't deixo.

Africa. No 't moguis... no... es cuestió de mostras.

Mariano. Haig de torná á l'Agencia á veure si m'admeten
los bitllets.

Africa. Com vulgas.

Mariano. Passaré pel jardí. Adiós timó de la nau de la
meva vida.

Africa. Adeu y no tardis.

Mariano. No tardaré.

(_Vase primer terme dreta. Foro dreta Hortensia tapada ab un espés
manto y un ull tapat, s'adelanta fins estar frente d'Africa. Vesteix
de negre._)

Africa. (Qui deu ser aquest fantasma?)

Hortensia. (_descubrintse._) 'M coneix?

Africa. Hortensia!

Hortensia. No soch Hortensia. Mirim be, Africa! ¿No
descubreix en mi la sombra d'Isabel de Segura al veurers arrancada
dels brassos de Diego de Marcilla? No veu en mi á Safo, abandonada
per Faon?
¿A Cleopatra, despues de la batalla d'Accio?

Africa. Ara vegi...

Hortensia. Vosté está molt tranquila... Jo 'm pensava
trovarla desesperada com jo, per haver perdut l'amor del meu germá
Carlos; jo venia, si no tingués molta feyna, perque anessim á
derramar mars de llágrimas sobre las tombas dels nostres perduts
amors.

Africa. Ay, no, no! Hi haurá d'anar sola. No tinch
ganas de plorar.

Hortensia. Que no te ganas de plorar? Ah... no! Aquesta
calma es fingida. Vosté prepara algun cop terrible! Oh. Africa!
Africa! Y quan infelissas hem sigut!...

Africa. (Y tan infelis com ets!)

Hortensia. Tan joves y ja tan desgraciadas!...

Africa. Miris. A vosté la poesía la trastorna. Jo
estich del tot tranquila. Si te feyna, fássila, y no 'm vinga ab
prédicas.

Hortensia. Es á dir, que no sent haver perdut l'amor
de
'n Carlos?

Africa. Si he perdut 'l de 'n Carlos, he guanyat 'l
de 'n Mariano que me l'estimo molt mes.

Hortensia. Qué!... ¿Qu' ha dit? 'N Mariano! Ah...
no!... Aixó es un somni horrible!

Africa. Jo crech que vosté, en tot 'l dia, no fa rés
mes que somiar.

Hortensia. Y no sab, insensata, qu' aquest Mariano, es
l'amor!... l'amor de la meva vida?

Africa. Miris... fássim 'l favor d'anarsen.

Hortensia. Jesus!

Africa. Vajissen que á San Boy ja deuhen está ab
ánsia.

Hortensia. Adalgisa! (_Africa toca'l timbre. Surt
Pere._)

Africa. Acompanyi á la porta á n' aquesta senyora.
(_vase Africa segon terme esquerra._)

Hortensia.  'M venjaré! (_vase foro y entra D. Lluis
primer terme dreta._)




### Escena XIII

D. Lluis, luego Carlos


D. Lluis. (Ara puja 'n Carlos. Veyam si podré lliurarme
del sabatót.) (_Carlos porta primer terme dreta._)

Carlos. Que's pot entrar?

D. Lluis. Oh! vosté, Carlos?... Quant gust en
veurel!... Segui, segui...

Carlos. (¿Qué voldrá aquest tipo?)

D. Lluis. (_pegantli un cop á la cama._) ¡Ay carat de
Carlos!

Carlos. Be, no truquém per xó!

D. Lluis. Vol un cigarro?

Carlos. Si son dels del altre dia, ja'ls hi dono.

D. Lluis. Vegi... probi aquets. (_dantli'l caixó._)

Carlos. Los probarém. Aquets ja fan mes bona cara.

D. Lluis. Prengui 'l caixó... 'n tinch molts.

Carlos. Tot lo caixó?... Gracias. (¡Que generós!)

D. Lluis. Donchs, si... en primer lloch lo motiu
d'haverlo enviat á buscar ha sigut pera donarli una satisfacció y
dirli que vaig sentir molt l'escándol promogut per 'n Ramon á casa de
vosté.

Carlos. Massa poch! Jo hauria volgut que ho haguessin
romput tot. Aixís pot ser no tornarian á fer bestiesas.

D. Lluis. (No's presenta mal...)

Carlos. Lo que si, que crech que 'l papá los vol dur al
Tribunal á vosté y á D. Ramon.

D. Lluis. Be... ara convé que parlém d'una cosa de mes
importancia y es aquest desafio de que m'ha parlat 'n Ramon y que de
cap modo pot portarse á cap.

Carlos. Ah!... si... ja m'ho ha dit també 'l Doctor;
pero no m'hi avinch.

D. Lluis. Home... pensi que vosté es jove, té 'l pols
ferm, y no voldrá abusar de las ventatjas qu' aixó li dona. 'N Ramon
mateix m'ha confessat que vosté es una espasa y qu' ha de sortirne
victoriós per necessitat.

Carlos. ¿Aixó li ha dit? Y donchs, ¿qué s'han fet
aquellas bravatas de que jo rebria, y que ja podia encomanarme á
Deu?

D. Lluis. Qué?

Carlos. Si, senyor, si.

D. Lluis. (Ja 's veu. Te empenyo en que aquest xicot 'm
fassi mal be.) Be, be, Carlos... vosté desistirá, jo li suplico, y lo
qu' hagi estat, hagi estat.

Carlos. Ah... no... may! Ja li he dit al Doctor. Ara
tothom está enterat. Jo he jugat cinquanta duros... fins he fet
cambiá las sólas.

D. Lluis. Cambiar las sólas?

Carlos. Pera fer mes efecte.

D. Lluis. Oh, ja, ja...! Y quan vosté juga cinquanta
duros, es qu' anirá molt segur.

Carlos. Y que rebrá!... y de valent! Y tirarè á tapar;
y rebrá la gran pallisa devant de tothom.

D. Lluis. Pero, ja sab vosté si jo hi estava conforme á
que la gent se'n enterés?

Carlos. ¿Y qui es vosté per impedirho?

D. Lluis. Ah... ningú!... Y tirá á tapar!

Carlos. A tapar!

D. Lluis. Y fer cambiar las sólas!

Carlos. Aixó es tan bo per l'un com per l'altre.

D. Lluis. Desafiar á un home, que si be está ben
conservat, li pot ser avi.

Carlos. Donchs, per qué te llengua?

D. Lluis. Ay, pobre de mí!... Si no he dit rés!...

Carlos. Ell... ell ho diu... 'l Senyó Ramon.

D. Lluis. Ell ho diu? (Quin empenyo en comprometrem!)
Es dir que no vol desistir?

Carlos. De cap manera. A mes, s'han atravessat
cantitats, y jo no faig cap paper ridicul.

D. Lluis. (A la cuenta encara hi ha ximples que jugan á
favor meu.) Veurá, veurá, Carlos; tot lo que 'm passa, ja 'm comensa
á cansar. Sé que vosté está enfadat perque ha perdut á la noya

Carlos. Jo?

D. Lluis. Donchs, á qué vé aquest empenyo de
desafiarme?

Carlos. A vosté?

D. Lluis. Donchs á qui?

Carlos. Á n' ell!... á D. Ramon.

D. Lluis. Acabáramos!... Aixís es altra cosa... Ha fet
bé de cambiar las solas perque m'ha dit que li volia aixafá 'l cap
contra l'órga.

Carlos. A mí?

D. Lluis. A vosté. (Que vagi enrahonant.)

Carlos. Vaig á buscarlo y veyam si 'l desafio ara será
á bofetadas. ¿Qui es éll per aixafarme 'l cap contra l'orga. Ja ho
sentirá á dir! (_Al sortir 's topa ab lo Doctor._)




### Escena XIV

Mateixos, Doctor


Doctor. ¿Ahont vá?

Carlos. Al pati del ós!

D. Lluis. Deixil... deixil anar, que ja li dich jo que
passan uns enredos...

Doctor. (Probém la gran estocada!) ¿Qué pot ser preten
encara casarse ab la noya 'n Carlos?

D. Lluis. No... rés d'aixó. La noya?... Ara ray que ja
estich tranquil... Ara ab ella á París.

Doctor. Es que anava á dirli que no ho permetés.

D. Lluis. Y qu' haig de permetrer!... Un calavera com
éll. Y després... la vuy jo, y ella 'm vol á mi... no ha dit clar,
pero n'estich convensudissim.

Doctor. No es aixó sols, Africa necessita al seu costat
un home d'enteniment, que la cuydi.

D. Lluis. Es clar... Ella es jove.

Doctor. No es aixó tan sols. Lo casarse ab aquesta
noya, es ab vosté un deber d'humanitat. Un acte d'abnegació?

D. Lluis. D'abnegació?

Doctor. Jo ja havia notat algo, pero no havia adelantat
diagnóstich hasta experimentar certs extrems que fatalment han vingut
á confirmarse.

D. Lluis. Que vol dir qu' está malalta?

Doctor. Ja la salvarém. N'hi responch.

D. Lluis. Ah!...

Doctor. Tenim á la vista el primer periodo d'una tisis
galopant tuberculosa (Deu m'ho perdoni.)

D. Lluis. Que diu!

Doctor. Efecte d'haver estat massa temps tancada en lo
colegi, ha faltat oxigeno als seus pulmons qu' avuy 's trovan poch ó
molt lessionats.

D. Lluis. Y es contajiós aixó?

Doctor. Rara vegada.

D. Lluis. (Que vol dir que ho es.)

Doctor. A pesar de tot, tinch la certesa de que ab
cinch ó sis anys de cuidado, y dantli de nit y dia, cada deu minuts,
lo que jo li receptaré, lograrém una completa curació.

D. Lluis. Ah, si, be, be. (No'm convé pas.)

Doctor. (Hem fet blanco). Ah!... y aném á lo
escencial... á lo perqué he vingut. No ha sigut possible convencer á
la meva germana d'anular la venta de la finca que casi es d'ella
tota, pus jo hi tinch molt petita part.

D. Lluis. No? malo!

Doctor. Pero hi ha una atenuant.

D. Lluis. Veyám!.

Doctor. Dat lo carinyo que ja sab qu' ella tenía á la
mare de 'n Mariano, y considerant que 'l xicot es pobre, condona
l'excés del preu de la venta al fill de la seva amiga á qui vosté ho
entregará com á dot lo día qu' ell prengui estat.

D. Lluis. (_Després de pensar_). (Sí... aixis
carregava
'l mort á n' en Mariano, y jo no tindría de treurer los diners...)

Doctor. ¿Qué pensa ara?

D. Lluis. Home... ¡Quina idea!... M'ha acudit de
moment.

Doctor. Veyám l'idea.

D. Lluis. Y si'ls casavam?... M'entén?

Doctor. Qui?... Ara no caich... Ah, calli, calli.

D. Lluis. Eh?

Doctor. Vosté es diabólich... Pero, sense estimarse...
y sentint Africa per vosté...

D. Lluis. Sí... ja ho veig... Ja s'estimarán después...
Jo 'ls parlaré.

Doctor. Y quan ell sápiga la malaltía?

D. Lluis. No se li diu fins que sigan casats.
Després...
'n Mariano 's pinta sol pera cuidar malalts, Jo no; ja ho sab.

Doctor. No 'm sembla del tot mal. Després... aquí tots
ab vosté...

D. Lluis. No! Jo me'n aniré. Ara ja no estich exitat.
Aquí ja queda la Bríjida que l'ha vista neixer; 'n Ramón que val per
dos pares. Luego vosté ja 'm fará 'l favor de tenir á 'n Mariano fins
lo día de la boda.

Doctor. Ab molt gust.

D. Lluis. Y jo, ab el esprés d'avuy...

Doctor. Avuy ja?

D. Lluis. Qué vol que li diga? M' sento una tosseta...
luego ja tinch l'equipatje arreglat (No juguém!) (_Pere foro
dreta_).




### Escena XIV

Mateixos, Pere, luego Mariano, després África


Pere. Lo cotxe de l'Agencia.

D. Lluis. Veu? Que pujin á carregar, y que deixin 'l
mundo de sota. Avisa a l'Africa que surti, y tú esperat á baix
arreglat pera venir ab mí á l'estranger. (_Vase Pere segón terme
esquerra. Torna á sortir y se'n va foro dreta, Mariano foro idem._)

Mariano. No es possible cambiá'ls bitllets.

D. Lluis. Millor. Ja servirán.

Mariano. Es dir que...

Doctor. Calli!

D. Lluis. (_A Mariano_). Escolta. ¡Pobre xicot! Obehint
á causas que no 't puch declarar en aquest moment, 'm veig precisat á
renunciá á mon projectat matrimoni ab Africa, per lo que 't suplico,
y si es precís t'ho ordeno, que sigas tú 'l que 't cassis ab ella.
(_Mariano vol parlar_). Calla, ¡insensat!... ja sé 'l qué vols dir.
No temis... Africa es bona, y sabrá olvidar cumplint lo seu deber de
bona esposa. En la inteligencia que si t'hi neguessis, ni serías
l'hereder de la meva fortuna, ni jo seguiría sent lo teu protector.

Mariano. L'obehiré; faré aquest sacrifici.

D. Lluis. Desd'avuy, passarás á viurer á casa 'l
Doctor. Entre ell y 'n Ramón ho arreglarán tot.

Mariano. Entesos.

D. Lluis. (_Dantli la mà_). Gracias.

Mariano. No hi ha de qué.

D. Lluis.  ('M fa pena!) (_Africa segón terme
esquerra_).

Africa. Qué diu que 'm demana?

D. Lluis. Vina.

Africa. (Ja tremolo!)

D. Lluis. Africa... 'm veig precisat á ferir ton cor,
pero lo nostre destino ho vol aixis. La flama amorosa que jo sé que
per mí sentías (_Africa 's tapa 'l riurer_). (Ja plora!) has
d'ofegarla en ton pit com jo ofego la meva y 't demano que 't casis
ab 'n Mariano.(_Torna á riurer_), Qué fas? Aguanta el llanto...
disimula, que 'ns miran. Ell es bon xicot y 't fará felis.
(Pobre noya!) Mariano... es teva.

Mariano. (_Agafantli las mans_). Africa!

Africa. (No t' entussiasmis!)

D. Lluis. (Pobre Mariano! Poch sab 'l rabe que
s'emporta). Doctor... ja sab las mevas instruccions.

Doctor. Descansi. (_Entran á endursen l'equipatje_).

D. Lluis. Mariano... Dom lo gabán y 'l maletí.
(_Africa y Mariano hi corren y cada un li dona un objecte_). (Cóm m'
estiman!) Hasta d'aquí á un quant temps (_Al Doctor_). Quan ja no hi
hagi perill, escriguimho.

Doctor. Perdi cuidado.

D. Lluis. Adiós, doctor... Adiós, Mariano... Africa,
valor! (_Abrassantlos_). (_Don Ramón foro dreta_).




### Escena XV

Mateixos, Don Ramon, luego Don Ignaci y Notari


D. Ramon. Es á dir que marxeu?... Y Don Ignaci?

Mariano. No l'hem vist.

D. Ramon. Donchs ara ve per entreditxarte 'l viatje. Ja
estás fresch.

Doctor. Don Lluis se'n va sol. Mariano y Africa 's
casan.

D. Ramon. Oh! aixis es altra cosa... aixis déixal
venir.

D. Lluis. Es dir que ve?

D. Ramon. Y més ferm qu' abans; pus la poetisa s'ha
begut una infusió de mistos qu' ara li trehuen á la casa de socorro.

D. Lluis. Has vist á 'n Carlos?

D. Ramon. Sí... res, m'espera al billar. (_Don Ignaci y
Notari foro dreta._)

D. Ignaci. Que Deu los guart encara veig que 'm arrivat
á temps.

D. Ramon. Ep!... alto!... escolti!

D. Ignaci. Qué vol vosté?

D. Ramon. (_Dantli un paper_) Llegeixi.

D. Ignaci. Li demanan informes de mí... Be... y qué?
Qué pot dir?

D. Ramon. (_Mostrantni un altre_). Ensenyar aquest
recibo firmat per lo president de La Xarpallera.

D. Ignaci. (Lo Sant Joan ab barret de copa!... Era
ell!)

D. Ramon. Lluis... ja pots anarten.

D. Lluis. De veras?

D. Ramon. Don Ignaci confessa que s'havía equivocat y
aproba tot quant va ferse ahí á casa seva.

D. Ignaci. Comprench que tot va ser una broma.(Per Deu,
don Ramón!). (_Senyor Pólit foro dreta_).




### Escena XVI

Mateixos. Senyor Pólit


Sr. Pólit. Donchs jo no... y tan no ho aprobo, que...

D. Ramon. Escolti xupa llantias... Lo doctor
m'encarrega que cada dematí prenga xocolate... ¿Qué
prefereix?... ¿Tenirme per parroquiá, ó que 'l torni á tirar pel
balcó?

Sr. Pólit. Tenirlo per parroquiá.

D. Ramon. (_Fentli da un tom_) Donchs, au, media vuelta
y al cuartel.

D. Ignaci. Senyors... ab lo seu permís... qué vé,
senyor Pólit?

Sr. Pólit. Sí. Donchs, demá li passaré mostras. Que ho
passin bé. (_Vanse_).

D. Lluis. Ramón... ets el dimoni!... Es dir que me'n
puch anar tranquil?

D. Ramon. Sí, home... ja haurías de ser fora.

D. Lluis. Africa!

Africa. Adios, tio.

D. Lluis. Mariano.

Africa. Tío Lluis...

D. Lluis. Doctor...

Doctor. Entesos.

D. Lluis. Ramón.

D. Ramon. (_Abrassantlo_) Tè y acaba d'una vegada!
(_Pere foro_).




### Escena ultima

Mateixos, Pere


Pere. Don Lluis... el cotxero diu que farém tart.

D. Lluis. Ara, adeusiau. (_Tots l'acompanyan saludantlo
fins á la porta tornant desseguida_).

Tots.  Gracias á Deu!

Africa. Mariano!

Mariano. Africa!

Doctor. Victoria complerta... ja se n'ha anat.

D. Ramon. Vent de popa! Aquets dos sí que fan tropa!

Mariano. Gracias á vosté.

D. Ramon. No tan! Tot ho debeu á Sant Joan.

Tots.  A Sant Joan?

D. Ramon. Oh!... es un gran Sant, y més duhent barret
de copa.

 {.centrat}
__Fi__




*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ¡AFRICA! ***


    

Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.


START: FULL LICENSE

THE FULL PROJECT GUTENBERG™ LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg
electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg
electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg License when
you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:

    This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
    other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
    whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
    of the Project Gutenberg™ License included with this eBook or online
    at www.gutenberg.org. If you
    are not located in the United States, you will have to check the laws
    of the country where you are located before using this eBook.
  
1.E.2. If an individual Project Gutenberg electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg electronic works
provided that:

    • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
        the use of Project Gutenberg works calculated using the method
        you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
        to the owner of the Project Gutenberg trademark, but he has
        agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
        within 60 days following each date on which you prepare (or are
        legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
        payments should be clearly marked as such and sent to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
        Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
        Literary Archive Foundation.”
    
    • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
        you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
        does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
        License. You must require such a user to return or destroy all
        copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
        all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
        works.
    
    • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
        any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
        electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
        receipt of the work.
    
    • You comply with all other terms of this agreement for free
        distribution of Project Gutenberg™ works.
    

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg work, and (c) any
Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg

Project Gutenberg is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 41 Watchung Plaza #516,
Montclair NJ 07042, USA, +1 (862) 621-9288. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg eBooks with only a loose network of
volunteer support.

Project Gutenberg eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.

Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.